2. el cor
El cor 辿s un 嘆rgan buit muscul坦s, de la mida del puny situat entre els pulmons.
Grcies al seu moviment de contracci坦 i dilataci坦, fa circular la sang pels vasos
sanguinis.
EL COR
4. Anatomia del Cor
A l'aur鱈cula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l'altra
inferior) i del ventricle dret surt l'art竪ria pulmonar.
A l'aur鱈cula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars.
Del ventricle esquerre surt l'art竪ria aorta.
ARTERIA AORTA
VENA ARTERIA PULMONAR
CAVA sup
VENES
PULMONARS
5. Les vlvules del Cor
- Aur鱈cula i ventricle dret estan separats per una vlvula constitu誰da per tres
membranes: vlvula tric炭spide
- Aur鱈cula i ventricle esquerre estan separats per la vlvula bic炭spide o mitral.
- Cada ventricle queda comunicat amb l'art竪ria corresponent per les vlvules
a嘆rtica i pulmonar
6. ELS VASOS SANGUINIS
Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de
tubs tancats que transporten sang a totes les
parts del cos i la retornen al cor.
Hi ha tres tipus de vasos diferents: les
art竪ries, les venes i els capil揃lars
sanguinis.
ARTRIOLA VNULA
XARXA de
ARTRIA VENA
CAPIL揃LARS
7. Les arteries s坦n el vasos que porten la
sang des del cor fins als teixits.
VASOS
Les venes s坦n els vasos que porten la sang SANGUINIS
des dels teixits fins al cor.
Tant venes com art竪ries estan formades per
tres capes de teixit:
una capa externa de teixit conjuntiu
una capa mitjana doble: una muscular i
altra amb fibres elstiques
capa interna de teixit epitelial
8. VASOS SANGUINIS
Les art竪ries tenen la capa mitjana molt gruixuda amb alta proporci坦 de fibres
elstiques que d坦na gran elasticitat
Les parets de les venes s坦n m辿s fines i amb
poques fibres elstiques. La majoria tenen
vlvules membranoses en forma de semilluna
que impedeixen que la sang recule.
La paret dels capil揃lars sanguinis est format
per una sola capa de teixit endotelial.
10. VENES
La majoria de les venes tenen vlvules
membranoses en forma de semilluna que
impedeixen que la sang recule.
11. VASOS SANGUINIS: CAPIL揃LARS
S坦n vasos microsc嘆pics que comuniquen les arterioles amb les v竪nules.
La circulaci坦 sangu鱈nia a trav辿s dels capil揃lars
assegura la nutrici坦 dels teixits, ja que permet
lintercanvi de substncies entre la sang
circulant i els teixits perif竪rics.
12. EL CICLE CARDAC
El cor funciona com una bomba aspirant-impel揃lent. Per a aix嘆 realitza moviments
de relaxaci坦 (distoles) seguits de moviments de contracci坦 (s鱈stoles).
El cicle card鱈ac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: distole, s鱈stole
auricular i s鱈stole ventricular.
13. Sorolls del cor
En un batec se senten dos sorolls: el primer 辿s sord, opac i correspon al tancament
de les vlvules A-V; el segon , despr辿s d'un breu silenci 辿s curt i sec i el provoca el
tancament de les vlvules sigmoides.
Escoltant les variacions
d'aquests sorolls podem
saber l'estat de
funcionament del cor;
per fer-ho es fa servir
un estetoscopi que
amplifica els sorolls
auscultats
14. CIRCULACI DE LA La part dreta del cor cont辿
sempre sang pobra en oxigen,
SANG mentre que lesquerra cont辿 sang
rica en oxigen.
El cor, en condicions de rep坦s batega 70-75 cops per minut. I en
aquest temps impulsa de 5 a 6 litres de sang!
En 24 h el cor bombeja 8.400 litres de sang.
15. AL CAP I ELS AL COS
BRAOS CIRCULACI DE LA
SANG dins el COR
AL PULM AL COS
DRET AL PULM ESQUERRE
DEL CAP i els
BRAOS
DEL PULM DRET
DEL PULM ESQUERRE
DEL COS i LES
CAMES