More Related Content
What's hot (20)
Similar to L'ANTIC EGIPTE (20)
More from MAICA CIMA (20)
L'ANTIC EGIPTE
- 2. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 2
- 3. Les pirmides El tret distintiu m辿s conegut de lantic Egipte s坦n les seves pirmides, la m辿s antiga de les quals fou fer construir pel rei Djoser de la tercera dinastia. Era una pirmide esglaonada situada a SAKKARA, prop del Nil, al sud del Caire actual, i fou el primer monument de pedra del m坦n. Les grans pirmides constru誰des durant la quarta dinastia eren a Gizeh, actualment un suburbi al Caire. Les dues m辿s grans es constru誰ren vers el 2500 aC per al rei KEOPS i el seu fill KEFREN. Hom creu que la misteriosa esfinx constru誰da per Kefren era el seu retrat. Aquests monuments cal situar-los entre les realitzacions m辿s grans i alhora m辿s in炭tils de la humanitat. Constru誰des com a tombes per als faraons, les massisses pirmides esgotaren les energies de la naci坦. Per construir la pirmide funerria de Keops, 100.000 esclaus treballaren durant 20 anys, modelant i transportant 2.300.000 blocs de pedra que pesaven gaireb辿 dues tones i mitja cada un. La base de la pirmide 辿s tant mplia com per enquibir sis camps de futbol. s un quadrat perfecte, amb un marge derror duns 15 mil揃l鱈metres; un veritable tribut a la capacitat matemtica i geom竪trica dels egipcis. A lEgipte antic es creia que la mort era linici duna nova vida. La tomba tenia una doble funci坦: Protegir el cos i les ofrenes. Ser la llar de la seva nova vida. La ciutat dels morts A laltra banda de Nil, a la riba occidental de la ciutat de Tebes (la moderna Luxor), es trobava la CIUTAT DELS MORTS. La majoria de tombes i cementiris de lantic Egipte eren a la riba occidental del Nil, al desert, per no fer malb辿 terra de conreu. Durant la divuitena dinastia, els reis comen巽aren a 辿ssers enterrats en una remota vall de les muntanyes de Tebes, coneguda avui com la VALL DELS REIS. El primer fara坦 que hi fou enterrat fou Tuthmosis I vers lany 1512 aC, i la majoria de faraons de les dues dinasties seg端ents lhi seguiren. Cada tomba porta un n炭mero, i la darrera que fou trobada, la n炭mero 62, 辿s la de TUTANKAMON. A les tombes dels nobles, les parets estan decorades amb escenes plenes de vida i color que representen la vida quotidiana, el treball del camp i altres motius semblants. Les espl竪ndides pintures de les tombes reials tracten nom辿s descenes del rei en companyia dels d辿us. s curi坦s que els investigadors moderns han apr竪s quasi tot el que sabem de la vida diria dels antics egipcis grcies a llur manera de morir, de les imatges minuciosament pintades i gravades als murs i del gran nombre dobjectes col揃locats a les tombes per a 炭s de llurs propietaris a laltra vida. M嘆mies La conservaci坦 de cossos morts, o momificaci坦, fou un estrany costum que practicaren el egipcis. Hom extreia primer del cos el cervell i els 嘆rgans interns a excepci坦 del cor. Llavors hom macerava el cos, fora del cap, en una soluci坦 de sal o natr坦 al llarg dunes quantes setmanes. El cos era, finalment, rentat, cobert de mat竪ries protectores i faixat. Tot el proc辿s durava 70 dies. Lart de la momificaci坦 assol鱈 la fita mxima durant les dinasties vint-i-unena i vint-i-dosena, i responia al desig de preservar al mxim la identitat duna persona despr辿s de la mort. La idea que una persona desaparegu辿s en el no-res esfere誰a els egipcis, els quals arribaren fins i tot a momificar alguns animals. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 3
