Curs complet de llengua catalana de 2n batxilleratjoanpol
油
Inclou Hist嘆ria de la llengua, Comentari de text, Socioling端鱈stica, Literatura dels segles XIX i XX , anlisi de "La pla巽a del Diamant", "Bearn", "Terra baixa", "Estimada Marta" i "LA rosa als llavis"
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
油
Larticle analitza com es relacionen els relats escrits per a adolescents en la cultura escrita en angl竪s i les traduccions al catal. Partim de lanlisi de tres relats claus de la hist嘆ria de la lectura i en completem lanlisi amb la investigaci坦 dels circuits de lectura en catal que acullen la traducci坦 dels relats. La investigaci坦 vol con竪ixer com shi adapten, en quin circuit funcionen i quins canvis generen en la cultura darribada. En les conclusions mostrarem com aquests relats en arribar al circuit de lectura en catal representen models de comunicaci坦 literari i creen circuits de lectura diferents de la cultura dorigen. S坦n circuits lligats al poder pol鱈tic, a la selecci坦 captiva del docent a lescola o al mercat.
The article analyses the links between the stories written for teens in an English culture and their translation into Catalan. Our starting point is the analysis of three key stories in the history of reading, and we complete this analysis with the investigation of circuit readers in Catalan that deal with translations of the accounts. The main aim of this research is to analyse how do they adapt to a new and different society, what is the context where they operate and what changes do they produce into the target culture. The conclusions show to what extend these translated stories represent a model of literary communication once they enter the Catalan circuit readers and how do they create different circuit readers than the ones created by the original culture. These circuits are always linked to political power, selection of teachers at school or at the cultural market.
Resum de l'explicaci坦 a classe de "El conflicte xueta" incl嘆s dins el temari de l'assignatura "Hist嘆ria i Cultura de les Illes Balears" de l'IES Josep M. Llompart de Palma (Illes Balears).
La Iliada y la Odisea ilustrada por Marcia WilliamsLu鱈s Rovira
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
油
Larticle analitza com es relacionen els relats escrits per a adolescents en la cultura escrita en angl竪s i les traduccions al catal. Partim de lanlisi de tres relats claus de la hist嘆ria de la lectura i en completem lanlisi amb la investigaci坦 dels circuits de lectura en catal que acullen la traducci坦 dels relats. La investigaci坦 vol con竪ixer com shi adapten, en quin circuit funcionen i quins canvis generen en la cultura darribada. En les conclusions mostrarem com aquests relats en arribar al circuit de lectura en catal representen models de comunicaci坦 literari i creen circuits de lectura diferents de la cultura dorigen. S坦n circuits lligats al poder pol鱈tic, a la selecci坦 captiva del docent a lescola o al mercat.
The article analyses the links between the stories written for teens in an English culture and their translation into Catalan. Our starting point is the analysis of three key stories in the history of reading, and we complete this analysis with the investigation of circuit readers in Catalan that deal with translations of the accounts. The main aim of this research is to analyse how do they adapt to a new and different society, what is the context where they operate and what changes do they produce into the target culture. The conclusions show to what extend these translated stories represent a model of literary communication once they enter the Catalan circuit readers and how do they create different circuit readers than the ones created by the original culture. These circuits are always linked to political power, selection of teachers at school or at the cultural market.
Resum de l'explicaci坦 a classe de "El conflicte xueta" incl嘆s dins el temari de l'assignatura "Hist嘆ria i Cultura de les Illes Balears" de l'IES Josep M. Llompart de Palma (Illes Balears).
1) A World Health Organization study of 41 countries found that British teenagers rank among the worst in the world for binge drinking.
2) The study from 2001 showed that Britain had the second highest levels of underage drinking among 15-year-olds, slightly better than the most recent data expected to rank Britain fourth highest.
3) British teenagers also have high rates of cannabis use compared to other developed countries, though condom use among teens has increased, possibly due to safe sex education.
La Iliada y la Odisea ilustrada por Marcia WilliamsLu鱈s Rovira
1. ACTIVITAT DE LECTURA per M捉 Jos辿 Jurado G坦mez i Llu鱈s Rovira Vallv辿. Assignatures de Llengua i literatura castellana i Hist嘆ria de
4t dESO. Curs 2017-18
EIX DE LA COMPETNCIA LECTORA LLEGIR PER APRENDRE
NIVELL DAPLICACI 4t dESO
LECTURA TEMA
Discursos de Clara Campoamor i Victoria Kent en el debat
parlamentari per a la concessi坦 del dret de vot a les dones, el dia 1
doctubre de 1931, en les Corts Constituents de la Segona Rep炭blica.
