More Related Content
Similar to Cienciagrega (20)
More from Sergi (20)
Cienciagrega
- 1. CINCIA I TCNICA A 赫檎遺鴛粥
- 2. 1. INTRODUCCI Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament cient鱈fic i t竪cnic tan avan巽at com el que van assolir els grecs. A ells es devem bona part dels aven巽os cient鱈fics m辿s importants de la humanitat.
- 3. Quines van ser les causes d'aquests aven巽: - L'alfabet, indispensable per transmetre coneixe- ments. - L'expansi坦 comercial, que va comportar inter- canvis culturals amb altres pobles m辿s avan巽ats (egipcis i babilonis). - L'organitzaci坦 pol鱈tica de les polis, que permetia una gran llibertat. - La religi坦 grega no va ser mai un impediment per a la ci竪ncia: els d辿us grecs no havien creat la naturalesa, per aix嘆 aquesta podia ser estudiada d'una forma racional.
- 4. Tanmateix els grecs no van inventar la ci竪ncia, sin坦 que la van aprendre d'altres pobles, especialment els egipcis i els babilonis. Els egipcis havien inventat el clcul decimal i la geometria, que usaven per dividir la terra en parceles agr鱈coles. Tamb辿 estaven familiaritzats amb l'observaci坦 dels astres. A ells els devem la setmana de set dies.
- 5. Els babilonis van destacar com a astr嘆noms i astr嘆legs (els grecs els van copiar les constelacions); tamb辿 eren bons matemtics i disposaven de taules de multi- plicar; tamb辿 coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era sexagesimal. La gran difer竪ncia entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ci竪ncia nom辿s per a 炭sos prctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perqu竪 de les coses; les conseq端竪ncies van ser el racionalisme i l'humanisme.
- 6. Els babilonis van destacar com a astr嘆noms i astr嘆legs (els grecs els van copiar les constelacions); tamb辿 eren bons matemtics i disposaven de taules de multiplicar; tamb辿 coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era hexadecimal. La gran difer竪ncia entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ci竪ncia nom辿s per a 炭sos prctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perqu竪 de les coses; les conseq端竪ncies van ser el racionalisme i l'humanisme. Un detall molt important a tenir en compte 辿s que per als grecs les matemtiques, l'astronomia i la f鱈sica no eren ci竪ncies separades sin坦 branques de la filosofia, de manera que un cient鱈fic com Tal揃les era al mateix temps un matemtic, un astr嘆nom, un f鱈sic i un fil嘆sof.
- 7. 2.1 MATEMTIQUES Les matemtiques van ser la ci竪ncia en qu竪 els grecs van destacar m辿s: van fer grans aven巽os i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior. Les matemtiques cient鱈fiques van n辿ixer a la costa J嘆nia (a sia Menor) i el seus grans impulsors va ser Tal揃les de Milet i Pitgores de Samos. Entre els grecs la ci竪ncia matemtica m辿s estudiada va ser la geometria, per嘆 tamb辿 van desenvolupar molt l'aritm竪tica i van iniciar l'estudi de l'algebra.
- 8. 2.2 TAL揃LES Tal揃les 辿s considerat el primer gran cient鱈fic grec. Era natural de Milet (J嘆nia), una ciutat comercial rica. D'ell s'expliquen an竪cdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera. Tal揃les va fer grans aportacions a la ci竪ncia, com el teorema matemtic que porta el seu nom (teorema de Tal揃les); tamb辿 va ser el primer en observar que l'aigua 辿s el principi de la vida.
- 9. Pitagores va n辿ixer a l'illa de Samos per嘆 va viure a Crotona (Itlia) on va fundar una comunitat-secta de cient鱈fics dedicada a l'estudi del m坦n. Pitgores considerava que les matemtiques eren la clau per resoldre l'enigma de l'univers. 2.3 PITGORES No s'ha conservat cap obra seva. Tot i que se li atribueix el teorema que porta el seu nom (teorema de Pitgores), aquest ja era conegut pels egipcis. S鱈 que se'l considera el descubridor de l'escala musical.