- 4. La tomba de Tutankamon La troballa de la tomba del Fara坦-nen de Tutankamon, amb la majoria dels seus tresors en el seu interior, fou el m辿s gran de tots els triomfs arqueol嘆gics. Fou tamb辿 un triomf per a una nova forma darqueologia, molt diferent dels m竪todes poc curosos que utilitzaven els primers ca巽adors de tresors. El descobr鱈 un pacient i en竪rgic cavaller angl竪s anomenat Howard Carter. Pels coneixements que tenia sobre les tombes reials, estava segur que encara havia dexistir m辿s coses per descobrir en la Vall dels Reis. Amb lajuda econ嘆mica que li proporcion Lord Carnarvon, un angl竪s, inicia la recerca. Treball durant cinc anys sense trobar res. Lord Carnarvon estigu辿 a punt de deixar-lo. Carter el persuad鱈 per continuar un 炭ltim per鱈ode dexcavacions. No trigaren molt a excavar lentrada de la tomba. Tres setmanes despr辿s dhaver trobat la primera empremta, Carter f辿u la primera obertura en la paret que bloquejava les habitacions-cementiri. Il揃luminant-se amb un llum de ganxo mir amb curiositat en la foscor. Veu alguna cosa?-Pregunt Lord Carnarvon. S鱈 contest- veig coses meravelloses. En efecte, all鱈 hi havia m辿s de 2.000 coses entre les tombes de quatre habitacions, moltes delles dor, com la mscara del rei mort. El 4 de novembre de 1922, la primera cosa que Carter vei辿 fou lentrada a la tomba de Tutankamon. Els seus homes descobriren una petjada quan excavaven sota dalguns rafals. De seguida, Carter endevin que havien trobat all嘆 que feia temps que havia estat cercant. Aquests foren els primers tresors que Carter vei辿 quan obr鱈 la tomba. M辿s tard descriv鱈 que havia vist estranys animals, esttues i or; per tot arreu brillava lor, En el centre hi havia un sof daurat en forma de vaca. Aquesta 辿s la mscara mortu嘆ria de Tutankamon. Es trob sobre el seu cos. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 4
- 5. La troballa de la tomba del Fara坦-nen de Tutankamon, amb la majoria dels seus tresors en el seu interior, fou el m辿s gran de tots els triomfs arqueol嘆gics. Fou tamb辿 un triomf per a una nova forma darqueologia, molt diferent dels m竪todes poc curosos que utilitzaven els primers ca巽adors de tresors. El descobr鱈 un pacient i en竪rgic cavaller angl竪s anomenat Howard Carter. Pels coneixements que tenia sobre les tombes reials, estava segur que encara havia dexistir m辿s coses per descobrir en la Vall dels Reis. Amb lajuda econ嘆mica que li proporcion Lord Carnarvon, un angl竪s, inicia la recerca. Treball durant cinc anys sense trobar res. Lord Carnarvon estigu辿 a punt de deixar-lo. Carter el persuad鱈 per continuar un 炭ltim per鱈ode dexcavacions. No trigaren molt a excavar lentrada de la tomba. Tres setmanes despr辿s dhaver trobat la primera empremta, Carter f辿u la primera obertura en la paret que bloquejava les habitacions-cementiri. Il揃luminant-se amb un llum de ganxo mir amb curiositat en la foscor. Veu alguna cosa?-Pregunt Lord Carnarvon. S鱈 contest- veig coses meravelloses. En efecte, all鱈 hi havia m辿s de 2.000 coses entre les tombes de quatre habitacions, moltes delles dor, com la mscara del rei mort. El 4 de novembre de 1922, la primera cosa que Carter vei辿 fou lentrada a la tomba de Tutankamon. Els seus homes descobriren una petjada quan excavaven sota dalguns rafals. De seguida, Carter endevin que havien trobat all嘆 que feia temps que havia estat cercant. Aquests foren els primers tresors que Carter vei辿 quan obr鱈 la tomba. M辿s tard descriv鱈 que havia vist estranys animals, esttues i or; per tot arreu brillava lor, En el centre hi havia un sof daurat en forma de vaca. Aquesta 辿s la mscara mortu嘆ria de Tutankamon. Es trob sobre el seu cos. Religi坦 i mitologia La religi坦 tingu辿 un paper important en la societat eg鱈pcia. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 5
