El malestar en el sionisme. Roger Cohen
Download as DOCX, PDF0 likes355 views
Article Premium www.ara.cat 31 de juiol de 2014
More Related Content
Similar to El malestar en el sionisme. Roger Cohen (20)
More from Berta Allo (20)
El malestar en el sionisme. Roger Cohen
- 1. El malestar en el sionisme ROGER COHEN | Actualitzada el 31/07/2014 00:00 El germ del meu besavi, Michael Adler, va ser un distingit rab鱈 que el 1916 va donar forma al Llibre doracions per als mariners i soldats jueus al front de la Primera Guerra Mundial. Va voltar pels camps de batalla com a capell administrant 炭ltims sagraments. Al final de la guerra es va preguntar si els jueus britnics havien complert el seu deure. Els ciutadans britnics de la casa dIsrael als quals lestat va concedir igualtat de drets i igualtat doportunitats fa uns seixanta anys, 多van complir el seu deure en la dura prova de la batalla?, va escriure. La nostra resposta 辿s un s鱈 clar i inconfusible! Els jueus anglesos tenen tots els motius per estar satisfets amb la seva participaci坦 en la lluita per la vict嘆ria tant a casa com en els fronts de batalla. Que el record dels nostres morts sagrats -que sumen m辿s de 2.300- en doni testimoni. Per als jueus europeus, la q端esti坦 sempre era la mateixa: la pertinen巽a. Ja fossin francesos o alemanys, els preocupava, fins i tot en la seva emancipaci坦 -el moment en qu竪 un pa鱈s els reconeixia la condici坦 de ciutadans de ple dret-, que les societats cristianes que els havien mig acceptat no es giressin contra ells. Theodor Herzl, a la vista de lantisemitisme franc竪s manifestat durant el cas Dreyfus, va escriureLEstat jueu el 1896 amb la convicci坦 que la plena acceptaci坦 dels jueus no arribaria mai.
- 2. Herzl va ser prof竪tic. El sionisme va n辿ixer duna conclusi坦 obligada: que els jueus necessitaven una ptria perqu竪 mai serien a casa seva enlloc. Els erudits esprimatxats esdevindrien vigorosos llauradors del s嘆l a Terra Santa. Els jueus mai tornarien a anar d嘆cilment a la massacre. Els estralls de la no acceptaci坦 europea encara perduren. A la meva pr嘆pia fam鱈lia hi veig fins a quin punt la desaparici坦 duna dona jueva a mans dels nazis als carrers de la Crac嘆via del 1941 pot devorar els seus descendents. Entenc la rbia dun israeli, Naomi Ragen, les paraules del qual van ser transmeses per un cos鱈: I penso en la resta dEuropa, que va reunir els nostres avis, besavis i parents - homes, dones i nens- i sense fer preguntes els va enviar a ser gasejats. I penso: 多aquesta gent s坦n ara els rbitres morals del m坦n lliure? 多Estan dient als descendents de les persones que van assassinar com han de comportar-se quan altres antisemites els volen matar? Aquests altres antisemites s坦n Hams, que fa ploure terror sobre Israel i en busca laniquilaci坦. Cap estat, diu el discurs dIsrael, deixaria de respondre amb la for巽a a una provocaci坦 com aquesta. Si hi ha m辿s de 1.000 palestins morts (entre ells 200 nens) i m辿s de 50 morts israelians, argumenta Israel, 辿s culpa de Hams, que troba en les v鱈ctimes palestines largument antiisraeli m辿s poder坦s davant del tribunal de lopini坦 mundial. Jo s坦c sionista perqu竪 la hist嘆ria dels meus avantpassats em conven巽 que els jueus necessitaven la ptria que es va crear amb la votaci坦 de la Resoluci坦 181 del 1947 de lONU, que disposava lestabliment de dos estats -un de jueu i un drab- en el Mandat Britnic de Palestina. Jo s坦c un sionista que creu en les paraules de la carta fundacional dIsrael del 1948, que declara que lestat naixent es basa en la llibertat, la just鱈cia i la pau tal com les van concebre els profetes dIsrael. El que no puc acceptar, per嘆, 辿s la perversi坦 del sionisme, el creixement inexorable dun nacionalisme messinic israeli que reclama tota la terra entre el Mediterrani i el riu Jord; que, des de fa gaireb辿 mig segle, oprimeix sistemticament un altre poble a Cisjordnia; que ha portat a lexpansi坦 constant dels assentaments israelians en territoris de Cisjordnia que formarien part de qualsevol estat palest鱈; que a誰lla els palestins moderats com Salam Fayyad en nom del divideix i vencers; que desenvolupa pol鱈tiques que faran impossible que lestat israeli segueixi sent jueu i democrtic; que busca lavantatge tctic en lloc de laven巽 estrat竪gic duna pau basada en dos estats; que bloqueja Gaza -1,8 milions de persones tancades a la pres坦- i despr辿s se sorpr竪n per les revoltes peri嘆diques dels reclusos, i que respon als atacs duna manera desproporcionada que mata centenars de nens.
- 3. Aix嘆, com a sionista, no ho puc acceptar. Els jueus saben qu竪 辿s lopressi坦 millor que ning炭. Durant mil揃lennis, els nens han sigut la corretja de transmissi坦 de la superviv竪ncia jueva, el que el novel揃lista israeli Amos Oz i la seva filla Fania Oz- Salzberger han anomenat el dileg intergeneracional que garanteix el pas de la torxa. Cap argument, cap subterfugi ni cap atrocitat palestina pot dissimular el fracs jueu que representa lassassinat de tants nens. La defensa dIsrael pel bombardeig de Gaza podria ser irrebatible. Ho seria si Benjamin Netanyahu hagu辿s fet un esfor巽 de bona fe per construir la pau conjuntament amb els palestins moderats i aquest esfor巽 hagu辿s estat rebutjat. Per嘆 no ho ha fet. Hams 辿s repugnant. Mencantaria veurel destru誰t. Per嘆 tamb辿 辿s el producte duna situaci坦 que Israel ha consolidat m辿s que no pas intentat resoldre. Aquest exercici de control dun altre poble corrou Israel, fomenta el menyspreu del poder坦s cap a loprimit i 辿s una tra誰ci坦 al sionisme en qu竪 encara crec.