Este documento trata sobre la salud, las enfermedades y los h叩bitos saludables. Explica que la salud es un estado de bienestar f鱈sico, mental y social, mientras que la enfermedad es lo contrario. Detalla los h叩bitos saludables como una alimentaci坦n balanceada, horarios de comidas estables, higiene, descanso y ejercicio. Tambi辿n clasifica las enfermedades en infecciosas y no infecciosas, y explica que las primeras son causadas por virus y bacterias que pueden transmitirse. Finalmente
El documento define SIDA como la etapa avanzada de la infecci坦n por el VIH. El VIH ataca las c辿lulas CD4 del sistema inmunol坦gico, dejando al cuerpo vulnerable a enfermedades. Se transmite a trav辿s del sexo sin protecci坦n, la sangre y de madre a hijo. Los s鱈ntomas pueden incluir cansancio, fiebre y p辿rdida de peso. No siempre hay s鱈ntomas, por lo que se recomienda la prueba. Existen tratamientos para frenar la multiplicaci坦n del virus.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Uni坦 Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundaci坦 TicSalut amb la col揃laboraci坦 de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb lobjectiu de reunir diferents experi竪ncies europees en salut que tenen en com炭 lorientaci坦 a pacients cr嘆nics o dependents mitjan巽ant la utilitzaci坦 de noves tecnologies.
El documento resume la evoluci坦n hist坦rica de la epidemia del VIH/SIDA en Per炭 y en el mundo. Muestra los mapas de la prevalencia del VIH en Am辿rica Latina y el Caribe en 1986, 1991, 1996 y 2001, observ叩ndose un aumento en la prevalencia a trav辿s de los a単os. Tambi辿n muestra gr叩ficos de la evoluci坦n de la epidemia de VIH/SIDA en el Cono Sur y en el rea Andina desde 1982 a 2004. Finalmente, analiza la asociaci坦n entre la tuberculosis y el VIH/SIDA, y el impacto posit
El documento describe la organizaci坦n del Sistema P炭blico Nacional de Salud en Venezuela. Se compone de tres niveles: central, regional y distrital. Incluye tres niveles de atenci坦n: primario, secundario y terciario. La Constituci坦n define las caracter鱈sticas del sistema, incluyendo una red de consultorios populares, emergencias, centros de diagn坦stico, hospitales del pueblo y hospitales especializados. El sistema se basa en pol鱈ticas de salud y una red p炭blica de diferentes niveles de atenci坦n.
Rinitis al揃l竪rgica a l'edat peditrica. s la malaltia cr嘆nica m辿s freq端ent a l'edat peditrica. Prevalen巽a, factors de risc, etiologia, diagn嘆stic i tractament.
Este documento resume las pruebas y criterios utilizados para evaluar la operabilidad de pacientes con enfermedades respiratorias que requieren cirug鱈a. Se describe la incidencia de complicaciones pulmonares postoperatorias y factores de riesgo. Se explican pruebas como la espirometr鱈a, pruebas de esfuerzo, estudios de funci坦n pulmonar y criterios de inoperabilidad. El objetivo es estimar el riesgo quir炭rgico y asegurar una buena calidad de vida postoperatoria mediante un consejo operatorio informado.
Rinitis al揃l竪rgica a l'edat peditrica. s la malaltia cr嘆nica m辿s freq端ent a l'edat peditrica. Prevalen巽a, factors de risc, etiologia, diagn嘆stic i tractament.
Este documento resume las pruebas y criterios utilizados para evaluar la operabilidad de pacientes con enfermedades respiratorias que requieren cirug鱈a. Se describe la incidencia de complicaciones pulmonares postoperatorias y factores de riesgo. Se explican pruebas como la espirometr鱈a, pruebas de esfuerzo, estudios de funci坦n pulmonar y criterios de inoperabilidad. El objetivo es estimar el riesgo quir炭rgico y asegurar una buena calidad de vida postoperatoria mediante un consejo operatorio informado.
Pseudomona aeruginosa en el paciente epo cvs1neumotutoria
油
Este documento resume informaci坦n sobre Pseudomonas aeruginosa en pacientes con EPOC. Describe la epidemiolog鱈a, factores de riesgo, resistencias y manejo de P. aeruginosa tanto en exacerbaciones como en colonizaci坦n cr坦nica. Explica que el tratamiento depende del estado del paciente y si es una primera infecci坦n o colonizaci坦n establecida, recomendando tratamiento antibi坦tico oral, intravenoso e inhalado en diferentes circunstancias.