- 6. Egipte comptava amb dos d辿us suprems, RA i OSIRIS. En la mitologia eg鱈pcia, el bon d辿u Osiris fou assassinat pel seu germ bess坦 SETH, el qual en trossej el cos. ISIS, la muller dOsiris, en recompongu辿 de bell nou el cos i aix鱈 el d辿u ressuscit. Osiris, Isis i llur fill Horus, un d辿u falc坦, formaren la trinitat al cim del pante坦. Llurs ajudants principals foren ANUBIS, el d辿u de cap de xacal; THOT, lescriba de cap dibis, i HATHOR, la deessa amb cap de vaca. La jerarquia eg鱈pcia Sota el fara坦, refor巽ant el seu poder, se situaven els nobles, els sacerdots i els funcionaris. El visir, cap dels funcionaris, vigilava el compliment de la llei i imposava lordre social i econ嘆mic. Un ampli ex竪rcit descrupolosos escribes, o bur嘆crates, ajudava els funcionaris a controlar lagricultura, la ind炭stria i el comer巽. Agricultura La major part dels egipcis treballava la terra. Rarament patien gana i llur alimentaci坦 era variada, per嘆 fins i tot aquells que no eren de fet esclaus sovint es veien obligats a fer TREBALLS FORATS per al fara坦. Les collites principals eren lordi, el blat, la fruita i les verdures. Fins i tot els pobres conreaven i menjaven dtils, figues, porros, cebes, alls, cogombres, reves, mongetes i enciams. Hom produ誰a vi a partir de les abundoses vinyes i lordi servia per a fer cervesa. Escriptura eg鱈pcia CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 6
- 7. La planta aqutica anomenada papir creix辿 abundosament a Egipte. El papir proporcion una mat竪ria semblant al paer que hom empr pera escriure. Un jonc afilat servia de ploma i el sutge i la goma eren emprats com a tinta. Els egipcis desenvoluparen pictogrames cap a uns JEROGLFICS molt m辿s clars. Al segle XIX un franc竪s, Jean Champollion, aconsegu鱈 de desxifrar-los emprant la PEDRA DE ROSETTA. Arts eg鱈pcies La LITERATURA EGPCIA antiga compr竪n relats mitol嘆gics i hist嘆rics, poemes, assaigs morals, textos escolars i propaganda pol鱈tica. LART EGIPCI posse鱈 formes pro variades. Aix嘆 no obstant, hi predomin un estil bastant r鱈gid per嘆 fascinant. Larquitectura dels temples i les pirmides mant辿 encara la seva solidesa. Les arts visuals poden contemplar-se en un gran nombre desttues, especialment les del fara坦 Rams竪s II, aix鱈 com en les pintures sobre papir, generalment de tema religi坦s. Els egipcis eren tamb辿 bons joiers. Alfabet egipci Composici坦 de s鱈mbols Els s鱈mbols que formaven una paraula no havien destar arrenglerats, sin坦 que es podien ajuntar de diverses formes, segons el gust de que escrivia. Dues maneres descriure mama: CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 7
- 8. LANTIC EGIPTE 1. De qu竪 depenia la vida dels egipcis? 2. Com era considerat el seu Fara坦? 3. En quantes dinasties est dividida la hist嘆ria dEgipte? 4. On es trobaven localitzades antigament les pirmides? 5. Per qu竪 les constru誰en? 6. Quants esclaus i durant quant de temps van treballar en la construcci坦 de la pirmide de Keops? 7. Quants camps de futbol caben en la base duna pirmide? 8. Enumera per ordre dimportncia la jerarquia eg鱈pcia: 9. Explica breument com era la seva escriptura. 10. Com momificaven els morts? 11. Qu竪 era la ciutat dels morts? 12. Explica breument qu竪 pensaven que passava quan una persona moria. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 8
- 9. LANTIC EGIPTE L'ESCRIPTURA EGIPCIA L' escriptura jerogl鱈fica eg鱈pcia, t辿 dos tipus bsics de signes: Els ortogrfics i els simb嘆lics o jerogl鱈fics, tamb辿 anomenats ideogrames. Els primers formen un alfabet de 24 lletres i els segons sobrepassen els 700. Si pertanys al g竪nere femen鱈 haurs de dibuixar al final del teu nom una dona asseguda. Per嘆, per indicar el g竪nere mascul鱈 haurs de dibuixar un home assegut. Els jerogl鱈fics (ideogrames) egipcis, escrits sobre fulls de papir fabricats amb joncs, eren ideogrfics, 辿s a dir, que lescriptura representava la idea duna cosa. La seva funci坦 辿s la de transmetre una idea relacionada amb el context en el que apareixen aquests s鱈mbols. Lideograma anomenat "La m嘆mia" equival a lexpressi坦 ortogrfica wi que significa m嘆mia, i de twt que significa esttua. La m嘆mia apareix de peu, coberta amb llargues bandes de lli blanc. ALFABET EGIPCI: QUI SC? Jo s坦c... CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 9
