More Related Content
What's hot (20)
Similar to 15. EL PANTEÓ (Marta Roig) (20)
More from Assumpció Granero (20)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
- 1. El ʲԳٱóMarta Roig Gómez-Casero 2n bach A Història de l’Art, IES Ramon LlullProfessora: Assumpció GraneroCueves
- 2. ÍndexFitxa tècnicaContext històricEstructura (exterior i interior) Contingut, significació i simbolismeFuncióEntorn i integració urbanaInfluència anterior i posteriorBibliografia
- 3. 1. Fitxa tècnicaNom de l’edifici: El ʲԳٱó.Arquitecte: Desconegut.Cronologia:118 – 125 dC.Lloc on es troba: Camp de Mart, a Roma (Itàlia).Materials utilitzats:Pedra, maó i fusta; marbre per a crear una rica decoraciói per a cobrir les zones més nobles; i la cúpula està feta de formigó i pedres volcàniques.Estil: Roma imperial.Tipologia: Temple.Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.Dimensions: Pòrtic 35m ample, columnes 18m alt, tambor 58m diàmetre, cúpula 43’3m alt i diàmetre.
- 4. 2. Context històric- L'Imperi Romà va expandir notablement els seus territoris i per tot arreu va desenvolupar una arquitectura d’obres públiques i monumentals, deixant gran quantitat de testimonis que encara es conserven i contribueixen al progrés en moltes àrees. - Un d'aquests monuments és el ʲԳٱó d’Agripa. - Aquest edifici correspon al gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs en les tècniques de construcció. - És l’obra culminant que jugà amb els materials al límit de la resistència i posà a prova tota la saviesa de l’enginyeria romana. L’any 27 a.C: Marc Agripa va edificar un temple dedicat als Déus de la gens Júlia.
- 5. L’any 80 d.C: va quedar molt afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir. - L’emperador Adrià va decidir bastir un nou temple dedicat a tots els Déus, però va conservar la inscripció a la façana, en record d’Agripa.
- 6. 3. EstructuraConsta de dues parts: una cel·la de forma circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un pròpylon.Pòrtic octàstilPòrtic OctàstilPròpylonCel·la circular
- 7. Estructura exteriorFrontó: sense decoracions.Línies d’imposta: delimiten els tres pisos d’arcs superposats.TamborEntaulament: hi havia una inscripció que fa referència al temple d’Agripa.Columnes: 16 monolítiques de granit egipci. Bases de marbre blanc.Porxo o pòrtic: perípteri octàstil rectangular i arquitravat.Capitells: corintis,originàriament revestits de bronze.
- 8. NínxolsL’interior del porxo està dividit en tres naus, les laterals tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir les estàtues d’August i d’Agripa. Pòrtic
- 9. * Interior del pòrtic d’entrada amb les columnetes interiors.
- 10. TamborEl mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la cúpula. Està fet de formigó, morter i maó i té un gruix d’uns vuit metres, al seu interior hi ha arcs de descàrrega superposats.Arcs de descàrrega
- 11. Estructura interiorÒcul: proporciona una llum tranquila i difusa.Cúpula: de mitja esfera.Cassetons: 28 a cada filera.ÀticVuitoberturesTambor
- 12. La cel·la es de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interiors estant formats per marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res (funció ornamental). Al nivell superior, hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.
- 13. La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb pedra volcànica. Els cassetons disminueixen progressivament en sentit ascendent, i tenen una doble funció: Alleugerir el pes de la cúpula.
- 14. Donar sentit d’esfericitat i de profunditat, gràcies al joc de llums i ombres.- El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici. - La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.
- 15. 43,30 mts La cel·la és circular de 43,30 metres de diàmetre coberta per una cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital, arriba a la mateixa alçada que el diàmetre.
- 16. L‘altura total és igual al diàmetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l’espai interior. 43,30 mts
- 17. El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés (feta de bronze), i la del seu davant forma un absis cobert per volta de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar.Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos.Cúpula de quart d’esferaAbsis
- 18. Columnes coríntiesPilastres coríntiesEn els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle, alternativament.La resta d’obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes corínties també.
- 19. 4. Contingut, significació i simbolisme- És un edifici d’estil romà tardà, de l’Alt Imperi. - Aquest temple no podia tenir altre nom més adequat. La paraula “panteó” significa “casa de tots els déus”, i fa clara referència a la finalitat original del temple. La cúpula està dividida en cinc cercles de 28 cassetons cadascun que simbolitzen els dies del més lunar, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol, el gran òcul, en el centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.
- 20. La forma de la cúpula plasma la volta celeste, il·luminada pel Sol al centre, una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, que en aquells moments era el centre de l’univers entorn del qual girava el món conegut.5. FuncióAquest edifici servia de culte dedicat a totes les divinitats planetàries i que honrava a tots els déus romans antics,sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la família Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August que era divinitzat. Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus. Encara que el temple tenia una clara funció religiosa, també era lloc per a celebrar diverses cerimònies de tipus polític, i també va ser una manera de retre culte, no tan sols als emperadors anteriors ja divinitzats sinó, també, de glorificar indirectament a l’emperador viu, és a dir, a Adrià. Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafael Sanzio.
- 21. 6. Entorn i integració urbana Originàriament, havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada.
- 22. Actualment, situat al centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda, nom que li ve del ʲԳٱó. 7. Influència anterior i posterior Allò important de l’arquitectura romana és l’espai intern, i la captació i organització d’aquest espai.
- 23. És una arquitectura funcional que es manifesta en l’arquitectura civil d’obres públiques: carreteres, aqüeductes, ponts, banys públics (termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.
- 24. En època imperial es va desenvolupar també una arquitectura commemorativa, simbòlica, evocadora i monumental que representava el poder imperial: fòrums imperials, arcs de triomf, columnes commemoratives, mausoleus.
- 25. Concretament, lesinfluències anteriors més directes del ʲԳٱó són els antics tholoigrecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois; també s’hi detecta una influència orientalitzant a la coberta en forma de cúpula.Les influències posteriors serien: RENAIXEMENT Capella Pazzi de Brunelleschi (1429).
- 26. Cúpula de Brunelleschi (1434) a la Catedral de Santa Maria di Fiore.
- 27. Cúpula de Sant Pere del Vaticà (Miquel Àngel). BARROC - San Carlo alleQuattroFontane (1638-1641) , Borromini.Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), Bernini. NEOCLASSICISME El ʲԳٱó de Soufflot, París (1757).…I moltes més.