Este documento resume los principales biomarcadores asociados con el s鱈ndrome de apnea-hipopnea del sue単o (SAHS). Explica que la hipoxia intermitente cr坦nica, la fragmentaci坦n del sue単o y el estr辿s oxidativo causados por el SAHS activan v鱈as inflamatorias y la actividad simp叩tica, lo que conduce a resistencia a la insulina, hipertensi坦n y enfermedades cardiovasculares. Describe biomarcadores inflamatorios como TNF-留, IL-6 e isoprostanos, y biomarcadores de estr辿s oxidativo como malond
Este documento describe el proceso de "weaning" o destete de la ventilaci坦n mec叩nica. Explica que el weaning implica la desconexi坦n progresiva del soporte ventilatorio de forma gradual en pacientes dif鱈ciles de retirar del respirador. Detalla los criterios para evaluar la preparaci坦n de un paciente para iniciar el weaning, como la estabilidad hemodin叩mica y la mejor鱈a de la causa subyacente de la insuficiencia respiratoria. Adem叩s, explica las diferentes pruebas que se pueden realizar para evaluar la toler
Este documento presenta el caso cl鱈nico de un hombre de 56 a単os que consulta por cansancio, cefalea matutina y disminuci坦n del rendimiento laboral. Tras realizar exploraciones f鱈sicas y complementarias, se confirma el diagn坦stico de s鱈ndrome de apnea obstructiva del sue単o (SAHS) debido a un 鱈ndice de alteraciones respiratorias mayor a 15 en la polisomnograf鱈a. El SAHS se caracteriza por episodios repetidos de obstrucci坦n de la v鱈a a辿rea superior durante el sue単o que provocan desaturaciones
El documento proporciona informaci坦n sobre el s鱈ndrome de apnea-hipopnea del sue単o (SAHS). El SAHS se caracteriza por episodios repetidos de obstrucci坦n de la v鱈a a辿rea superior durante el sue単o, lo que causa desaturaciones de ox鱈geno e interrupciones del sue単o. El diagn坦stico se realiza mediante polisomnograf鱈a y el tratamiento incluye medidas de p辿rdida de peso, CPAP u otras cirug鱈as seg炭n la gravedad de los s鱈ntomas.
Este documento presenta una descripci坦n general de la especialidad de neumolog鱈a. Resume las 叩reas de trabajo como urgencias, hospitalizaci坦n y consultas externas. Detalla los objetivos de formaci坦n que incluyen anatom鱈a pulmonar, t辿cnicas diagn坦sticas y tratamiento de pacientes. Tambi辿n describe las rotaciones por diferentes servicios y las sesiones de formaci坦n dentro y fuera del servicio de neumolog鱈a.
1. VIA AERIA NICA
(ONE AIRWAY)
Clara Padr坦 Casas
Unitat Al揃lergologia
Rotaci坦 Servei Pneumologia Gener-Mar巽 2013
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
2. SUMARI
CONCEPTE
Via aeria 炭nica
Guia ARIA
DESENVOLUPAMENT
Similituds tisulars i 韓庄壊庄看沿温岳看鉛嘆乙庄援顎艶壊
Associaci坦 epidemiol嘆gica
Rinitis com a factor de risc d'asma
Rinitis com a factor de mal pron嘆stic d'asma
GUIA ARIA (actualitzaci坦)
Premises
Recomanacions: avaluaci坦
Recomanacions: tractament
CONCLUSIONS
5. GUIA ARIA (Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma)
J Bousquet, N Khaltaev, AA Cruz, J Denburg, et al.
1999
Grup de treball ARIA de la OMS
Exhaustiva revisi坦 bibliogrfica
Compliment normes de la OMS i
directrius Shekelle i cols.
Actualitzaci坦 2008
Grup GALEN (Global Allergy and Asthma European Network)
I Annesi-Maesano, de bateman, A Ben Kheder, DA Boakye, J Bouchard, P Burney, WW Busse, M Chan-
Yeung, NH Chavannes, A Chuchalin, WK Dolen, R Emuzyte, L Grouse, M Humbert, C Jakson, SL Johnston,
PK Keith, JP Kemp, JM Klossek, D Larenas-Linnemann, B Lipworth, JL Malo, GD Marshall, C Naspitz, K
Nekam, B Niggerman, E Nizankowska-Mogilnicka, Y Okamoto, MP Orru, P Potter, D Price, SW Stoloff, O
Vandenplas, G Viegi, D Williams.
8. Anatomia tissular comuna
Does rhinitis lead to asthma?
Paul Van Cauwenberge, Jean-Baptiste Watelet, Thibaut VanZele, de al.
