Øresund o Buidar el mar amb un poal.
Download as DOCX, PDF0 likes351 views
Haurien somniat amb el que passà a Dinamarca, on tot fou distint perquè, malgrat les enormes dificultats, moltíssimes mans s’uniren i es comprometeren amb una lluita justa. A Polònia, les condicions de l’ocupació estaven molt lluny del model de protectorat i el moviment de solidaritat amb la població jueva tampoc hauria pogut bastir el consens danès. Cada persona hagué de lluitar, amb el pes de la derrota a les esquenes, assumint la seua missió amb totes les seues forces i capacitats. Sempre amb el regust amarg del fracàs a la boca, tot empassant-se la tristor i la ràbia i acumulant terribles records, hagueren d’aprendre a conviure amb l’elecció tràgica, a mirar sempre endavant...
More Related Content
What's hot (6)
Similar to Øresund o Buidar el mar amb un poal. (20)
More from Jesús Frare Garcia (20)
Øresund o Buidar el mar amb un poal.
- 1. Øresund o Buidar el mar amb un poal. Actualment, la crueltat més gran és la indiferència. Saber però no actuar és una forma de consentir les injustícies.EliWiesel1. L’activisme animalista és un camí on, a cada pas, s’afronta el dilema de triar entre la urgència i la paciència, entre l’actuació front a la tragèdia imminenti el treball constant per un futur que només es pot bastir amb molts esforços. La primera opció és com la pedra que Sísif espenta eternament costera amunt, i té la cara i els ulls de milions d’animals condemnats. La segona és l’elecció tràgica, un dilema ambalternativessempre detestables i condicionat per la impotència. Aquesta situació em fa pensar en històries de la Shoah. En IrenaSendler, l’Àngel del gueto de Varsòvia. Fou una infermera polonesa que, des de la creació d’eixa infame presó fins que la buidaren per a enviar la gent als camps d’extermini (1940-1942), hi treballà com a infermera i, juntament amb altres companyes, organitzà un sistema clandestí de rescat que salvà de la mort més de 2.500 xiquets i xiquetes. Isqueren a dins d’ambulàncies com si foren víctimes de tifus; en furgonetes, ocultes dins desacs de creïlles, caixes d’eines amb doble fons i altres amagatalls; a través de les clavegueres… IrenaSendler. Principi i final del viatge. Irena fou descoberta i detinguda pels nazis l’octubre de 1943. La Gestapo la torturà a la presó de Pawiakamb la intenció d’obtindre el llistat de tots aquests xiquets i xiquetes, que haurien caigut a les seues mans junt amb la gent que els donava refugi. Suportà la tortura i fou condemnada a mort sense revelar el lloc on ocultava els llistats, però fou rescatada per la resistència polonesa, que subornà els seus captors alemanys2. També pense en tot un poble. A Dinamarca, des de la invasió alemanya de 1940, el model del protectorat es mantingué tres anys. Sense cap opció de fer front al poder militar alemany, aconseguiren mantindre el govern i neutralitzaren el fantasma de la deportació de més de 8.000 persones jueves daneses. A causa de les constants pressions, el pacte es trencà l’agost de 1943 i l’armada enfonsà els seus vaixells per a que no caigueren en mans enemigues. L’ocupació prengué el control i es dictà l’ordre de deportació que el govern nazi exigia des de feia temps. El diplomàtic alemany GeorgFerdinandDuckwitzinformà en secret les autoritats daneses dels plans de deportació, i participà a les converses per a obtindre un refugi segur a Suècia per la població jueva. El Nòbel danès de física NielsBohr, que era esperat als Estats Units per a incorporar-se alprojecte Manhattan, es negà a Porta de Theresienstadt. abandonar Suècia si no es garantia aquest refugi. La resistència organitzà i finançà, amb les aportacions econòmiques de la població, un sistema d’evacuació que utilitzà tots els mitjans de transport disponibles i que tenia l’illa D’Sjæland com a última escala Escriptor nord-americà nascut a Romania, supervivent de l’holocaust a Auschwitz i Buchenwald i Nobel de la Pau el 1986. 2 Irena Sendler, que també patí la repressió del règim comunista polonès, fou nomenada Justa entre les nacions el 1965, i el seu nom figura al Memorial de Yad Vashev. Quan, el 2003, rebé la més alta distinció polonesa (l’Ordre de l’Àguila Blanca) estigué acompanyada per Elzbieta Ficowska, la xiqueta de la cullera de plata que Sendler tragué del gueto amb 5 mesos amb la cullera que sa mare li amagà als bolquers. L’Àngel morí el 2008, a Varsòvia, amb 98 anys. 1
