Unitat 5
- 2. Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars NDEX LA MEMBRANA CEL揃LULAR. ESTRUCTURA I COMPOSICI FUNCIONS DE LA MEMBRANA ESPECIALITZACIONS DE LA MEMBRANA CEL揃LULAR UNIONS CEL揃LULARS MEMBRANES DE SECRECI. GLICOCLIX MEMBRANES DE SECRECI. PARET CEL揃LULAR PROPIETATS I FUNCIONS DE LA PARET CEL揃LULAR MODIFICACIONS DE LA PARET CEL揃LULAR SECUNDRIA COMPOSICI I ESTRUCTURA DE LA MATRIU EXTRACEL揃LULAR FUNCIONS DE LA MATRIU EXTRACEL揃LULAR ENLLAOS
- 3. LA MEMBRANA CEL揃LULAR. ESTRUCTURA I COMPOSICI Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Estructura comuna a totes les c竪l揃lules dels 辿ssers vius. Constitueix lembolcall que delimita una porci坦 de citoplasma (membrana citoplasmtica). La mateixa estructura membranosa tamb辿 delimita la majoria destructures internes de la c竪l揃lula. Les membranes biol嘆giques (la membrana plasmtica o les membranes internes de la c竪l揃lula) reben el nom de membranes unitries. Estructura Composici坦 Franja clara (osmi嘆foba), delimitada per dues franges fosques (osmi嘆files). L鱈pids de membrana: fosfol鱈pids, colesterol i glicol鱈pids. Prote誰nes de membrana: perif竪riques o extr鱈nseques; integrals o intr鱈nseques. Carbohidrats de membrana: units a prote誰nes o l鱈pids.
- 4. FUNCIONS DE LA MEMBRANA Transporta substncies (manteniment de les estructures cel揃lulars i creixement cel揃lular). Interv辿 en els moviments de despla巽ament cel揃lular i en els que faciliten la penetraci坦 i excreci坦 de substncies. Interv辿 en lintercanvi dinformaci坦 o est鱈muls fisicoqu鱈mics entre c竪l揃lules. Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Transport de mol竪cules a trav辿s de membranes Transport de mol竪cules petites i ions Transport de macromol竪cules Transport passiu: - Difusi坦 simple - Difusi坦 facilitada - Osmosi Transport actiu Exocitosi Endocitosi: - Pinocitosi - Fagocitosi
- 5. ESPECIALITZACIONS DE LA MEMBRANA CEL揃LULAR Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Modificacions morfol嘆giques superficials que, sense canviar el volum de la c竪l揃lula, n'augmenten considerablement la superf鱈cie: Microvellositats S坦n prolongacions de la membrana cel揃lular que tenen la finalitat daugmentar lrea dintercanvi. Invaginacions Apareixen, per exemple, en les c竪l揃lules epitelials que entapissen el tub contornejat dels nefrons. Interdigitacions S坦n replecs membranosos entre c竪l揃lules ve誰nes que simbriquen refor巽ant la uni坦. Beines de mielina S坦n replecs de la membrana de les c竪l揃lules de Schwann que recobreixen els xons dalgunes neurones.
- 6. UNIONS CEL揃LULARS Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Contactes entre c竪l揃lules que permeten una comunicaci坦 selectiva o una barrera infranquejable a les diferents substncies. S坦n visibles al microscopi electr嘆nic, per嘆 no al microscopi 嘆ptic. Les principals unions cel揃lulars s坦n: Unions d'adher竪ncia Desmosomes; c竪l揃lules unides mecnicament. Unions impermeables o unions estretes Unions herm竪tiques o unions septades dels invertebrats, que impedeixen el pas de mol竪cules a trav辿s de la membrana. Unions comunicants o de tipus esvoranc Unions de tipus fenedura (gap junction) per sinapsi qu鱈mica, que permeten el pas de petites mol竪cules.
- 7. MEMBRANES DE SECRECI. GLICOCLIX Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars El glicoclix 辿s una membrana de secreci坦 de la c竪l揃lula animal, que es renova cont鱈nuament. Funcions Protecci坦 de la membrana. Funci坦 absorbent. Intervenci坦 en processos enzimtics. Influ竪ncia en fen嘆mens de permeabilitat. Intervenci坦 en fen嘆mens dadhesivitat cel揃lular. Intervenci坦 en fen嘆mens de reconeixement cel揃lular (ant鱈gens de superf鱈cie). Els carbohidrats tamb辿 poden desenvolupar un paper en lestabilitzaci坦 de lestructura plegada duna glicoprote誰na. El carbohidrat pot guiar una glicoprote誰na cap a la seva destinaci坦 dins la mateixa membrana.