Rhinology, 45, 112-121, 2007
Asthma and rhinitis are both manifestations of an inflammatory
process within a continuous airway system
SIMILITUDS DIFERNCIES
Epiteli pseudoestratificat format per Mucosa nasal:
cel. cil鱈ndriques ciliades Xarxa capil揃lar i arterial submucosa
Sinusoids venosos.
Membrana basal
Submucosa: Funci坦 nasal
vasos sanguinis Congesti坦 = nasal
nervis
gl叩ndules mucoses
c竪l estructurals (fibroblastos) Via a竪ria inferior (a partir de la trquea)
c竪l. Inflamat嘆ries (mon嘆cits, Pres竪ncia de capa muscular.
limf嘆cits i mast嘆cits)
Broncoconstricci坦
9. Mecanismes fisiopatol嘆gics comuns
Simons FER. J Allergy Clin Immunol 1999; 104:534-40
Meltzer EO et al. Ann Allergy Asthma Immunol 2000; 84:176-87
RA Asma
Epiteli Bronquial
Resposta al揃l竪rgica preco巽/tard鱈a
Resposta immune sist竪mica
Inflamaci坦 eosinof鱈lica
Hiper-resposta
Exacerbacions estacionals
10. Desencadenants comuns
National Institutes of Health Global Initiative for Asthma: Global Strategy for Asthma
Management and Prevention: A Pocket Guide for Physicians and Nurses.
Publication No. 95-3659B. Bethesda, MD: National Institutes of Health, 1998; Workshop Expert
Panel Management of Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma (ARIA) Pocket Guide. A Pocket
Guide for Physicians and Nurses, 2001.
Alergens externs
P坦l揃len
Fongs
Alergens dom竪stics
cars de la pols
Epitelis d'animales
Escarbat
AINEs (AAS)
12. REFLEXE NEURAL NASO-BRONQUIAL
Inervaci坦 nasal: Aferent: nervi trig竪mi
Eferent: fibres parasimptiques
Inervaci坦 VA inferior aferent i eferent: nervi vague
Corren et al: la provocaci坦 nasal amb al揃lerg竪 produeix
hiperresposta bronquial.
Kaufman et al: si es secciona el trig竪min aquesta
resposta queda amputada.
Rosenberg et al, Schumacher et al.: No efectes sobre
FEV1 despr辿s de la provocaci坦 nasal.
GOTEIG POST-NASAL
C竪l ciliades empenyen
part鱈cules atrapades en el
moc cap la faringe i son
deglutides/aspirades.
Bardin et al: va marcar amb Tc radiactiu sins maxil揃lars i no
va trobar tra巽ador a v鱈a a辿ria inferior.
13. FUNCIONS VIA ARIA SUPERIOR
Humidificar i escalfar laire inhalat:
xarxa capil揃lar i de sinusoids venosos
activaci坦 de gl叩ndules seromucoses
submucoses
Filtratge de part鱈cules
Part鱈cules de 5-10 um es dipositen
Filtratge de gassos
gassos hidrosolubles son eliminats
gassos irritants estimules secreci坦 nasal
Paper protector a la via a竪ria inferior de NO nasal
Efecte antiviral + bacteriosttic (Croen K.J Clin Invest 1993)
Millora oxigenaci坦 (Lundber JO et al. Acta Physiol Scand 1995)
Efecte broncodil揃latador (Kacmare F et al. Am J Respir Crit Care Med 1996)
Modula hiperresposta bronquial (Ricciardiolo et al. J Allergy Clin Immunol 2001)
15. Inhalaci坦 d'al揃lergens
reacci坦 inflamatoria local IgE
mediada
Alliberaci坦 de factors quimitctics a
la circulaci坦 (IL5)
Activaci坦 m竪dul揃la 嘆ssea
Producci坦 i maduraci坦 incrementada
d'eosin嘆fils
Eosin嘆fils a via a竪ria superior i
inferior
17. Resposta al揃l竪rgica sist竪mica
Paper de la m竪dul揃la 坦ssea
Activaci坦 m竪dul揃la 嘆ssea
Augment diferenciaci坦
de progenitors cel揃lulars.
S'alliberen a sang perif竪rica
eosin嘆fils, mast嘆cits i bas嘆fils
Reclutats a v鱈a a竪ria
IL 5 (lligand de la resposta de la
MO a l'est鱈mul de l'ant鱈gen)
18. S鱈mptomes bifsics (fase preco巽 i tard鱈a)
Varner AE, Lemanske RF Jr.