- 10. LA PINTURA EGPCIA A trav辿s de la pintura, el poble egipci reflecteix la vida quotidiana i els seus costums. Utilitzada principalment per decorar diversos elements arquitect嘆nics i funeraris, 辿s en els murs on es desenvolupa amb m辿s profusi坦. Encara que les pintures cobrien les parets de nombroses cases i palaus, les tombes s坦n, en gran mesura, l炭nic lloc on es manifesta plenament una part important de les representacions pict嘆riques eg鱈pcies, sent, aix鱈 mateix, les 炭niques obres murals que shan conservat fins avui. Destaca tamb辿 la il揃lustraci坦 de papirus, especialment la del Llibre dels Morts, on es barregen dibuixos i escriptura. MATERIALS, SUPORTS I TCNIQUES Els pintors obtenien els colors que usaven a partir de substncies naturals. Els m辿s utilitzats foren: Blancs Emprats, generalment, per a fons i vestits. Procedien de la cal巽. Saplicaven en capes m辿s o menys gruixudes per obtenir un grau de transpar竪ncia m辿s o menys gran. Marrons i ocres Molt utilitzats. Es trobaven en les argiles i terres properes a Nil. De la barreja de locre amb el negre sobtenia un to roig fort que susava sempre en els cossos masculins. Ocres i vermells barrejats proporcionaven el rosa adequat per als cossos de les dones. Dun ocre ataronjat, se nobtenia el groc. Blaus i verds L嘆xid de coure i la malaquita eren les seves fonts principals. Un blau molt pl揃lid es va utilitzar com a fons en les tombes de la XVIII Dinastia. Negres Procedien bsicament del fum i del carb坦. Molt emprat en perruques, ulls i l鱈nies de retoc. s el color que es conserva pitjor. Els colors sempraven purs, i saplicaven barrejats amb aigua, gomes naturals (resines vegetals), clara dou o cera dabelles, mitjan巽ant pinzells fets de canya esmicolada i fines canyes punxegudes. La pintura eg鱈pcia fou essencialment mural; amb ella es cobriren tombes, palaus, cases, encara que nom辿s es conserven les funerries. El pas previ abans de comen巽ar a pintar era el tra巽at duna quadr鱈cula en el mur, que sefectuava amb una corda tibant tenyida de vermell que deixava una l鱈nia discont鱈nua a CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 10
- 11. la paret. Immediatament es realitzava un primer dibuix, les proves del qual shavien executat abans sobre trossos dargila. Damunt del dibuix saplicaven els colors al tremp, comen巽ant per les parts m辿s clares (fons, vestits) i acabant amb les m辿s fosques (cabells, ulls). L炭ltim pas era retocar els contorns. Vermell, si el fons era clar, i negre si era ocre. CONVENCIONALISMES I TEMES El rostre era dibuixat de perfil, lull (辿s perfecte i tot ho veu) i el tronc es representaven de front; els malucs, en posici坦 interm竪dia (ressaltava la zona p炭bica); i les cames, de perfil. Els dits dels peus, sempre amb el dit gros vist en posici坦 exterior, poques vegades es representaven quan es tractava de d辿us o de faraons, mentre que es detallaven en la resta dels casos, especialment durant lImperi Nou. El pintor egipci tampoc no es preocupa de la profunditat i el volum. La utilitzaci坦 de colors plans i el desconeixement de les lleis de la perspectiva s坦n un constant. La pintura esdevenia molt m辿s r鱈gida i formalista a lhora de representar d辿us i faraons. En les tombes reials no es veuen escenes de la vida quotidiana. Faraons i reines apareixen al costat dels d辿us en actitud subordinada. En les tombes dels nobles, el difunt i la seva fam鱈lia s坦n representats en activitats pr嘆pies els seu rang: ca巽ant o pescant, reunits en grans festes, fent ofrenes als d辿us, vigilant els esclaus. Les parets de les tombes dels menys poderosos (artesans, comerciants, funcionaris) eren decorades amb escenes de la seva pr嘆pia vida diria. S坦n les m辿s espontnies i informals, i permeten destudiar amb detall el quefer quotidi. En els papirus, especialment en el Llibre del Morts, dibuixos i escriptura suneixen per representar escenes dultratomba i recomanacions i f坦rmules mgiques que ajudin a accedir a la vida ultraterrenal. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 11