- 8. MEMBRANES DE SECRECI. PARET CEL揃LULAR Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars La paret cel揃lular 辿s una estructura r鱈gida, gruixuda, resistent i organitzada, exclusiva de les c竪l揃lules vegetals i els fongs, que envolta la membrana cel揃lular i est formada bsicament per cel揃lulosa o quitina, respectivament. Composici坦 i estructura Es forma amb la intervenci坦 de laparell de Golgi de la c竪l揃lula (s鱈ntesi dels components). El proc辿s de formaci坦 de la paret inclou la fabricaci坦 de: Lmina medial Paret cel揃lular primria Paret cel揃lular secundria
- 9. PROPIETATS I FUNCIONS DE LA PARET CEL揃LULAR Propietats Funcions Escassa porositat. Resist竪ncia a la tensi坦 intracel揃lular (turg竪ncia). Permet lintercanvi de substncies entre lexterior i linterior cel揃lular. D坦na la forma concreta a la c竪l揃lula vegetal i li restringeix la mobilitat. Protegeix la c竪l揃lula del medi extern. Proporciona la funci坦 definitiva a la c竪l揃lula adulta: recobriment de la planta, sosteniment, conducci坦 de substncies, etc. Permet la comunicaci坦 entre c竪l揃lules a trav辿s de puntejadures o orificis a la paret cel揃lular secundria. Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars
- 10. MODIFICACIONS DE LA PARET CEL揃LULAR SECUNDRIA Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars La paret cel揃lular secundria es pot impregnar de diferents substncies, les quals permeten les diverses especialitzacions cel揃lulars. Les impregnacions m辿s freq端ents s坦n: Lignificaci坦 Impregnaci坦 de lignina enmig de lestructura cel揃lul嘆sica de la paret. Aporta resist竪ncia a la pressi坦, formant teixits de sosteniment de les plantes. Suberitzaci坦 Impregnaci坦 de suberina sobre les capes de la paret cel揃lular. Aporta impermeabilitzaci坦 a laigua (suro). Cutinitzaci坦 Dip嘆sit de cutina a linterior o a la superf鱈cie de les capes cel揃lul嘆siques en contacte amb latmosfera. s una substncia hidr嘆foba (cera). Mineralitzaci坦 Impregnaci坦 de substncies inorgniques a les parets cel揃lul嘆siques: SiO2, carbonat de calci, etc.
- 11. COMPOSICI I ESTRUCTURA DE LA MATRIU EXTRACEL揃LULAR Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Complexa xarxa macromolecular estable, en contacte amb el glicoclix, que ocupa els espais intercel揃lulars (de vegades molt aparents, com ara en el teixit connectiu) en els animals (sobretot en els vertebrats). Composici坦 i estructura Formada per una s竪rie de fibres que sentrecreuen dins un gel molt hidratat. Els seus components fonamentals s坦n: Prote誰nes organitzades en fibres (col揃lgens i elastina). Substncia fonamental gelatinosa (glucosaminoglicans i proteoglicans). Prote誰nes dadhesi坦, molt heterog竪nies (laminina i fibronectina).
- 12. FUNCIONS DE LA MATRIU EXTRACEL揃LULAR Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars Funcions Mant辿 unides les c竪l揃lules dels teixits i els teixits dels 嘆rgans. Omple espais intercel揃lulars, d坦na consist竪ncia als teixits i 嘆rgans i els compartimenta. Influeix en la morfologia, la polaritat i altres caracter鱈stiques cel揃lulars. Facilita el transport de substncies i influeix en el metabolisme cel揃lular. Dirigeix el creixement cel揃lular i la regeneraci坦 dels teixits, amb la qual cosa permet el despla巽ament de les c竪l揃lules. Emmagatzema diverses substncies, com ara hormones.
- 13. ENLLAOS Estructura cel揃lular Unions cel揃lulars Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars
- 14. CRDITS Direcci坦 editorial Dolors Rius Coordinaci坦 drea Isaac Camps Coordinaci坦 i continguts multim竪dia Oriol de Bol坦s Elena Vinent Guions de les unitats digitals Alicia Ca単ellas Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Tel竪fon datenci坦 al professorat: 902 90 36 46 Unitat 5. Embolcalls cel揃lulars