More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (10)
Similar to Art roma (20)
Art roma
- 1. TEMA 3. ART 鰿À.
- 2. Index 1.- Cronologia de la civilització romana. 2.- Expansió territorial. 3.- Antecedents: els Etruscos. 4.- Trets culturals de la civilització romana. 5.- Arquitectura romana: religiosa, civil i domèstica. 6- Escultura romana: retrat realista i relleu històric. 7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del Cristianisme.
- 8. 1.- CRONOLOGIA BÀSICA DE LA HISTÒRIA DE ROMA MONARQUIA.(753-509 a.C.) Sota domini etrusc. REPÚBLICA. ss. III-I a.C. (509-31 a.C.) IMPERI. ss. I a.C. – V d.C. (31 a.C. – 476 d.C.) Edicte de Tessalònica 391 d.C. Conversió al Cristianisme. 395 d.C. Mor l’Emperador Constantí. Divisió de l’Imperi: Imperi romà d’occident i Imperi Romà d’Orient.
- 10. La Mediterrànea en temps de la República de Roma.
- 11. Enfrontament entre romans i cartaginesos: la II Guerra Púnica
- 12. Els temps de Juli César: a la fi, la Roma Imperial.
- 14. 3.- ANTECEDENTS: ELS ETRUSCOS. Poble indígena de l’actual Toscana. Comerciaven amb els grecs, sabins i llatins. La seva època d’esplendor són els ss.VII i VI a.C. L’art etrusc sempre està relacionat amb les creences religioses i els rituals funeraris. Culturalment rep influència de l’art grec arcaic.
- 15. 3.1.- L’arquitectura etrusca. El temple etrusc es construia sobre un podium elevat al que només es podia accedir per una escalinata frontal, que definia amb claredat una façana frontal.
- 16. L’arquitectura etrusca utilitza columnes d’ordre anomenta “toscà”: d’aspecte robust, fust llis i amb o sense basa.
- 17. L’arquitectura etrusca també introdueix l’ús de l’arc i la volta en arquitectura Tombes de Certeveri.
- 18. 3.2.- L’escultura etrusca. Es va realitzar en argila i bronze. La quimera. Sarcòfag dels esposos de Cerveteri.
- 19. En l’escultura etrusca es denota influència de l’escultura grega arcaica. Encara que, a diferència d’aquesta que tendeix cap a la idealització, l’escultura etrusca tendeix cap al REALISME.
- 21. bronze incrustacions (pasta vítria i vori) influència grega en cabells i barba mirada penetrant nas llarg i ganxut solcs molt ben marcats gran realisme pòmuls ossis Es pensa que aquest cap formava part d’una estàtua de considerables dimensions. Actualment el cap és damunt d’un bust del Renaixement voluntat d’eternitzar i glorificar el primer cònsol de la República romana
- 23. terracota policromada sarcòfag / urna cinerària túnica llarga kliné actitud tranquil·la i serena escena plena de tendresa tors nu cames quasi atrofiades petit capitell sabates acabades en punxa somriure arcaic gestualitat de les mans possible flascó de perfum muller espòs barret
- 24. Els romans van ser PRÀCTICS en arquitectura; van ser la primera civilització d’enginyers. El tret més particulat de la seva escultura és el REALISME. Van posar l’art al servei del PODER de l’Estat. 4.- TRETS CULTURALS DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA
- 25. INFLUÈNCIES CULTURALS GREGUES ETRUSQUES Bust de Lucius Iunius Brutus. Maison Carré (Nimes)
- 28. 5.-ARQUITECTURA ROMANA. 5.1.- El sistema constructiu dzà. 5.2.- Arquitectura religiosa: el temple. 5.3.- Arquitec civil i lúdica: teatre i amfiteatre. 5.4.- Obres d’enginyeria: vies, urbanisme, üܳٱs i ponts. 5.5.- Arquitectura commemorativa: arc de triomf i columna commemorativa. 5.6.- Arquitectura domèstica: la domus romana.
- 29. Urbanisme dzà. Urbanisme hipodàmic. Foro: espai central. Cardo i Decumanus: principals carrers. Fundacions sobre campaments militars.
- 31. Forum Romà. Vocabulari de tema: Forum, Basílica, Banys, Cardo, Decumanus, Teatre, Anfiteatre, Circ, Arc de Triomf, Columna commemorativa i Aqüeducte.
