01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
0 likes650 views
La crisi de l'Antic R竪gim (1788-1833). La tornada de l'absolutisme. Ferran VII. Sexenni Absolutista. Trienni Liberal. D竪cada Ominosa. Hist嘆ria d'Espanya, 2n de BAT
More Related Content
What's hot (20)
Similar to 01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme (20)
Recently uploaded (11)
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
- 1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833) 1. La por a la revoluci坦: Carles IV 2. Lalian巽a amb la Fran巽a napole嘆nica i els fets de 1808 3. La guerra del Franc辿s o de la Independ竪ncia (1808-1814) 4. El programa revolucionari de les Corts de Cadis 5. La restauraci坦 de labsolutisme: Ferran VII Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT www.historiata.wordpress.com Diapositives 5 de 5
- 2. La crisi de lAntic R竪gim (1788-1833) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT
- 3. 5. La restauraci坦 de labsolutisme Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT
- 4. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni Absolutista (1814-1820) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Despr辿s de la guerra del Franc辿s el pa鱈s es trobava dividit entre absolutistes i liberals. Ferran VII va tornar a Espanya pel Tractat de Valen巽ay el 1814. Una part de lex竪rcit i un grup de diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses pel qual li demanaven que tornara a labsolutisme.
- 5. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni Absolutista (1814-1820) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Ferran VII declar il揃legal la convocat嘆ria de les Corts i nanul揃l tota lobra legisladora, inclosa la Constituci坦 de 1812. Va liquidar la llibertat de premsa. Torn a instaurar la Inquisici坦. Va permetre tornar als jesu誰tes. Va reprimir els liberals i els afrancesats, cosa que va produir un gran exili pol鱈tic, en especial de persones cultes i preparades (m辿s de 30.000 exiliats).
- 6. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni Absolutista (1814-1820) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Alguns oficials liberals de lex竪rcit van liderar 束pronunciaments損 (temptatives colpistes) per a liquidar labsolutisme i tornar a la Constituci坦 de 1812. Per exemple: Espoz y Mina, D鱈az Porlier i Lacy. s un exemple de militarisme: participaci坦 dels militars en la vida civil (en la pol鱈tica i en la societat). El 1820 el pronunciament del general Riego va triomfar i es va iniciar el Trienni Liberal.
- 7. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT El 1820 el general Riego saixec a favor de la Constituci坦 de 1812, al front de tropes que havien danar a Am竪rica a sufocar els moviments independentistes i liberals. En algunes ciutats es formaren juntes liberals. El rei Ferran VII, desbordat per la situaci坦, va acceptar el r竪gim liberal i va jurar la Constituci坦: 束marxem francament, i jo el primer, per la sendera constitucional損.
- 8. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Reformes del Trienni: Va tornar a entrar en vigor la Constituci坦 de 1812. Eliminaci坦 de la Inquisici坦. Supressi坦 dels senyorius. Expulsi坦 dels jesu誰tes. Garantir drets i llibertats. Aparegueren tert炭lies peri嘆dics i societats patri嘆tiques que foren el germen dels futurs partits pol鱈tics. Els liberals es dividiren en 2 grups: els moderats o 束docea単istas損 i els exaltats, que m辿s tard es coneixerien com progressistes.
- 9. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT
- 10. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Oposici坦 i final del Trienni: Durant el Trienni es van crear nombroses partides de voluntaris reialistes (absolutistes). El 1822 les pot竪ncies absolutistes van acordar en el Congr辿s de Verona intervenir en Espanya. El 1823 un ex竪rcit franc辿s conegut com els Cent Mil Fills de Sant Llu鱈s, comandat pel Duc dAngulema, va entrar en Espanya per a restablir a Ferran VII com a monarca absolutista. De seguida el rei anul揃l tota la legislaci坦 del Trienni.
- 11. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT El general Riego va ser condemnat a mort i ajusticiat en la forca. Es va convertir en un s鱈mbol de la llibertat i del liberalisme. Lhimne de la Rep炭blica es coneix com lHimne de Riego. (Enlla巽 a lhimne)
- 12. 5.3. La D竪cada Ominosa (1823-1833) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Des de 1823 fins la seua mort en 1833 Ferran VII regn com un monarca absolut. Reprim鱈 durament els liberals. El pa鱈s va tornar a tancar-se a la ci竪ncia i al pensament. Milers despanyols hagueren de marxar a lexili. No obstant aix嘆, Ferran VII mantingu辿 algunes reformes: Cre el Consell de Ministres. Es va reorganitzar la Hisenda i es van fer pressupostos anuals. Aix鱈 i tot, lEstat i el pa鱈s estaven en una greu crisi, amb un d竪ficit desbocat, agricultura estancada, fam, bandolerisme, etc.
- 13. 5.3. La D竪cada Ominosa (1823-1833) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Els liberals exaltats, sempre disposats a fer aixecaments i pronunciaments militars. Els reialistes purs o ultres, el sector m辿s reaccionari i clerical de labsolutisme Dos amenaces tenia el govern de Ferran VII
- 14. 5.3. La D竪cada Ominosa (1823-1833) Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Afusellament de Torrijos i els seus 52 companys a les platges de Mlaga el 1831, obra dAntonio Gisbert, de 1860.
- 15. 5.4. La q端esti坦 success嘆ria Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT Ferran VII no va tenir fills barons. El 1830 va tenir una filla, la princesa Isabel. Per la Llei Slica, una llei que van portar els Borbons, les dones no podien ser reines a Espanya. El 1830 Ferran VII va signar la Pragmtica Sanci坦 que anul揃lava la Llei Slica i permetia a les dones regnar. El 1833 moria Ferran VII i la seua v鱈dua, Maria Cristina, pass a ser regent, mentre Isabel fora menor dedat. Carles Maria Isidre, el germ de Ferran VII, que tenia el suport dels absolutistes, reclam el tron. Maria Cristina va trobar suport en els sectors m辿s liberals. La q端esti坦 success嘆ria fou una excusa per a crear dos bndols i iniciar una guerra civil entre absolutistes i liberals, anomenats en eixe moment carlins i isabelins.
- 16. 5.4. La q端esti坦 success嘆ria Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT
- 17. 5.4. La q端esti坦 success嘆ria Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT
- 18. 5. La restauraci坦 de labsolutisme Professor: Roderic Ortiz Hist嘆ria dEspanya - 2n BAT FI DEL BLOC 3. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833)