LEuropa dEntreguerres: La Segona Rep炭blica espanyola i la Guerra
Civil.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT MILLORADA FUNCI DE LA LECTURA EN LA UNITAT DIDCTICA
CONTEXT DE LACTIVITAT LECTORA: Per una banda, en lestudi de
la lluita per a la equitat de g竪nere despr辿s de la Primera Guerra
Mundial i de la Revoluci坦 Russa, es destaca el gran aven巽 aconseguit
a casa nostra amb la Constituci坦 de la Segona Rep炭blica. Per altra,
laprofundiment en la lectura i interpretaci坦 de fonts hist嘆riques
primries en llengua castellana.
ACTIVITAT LECTORA: Despr辿s de treballar les caracter鱈stiques
principals del per鱈ode dentreguerres, serveix com activitat introductora
de lestudi de la Segona Rep炭blica espanyola.
MILLORA DE LACTIVITAT LECTORA: Hem passat de fer una
activitat en la qual es repartien uns textos per grups, amb continguts
sobre levoluci坦 de la situaci坦 de la dona a la primera meitat del segle
XX a Espanya, amb la intenci坦 que un representant de cada grup els
expliqu辿s als altres, a treballar nom辿s dos daquells textos, per嘆
planificant activitats per abans, durant i despr辿s de la lectura. Aix嘆 ho
fem per treballar fonts hist嘆riques primries, incrementar el grau
dimplicaci坦 individual de lalumnat en laprenentatge i desenvolupar el
seu esperit cr鱈tic.
Activadora (La lectura serveix per introduir o activar
coneixements previs.)
Constructiva (La lectura serveix per crear nous
coneixements.)
Consolidant (La lectura serveix per refermar coneixements.)
Il揃lustrativa (La lectura mostra o exemplifica alguns
continguts coneguts.)
X
X
X
2. PLANIFICACI DE LACTIVITAT
Els resultats de
laprenentatge
Evid竪ncia a partir de lavaluaci坦 Qu竪 necessita saber fer lalumne per resoldre la tasca?
Lalumnat aprendr a:
Recon竪ixer una font
hist嘆rica primria.
Comprendre millor un text
utilitzant lestrat竪gia de
reorganitzar i integrar la
informaci坦.
Ser m辿s aut嘆noms a lhora
destudiar.
Desenvolupar el seu esperit
cr鱈tic.
Recon竪ixer i valorar el
aven巽os socials que es van
produir en la Segona
Rep炭blica.
Interpretar les diferents
posicions del feminisme en
aquella 竪poca.
Es considerar que els i les alumnes han fet b辿
lactivitat si:
Participen activament en les activitats en grup:
llegeixen els fragments del text, col揃laboren en
la seva organitzaci坦 i en la concreci坦 de les
conclusions finals sobre el proc辿s seguit.
Cerquen i escriuen al quadern dhist嘆ria les
informacions sol揃licitades de Victoria Kent i
Clara Campoamor.
Subratllen les idees principals i escriuen
anotacions en les fotocopies de les lectures.
Omplen correctament la graella amb les
s鱈ntesis de les idees principals defensades en
els discursos i les seves justificacions. I tamb辿
anoten les seves opinions cr鱈tiques al respecte.
Lalumnat haur de :
Aplicar lestrat竪gia dorganitzar i integrar la informaci坦,
seguint el procediment explicat.
Llegir i interpretar una font hist嘆rica primria, fent
infer竪ncies per millorar la comprensi坦 lectora i cercant
informaci坦 per contextualitzar el contingut.
Sintetitzar la idea principal dun text, a partir de la
identificaci坦 de les paraules clau i les idees principals.
Donar lopini坦 personal.
3. Seq端enciaci坦 de
lactivitat
Estrat竪gies Materials i
recursos
Qu竪 fa el docent? Qu竪 fa lalumne?
ABANS DE
LLEGIR
1. Objectiu:
Hem diniciar lestudi de la Segona Rep炭blica
espanyola, que va suposar una etapa de canvi i progr辿s,
situant a Espanya com a capdavantera en la consecuci坦
de drets per a la dona.
s per aix嘆, que us hem portat dos documents, que us
ajudaran a entendre les dificultats que es van haver de
superar per aconseguir una igualtat de drets.
