More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Caigudaimperi (20)
More from Sergi (20)
Caigudaimperi
- 1. HISTRIA DE ROMA DECADNCIA I CAIGUDA DE L'IMPERI ROM 235 - 476dC
- 2. 1. L'ANARQUIA MILITAR 1.1 Crisi del govern imperial Despr辿s de la mort d'Alexandre Sever comen巽a el per鱈ode conegut com l'anarquia militar, del 235 al 285dC. En nom辿s cinquanta anys es van succeir una trentena d'emperadors; molts d'ells ef鱈mers. Tots (llevat de Claudi II) van morir de forma vio- lenta, sovint assassinats pels seus soldats que tot seguit proclamaven un succesor. Aquesta situaci坦 va provocar inestabilitat al govern de l'imperi ja que el poder dels emperadors va passar a dependre dels ex竪rcits, que podien procla-mar i matar emperadors a canvi de recompenses o prome- ses de botins.
- 4. 1.2 Crisi de l'imperi La crisi del poder imperial va afectar les estructures de l'Imperi: Les lluites entre emperadors van afeblir la defensa de les fronteres i van facilitar els atacs de pobles estrangers (perses, brbars). Algunes regions de l'imperi (Gl揃lia, S鱈ria) van concedir-se certa autonomia per fer front a les amenaces dels brbars. L'emperador Aureli va ordenar construir unes grans muralles a Roma. Per cohesionar religiosament l'imperi, Aureli va impulsar el culte al Sol In- victe amb la idea un Imperi, un d辿u, tot i que no va prohibir el culte a altres divinitas.
- 5. 2. LA TETRARQUIA 2.1 Diocleci El per鱈ode d'anarquia va acabar amb la proclamaci坦 de Diocleci, general originari de Salona (Crocia). Conscient que l'Imperi necessitava una m ferma, va empren- dre una s竪rie de reformes amb l'objectiu de recuperar l'estabilitat i assegurar-se el poder. Va augmentar el nombre de prov鱈ncies i les va agru- par en unitats majors anomenades di嘆cesis. Va multiplicar el nombre de legions per嘆 va reduir el nombre de soldats que les composaven. Va translladar la cort de Roma a Orient, m辿s a prop de la frontera.
- 6. 2.2 La tetrarquia: La reforma m辿s important va ser la instauraci坦 del govern de quatre emperadors (tetrarquia). Diocleci era conscient que ell sol no podia governar un imperi en crisis de manera que va repartir el poder imperial entre quatre emperadors: dos augustos i dos c竪sars, cada un dels quals governava una porci坦 de l'Imperi: Orient (cap. Nicom竪dia): Diocleci n'era august; el seu C竪sar era Gal揃leri. Occident (cap. Mediolnum): Maximi n'era August i Constanci el C竪sar.
- 7. 2.3 Persecuci坦 dels cristians El cristianisme havia nascut a Palestina al sIdC com una escisi坦 del judaisme i s'havia propagat per tot l'Imperi durant tres segles en qu竪 es van alternar llargs per鱈odes de tolerncia amb episodis espordics de persecuci坦 per raons diverses (negativa a venerar els emperadors i a servir a l'ex竪rcit, superstici坦, etc). Diocl竪cia va fer perseguir aquesta religi坦 en diversos edictes en qu竪 s'ordenava el tancament de llocs de culte, la requisa d'objectes, l'empresonament de clergues, etc.
- 8. 2.4 Crisi del sistema tetrrquic Diocleci i Maximi van abdicar l'any 305 i van ser succe誰ts per Gal揃leri i Constanci en una nova tetrarquia. Tanmateix les ambicions personals van posar aviat fi al nou sistema. Constanci va morir l'any seg端ent i l'ex竪rcit va proclamar emperador el seu fill Constant鱈. Va ser el comen巽ament d'una llarga guerra pel poder que va acabar amb la vict嘆ria de Constant鱈, emperador 炭nic a partir del 324dC.
