PRESENTACIONS EFICACES
- 1. Taller impartit per! Imma G坦mez! presentacions eficaces en p炭blic
- 2. Cuando alguien habla demasiado, sus palabras suenan sin o鱈rse. Konrad Adenauer
- 3. programa II M嘆dul 2: PREPARACI I DESENVOLUPAMENT DUNA PRESENTACI Definir objectius: qu竪 vull transmetre, a qui, quina informaci坦 utilitzar辿 Estructura i disseny del contingut Elaboraci坦 gui坦 de suport Preparaci坦 mitjans suport Inici presentaci坦: captaci坦 atenci坦 i creaci坦 bon clima Con竪ixer laudi竪ncia Interacci坦 amb lauditori, foment de la participaci坦 Maneig de preguntes i interrupcions Estrat竪gies de tancament
- 4. Laudi竪ncia La tend竪ncia, per regla general de latenci坦 de laudi竪ncia, 辿s la que es representa a continuaci坦 Grau datenci坦 Durada intervenci坦
- 5. Donat que 辿s molt dif鱈cil aconseguir que el grau datenci坦 sempre es mantingui en un nivell 嘆ptim, al manco, el que hem daconseguir 辿s que en finalitzar cada tema dinter竪s latenci坦 sigui elevada, per tant, els moments claus de qualsevol intervenci坦 seran: Al comen巽ament: laudi竪ncia estar pendent de nosaltres En finalitzar: ja sigui finalitzar un tema o el final de la nostra intervenci坦. Grau datenci坦 Desitjable Durada intervenci坦
- 6. Definir objectius a. anlisi auditori " La preparaci坦 de la nostra intervenci坦 辿s una pe巽a clau per poder perdre la por a parlar en p炭blic " Analitzar i con竪ixer lauditori 辿s fonamental " Preparar el tema en relaci坦 a les seves caracter鱈stiques " Anlisi sociodemogrfic " Anlisi coneixements, interessos i actituds pr竪vies " Anlisi de locasi坦
- 7. anlisi de locasi坦 " Ra坦 per la qual lauditori es reuneix " Moment en el qu竪 es parlar " Ordre en el qu竪 es parlar " Temps disponible per a fer la nostra intervenci坦 " 45-60 confer竪ncia " 10-15 pon竪ncies " 3-4 situacions socials " <20 discurs " Entorn f鱈sic en el qual parlarem " Oportunitats de participaci坦 de lauditori
- 8. Selecci坦 tema i objectiu " Selecci坦 del tema " Determinar lobjectiu intervenci坦 (en ocasions pot venir imposat) " La indicaci坦 de lobjectiu general i el tema concret donar lloc a lobjectiu espec鱈fic de la intervenci坦 que ser necessari per la recollida, selecci坦 i presentaci坦 de la informaci坦.
- 9. Mapa mental: una imatge val m辿s que mil paraules " MAPA MENTAL m竪tode basat en lassociaci坦 didees, als anys 60 fou divulgat per Tony Buzan. " Basats en els estudis sobre el funcionament del cervel quant a processament de la informaci坦. " El pensament no segueix una pauta lineal, sin坦 que actua de manera ramificada amb un intercanvi continu entre HD i HE " HD: component m辿s creatiu " HI: component m辿s logic-racional
- 10. " Si hem de preparar un missatge 辿s millor imaginar el contingut abans de verbalitzar-lo " Les persones comprenem m辿s fcilment lestructura dels missatges si aquests, es complementen amb imatges relacionades. " C坦m construir mapa mental?