- 32. 5.1.- El sistema constructiu romà: ORDRES ARQUITECTÒNICS DÒRIC JÒNIC CORINTI TOSCÀ COMPOST Atenció: fust llis o amb arestes.
- 33. MATERIALS MORTER COMBINACIÓ TOTXA-PEDRA RECOBRIMENTS MARBRE
- 34. ELS MURS
- 35. COBERTURES. ARQUITECTURA DE VOLTA. ARC DE MIG PUNT, VOLTES I CÚPULES. ARQUITECTURA ARQUITRABADA: SOSTRES PLANS
- 36. IMITACIÓ DECORATIVA REVOLUCIÓ ESTRUCTURAL De Architectura. Vitrubi.
- 37. 5.2.- Arquitectura religiosa: el temple dzà. PODI ESCALA D’ACCÉS FRONTAL. ACCÉS PRINCIPAL I FRONTAL. COLUMNES ADOSSADES. CULTE INTERIOR AMPLIACIÓ DE LA CEL.LA A TOT EL PERÍMETRE DE LA PLANTA.
- 39. columnes adossades pseudoperípter pòdium i pòrtic hexàstil columnes d’ordre corint i timpà sense ornamentació a rquitrava t teulada a dues vessants escalin ata pòrtic hexàstil nao o cel·la pòdium pronao El va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la infraestructura de la Gàl·lia. El temple fou erigit en honorar d e l’emperador August i de la seva família, estava dedicat a les divinitats romanes i a Gai i Luci Cèsar, néts ’Aܲܲ i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa. August
- 41. PLANTA
- 43. Agripa porxo o pòrtic octàstil rectangular arquitravat inscripció de l’amtic temple d’Agripa nau central amb accés a la zona cupulada columnes de granit egipci amb base de marbre blanc capitells coríntis absis Naus laterals frontó
- 45. VISTES INTERIORS
- 46. Murs de maó i “opus ceamenticum” revestit de marbre Tomba de Rafael
- 48. Teatre Marcellus. Roma 5.3.- Arquitectura civil i lúdica: teatre i amfiteatre.
- 50. Teatre romà d’ Orange: scaena
- 51. Plantes de teatre romà i grec
- 52. L’AMFITEATRE FLAVI. O COLOSSEU.
- 56. Planta el·lipsoidal càvea arena Vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema esglaonat de galeries amb voltes vomitoria
- 57. 5.4.- OBRES D’ENGINYERIA XARXA VIÀRIA. Víes i mil.liaris URBANISME HIPODÀMIC CARDO I DECUMANUS FÒRUM AQÜEDUCTES CLAVEGUERAM PONTS.
- 59. AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
- 61. PONT ROMÀ DE CORDOBA
- 62. PONT D’ALCÀNTARA
- 63. Arcs de triomf i Columnes commemoratives. 5.5.- Arquitectura commemorativa.
- 64. ARCS DE TRIOMF A MITJAN CAMÍ ENTRE ARQUITECTURA I ESCCULTURA. FUNCIÓ CONMEMORATIVA. HONOR DE L’SPQR DESFILADA TRIOMFAL
- 65. Arc de Titus
- 66. Arc de Berà
- 67. Arc de Constantí
- 68. COLUMNES CONMEMORATIVES FUNCIÓ CONMEMORATIVA . FUNCIÓ FUNERÀRIA: ALBERGAR LES CÈNDRES DE L’EMPERADOR. MONOLÍTIQUES O NO. ESCULPIDES AMB ESCENES DE CAMPANYES MILITARS: EN ESPIRAL SENTIT NARRATIU ENMARCAMENT PAISATGÍSTIC CORONADES AMB UNA ESCULTURA DE BROZE DE L’EMPERADOR.
- 69. Columna trajana.
- 70. Fòrum de Trajà
- 71. Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. diàmetre coronada antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere) relleus narratius de forma helicoïdal capitell dòric base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior 40 m. d’alçada
- 74. Columna de Marc Aureli
- 75. 5.6.- Arquitectura domèstica. Analitzem la vivenda de les classes patricies. Organitzada al voltant d’un o més patis oberts. La casa queda a l’interior de l’espai, deixant els espais exteriors per als comerços o tabernae. Compluvium i Impluvium: per recollir l’aigua de la pluja. Cubiculum: estances d’us privades. Lararium: altar dels déus lars (els avantpassats). Tablinium: estança principal: per rebre les visites. Decoració: mosaics al terra i pintures a les parets.
