Carboni
1 like749 views
Presentaci坦 sobre el Carboni feta per No竪lia Castel de 3r C. Curs 2009-2010
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Carboni (20)
More from Mrius Mart鱈nez i Mart鱈 (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Carboni
- 1. 油
- 2. CARACTERISTIQUES La油massa油at嘆mica油del油carboni 辿s 12,01115. Les tres formes de carboni elemental existents en la naturalesa s坦n el diamant, el grafit i el carboni amorf, s坦n s嘆lids amb punts de fusi坦 extremadament elevats, i insolubles en tots els dissolvents a temperatures ordinries. El油carboni油辿s油un油element mpliament distribu誰t en la naturalesa, encara solament constitueix un 0,025% de la escor巽a terrestre, on existeix principalment en forma de carbonats. El di嘆xid de carboni es un component important de la atmosfera i la principal font de carboni que es incorpora a la mat竪ria viva. Per mitja de la fotos鱈ntesis, los vegetals converteixen el di嘆xid de carboni en compostos orgnics de carboni, que posteriorment s坦n consumits per altres organismes. El油carboni油amorf油es油troba amb distints graus de puresa en el carb坦 de llenya, el carb坦, el coc, el negre de carboni i el negre de fum. El negre de fum, al que a vegades es denomina de forma incorrecta negre de carbono, s'obt辿 cremant hidrocarburs l鱈quids com el querosens, amb una quantitat daire insuficient, produint una llama fumejant. El fum sagafa en una cmera separada. Durant molt temps sutilitza el negre de fum com pigment negre en tintes i pintures, per嘆 ha sigut substitu誰t per el negre de carboni, que est compost per part鱈cules m辿s fines. El negre de carboni, cridat tamb辿 negre de gas, s'obt辿 per la combusti坦 incompleta del gas natural i sutilitza sobre tot com agent de farcit i de refor巽 en el caucho o hule.
- 3. En油1985,油els油cient鱈fics van volatilizar el grafit per produir una forma estable de mol竪cula de carboni consistent en 60 toms de carboni dispostos en una forma esf竪rica desigual semblant a un bal坦 de futbol. La mol竪cula va rebre el nom de buckminsterfulereno ('pilota de Bucky' per reduir) en honor a R. Buckminster Fuller, el inventor de la c炭pula geod竪sica. La mol竪cula podria ser com炭 en la pols interestel揃lar.
- 4. MINERALS D ON S'OBT CARBONI AMORF DIAMANT GRAFIT FUL揃LER
- 5. PROPIETATS FISIQUES Fase de la mat竪ria : S嘆lid (no magn竪tic) Punt de fusi坦 : 3.823 K (diamant), 3.800 K (grafit) K Punt d'ebullici坦 : 5.100 K (grafit) Entalpia de vaporitzaci坦: 711 kJ/mol (grafit; sublima) Entalpia de fusi坦:105 kJ/mol (grafit) (sublima) Pressi坦 de vapor: _ Pa Velocitat del so : 18.350 m/s (diamant)
- 6. El major carcter s de los orbitals h鱈brids del carboni central ocasionant que la distancia C-C fossi una mica m辿s curta que en un alqueno. En la seva forma elemental, el carboni es troba en les formes carb坦, grafit, diamant, ful揃ler竪 i nanotubos. Aquests s坦n materials amb propietats molt diferents, per嘆 a nivell microsc嘆pic 炭nicament difieren per les disposicions geom竪triques de els toms de carboni.
- 7. APLICACIONS DEL CARBONI Els usos del carboni i els seus compostos s坦n extremament variats. Pot formar aliatges amb el ferro, el m辿s com炭 del qual 辿s l'acer al carboni. El grafit es combina amb argiles per formar la mina del llapis que lutilitzem per escriure i dibuixar. Tamb辿 辿s utilitzat com a lubricant i com a pigment, com a material de motlle en la fabricaci坦 de vidre, en el竪ctrodes, per bateries seques, en la galvanoplstia i l'electroconformaci坦, en raspalls per motors el竪ctrics, i com a moderador de neutrons en reactors nuclears. El carb坦 vegetal 辿s utilitzat com a material de dibuix en l'art, per cuinar aliments a la graella, i en molts altres usos com ara la fosa de l'acer. La fusta, el carb坦 i el petroli s坦n utilitzats com a combustible per produir energia i calor. Els diamants de qualitat s坦n utilitzats en la joieria, i els diamants industrials serveixen per perforar, tallar i polir eines per tractar metalls i pedra. Els plstics estan fets d'hidrocarburs f嘆ssils, i la fibra de carboni, elaborada per pir嘆lisi de fibres de poli竪ster sint竪tic, serveix per refor巽ar plstics per formar materials comp嘆sits avan巽ats i de baix pes.
- 8. MINES DE LLAPIS BASTONS DE CARB VEGETAL DRAP FET DE FILA-MENTS DE CARBONI TEIXITS. BROQUES DE FRESA FETES DE CARBUR DE TUNGST
- 9. BIBLIOGRAFIA Microsoft Encarta Premium Multimedia DVD 2006. Microsoft Encarta Premium Multimedia DVD 2007. http://es.wikipedia.org/wiki/Carbono
- 10. FI