Tema 2 ú
- 1. ELS GLÚCI DS
- 2. Característiques dels ú • Biomolècules formades per O,C i H. • La seva fòrmula empírica és (CH2O)n ұú Hidrats de Carboni • Estructura bàsica Hidrògen -H Hidrògen -H Cadenes de C Cadenes de C Hidroxil -OH Hidroxil -OH -C-C-C-C-C- -C-C-C-C-C- + Aldehid –C=O Aldehid –C=O HH Cetona –C=O Cetona –C=O
- 3. Característiques dels ú • Polihidroxialdehids • Polihidroxicetones
- 4. La classificació dels ú • Segons el nombre d’unitats: – Monosacàrids – Disacàrids, oligosacàrids – Polisacàrids ұú units a altres molècules no glucídiques: Glúcid+lípid GLICOLÍPIDS Glúcid+Proteïna GLICOPROTEÍNES
- 5. Els monosacàrids • NOMENCLATURA – Grup funcional (Aldehid o cetona) ALDO, CETO – Nombre de C de (tri, tetra, penta, hexa, hepta) – Sufixe OSA – Aldopentosa? – Cetohexosa?
- 6. Els monosacàrids • Propietats físiques – Sòlid cristal·lí – Blancs i dolços – Hidrosolubles (molècules polars) Propietats químiques Capaces d’oxidar-se----------------->Poder Reductor. Capacitat d’unir-se a altres grups ( -NH2, -H2PO4, -HSO4
- 7. Els monosacàrids, TRIOSES DIHIDROXIACETONA ESTEREOISÒMERS GLICERALDEHID Forma D Forma L C assimètric ENANTIOMORFES
- 8. Els monosacàrids, PENTOSES ARN ADN Cicle de Calvin de la Fotosíntesi
- 10. Els monosacàrids : Ciclació Fórmula de Projecció Fisher de Haworth En dissolució l’estructura linial només és present en un 5% de les molècules Apareix un nou C assimètric “ C anomèric “ i apareixen dos estereoisòmers més : α i β
- 11. Els monosacàrids : Nomenclatura 1.- Enantiòmer α o β 2.- Estereoisòmer D o L 3.- Nom clàssic Gluco, Ribo, Desoxirribo, Fructo. 4.- Forma tridimensonal Furà, Pira… 5.- Sufixe OSA
- 12. Els monosacàrids, HEXOSES La Glucosa FUNCIÓ: Proporciona la major part de l’energia de la cèl·lula. Quan polimeritza forma polisacàrids com el glucògen, el midó o la cel·lulosa Es pot anomenar Dextrosa, perquè desvia la llum polaritzada cap a la dreta
- 13. Els monosacàrids, HEXOSES La Fructosa •És el sucre de la fruita. •Té funció energètica., el fetge la transforma en glucosa. D fructofuranosa •Com que desvia la llum polaritzada a la esquerra es diu també levulosa.
- 14. Activitat òptica Pàgina 34
- 17. Els disacàrids .1.A OLIGOSACÀRIDS Formats per la unió d'un nombre de monosacàrids que va de 2 a 10. Els més abundants són els disacàrids. disacàrids: També tenen gust dolç, són cristal·litzables i solubles en aigua. Tanmateix, molts d'ells no tenen poder reductor. Estan formats per la unió de 2 monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic, i en aquest procés es desprèn una molècula d'aigua. L'enllaç O-glicosídic s'estableix quan reaccionen els grups hidroxil (-OH) de 2 monosacàrids entre si, formant-se un pont d'O, i desprenent aigua. Enllaç monocarbonílic Enllaç dicarbonílic
- 18. Els disacàrids més importants són: sacarosa, lactosa, maltosa y celobiosa. Sacarosa: Glucosa i fructosa (C12H22O11). És el sucre de canya i de la remolatxa (sucre de taula). És el resultat de la unió del C1 de la α-D- glucosa, i el C2 de la β-fructosa, amb un enllaç glucosídic α (1 → 2). És un compost de gran valor energètic. La hidròlisi de la sacarosa per àcids o enzims, com la invertasa o la sacarasa, trenca l'enllaç glucosídic i s'obté el sucre invertit, que és una barreja de glucosa i fructosa
- 19. Lactosa: Sucre de llet (entre 2-7%). Aquesta constituïda per β- galactosa i α-glucosa, amb l'enllaç glucosídic β (1 → 4) entre el C1 de la β-galactosa i el Q4 de l'a-glucosa. És un sucre reductor, sintetitzat per les cèl · lules secretores de les glàndules mamàries durant la lactància. S'hidrolitza amb l'enzim lactasa.