In: Asthma and Rhinitis. 2nd ed. Oxford: Blackwell Science, 2000; 1172-85;
Togias A J Allergy Clin Immunol 2000; 105:S599-S604
100
FEV1
50
(% canvi)
0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 24
Temps (hr)
Fase Tard鱈a Asma
Fase preco巽
Rinitis al揃l竪rgica
Puntuaci坦
de
s鱈mptomes
1 3-4 8-12 24
Provocaci坦
amb al揃lerg竪 Temps pot-provocaci坦 (hr)
19. Evid竪ncia bibliogrfica
Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663669.
Objectiu: determinar l'exist竪ncia d'inflamaci坦 de la mucosa nasal
en asmtics amb independ竪ncia de la pres竪ncia de rinitis en
individus at嘆pics de 20 a 66 anys
40 (n=17)
35
30
Eosin嘆fils en 25
la mucosa
20
nasal en
asmtics 15
10
5
r=0,851, p<0,001
0
0 5 10 15 20 25 30
Eosin嘆fils en la mucosa bronquial en asm叩tics
20. Changes in bronchial responsiveness following nasal provocation with allergen
Corren J et al. J Allergy Clin Immunol 1992;89:611618.
Investigaci坦 al揃leatorizada i creuada de dos dies de duraci坦 sobre la
relaci坦 entre rinitis al揃l竪rgica i disfunci坦 de les v鱈es a辿rias en
pacients amb rinitis al揃l竪rgica i asma (promig d'adat 31,4 anys)
Variaci坦 de la PC* respecte el moment basal
Placebo (n=5) La provocaci坦
3
alerg竪 (n=5) p=0,0009
Mitjana p=0,011 nasal
gesom竪trica
de la PC20 amb al揃lerg竪
2
(metacolina,
mg/ml) incrementa
la HRB
0
Basal 0,5 h despr辿s de 4,5 h despr辿s de
la provocaci坦 la provocaci坦
PC=posterior a la provocaci坦n
*A menor valor de PC major hiperreactivitat
21. Seasonal increase of bronchial reactivity in allergic rhinitis.
Madonini E et al. J Allergy Clin Immunol 1987;79:358363.
Estudi de hiperreactivitat bronquial en pacients
amb rinitis pol鱈nica (promig d'edat 20a).
Analitzats a la tardor i 6 mesos despr辿s.
Prevalencia de la hiperrreactivitat bronquial*
60 (n=27)
p<0,02
50 Els pacients amb
% de 48
pacientes 40
rinitis al揃l竪rgica
amb DP 30
< 1mg experimenten un
(prov amb 20
carbacol) 10 augment de HRB
11
0
Fora de l'estaci坦 En l'estaci坦
*DP20 <1 mg tras la provocaci坦n con carbacol
DP=dosis de provocaci坦n
22. Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663669.
Estudi realizat per determinar l'exist竪ncia d'inflamaci坦 nasal
en l'asma amb independencia de la pres竪ncia de rinitis
al揃l竪rgica en individuos at嘆pics de 20 a 66 anys d'edat.
Recompte d'eosin嘆fils en la mucosa nasal
(n=9) (n=8) (n=10)
18
16
14 Asmtics
Eosin嘆fils/ 12 presenten
camp de 10
biopsia 8 inflamaci坦
nasal
6
nasal
4
2
p<0,001 p<0,001
0
Amb rinitis Sense rinitis Control
Asm叩tics
23. Segmental bronchial provocation induces nasal inflammation in allergic rhinitis patients.
Braunstahl G-J et al. Am J Respir Crit Care Med 2000;161:20512057.
Evaluaci坦 de la inflamaci坦 al揃l竪rgica en les v鱈es a竪ries
superiors i inferiors despr辿s de la provocaci坦 bronquial
en pacients amb rinitis al揃l竪rgica no asmtics en
comparaci坦 amb controls (edat: 1831 anys)
* Pacientes control (n=8)
600 Pacientes al辿rgicos (n=8)
**
500
400
Eosin嘆fils en
sang perif竪rica 300
(106 c辿lulas/l) La provocaci坦
200
amb al揃lerg竪
100
bronquial eleva els
0
T0 T24
marcadors
T0= abans de la provocaci坦;
T24=24 horas despr辿s de la provocaci坦; sist竪mics
*p<0,05;
**p<0,01
d'inflamaci坦
dades en forma de mediana 賊 int竪rval
24. Teixit nasal Teixit bronquial
(l叩mina propia) (capa subepitelial)
b
100 a 1600
d
80 1200
(c竪l揃lules/mm2)
60
Eosin嘆fils
800 c
40
400
20
0 0
a
T0 T24 T0 Pulm坦 esq L坦bul mig
sense pulm坦n dret
provocaci坦 provocat amb
Pacients control (n=8) al揃lerg竪
Pacients al竪rgics (n=8)