- 11. Recollida dinformaci坦 " Definit tema i objectiu aquests guiaran la recerca dinformaci坦 " Fonts externes o pr嘆pies. " Registre de la informaci坦 " Estad鱈stiques " Esquemes " Exemples/analogies " Bibliografia
- 12. Parts de la intervenci坦 5-10% 80-85% 10-15% introducci坦 cos tancament
- 13. introducci坦 " Elaborar-se despr竪s de desenvolupar el cos " Ha destar en consonncia i integrar-se amb el cos no com un element separat i inconnex " Planejada amb cura donat que 辿s el primer contacte amb lauditori: mal comen巽ament pot provocar p竪rdua inter竪s " Elements clau en la introducci坦 " Trencar el gel " Informar " Motivar
- 14. Formes dintroducci坦 " Salutaci坦 i fer refer竪ncia a lauditori " Referir-se al tema o problema " Refer竪ncia a la idea central " Refer竪ncia a locasi坦 " Fer preguntes relacionades amb el tema " Contar una hist嘆ria divertida relacionada amb el tema " Fer refer竪ncia a la persona que hagi intervingut anteriorment " .............
- 15. cos " Seleccionar les idees claus de la nostra intervenci坦 les que shan de dir necessriament " Familiaritzar-se amb les idees: major domini " Nombre didees en funci坦 del temps " Ser previsor i material reserva
- 17. Organitzaci坦 didees " Molt important lordre de la nostra exposici坦 per evitar confusi坦, frustraci坦 o aborriment " Fer un esquema de la nostra presentaci坦 " Una intervenci坦 de 45 no m辿s de 4 idees principals afavorir la claredat en la nostra exposici坦 " Sempre introduir una idea per entrada " Les entrades han destar l嘆gicament relacionades " Paral揃lelismes entre idea principal i de suport " Seq端enciar les idees
- 18. Sistemes de seq端enciaci坦 " Cronol嘆gic " Espaial " Ordre dimportncia " Temtic " Inductiu/deductiu " Problema-soluci坦 " Causa-efecte " Argument-refutaci坦 " Comparaci坦- contrast
- 19. La conclusi坦 " Resum en poques paraules tota lexposici坦 " Indicar que sarriba a la conclusi坦 per a cridar latenci坦 " Elements a tenir en compte " Reafirmar la idea central " Fer un breu resum de les idees principals " Si la intervenci坦 辿s incitadora, induir determinada acci坦 donant raons
- 20. Anticipaci坦 de preguntes " Pensar en possibles preguntes i possibles respostes davant certes intervencions " Si desconeixem una resposta... " Si el debat 辿s important preparar-lo " Assajar
- 21. Pautes per a la selecci坦 dajudes audiovisuals " Elements de suport " Nombre limitat " Qualitat del material " Comprensibles per lauditori " Intercanviant tipus materials " Assegurar-se funcionament " Creativitat " Avantatges i inconvenients
- 22. Exposici坦 de la intervenci坦 1. Control de lentorn i del temps 2. Habilitats verbals 3. Habilitats no verbals
- 23. Control de lentorn i temps Les variables que intervenen s坦n: " Mida de la sala " Distribuci坦 auditori " Disposici坦 de lauditori " Camp visual " Il揃luminaci坦, ventilaci坦, temperatura, ac炭stica, renous " Mitjans audiovisuals " Instal揃laci坦 sons " Disponibilitat aigua
- 24. Habilitats verbals Diferenciar entre el significat denotatiu i el connotatiu " Expressar-se de la manera m辿s senzilla i clara i ordenada " Evitar frases massa llargues " Evitar dobles negacions i 炭s freq端ent de frases negatives " Definir o explicar les paraules t竪cniques " Emfatitzar " Que el contingut sigui pertinent al tema " Que el contingut sigui interessant " No abusar dalgunes paraules o expressions " Expressar-se... " amb correcci坦 i precisi坦 " amb coher竪ncia " Per compet " Col揃loquialment
- 25. Preguntes, interrupcions i respostes " La pregunta 辿s el feed-back en el proc辿s de comunicaci坦 " Ens ajuda a: " Millorar la comprensi坦 pr嘆pia " Assegurar-nos la comprensi坦 de lauditori " Obtenir informaci坦 " Tctiques: " Pregunta a lauditori: tornada " Aclarir la pregunta " Evitar el Per qu竪?