- 20. Maltosa: Sucre del malt. Està formada per dues molècules de α- glucosa, que s'uneixen mitjançant un enllaç glucosídic α (1 → 4), entre el C1 de la primera molècula i el C4 de la segona. S'obté després de la digestió del midó. És un sucre reductor.
- 21. Els polisacàrids Pes molecular elevat, sòlids amorfs, alguns insolubles o coloides, no són dolços i no tenen poder reductor
- 22. Homopolisacàrids: MIDÓ • Polisacàrid de glucosa • Reserva energètica vegetal • Font d’energia alimentaria més important • Els vegetals el fabriquen i acumulen en òrgans que contenen reserva per germinar o resistir (tubercles, llavors) • Amb lugol es tenyeix de Color blau fosc.
- 24. Homopolisacàrids: GLICÒGEN • Polisacàrid de glucosa • Reserva energètica animals • Acumulat bàsicament en els hepatòcits (cèl·lules hepàtiques) i miòcits (c. Musculars) • És semblant a la molècula d’amilopectina però més ramificada. • Amb lugol es tenyeix de color vermell
- 27. Homopolisacàrids: CEL·LULOSA •És un homopolímer de glucosa amb funció estructural •Exclusiu al món vegetal. És l’element fonamental de la paret cel·lular de la cèl·lula vegetal. •El cotó és 100% cel·lulosa, la fusta conté un 50%. •Les glucoses s’uneixen amb enllaços β i formen cadenes no ramificades. •Les molècules s’uneixen longitudinalment per ponts d'hidrogen. Una fibra de cotó conté unes 8x 108 molècules. •No digerible excepte per alguns microorganismes, que estableixen simbiosis amb ells.
- 29. Homopolisacàrids: QUITINA •Component principal de l’exoesquelet dels artròpodes. •Homopolímer de N- acetil glucosamines amb ellaços B (1-4). •Es dipositen formant capes
- 31. Heteropolisacàrids •Per hidròlisi donen lloc a diferents monosacàrids. •Pectina. Polisacàrid estructural de les cèl·lules vegetals. • Hemicel·lulosa. Present a la paret cel·lular de les cèl ·lules vegetals. •Agar: Present a les algues vermelles o rodofícies, és molt hidròfil • Mucopolisacàrids. Formen part de la substància intercel del teixit conjuntiu dels animals. Els més importants són: - mucositat intestinal, salival, (mucus)
- 32. ұú associats a altres molècules
- 33. Heteròsids: Unió d’un monosacàrid o oligosacàrid amb una molècula no glucídica. Antocians, tannòsids, estreptomicina… Peptidoglicans: cadenes d’N acelil glucosamina i N acetil muràmic unides per proteïnes que formen la paret bacteriana. Proteoglicans: 80% polisacàrid i 20% proteics . Àcid hialurònic, sulfat de condroïtina, Heparina. Glicoproteïnes: Tenen una patita fracció glucídica, del 5 al 40%.. Mucines de secreció,IgG ( Inmunoglobulines de la sang), glicoproteïnes de membrana (CMHC), receptors , hormones. Glucolípids: Mono o oligosacàrids units a lípids. Cerebròsids i gangliòsids.