- 10. 2.4 EUCLIDES Euclides va n辿ixer a Atenes per嘆 va viure a Alexandria, on va va exercir de professor al Museu. Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritm竪tica; la seva obra Els elements va ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX. Despr辿s d'Euclides els matemtics grecs m辿s importants van ser Apol揃loni de Perga, que va estudiar els cons; Diofant d'Alexandria (pare de l'algebra) i Arqu鱈medes.
- 11. 3.1 ASTRONOMIA L'observaci坦 del cel ha estat una obsesi坦 de l'home des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i hor嘆scops. A Gr竪cia l'astronomia va n辿ixer de la m de Tal揃les, que va predir un eclipsi de sol amb l'ajuda d'unes taules babil嘆nies. Despr辿s d'ell, Pitgores va usar el raonament matemtic per estudiar els moviments dels planetes. Els astr嘆noms grecs m辿s importants van ser Aristarc de Samos, Hiparc de Nicea i Claudi Ptolemeu.
- 12. 3.2 ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astr嘆nom de la hist嘆ria que va proposar la teoria heliocentrista: la idea que el sol, i no la terra, 辿s el centre del sistema solar. Lamentablement, la seva teoria no va ser seguida per cap altre cient鱈fic a l'antiguitat i va ser oblidada fins que fou redescoberta per Cop竪rnic i Gal揃lileu, m辿s de 15 segles m辿s tard.
- 13. 3.3 HIPARC Hiparc era natural de Nicea (sia Menor) per嘆 va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l'any solar (errant en nom辿s sis minuts) i va elaborar un catleg d'estrelles que va ser molt usat despr辿s d'ell. Tamb辿 se'l considera l'inventor de l'astrolabi pla, un instrument per fer clculs astron嘆mics.
- 14. 3.4 PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar a Alexandria on va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astr嘆nom m辿s important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Cop竪rnic. Tot i que no va fer gaire aportacions noves, va recollir tot el coneixement astron嘆mic i matemtic de l'antiguitat en la seva gran obra, l'Almagest (el t鱈tol el van posar els rabs), que va ser usat com a manual d'astronomia fins al segle XVdC.
- 15. 4.1 TCNICA La t竪cnica havia estat necessria a Gr竪cia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat. Tanmateix, les grans necessitats de les polis gregues en infraestructures i agricultura) i els grans coneixements assolits per matemtics i f鱈sics, van portar la t竪cnica grega a superar la dels pobles ve誰ns i aconseguir un elevat grau de perfeccionament i desenvolupament.
- 16. 4.2 ARQUMEDES Arqu鱈medes era natural de Siracusa (Sic鱈lia, sIIIaC) on va treballar. Fou un cient鱈fic molt important que va fer grans aportacions a les matemtiques, a l'astronomia, la mecnica, l'hidrosttica i l'enginyeria. Va ser un inventor genial, creador d'un cargol per extreure aigua de les mines, d'un observatori astron嘆mic, una grua capa巽 d'al巽ar vaixells, etc. Va escriure nombroses obres sobre geometria i astronomia.
- 17. No va ser aquesta la 炭ltima aportaci坦 d'Arqu鱈medes: durant la 2a Guerra P炭nica, entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arqu鱈medes va inventar mquines de defensa com unes grues que aixecaven les naus romanes i uns miralls que les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol. Quan Siracusa va caure finalment, el general Marcel va ordenar que es respect辿s la vida d'Arqu鱈medes. Tanmateix, Arqu鱈medes va se mort per un soldat rom mentre es trobava distret resolent un problema matemtic. Arqu鱈medes 辿s reconegut com el descobridor que un cos submergit en un fluid, aparta un v嘆lum de fluid igual a la seva massa (principi d'Arqu鱈medes).
- 18. 4.3 HER Her坦 d'Alexandria (sIdC) 辿s considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de la pneumtica: va descobrir la propietat del vapor per moure maquinria. Grcies aix嘆 va poder construir aparells aut嘆mates que s'exhibien al p炭blic en un recinte d'Alexandria com una bola que donava voltes pel vapor que sortia de sengles tubs adosats a ella i les portes d'un temple que s'obrien automticament encenent foc a un peveter..