- 26. interrupcions " No sha de considerar mai com un obstacle " Si 辿s pertinent donem les grcies i la tractem adequadament " Si no 辿s pertinent: " Si es tractar despr竪s, resposta posterior " Si no t辿 res que veure: dir-ho amb cortesia " Mala fe: mantenir la calma i ser correctes En qualsevol cas: " Escoltar amb atenci坦 " Si no se sap la resposta no mentir " No deixar que ens ocupi massa temps
- 28. Tenir en compte... " Quan a la postura.... " per transmetre energia i entusiasme postura al巽ada per嘆 no envarada, " tronc recte i tret , cap al巽at i ombros enrere indiquen arrogncia. " Recolzar el pes sobre les dues cames una mica separades " NO 辿s aconsellable: " mans amagades o butxaques " bra巽os creuats " polzes en cintur坦 o altres parts " ESTAR ASSEGUT.... " inclinaci坦 cap endavant: inter竪s " enrere: augmentar distncies " inclinaci坦 costat: desgrat
- 29. elements prox竪mics " la distncia: codi de senyals amb significat " concepte de ZONA o espai personal de cadasc炭 " animals marquen el seu territori " les persones no est definit categ嘆rica ni inflexiblement, gran component cultual i social
- 30. elements prox竪mics zona 鱈ntima: fins 45cm. zona casual o personal: 45-120 cm. zona social: 120-360 cm. zona p炭blica: + 360 cm.
- 31. zona 鱈ntima Es la zona on les persones ens posem en guarda si 辿s enva誰da per defensar-la. s la zona dels afectes, espai reservat a les persones a les quals estimem i tenim un vincle emocional. s una zona on 辿s molt m辿s fcil el contacte visual. La comunicaci坦 no verbal 辿s molt intensa.
- 32. zona personal Es tracta de la zona normal per les relacions entre gent coneguda. Marca els l鱈mits de la nostra dominaci坦. To de veu moderat i contacte ocular menor. Distncia per tractar temes dinter竪s general.
- 33. zona social " No hi ha possibilitat de tocar a laltra persona. " s la zona dels estranys, 辿s la distncia per tractar assumptes professionals. " El contacte ocular es redueix i la conversa ser breu. " Normalment no ens sentim amena巽ats en aquesta distncia
- 34. zona p炭blica Espai ideal per a dirigir-se de manera formal a un p炭blic considerable de persones. Est fora de la distncia afectiva i la possibilitat de contacte. Es necessita al巽ar la veu per ser escoltat i t辿 una gran importncia el llenguatge corporal que ajuda a la comprensi坦 del missatge oral
- 35. La millor manera de dirigir-se a un p炭blic nombr坦s,sobretot al comen巽ament duna exposici坦, 辿s aixecar la vista i la veu com si ens dirig鱈ssim a alg炭 lluny. Aix嘆 provocar que aixequem els ombros i el cap i que donem un to convincent i segur al que estem dient. El somriure 辿s un pont excellent per afavorir la comunicaci坦.
- 36. mbit paraling端鱈stic Veu Mitj que permet emetre infinitat de dons amb diversos matisos. Sha dentrenar T辿 que veure amb la respiraci坦 nasal, gutural, posici坦 llengua i dels llavis. Modulaci坦 Variar el to i volum de la veu Donar un resultat arm嘆nic Intensitat Parlar per a qu竪 el que est m辿s lluny ens escolti Alternar tons baixos i alts Emfatitzar o finalitzar una frase
- 37. mbit paraling端鱈stic Dicci坦 Pronunciaci坦 de les paraules, accents i parla espec鱈fica. Entrenament amb travalleng端es. Ritme Comps de la intervenci坦 (lent-rpid). En funci坦 del temps que disposem. Tendir a lequilibri.