T24
La provocaci坦 amb
T0= abans de
la provocaci坦
al揃lerg竪 bronquial
T24=24 hores despr辿s augmenta els eosin嘆fils
de la provocaci坦 en els teixits nasal i
a
p<0,05 bp<0,01
c
p=0,001 dp=0,002
bronquial
25. Comparison of orally exhaled nitric oxide in allergic versus nonallergic rhinitis.
A. Fusun Kalpaklioglu; Ilkay K. Kalkan.
American Journal of Rhinology & Allergy. IP 193.140.216.203 April 2012
Pacients dividits segons cl鱈nica. Mesura: FeNO
130 dones / 41 homes; edat 32,6 +/- 13,2
AR 122 (78,2%); NAR 34 (21,8%); 15 controls
Mesures: Prick-Test, Test asma, anlisis sang, espirometria,q端estionaris qualitat de vida.
Comparasion of FeNO in study groups
45
40 FeNO superior en AR
35
(no significatiu) en
30
comparaci坦 a NAR i
25
20
controls,
15 independent de asma
10
5
0
AR AR + ASMA NAR NAR + ASMA control
27. Asociaci坦 d'asma i rinitis en estudis
internacionals
Links between rhinitis and asthma. J. Bousquet et al. Allergy 2003
60-90% de pacients amb asma tenen rinitis
20-50% de pacients con rinitis tenen asma
Si la rinitis es al揃l竪rgica el risc d'asma 辿s 3
vegades major que si la rinitis es no
al揃l竪rgica
28. Asociaci坦 d'asma i rinitis en estudis
nacionals
Estui ONEAIR
Estudi RINAIR
Estudi RINOASMAIR
Estudi AIR
Projecte IRIS-ASMA
29. Coexistence of Asthma and Allergic Rhinitis in Adult Patients Attending Allergy Clinics:
ONEAIR Study
A Navarro, A Valero, B Juli叩, S Quirce. J Investig Allergol Clin Immunol 2008; Vol. 18(4): 233-238
Estudi Prospectiu entre 2004-2005
170 al揃lerg嘆legs espanyols. 968 pacients al揃l竪rgics.
Dades demogrfiques, dades cl鱈niques i antecedents familiares.
Avaluaci坦 rinitis (ARIA) i avaluaci坦 asma (GINA)
89,5%
Asma Asma + rinitis
Gravetat asma Edat
30. RINAIR Study: Rhinitis and Asthma Comorbidity in Spain
Jos辿 Antonio Castillo Vizuetea,b and Joaquim Mullol Miretb
Arch Bronconeumol. 2008;44(11):593-9
Estudi Prospectiu.
15% dels Pneum嘆legs espanyols. 703 asmtics majors de 16 anys.
Dades demogrfiques, prevalencia de rinitis, funci坦 pulmonar,
proves al揃l竪rgiques i tractament.
Asma + Rinitis Asma
Edat 43,8 anys P<0,0001 55,4 anys
71%
OR:6,25
Atopia 81,00% 48,00%
IC (95%) 4,3-9,1
FEV1 85,70% P<0,001 79,70%
El tractament de la rinitis es va associar a un
increment de FEV1 amb independencia de sexe,
edat, gravetat d'asma o hbit tabquic.
(P=0,057)
31. RINOASMAIR study: Prevalence and characteristics of rhinitis in asthmatic patients
attending primary care in Spain
Jos辿 A. Castillo, Jes炭s Molina, Antonio Valero, Joaquim Mullol.
Rhinology 2010;48:35-40
Estudi Propectiu
1.027 Centres d'atenci坦 Primaria
4.174 asmtics
Dades demogrfiques, prevalencia de rinitis, funci坦 pulmonar,
atopia i tractament de la rinitis
Asma + Rinitis Asma
71%
Edat 42,8 anys P<0,0001 50,2 anys
FEV1 80,20% P<0,002 76,10%
32. Estudio AIR: Prevalencia y caracter鱈sticas de la rinitis en pacientes asm叩ticos de las
consultas de Atenci坦n Primaria, Alergologia y Neumologia en Espa単a
Jos辿 Antonio Castillo, Ana Navarro, de al.
Med Clin 2011; doi: 10.1016/j.medcli.2010.07.007
Estudi Prospectiu.
1.369 metges. 5.616 asmtics majors de 18 anys.
Dades demogrfiques, prevalencia de rinitis, funci坦 pulmonar,
proves al揃l竪rgiques, tractament i exacerbacions.
