1. La Teoria cel·lular La cèl·lula és la unitat estructural, funcional reproductiva de tots els essers vius. És capaç de mantenir una vida pròpia i independent. La cèl·lula conté la informació necessà ria per a la sÃntesi de la seva pròpia estructura i pel control del seu funcionament, i la pot transmetre a la seva descendència. 2. Els dos tipus bà sics d’organització cel·lular son procariòtica i eucariòtica. Les procariotes no tenen nucli i l’ADN es troba, sense protecció, al citoplasma. Els bacteris son la tÃpica cèl·lula procariota. Les eucariotes son cèl·lules més evolucionades. Tenen el material genètic envoltat per membrana i forma el que s’anomena nucli. A més el citoplasma té un nombre considerablement major d’orgà nuls. La unitat estructural de l’home són cèl·lules eucariotes animals. 3. • Estructura present en qualsevol cèl·lula, que separa el medi extern del citoplasma cel·lular. • És una bicapa lipÃdica amb proteïnes (model del mosaic fluid). La membrana cel·lular Per tal de poder mantenir la composició intracel·lular , la membrana és simultà niament una barrera i una porta d’entrada i de sortida. Aquest concepte s’anomena: Permeabilitat selectiva. 4. El citoplasma i el citoesquelet El citoplasma és l’espai cel·lular que hi ha entre la membrana plasmà tica i l’embolcall nuclear. Inclou el citosol o hialoplasma , el citosquelet i el conjunt dels orgà nuls cel·lulars que anomenem morfoplasma . El citoesquelet. És una xarxa de d’estructures filamentoses de naturalesa proteica que s’estén per tot el citoplasma. Funcions: Manteniment de la forma cel·lular i, si cal, canvi de forma. Desplaçament de la cèl·lula (moviments ameboide, ciliar o flagel·lar). El citosol. És la fracció lÃquida del citoplasma. És una dissolució col·loïdal amb sucres, pròtids (aa, enzims i proteïnes estructurals), vitamines, sals minerals, nucleòtids, ARNs, à cids grassos i tota classe de productes del metabolisme. Hi tenen lloc moltes reaccions metabòliques. 5. Orgà nuls citoplasmà tics Són estructures inmerses al citoplasma que realitzen funcions concretes. N’hi ha que tenen membrana que delimita un medi especÃfic i una composició enzimà tica relacionada amb la seva funció. Les membranes també poden tenir una importà ncia, ja que contenen poden tenir activitat enzimà tica i condicionar la composició de l’orgà nul . Els que no tenen membrana són els Ribosomes i els CentrÃols 6. Aparell de Golgi: Funcions: • SÃntesi de polisacà rids. • Glicosilació de lÃpids i proteïnes • Maduració d’enzims • Selecció, acumulaciÃó i distribució • Direcció del transport intracel·lular • Producció de vesÃcules de secreció • Producció de lisosomes i vacúols 7. Reticle endoplasmà tic: Dos tipus: llis i rugós Funcions: • SÃntesi, concentració, segregació i distribució de substà ncies. • SÃntesi proteïnes, sÃntesi de lÃpids (fosfolÃpids i esteròids). • Glicosilació. • Contribueix a la forma cel·lular • Detoxificació. • Funcions especials com contribuir a la contracció muscular. 8. Lisosomes: Són petites vesÃcules membranoses que contenen substà ncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgà nuls cel·lulars que van envellint.ÌýEs formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi. 9. Mitocondris: Els mitocondris estan formats per dos capes de membrana unità ria, una interna i l’altra externa . La interna no conté colesterol i està replegada donant lloc a crestes . La solució acuosa delimitada per la membrana interna s’anomena matriu mitocondrial. Els mitocondrisÌýrealitzen un conjunt de processos quÃmics anomenats respiració cel·lular, amb els quals proporcionen a la cèl·lula l'energia necessà ria per a realitzar totes les seves activitats.Ìý 10. Ribosomes Són molt importants degut a la seva intervenció en la sÃntesi de proteïnes de la cèl·lula.Ìý Estan formats per dues subunitats corpusculars unides fortament, una formada per Àcid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic. Tenen forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en elÌý reticle endoplasmà tic Ìýrugós. 11. NUCLI -La cromatina: És un conjunt de llargues fibres d’ADN associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes El nucli està delimitat per una doble membrana unità ria. A l’interior s’hi troba una solució aquosa anomenada Nucleoplasma. Dispers al nucleoplasna es troba l’ADN associat a proteïnes, constituïnt la cromatina.