- 12. LESCULTURA EGPCIA Lescultura de lantic Egipte va tenir, fonamentalment, una funci坦 religiosa. Esttues i relleus es feien per ser col揃locades en tombes i temples. En les tombes, la finalitat de les esttues era assegurar la vida futura dun 辿sser hum. Les esttues-retrat servien perqu竪 el ka o nima, revisqu辿s en la imatge, si el cos momificat era destru誰t. Els relleus escult嘆rics policromats servien per a la felicitat del difunt, envoltant-lo de tot all嘆 de qu竪 va gaudir en la seva primera vida. En el temples, les esttues hi eren per retre culte als d辿us i al fara坦 en la seva qualitat divina. A les fa巽anes shi esculpien relleus 竪pics que representaven les gestes b竪l揃liques del fara坦. En lantic Egipte lescultor equivalia a el que mant辿 la vida. Era un artes an嘆nim que feia escultures per ser col揃locades, majoritriament, a les tombes, on, un cop acabats els ritus funeraris, no les tornaria a veure ning炭 m辿s. Els egipcis creien que, per poder continuar vivint en el m辿s enll. El ka, o nima, necessitava el suport del cos o de les imatges del difunt. Aix鱈 les esttues-retrat del mort servien per-mantenir-la-vida. En els primers temps de la hist嘆ria eg鱈pcia, nom辿s el fara坦 tenia dret a la vida en el m辿s enll. A poc a poc, per嘆 nobles, sacerdots, escribes i les classes altes van procurar construir-se tombes i retrats daparen巽a realista per tal dassegurar-se una segona vida. En aquestes escultures destaca l炭s convencional del color: lhome i els nens havien destar policromats en un to vermell fosc, en tant que la dona i les nenes ho eren un groc pl揃lid. LARQUITECTURA Les aglomeracions eg鱈pcies es localitzen en les vores dun riu. Lluny del Nil nom辿s existia el desert i el nomadisme, i aix嘆 provocava la誰llament de les primitives ciutats-estat i propiciava la concentraci坦 de poder en un sobir 炭nic, absolut i divinitzat: el fara坦. Les restes de les antigues ciutats no proporcionen les mostres m辿s grans de la seva arquitectura, sin坦 els edificis dedicats als d辿us (temples) i les necr嘆polis. LARQUITECTURA ADOVELLADA: IMMOBILITAT I CALMA El m辿s destacat de larquitectura eg鱈pcia 辿s la seva grandria. Els edificis s坦n enormement desproporcionats respecte a la seva funci坦. La l鱈nia corba no existeix. La columna, de pedra, recorda el seu origen vegetal en lacabament (capitells en forma de lotus, de papir, de palma). El material noble per excel揃l竪ncia 辿s la pedra. Grans carreus, perfectament treballats, proporcionen estabilitat i altura als edificis. Temple i pirmides fetes de pedra gran鱈tica i calcria, sempre de grans dimensions, s坦n els dos tipus de grans construccions eg鱈pcies. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 12
- 13. NECRPOLIS I TOMBES La creen巽a en una vida dultratomba i la necessitat dun suport material per a lesperit del mort van fer necessria la construcci坦 de tombes que conservessin el cos i els objectes pertanyents al difunt. Les primeres van ser senzilles i petites, en forma de pirmide truncada, i constru誰des de ma坦. Se les anomena mastabes. La p竪rdua de poder, motius econ嘆mics i pol鱈tics, i el desig de guardar m辿s efectivament els cossos, van fer que els faraons fossin enterrats en tombes excavades en la roca, m辿s petites i fins i tot modestes. TEMPLES Constru誰ts en pedres calcries i sil鱈cies, decorats amb alabastre, el seu aspecte imponent i ser竪 reflectia la gl嘆ria dels d辿us i la del mateix fara坦 constructor, que reprodu誰a les seves vict嘆ries a les parets. Aquestes eren molt gruixudes perqu竪 havien de suportar les pesants cobertes planes que hi descansaven i tamb辿 les columnes gruixudes rematades per capitells perfectament treballats. Des de lImperi Nou shi accedia per grans avingudes processionals, franquejades per esfinxs, que simbolitzaven els camins divins. Al final es col揃locava un gran obelisc, s鱈mbol de Sol. Emmarcaven lentrada dos pilons, atalussats, decorats amb relleus pintats. El santuari del d辿u tenia la imatge daquest i la barca sagrada en la qual viatjava cada dia. Nom辿s hi accedien els sacerdots i el fara坦. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 13