El 8 de mar巽 辿s el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta tradici坦 comen巽a al segle XX ( vint). El 1908, un grup de dones treballadores de Nova York va fer una vaga per demanar millors condicions laborals i el dret a vot. El 1910, a una confer竪ncia a Copenhaguen (Dinamarca), dones de molts pa誰sos van decidir celebrar un dia per reivindicar la igualtat. El 1917, dones de R炭ssia van organitzar una manifestaci坦 per la pau i la just鱈cia. Avui, el 8 de mar巽 hi ha manifestacions, debats i homenatges a tot el m坦n per recordar la lluita de les dones per la just鱈cia social.
2. LES ADAPTACIONS PODEN SER DE DIFERENTS TIPUS: MORFOLGIQUES ( referents a la forma ), ex. les orelles de lelefant, mida del cos o de certes parts. FISIOLGIQUES (referents al funcionament) ex. els camells CONDUCTUALS ( referents al hbits ), ex. els ritus daparellament dels ocells, recon竪ixer el menjar dolent o verin坦s...
3. I PER DIFERENTS MOTIUS: DEFENSA SUPORTAR TEMPERATURES EXTREMES PER A SOBREVIURE AMB POCA AIGUA PER A PASSAR DESAPERCEBUTS PER A CONQUERIR NOUS HBITATS PER PODER TENIR LLUM ... La finalitat de de les adaptacions 辿s viure el millor possible en el medi .
4. ADAPTACIONS MORFOLGIQUES ANIMALS DE SANG CALENTA de la mateixa esp竪cie o esp竪cies properes: com m辿s fred fa, m辿s grossos s坦n o m辿s petites tenen les parts que sobresurten del cos. Es perd menys escalfor.
5. ELS PINGINS DE LLOCS FREDS SN MS GRANS Ping端鱈 de Humbolt Ping端鱈 de Las Gal叩pagos Ping端鱈 de Magallanes Ping端鱈 emperador EQUADOR ANTRTIDA
6. LES ORELLES, LES POTES I LA CUA SESCURCEN I EL PL SALLARGA QUAN FA FRED. El fenec viu a lfrica, la guineu roja a Europa i la guineu polar prop el pol nord
7. ADAPTACIONS FISIOLGIQUES Els mam鱈fers si tenen fred tremolen i si tenen calor suen o esbafeguen, alguns dormen a l竪poca de m辿s calor ( letrgia ) o de m辿s fred ( hivernaci坦 ), els peixos daig端es fredes tenen anticongelant a la sang i algunes plantes tamb辿 o b辿 deixen caure les fulles o queden en forma de bulbs o similars.Per a eliminar escalfor tamb辿 s坦n bones les orelles de lelefant ADAPTACIONS CONDUCTUALS Els animals de sang freda samaguen a les hores de mxima insolaci坦 o intenten disminuir al mxim la superf鱈cie corporal exposada i tamb辿 la que est en contacte amb el substrat ( llangardaix del desert ) .
8. COM ES POT PASSAR DESAPERCEBUT ? CRIPSI, MIMETISME TOT SN PEDRES?
14. LA MEVA HISTRIA... Anglaterra: La meva esp竪cie va ser identificada fa molt temps, hi havia dues varietats, la blanca molt comuna i la negra m辿s rara. La nostra esp竪cie viu sobre uns l鱈quens blanquinosos que creixen a lescor巽a dels arbres i la coloraci坦 blanca fa que passem desarecebudes pels ocells, aix嘆 fou aix鱈 pels segles dels segles fins....
15. LA REVOLUCI INDUSTRIAL!!!!! El sutge de les fbriques simpregnava per tot arreu inclosos els arbres, aix嘆 va fer impossible la superviv竪ncia de gaires l鱈quens i quan ens posavem sobre els arbres per a reposar els ocells ens veien duna hora lluny i aix鱈 la nostra poblaci坦 va anar minvant. En canvi la variant fosca va anar augmentant...actualment el canvi dindustrialitzaci坦 ha fet que les dues varietats estiguem en equilibri.
17. Per嘆 nhi ha que se naprofiten... Quina 辿s la perillosa i quina la inofensiva ? A Centream竪rica, on s坦n molt usuals aquestes serps diuen... Rojo y amarillo mata al chiquillo, rojo y negro no hay peligro
21. I ARA VEUREM SI HAS ESTAT AL CAS... Anomena diferents formes en qu竪 les plantes intenten arribar a la llum en llocs on hi ha molta vegetaci坦 De quina manera sabriguen les plantes de llocs freds? Com sanomena quan un organisme adopta la forma, color... del seu entorn? De quina manera es poden defensar les plantes? En coneixes altres? Per a qu竪 serveix la tremolor? Perqu竪 va augmentar la variant fosca de la papallona Biston betularia a Manchester i Liverpool al segle XIX ? Qu竪 vol dir que els peixos daig端es fredes tenen anticongelant a la sang?
22. SI NO FOS PER LES POTETES ESPECIALS NO PODREM VIURE TANT AMUNT! GRANOTA ARBORCOLA TROPICAL I SACABAT!!!