En aquest cas llegireu els discursos originals de les dues
炭niques parlamentries escollides en les eleccions a
Corts Constituients del 28 de juny de 1931, Victoria Kent
i Clara Campoamor, que van ser pronunciats l1
doctubre de 1931 en el debat sobre laprovaci坦 del vot
femen鱈. S坦n unes fonts hist嘆riques primries.
Els textos els trobareu fragmentats i els haureu
dordenar, aix鱈 emprareu lestrat竪gia lectora de
reorganitzar i integrar la informaci坦, que 辿s molt
important per fer-vos m辿s aut嘆noms a lhora destudiar.
2. Activitats motivadores:
2.1 Visualitzaci坦 duns minuts de la pel揃l鱈cula
Clara Campoamor. La mujer olvidada
Ara veurem uns minuts de la pel揃l鱈cula Clara
Campoamor.La mujer olvidada. Fixeu-vos quina era la
mentalitat de la societat espanyola en aquella 竪poca i els
1. Sorganitza el grup-classe en grups de
quatre-cinc alumnes. Cada grup tindr dos
ordinadors damunt de la taula.
Han descoltar lobjectiu amb atenci坦.
2.
2.1Lalumnat visualitza el triler i els minuts
62 a 64 i mig de la pel揃l鱈cula Clara
Campoamor. La mujer olvidada. A
continuaci坦 responen a la pregunta
sobre la continuaci坦 o no dels
estereotips femenins a la nostra
Ordinadors
Projector i
pantalla
Trailer Clara
Campoamor.
La mujer
olvidada 110
https://www.yo
utube.com/watc
h?v=5k1PXZG
3vxM
Pel揃l鱈cula Clara
Campoamor.
La mujer
olvidada
Minuts: 62 a
6430
http://www.rtve.
es/alacarta/vide
os/clara-
campoamor-la-
4. estereotips que shavien se superar.
Despr辿s de veure aquests fragments... Creieu que la
societat actual ja ha superat aquells estereotips?
2.2 Cerca dinformaci坦 sobre Victoria Kent i
Clara Campoamor
A continuaci坦 haureu de buscar informaci坦 sobre les
dues diputades a Corts de les quals estem parlant. Per
tal de completar-la i poder-la contrastar, un parell la
cerqueu a la Wikipedia i laltra a Biografiasyvidas.com.
Cal que anoteu al quadern dHist嘆ria les dades seg端ents
de cadascuna: any i lloc de naixement, entorn familiar,
estudis i professi坦, militncia pol鱈tica, any i lloc de la
mort.
societat.
2.2Lalumnat cerca a internet la informaci坦
requerida de Victoria Kent i Clara
Campoamor, la qual ha de ser anotada
a la llibreta dHist嘆ria.
mujer-
olvidada/clara-
campoamor-
mujer-
olvidada/32832
80/
Biografia de
Victoria Kent:
https://es.wikip
edia.org/wiki/Vi
ctoria_Kent
https://www.bio
grafiasyvidas.c
om/biografia/k/
kent.htm
Biografia de
Clara
Campoamor:
https://es.wikip
edia.org/wiki/Cl
ara_Campoam
or
https://www.bio
grafiasyvidas.c
om/biografia/c/
5. campoamor_cl
ara.htm
DURANT LA
LECTURA
3. Organitzem el text: cada grup dalumnes rep
o el discurs de Victoria Kent o el de Clara
Campoamor fragmentats. Cada component del
grup llegeix en veu alta un fragment i quan
acaben els han dorganitzar.
Cada grup rebreu fragmentat el discurs de Victoria Kent
o el discurs de Clara Campoamor. El primer est sencer
i el segon, per facilitar la seva lectura, est adaptat.
De manera cooperativa haureu danar llegint cada
fragment en veu alta, a fi dordenar-los per aconseguir
reorganitzar-los. Teniu 10 minuts per fer-ho. Quan
acabeu, ho posem en com炭.
Recordeu que per organitzar el text heu de seguir el
seg端ent procediment:
1. Llegeixo els fragments
2. Subratllo les idees principals i/o faig anotacions
al marge.
3. Em fixo amb els connectors l嘆gics
4. Dedueixo la jerarquitzaci坦 didees
4. Lectura: Una vegada els grups tinguin els
textos reorganitzats, una alumna llegeix en veu
alta el text de Victoria Kent i una altra el text de
Clara Campoamor. La resta dalumnes van
seguint la lectura i comprovant que tenen el
text correctament ordenat.