- 11. 3. EL DOMINAT 2.1 L'emperador dominus Les reformes de Diocleci van inaugurar un nou per鱈ode de l'Imper: el dominat. El carcter civil del poder imperial 辿s abandonat i s'adopten les maneres i els usos d'una monarquia; l'emperador deixa de ser el primer ciutad, esdev辿 ja un monar- ca i els ciutadans romans, fins ara lliures, passen a ser els seus s炭bdits. Com a sig- nes de poder s'adopten elements propis dels reis orientals: El t鱈tol de dominus (senyor) La diadema La proscinesi (prosternarci坦)
- 12. 2.2 Estructura del baix-Imperi La societat baix-imperial va canviant respecte als segles anteriors: Les antigues institucions pol鱈tiques perden pes: el Senat deixa de ser un consell d'Estat i esdev辿 nom辿s l'嘆rgan de govern de Roma ciutat; les magistratures i els comicis desapareixen tot i que el t鱈tol de c坦nsol es mant辿 com un honor conce- dit pels emperadors als seus col揃laboradors. La separaci坦 entre honestiores i humiliores es fa cada vegada m辿s gran. La poblaci坦 de la ciutat va emigrant al camp, els m辿s rics per no haver de pagar impostos, i les classes baixes per guanyar-se la vida. Ser el germen a partir del qual es desenvolupar la societat medieval europea.
- 13. 4. L'AUGE DEL CRISTIANISME 4.1 Constant鱈: El primer emperador cristi L'any 313 Constant鱈 i el seu soci Licini van publicar l'edicte de Mil pel qual es posava fi a la persecuci坦 del cristianisme i es concedia a tots els ciutadans el dret a venerar els d辿us que volgu辿s. Constant鱈 va voler anar m辿s enll: Va tornar a l'esgl竪- sia els b辿ns requisats, va eximir el clergat de pagar impostos i va ajudar a combatre els moviments her竪tics (concili de Nicea 325dC). Aix鱈 la esgl竪sia va convertir-se en un instrument del govern i l'emperador governa el m坦n en nom de d辿u.
- 14. 4.2 Constantinopla Des de feia temps Roma havia deixat de ser la capital de l'Imperi: Estava situada massa lluny de les fronteres i en una zona (el Mediterrani Occidental) amb una economia en crisi. Era nom辿s la ciutat m辿s poblada i la capital cultural. Per aix嘆 Constant鱈 va fundar una nova Roma a l'estret del B嘆sfor, entre sia i Europa. La nova ciutat va ser disenyada a imatge de Roma: amb set turons, un f嘆rum, reparti- ments de gra, per嘆 sense temples pagans. Va ser aixecada sobre les restes de l'antiga ciutat grega de Bizanci, per嘆 va passar a ser coneguda com Constantinopla.
- 15. 4.3 La successi坦 de constant鱈 Constant鱈 va morir el 337dC, poc despr辿s de fer-se batejar al llit de mort. Va ser succe誰t pels seus tres fills: Constanci, Constant鱈 i Constant. Ben aviat va esclatar un conflicte entre els germans que va finalitzar amb Constanci com a emperador 炭nic. El nou emperador va prohibir la celebraci坦 de sacrificis i va fer tancar els temples pagans. Despr辿s de la seva mort (361dC) el seu successor, Juli (361-363) va intentar restaurar els cultes pagans en contra dels interessos de l'esgl竪sia per嘆 va morir abans d'haver pogut reixir.
- 16. 5.1 Els Valentinians: Triomf del cristianisme Amb la mort de Juli va accedir al poder una nova dinastia, els Valentinians (364- 395dC). Aquest per鱈ode va veure la consagraci坦 dels cristianisme com a religi坦 炭nica: Es van suprimir els col揃legis sacerdotals de Roma, es va apagar el foc de Vesta i es van perseguir els cultes pagans. Finalment l'emperador Teodosi, natural d'Hispnia, va prohibir els sacrifis i la visita a temples sota pena de mort.