- 76. Pompeia: vista aèria i interior d’una domus.
- 77. L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna) El mosaic calç/ guix/ morter suport tesel·les Opus tessellatum Opus sectile Opus vermiculatum Opus vermiculatum tesel·les
- 78. Mosaic romà de tipus geomètric
- 79. Mosaic figuratiu: els actors.
- 80. TIPUS D’ESCULTURES. ESCULTURA EXEMPTA RETRATS DE BUST. RELLEUS HISTÒRICS. ESCULTURES EQÜESTRES. 6- Escultura romana.
- 81. FUNCIONS DECORACIÓ EDIFICIS URBANS. FUNCIÓ ESTÈTICA. LEGITIMAR EL PODER. FUNCIÓ PROPAGANDÍSTICA.
- 82. ESTATUA EQÜESTRE DE MARC AURELI. MUSEI CAPITOLINI, ROMA
- 83. ESCIPIÓ CAP DE BOSTON
- 84. ADRIÀ SÉNECA
- 85. RELLEU HISTÒRIC TEMA: GESTES IMPERIALS FUNCIÓ: PROPAGANDA DEL PODER i HISTÒRIA DE ROMA. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: CARÁCTER NARRATIU (com si fóssin vinyetes) ENMARCAMENT ARQUITECTÒNIC O PAISAGÍSTIC. PERSONATGES REALS I IDENTIFICABLES. INTERPRETACIÓ FÀCIL I CLARA.
- 86. Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. diàmetre coronada antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere) relleus narratius de forma helicoïdal capitell dòric base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior 40 m. d’alçada
- 87. Trajà - 155 escenes - més de 2500 figures - Trajà hi és representat 70 vegades guerra contra els dàcis: primera guerra dàcia 101-103 i segona guerra 107-108
- 88. Campanya contra els dacis (Columna de Trajà)
- 89. Columna Trajana
- 90. Columna Trajana
- 91. Sarcòfag (s I dC)
- 92. Sarcòfag (s II dC)
- 93. Sarcòfag Ludovisi (s III dC)
- 94. “ Ara Pacis” ’Aܲܲ
- 95. Tres elements= TERRA-AIRE- AIGUA Simbolitza la prosperitat en l’època ’Aܲܲ Personatges reconeixibles.
- 96. Reconstrucció Palazzo Fiano a Roma Registre inferior amb decoració vegetal de fulles d’acant Registre superior amb relleu narratiu Greca
- 97. altar recinte descobert pòdium rampa esglaonada accés façana oriental porta a la façana oest senefa amb decoració de fulles d’acant relleus narratius
- 98. Crònica en imatges d’un fet important en la vida de Roma 4 juliol 13 aC Relleus commemoratius de la pau i prosperitat assolides en el temps ’Aܲܲ Fa servir models grecs per explicar i expressar idees romanes: Fris de les Panatenees Processó: August-oficials ’Aܲܲ- familiar ’Aܲܲ-Senat-dones i nens de la cort ’Aܲܲ Retrats coneguts Temps concret
- 99. Disposició continuada dels personatges Profunditat= més a prop més volum = més lluny menys volum = més a prop més gran Moviment= varietat de posicions Processó: August-oficials ’Aܲܲ- familiar ’Aܲܲ- -Senat-dones i nens de la cort ’Aܲܲ- primera vegada que en un monument públic són representats Personatges important primer terme
- 100. AUGUST DE PRIMA PORTA. MUSEI VATICANI.
- 101. Còpia en marbre de Carrara d’un original de bronze 2 m. apx Dempeus Com un general victoriós Capot roig de general Cuirassa molt cenyida Descalç, original calçat Eros/Cupido i dofí de Venus Ceptre Mostrava insígnies de la legió / Gest de comandament CONTRAPPOSTO Pes equilibrat És la romanització del Dorífor de Policlet
- 102. Retrat idealitzat ple de serenitat Cabell arrissat Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors
- 103. Divisió de l’Imperi Romà. 7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del Cristianisme.
- 104. Crist amb Sant Pere i Sant Pau. Relleu en marbre del sarcòfag de Junius Bassus, c.389 d.C. Cripta de Sant Pere (Roma)