- 38. mbit paraling端鱈stic Pauses Silencis curts Marquen el final duna frase Permet una relaxaci坦 Emfatitzar Donar temps a pensar Temps a lauditori per reflexionar M辿s de 3 silenci perllongat
- 39. c坦m pal揃liar els efectes dels nervis? elements bsics implicats en la por a parlar en p炭blic... " cognitius " somtics " conductuals
- 40. elements cognitius Pensaments verbals, Imatges que indiquen emocions ( emocions negatives, elements anticipaci坦 de conseq端竪ncies desfavorables, avaluacions somtics negatives de si mateix..). Relacionat amb el cos hum elements ( Respiraci坦 rpida, conductuals sudoraci坦, ritme card鱈ac accelerat, tremolors, mol竪sties estomacals ..) Conductes humanes que es produeixen per: nerviosisme, quequejos, veu tremolosa tot aix嘆 per a evitar escapar-se de poder arribar a parlar en p炭blic. La intensitat daquests comportaments humans varia segons cada persona i tamb辿 varia pel tipus de situaci坦 que es trobin
- 41. Processos cognitius Elements somtics Elements conductuals Pensaran que nom辿s dic ximpleries. Vaig a fer el rid鱈cul Parlar en p炭blic 辿s realment horrible, produeix una por espantosa Mai ser辿 capa巽 d'aconseguir-lo S坦c un desastre per a aix嘆 Ho estic fent tot malament Pitjor impossible Estic suant i els altres s'estan adonant El cor em va accelerat Vull evaporar-me Em d坦na molta por, prefereixo no fer-lo Es busquen excuses per a no fer-lo Quan es fa una pregunta i no s'acaba Bloquejos, quequejos, retor巽ar-se les mans, repeticions freq端ents, incoher竪ncies, tremolor de veu.
- 42. t竪cniques denfrontament Estar familiaritzat amb el tema Tenir suficients coneixements sobre el mateix. Estar interessat a comunicar el tema a l'auditori. Com m辿s gran sigui l'inter竪s, m辿s fcil resultar afrontar la por. Preparar b辿 la xerrada, selecci坦 i organitzaci坦 de les idees.
- 43. Moltes vegades la por a parlar en p炭blic que s'experimenta 辿s conseq端竪ncia d'una falta de coneixement del tema o d'una preparaci坦 precipitada. Anticipar les possibles preguntes o intervencions per part de l'auditori i preparar les respostes pertinents. Assajar la xerrada, diverses vegades si 辿s necessari No 辿s aconsellable aprendre's el text de mem嘆ria
- 44. Estar en el millor estat f鱈sic i mental el dia de la xerrada. (descansar b辿, dormir b辿). No 辿s aconsellable beure alcohol per a reduir la por ni estimulants. No d坦na resultat. Tenir b辿 clar com es va a comen巽ar la xerrada (B辿 una an竪cdota, introducci坦..) Fer exercicis de relaxaci坦 (respiraci坦).
- 45. t竪cniques control ansietat " Entrenament en relaxaci坦 muscular " Entrenament en visualitzaci坦 " Entrenament aserci坦 encoberta: aturada i canvi de pensament
- 46. pensaments negatius... Tota persona t辿 dret a expressar els seus propis punts de vista. Totes les persones en major o menor grau experimenten la por a parlar en p炭blic. Totes les persones que tenen experi竪ncia a parlar en p炭blic experimenten una mica de por abans de parlar en p炭blic. Totes les persones que no tenen aquesta por excessiva a parlar en p炭blic preparen millor la xerrada i l'exposen d'una forma dinmica.
- 47. Totes les persones que parlen en p炭blic requereixen un esfor巽 i exig竪ncia . Totes les persones tenen reaccions f鱈siques que es van perdent o reduint conforme van agafant la prctica de parlar per a l'auditori. Totes les persones que han de parlar en p炭blic tenen m辿s por, del que realment capten les persones de l'auditori.