Asma + Rinitis Asma
Edat 41,3 anys P<0,0001 50,4 anys
75% OR:4,80
Atopia 81,00% 48,00%
IC (95%) 4,2-5,5
FEV1 86,60% P<0,0001 79,30%
La rinitis es va associar a un major n炭mero de
exarcerbacions de l'asma P<0,001.
33. Proyecto IRIS-ASMA: PRevalencia, gravedad e Impacto de la RInitis y de la rinoSinusitis
seg炭n el nivel de gravedad y control del Asma.
Investigadores Principales: Jos辿 Antonio Castillo Vizuete y Joaquim Mullol Miret
OBJECTIU:
Determinar la preval竪n巽a i gravetat de la rinitis i rinosinusitis amb o sense p嘆lips en pacients asmtics
estratificats segons gravetat.
MTODE:
Estudi pilot, prospectiu, descriptiu i multic竪ntric.
S'efectuar en centres hospitalaris seleccionats de Llatinoam竪rica i Espanya.
Cada investigador m竪dic neum嘆leg incluir 25 pacients estratificats segons la gravetat de l'asma,
d'acuerd amb els criteris de GINA/GEMA (6 amb asma intermitent, 6 amb asma persistent lleu, 6 amb
asma persistent moderada i 7 amb asma persistent greu).
La valoraci坦 objetiva de la patolog鱈a nasosinusal (endoscopia nasal i TC) la realitzar un especialista
ORL.
Tamany de la mostra total: 450 pacients.
CALENDARI:
Inici Gener 2010 Final: Juny 2012
34. High prevalence and young onset of allergic rhinitis in children with bronchial asthma.
Masuda S, Fujisawa T, Katsumata H, Atsuta J, Iguchi K.
Pediatr Allergy Immunol. 2008 Sep;19(6):517-22. doi: 10.1111/j.1399-3038.2007.00675.x
130 nens (2-10 anys) amb asma.
S鱈mptomes nasals persistents S鱈mptomes nasals persistents
en pacients amb asma en pacients amb asma
(Valoraci坦 subjectiva: q端estionari de s鱈mptomes) (Valoraci坦 objectiva: rinoscopia, citologia, IgE espec鱈fica)
Rinitis 83,8%
no rinitis 16,2% Rinitis 77,70%
no rinitis 22,3%
Rinitis inicial 33,7%
Asma inicial 31,70%
Simultani 26,70%
36. Plaschke PP et al. Am Respir Crit Care Med 2000
Rinitis: OR 5 per asma
OR 6 per asma en at嘆pics
OR 3,5 per asma en no at嘆pics
Guerra S et al. J Allergy Clin Immunol 2002
Rinitis: OR 4,1 per asma
OR 3,2 ajustat per edat, sexe, at嘆pia, tabac
37. Long-term risk factors for developing asthma and allergic rhinitis:
a 23-year follow-up study of college students.
Settipane RJ, Hagy GW, Settipane GA. Allergy Proc. 1994 Jan-Feb;15(1):21-5.
Seguiment a 738 universitaris durant 23 anys.
Q端estionaris, pres竪ncia d'asma, rinitis al揃l竪rgica i prick test.
12
p<0,002
10 10,5
% de pacients 8
que van
desenvolupar 6
asma
4
3,6
2
0
Sense rinitis Amb rinitis al揃l辿rgica
al揃l辿rgica (n=528) (n=162)
38. Perennial rhinitis: An independent risk factor for asthm in nonatopic subjects:
a
results from the E uropean Com unity R
m espiratory H ealth S urvey.
Le y na e rt B, Bo us q ue t J, N ukirc h C, Lia rd R, N ukirc h F. J
e e
A rg y Clin I m uno l. 1 9 9 9 A ; 1 0 4(2 Pt 1 ): 3 0 1 -4.
lle m ug
25
controls
20 rinitis
% pacients amb asma
15
20% nens amb rinitis
al揃l竪rgica
10 desenvoluparan asma
en 10 anys
5
0
at嘆pics No at嘆pico
39. Rhinitis and onset of asthma: a longitudinal population-based study
Rafea Shaaban, Mahmoud Zureik, David Soussan de al.
The Lancet 2008. DOI 10.1016/S0140-6736(08)61446-4
Incid竪ncia d'asma
4.00%
26 centre; 14 pa誰sos est Europa.
6461 participants, 20-44 anys.
No asmtics en el moments d'inclusi坦.