- 2. danesa cap a territori suec, a través de l’estret d’Øresund.Quan quasi tota la gent ja era fora del país es posà en marxa l’operatiu alemany: caigueren unes 450 persones, la majoria de les quals foren deportades a Theresienstadt, i unes 100foren víctimes de l’holocaust3. Les propietatsconfiscades foren escrupolosament catalogades i, en acabar la guerra, les que es pogueren recuperar foren retornades a la gent que les havia hagut de deixar per fugir. Les àngels del gueto visqueren la tragèdia quotidiana de més de 400.000 persones, de les que moriren víctimes de les malalties i la fam i de les que foren deportades cap als camps d’extermini de la solució final. Tot era poc, però feren front a una catàstrofe de proporcions inconmensurables amb tot el que tenien el seu abast, començant per la seua vida. I resistiren fins a l’alliberament, al que arribaren amb 2.500 nenes i nens del gueto. Haurien somniat amb el que passà a Dinamarca, on tot fou distint perquè, malgrat les enormes dificultats, moltíssimes mans s’uniren i es comprometeren amb una lluita justa. A Polònia, les condicions de l’ocupació estaven molt lluny del model de protectorat i el moviment de solidaritat amb la població jueva tampoc hauria pogut bastir el consens danès. Cada persona hagué de lluitar, amb el pes de la derrota a les esquenes, assumint la seua missió amb totes les seues forces i capacitats. Sempre amb el regust amarg del fracàs a la boca, tot empassant-se la tristor i la ràbia i acumulant terribles records, hagueren d’aprendre a conviure amb l’elecció tràgica, a mirar sempre endavant. La meua esquizofrènica realitat uneix, cada dia, la convivència pacífica entre individus de la meua espècie animal amb de massacre continuada de milions d’individus d’altres espècies, perquè els humans els han convertit en objectes que s’utilitzen sempre que es pot i es vol i que s’eliminen quan es considera que molesten. Amb les idees que sempre han sustentat l’esclavatge i l’extermini plenament vigents, jo puc eixir al carrer i caminar tranquil. Al meu món, puc cridar lliurement contra l’especisme al si d’una societat que recolza i justifica l’especisme. Els centres d’esclavatge i extermini funcionen a tota màquina. Els objectes que van dels centres d’esclavatge als d’extermini són amuntegats en caixes amb rodes, com aquells vagons que s’aturaven a Auschwitz, i pel camí veuen altres objectes que caminen desorientats per les vores de la carretera. Transport massiu d’ovelles als escorxadors. Arribada de persones jueves de Txèquia a Auschwitz. Sóc vegà i activista, i he hagut d’aprendre a caminar tot mirant endavant com les lluitadores que es movien pel gueto. He d’assumir amb ràbia i impotència que no puc buidar el mar amb un poal, i he convertit molts individus en un correu que comença amb la paraula “urgent” i que mai he obert. Ulls que miren des d’un camió de càrrega i que em fan accelerar. Crits a l’altra banda d’una tanca rovellada que de la que m’allunye. Imatges i històries que es mire i llegisc entre plors. Un cadàver atropellat que es queda al camí. Són la xiqueta de la vorera amb el xiquet als braços, i jo sóc el fotògraf. He aprés que, sense mitjans ni força per a fer més, podem fer el mateix que va fer la gent que salvà, amagà i cuidà les xiquetes i xiquets del gueto de Varsòvia. Cada vida salvada serà una més i, mentre lluitem per l’alliberament, serem un bot salvavides que, al costat de molts altres, sura en la La resistència danesa fou nomenada conjuntament com a Justa entre les nacions. Figura a Yad Vashev, juntament amb altres persones daneses que hi són a títol individual. 3
- 3. tempesta. Tot assumint que la nostra capacitat és limitada, però amb tot el passatge, podem posar rumb a Suècia per Øresund.