Ara dues companyes llegiran els discursos. X i Y
llegireu el vostre discurs. Per un moment sereu Victoria
3. A cada grup se li d坦na fragmentat un dels
dos discursos. Shan de repartir els
fragments entre els seus components, els
han de llegir en veu uns als altres, i han
dacordar lordre per poder reorganitzar el
text. Van subratllant les idees principals o
paraules clau, i/o escrivint anotacions al
marge. Tenen deu minuts per fer-ho.
Despr辿s es diu la soluci坦.
4. Dues alumnes llegeixen els diferents
discursos, i els companys segueixen la
lectura i comproven que tenen el text
correctament ordenat, a la vegada que
aprofundeixen la comprensi坦.
Textos
fragmentats
dels discursos
per repartir als
grups.
6. Kent i Clara Campoamor. La resta anireu seguint la
lectura per comprovar que teniu el text ben ordenat i per
mirar dentendrel millor.
DESPRS DE
LA LECTURA
5. Infer竪ncies i l竪xic:
Quan els textos parlen de la guerra del Marroc, el
desastre dAnnual i Primo de Rivera, a qu竪 sest fent
refer竪ncia?
Coneixeu el mot lazareto? Amb quina intenci坦 sutilitza
en el discurs de Clara Campoamor?
6. S鱈ntesi: Sentrega cada alumne/a la fotoc嘆pia
dels dos textos. Individualment fa una
relectura i omple una graella on ha de
concretar la idea principal de cada discurs i la
seva justificaci坦 per part de les seves autores.
Es posa en com炭.
Ara repartirem la fotoc嘆pia dambd坦s discursos. Els heu
de rellegir. Heu de subratllar les paraules clau i les idees
principalsi secundries. Podeu fer anotacions al marge,
Quan acabeu de llegir, en la graella que hem repartit,
anoteu la idea principal de cada discurs. Deixeu clar si
sest a favor o no del vot femen鱈 i perqu竪.(Justificaci坦)
Contrasteu els resultats amb els dels companys de grup.
Teniu 20 minuts.
A veure, posem en com炭 els resultats. Qui comen巽a?
5. Sespera la resposta dels alumnes, sin坦 per
part del professor es fa la relaci坦 amb els
continguts ja estudiats.
6. Lectura individual dels dos discursos.
Subratllat de les idees principals i
secundries. Anotacions al marge.
Han domplir la graella amb la idea principal
de cada discurs i les seves justificacions.
Es posen els resultats en com炭.
Fotoc嘆pies dels
textos per a
cada alumne.
Graella per a la
classificaci坦 de
la informaci坦 i
recull de
lopini坦
personal.
7. 7. OPINI PERSONAL: Finalment cada alumne
ha de reflexionar sobre les dues posicions
oposades, tenint en compte el moment quan es
van produir, i ha dexpressar la seva opini坦 en
la graella, concretant les idees a favor i en
contra de les justificacions argumentades per
les dues emblemtiques pol鱈tiques
republicanes,
Per finalitzar lactivitat, reflexioneu sobre les posicions
de Victoria Kent i Clara Campoamor respecte laprovaci坦
el dret de vot a les dones a Espanya. Empatitzeu amb la
seva 竪poca per entendre millor les seves posicions en el
debat que va conduir a la seva aprovaci坦. Qu竪 penseu
del seu discurs? Escriviu a la graella en qu竪 coincidiu
amb les seves visions del tema i en qu竪 no.
Teniu 10 minuts. Quan acabeu, podeu compartir les
vostres idees amb els companys. Jo ja me les llegir辿,
mheu dentregar la graella.
7. Acaben domplir la graella, amb les
opinions personals a favor i en contra de
les argumentacions que les pol鱈tiques fan
per justificar les seves posicions en el
debat.
Han dentregar la graella.
METACOGNICI 8. Reflexi坦 col揃lectiva: Fem un col揃loqui per
parlar de qu竪 sha apr辿s i com ho hem fet,
Magradaria que reflexion辿ssim sobre el proc辿s
daprenentatge que acabem de practicar. Mhaur鱈eu de
donar resposta a aquestes preguntes:
Us ha agradat treballar amb fonts hist嘆riques?
El proc辿s seguit us ha ajudat a millorar la
comprensi坦?
Creieu que la vostra participaci坦 i implicaci坦 ha sigut
superior a la daltres vegades?
Parleu-ne en grup i, en uns minuts, un representant de
cadascun exposa els resultats.
8. Parlen en grup de les q端estions que sels
plantegen. Es valora linter竪s que hi posen,
que ja 辿s significatiu. En uns minuts, sobre
una roda de participaci坦 dels representants
de cada grup per escoltar les seves
conclusions.