Seguiment durant 8 anys 3.00%
4 Grups: 2.00%
No atopia-No rinitis (n:3163)
Atopia-No rinitis (n:704)
No atopia-Rinitis (n:1377) 1.00%
Atopia-Rinitis (n:1217)
0.00%
At
No
At
No
op
op
at
at
ia-
ia-
op
op
No
Ri
ia-
ia-
nit
No
Ri
rin
is
nit
itis
rin
is
itis
40. Risc Relatiu d'asma
(ajustat a pa鱈s, sexe, edat, IMC, FEV1, IgE, historia familiar d'asma i tabac)
Atopia-No rinitis (CI 0,82-3,24)
No atopia-Rinitis (CI 1,64-4,46)
Atopia-Rinitis (CI 2,11-5,91)
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
42. Impacte sobre la severitat de l'asma
Association of chronic rhinosinusitis with nasal polyps and asthma: clinical and
radiological features, allergy and inflammation markers
J笛rat Staik笛nien, Saulius Vaitkus. Medicina (Kaunas) 2008; 44(4)
121 pacients amb rinosinusitis cr嘆nica i asma.
Avaluaci坦 amb TC i endoscopia nasal.
Classificaci坦 d'asma segons GINA.
43. Rhinosinusitis in severe asthma
Megon Bresciani, Louis Paradis, Anne Des Roches,ed al.
Journal of Allergy and Clinical Immunology. Volume 107, Issue 1, January 2001
Avaluaci坦 de pres竪ncia de rinitis en asmtics:
35 pacients amb asma severa que requeireixen dosi diria de corticoides orals
34 pacients amb asma lleu-moderada.
asma lleu-moderada
70%
Rinitis No rinitis
asma severa (corticodepenent)
74%
Rinitis No rinitis
44. Impacte sobre les exacerbacions
Bousquet J et al. P坦ster presentat en la European Academy of Allergology and Clinical
Immunology (EAACI), 1216 de junio, 2004, Amsterdam. P坦ster 141.
Anlisi post-hoc de l'炭s de recursos m竪dics/crisis
d'asma en pacients asmtics amb i sense rinitis
al揃l竪rgica durant 52 setmanes
4,0
p=0,029
3,5
3,0 3,6
2,5
% de 2,0
pacients
1,5
1,0 1,7
0,5
0
Pacients Pacientes asma
asma + rinitis al揃l竪rgica
(n=597) (n=893)
La rinitis al揃l竪rgica va duplicar
el risc de visites a urg竪ncies en pacients amb asma
45. Effect of a concomitant diagnosis of allergic rhinitis on asthma-related health care use by adults
Price D et al. Clin Exp Allergy 2005. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2005.02182.x
Estudi retrospectiu de cohorts de la base de dades britnica Mediplus.
Anlisi de l'炭s de recursos sanitaris per adults de 16 a 55 anys amb asma i
rinitis al揃l竪rgica durant 1 any.
27 303 adults amb astma (4611 amb RA)
3,3 p<0,0001
3,2
3,1 3,2
Prescripcions 3,0
anuals de 2,9
tractament de 2,8
rescat per
2,7
pacient 2,7
2,6
2,5
2,4
0
Pacients amb asma Pacients amb asma
(n=22.692) + rinitis al揃l竪rgica
(n=4.611)
46. Risk factors for ER visits due to asthma exacerbations in patients enrolled in a program for
the control of asthma and allergic rhinitis in Feira de Santana, Brazil
Heli Vieira Brand達o, Constan巽a Sampaio Cruz de al.J Bras Pneumol. 2009;35(12):1168-1173
Prospective cohort study of 253 outpatients (children and
adults) with asthma who were monitored for 12 months.
47. Impacte sobre els s鱈mptomes
Measuring Asthma Gina Control (The MAGIC study).
S. Quirce et al. P坦ster presentado en: 29尊 Congreso europeo de la EAACI (European Academy of
Allergy and Clinical Immunology) ; Junio 2010, Londres (Reino Unido). P坦ster 531
48. Impacte sobre la qualitat de vida
Leynaert B. Am J Respir Crit Care Med 2000
49. Impacte sobre els costos de l'asma
Lack of control of severe asthma is associated with co-existence of
moderate-to-severe rhinitis
E. V. Ponte,et al; DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01624.x; 2008
557 pacients
Seguiment durant 1 any evaluaci坦 cada 3 mesos.
No rhinitis Mild rhinitis Mod/severe rhinitis P-value
(n = 21) (n = 84) (n = 50)
Cost for the family 6 (115) 6 (313) 9 (426) >0.05
Cost for the healthcare system 398 (315457) 472 (328575) 559 (392670) <0.01
Annual cost ofasthma 398 (315457) 478 (352579 568 (426697) <0.01
Table 4. Cost of asthma according to severity of rhinitis in a subgroup analysis
54. Les directrius del ARIA recomanen l'estudi
combinat de l'asma i la rinitis
En els pacients amb rinitis al揃l竪rgica s'ha
d'avaluar la pres竪ncia d'asma
En els pacients amb asma s'ha d'avaluar la
pres竪ncia de rinitis al揃l竪rgica
Bousquet J et al. J Allergy Clin Immunol 2001;108(suppl 5):S147S334.