- 48. Totes les persones que parlen en p炭blic volen que es desenvolupi el tema a la perfecci坦, per嘆 aix嘆 no comporta a no-res, val m辿s fer-lo b辿 . Encara que es cometin errors, ja que ning炭 辿s perfecte. Tota persona que s'hagi preparat b辿 de vegades li falta confian巽a, i el millor 辿s demostrar que realment es t辿 aquesta confian巽a . Totes les persones al parlar en p炭blic tendeixen a tenir pensaments negatius per la por, 辿s millor reaccionar a temps i tenir en compte els aspectes positius de tot el treball a tractar.
- 49. pensaments positius... L'actitud positiva consisteix a considerar que 辿s el que es pot aportar al p炭blic. La cr鱈tica o puntualitzacions que es facin s坦n enriquidores per a poder arribar a l'assoliment dels nostres objectius. Sempre en tot auditori, al finalitzar hi ha alguna pregunta sobre el tema exposat. Encara que no coneguem la resposta ho exposem de forma positiva (no es t辿 coneixement ) i es tracta amb la major rapidesa i flu誰desa possible.
- 50. Totes les persones que composen l'auditori no s坦n persones enemigues, sin坦 que s坦n persones que tenen ganes d'aprendre i d'integrar-se en el tema exposat La part positiva de parlar en p炭blic 辿s poder captar que com m辿s es parli m辿s prctica tindrem a no tenir por al parlar en p炭blic. La confian巽a 辿s una part positiva i s'adquireix com m辿s es parli i amb la prctica.
- 51. 20 sugger竪ncies per a les presentacions 1. Si lauditori 辿s nombr坦s, espereu a que hi hagi silenci o comen巽ar amb un to molt baix: mai cridar m辿s 2. Arribar prest per poder fer canvis de darrera hora i relaxar-se 3. Si la presentaci坦 辿s llarga, utilitzaci坦 daudiovisuals 4. Evitar tapar pantalla i pissarra amb el cos 5. Alerta amb el tel竪fon m嘆bil 6. Abans de comen巽ar situar-se en diferents llocs de la sala per tal de veure la distribuci坦 i disposici坦 7. Alerta amb els cables, per a no ensopegar 8. Ning炭 neix sabent fer presentacions a la primera 9. Recordeu que la sensaci坦 de fracs o 竪xit s坦n subjectives 10. Davant un bloqueig: pausa, retorn a idea anterior, confessi坦
- 52. 20 sugger竪ncies per a les presentacions 11. En finalitzar: fer una recapitulaci坦 de les idees exposades i agrair latenci坦 12. Quan shagi de presentar estad鱈stiques i xifres shan de relacionar amb fets i conseq端竪ncies per tal de captar latenci坦 13. M辿s natural fer la presentaci坦 parlada que escrita 14. Tenir cura amb la indumentria: la primera impressi坦.... 15. Sobre el nerviosisme: disminueix quan ens aixequem i 辿s menys evident del que ens pensem 16. Controlar la postura davant laudi竪ncia 17. Evitar tics nerviosos 18. Mirar a laudi竪ncia de forma alternativa, no mirar mai al sostre, terra o al infinit 19. Control amb els bra巽os, s坦n les mans les que acompanyen i donen suport 20. Si 辿s possible, que us puguin donar feed-back (company o persona de confian巽a)
- 53. Totes les persones que composen l'auditori no s坦n persones enemigues, sin坦 que s坦n persones que tenen ganes d'aprendre i d'integrar-se en el tema exposat La part positiva de parlar en p炭blic 辿s poder captar que com m辿s es parli m辿s prctica tindrem a no tenir por al parlar en p炭blic. La confian巽a 辿s una part positiva i s'adquireix com m辿s es parli i amb la prctica.
- 55. Taller impartit per Imma G坦mez!