- 17. 5.1 Els Valentinians: Triomf del cristianisme Amb la mort de Juli va accedir al poder una nova dinastia, els Valentinians (364- 395dC). Aquest per鱈ode va veure la consagraci坦 dels cristianisme com a religi坦 炭nica: Es van suprimir els col揃legis sacerdotals de Roma, es va apagar el foc de Vesta i es van perseguir els cultes pagans. Finalment l'emperador Teodosi, natural d'Hispnia, va prohibir els sacrifis i la visita a temples sota pena de mort. 5. LA CAIGUDA DE L'IMPERI
- 18. 5.2 La divisi坦 de l'Imperi Amb el pas del temps l'Imperi havia mostrat s鱈mptomes de p竪rdua de cohesi坦: les prov鱈ncies occidentals (de cultura llatina) patien una crisi econ嘆mica, mentre les orientals (de cultura grega) vivien una 竪poca d'esplendor. Aquesta divisi坦 s'havia evidenciat amb les divisions entre emperadors (tetrarquia, fills de Constant鱈). La divisi坦 final es va fer efectiva l'any 395 quan l'emperador Teodosi va morir i va re- partir l'Imperi entre els seus dos fills: Honori (occident) i Arcadi (orient).
- 19. Honori (393 - 423) Fill major de Teodosi; governa la meitat occidental de l'Imperi des de la ciutat de Ravenna. A causa de la seva curta edat, un general brbar, Estilic坦, exerceix de tutor fins que cau en desgrcia i 辿s executat per ordre d'Honori.
- 20. 410 dC El saqueig de Roma Els visigots, liderats pel rei Alaric, aprofiten la mort d'Estilic坦 per entrar a Itlia i es dirigeixen a Roma. Des- pr辿s d'uns dies de setge la ciutat es rendeix i els brbars l'ocupen i sa- quegen l'Urbs (24 d'agost del 410dC). Entre els hostatges hi ha Gal揃la Plac鱈- dia, filla de Teodosi i germana d'Ho- nori. Gal揃la 辿s casa amb el succesor d'Alaric, Ataulf. Els visigots surten d'Itlia i es dirigeixen a Hispnia.
- 22. Ataulf (410 415) instala la seva cort a Brcino (414) per嘆 辿s assasi- nat l'any seg端ent. Gal揃la Plac鱈dia torna a Itlia on es casa amb un general d'Honori.
- 23. 410 dC
- 24. Valentini III (425 - 455) Honori 辿s succe誰t per Valentini III, fill de Gal揃la Plac鱈dia, que gover-na en nom de l'emperador durant la seva minoria d'edat. Durant el seu regnat t辿 lloc la invasi坦 dels huns. .
- 25. Els huns, un poble originari de les estepes mongoles, havien est辿s el seu domini per tota Europa oriental i amena巽aven d'expandir-se a costa de l'mperi Rom. El seu rei era Atil揃la, conegut com l'assot de D辿u. Els romans el van derrotar a la batalla dels camps Catalaunics (451). Despr辿s de la mort d'Atila el seu imperi es va disoldre.
- 27. Despr辿s de la mort de Valentini III, la meitat occidental (Imperi Rom d'Occident) 辿s governada per emperadors d竪bils; alguns d'ells s坦n proclamats per les tropes brbares. En aquest estat de coses els van- dals, liderats pel rei Genseric, saquegen Roma (455). L'炭ltim emperador, R嘆mul Aug炭stul, va ser deposat (4-9-476).
- 28. La caiguda de l'Imperi Rom a Occident va propiciar que els pobles brbars travessessin les fronteres i s'asentessin en diverses regions. Els brbars no pretenien acabar amb l'Imperi. Les raons de la seva arribada eren la pobresa de les seves terres d'origen i la pressi坦 d'altres pobles (com els huns). Algunes tribus signen aliances amb els romans i col揃laboren (no- minalment) amb els emperadors: els visigots governen a Hispnia en nom dels emperadors i combaten contra els vndals i els sueu Els emperadors d'Orient afavoreix que els brbars ocupin occident per apartar-los dels seus territoris La meitat oriental sobreviu fins la caiguda de Constantinoble (1453). ELS POBLES BRBARS