58. persistente
intermitente persistente moderada
moderada leve grave
intermitente grave
leve
corticoide t坦pico nasal Frmacs amb efecte sobre
cromona t坦pica VAS + VAI
antagonista receptor cis-LT1 oral
antihistam鱈nico H1 no sedante, oral o t坦pico
descongestionante t坦pico nasal (<10 d鱈as) u oral
evitaci坦n de al辿rgenos e irritantes
immunoterapia
Antihistam鱈nics
Glucocorticoides orals
Antileucotriens
Immunoterpia
Omalizumab
Does rhinitis lead to asthma?
Paul Van Cauwenberge, ed al.
Rhinology, 45, 112-121, 2007
59. Glucocorticoides Intranasals en asma
Resultats:
Pedersen et al, Foresi et al Els corticoides nasals milloren
s鱈mptomes d'asma, funci坦 pulmonar i
la HRB en rinitis al揃l竪rgica amb asma.
Corticosteroides intranasales para el control del asma en pacientes con asma y rinitis coexistentes
(Revisi坦n Cochrane traducida). Taramarcaz P, Gibson PG. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 N炭mero 2.
Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane
Library, 2008 Issue 2. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
Anlisi post-hoc: revisi坦 de 14 assajos cl鱈nics.
Objectiu: avaluar leficcia dels corticoides intranasals
en la cl鱈nica asmtica en pacients amb asma i rinitis.
Resultats:
Els CI van tendir a millorar la simptomatologia del asma i el FEV1
per嘆 sense significaci坦 estad鱈stica.
La combinaci坦 de corticoides intranasals y inhalats seguir sent la
prctica cl鱈nica actual fins que es realitzin nous assajos.
60. Glucocorticoides inhalats + Antileucotriens
Effect of montelukast on lung function in asthma patients with allergic rhinitis: analysis
from the COMPACT trial
D. B. Price1, A. Swern2, C. A. Tozzi2, G. Philip2, P. Polos2
Montelukast as a Partner Agent to Corticosteroid Therapy (COMPACT) International Study Group*
ALLERGY DOI: 10.1111/j.1398-9995.2006.01007.x
216 patients with asthma and
allergic rhinitis
Budesonida Setm
400 袖g/12 1
Setm
4
Montelukast Budesonida
10mg/24 800袖g/12h
+ +
Budesonida Placebo
400袖g/12h (n=441)
(n=448) Setm
16
62. ASMA RINITIS
Trastorns inflamatoris relacionats des del punt de vista
espidemiol嘆gic, fisiopatol嘆gic i cl鱈nic: una mateixa
malaltia de la via a竪ria
A major gravetat de l'asma (GINA)
major gravetat de la rinitis (ARIA)
Rinitis incrementa la morbilitat, les necessitats
terap竪utiques i els recursos sanitaris ens els pacients
asmtics
La rinitis tractada resulta en un millor control de l'asma i
millora de la funci坦 pulmonar.
Guia ARIA recomana...
66. International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC)
Steering Committee Lancet 1998;351:12251232.
Estudi sobre la prevalen巽a mundial de les malalties at嘆piques
en 463.801 nens de 13-14 anys d'edat.
Rinitis al辿rgica Asma
RU RU
Australia Australia
Canad Canad
Brasil Brasil
EE.UU. EE.UU.
Sudfrica Sudfrica
Alemanya Alemanya
Fran巽a Fran巽a
Argentina Argentina
Argelia Argelia
Xina Xina
Russia Russia
0 5 10 15 20 25 30 35 40 0 5 10 15 20 25 30 35 40
% de prevalencia % de prevalencia
Patrons de preval竪ncia similars
67. OR (95% CI)
Any emergency room visit in the follow-up period
No rhinitis
Mild rhinitis 1.90 (1.023.54)
Moderate-to-severe rhinitis 3.83 (2.007.35)
Uncontrolled asthma
No rhinitis
Mild rhinitis 1.23 (0.178.69)
Moderate-to-severe rhinitis 12.68 (1.7392.85)
<10% improvement in FEV1
No rhinitis
Mild rhinitis 1.84 (0.983.44)
Moderate-to-severe rhinitis 2.94 (1.485.85)
