More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Clara i paula gallen (20)
More from bisbecliment (20)
Clara i paula gallen
- 1. TREBALLAT REALITZAT PER: CLARA I PAULA 6¨¦B
- 3. Bernat Artola i Tom¨¤s va n¨¨ixer el 20 desembre de 1904 en Castell¨® de la Plana. Artola viu una inf¨¤ncia feli? a Castell¨® de la Plana, on mostra ja des dels seus anys a l'institut una predisposici¨® per les lletres. L'any 1922 finalitza els estudis de Batxillerat i, per influ¨¨ncia familiar, comen?a a col¡¤laborar a l'estudi d'arquitectura del seu oncle, l'insigne arquitecte Francisco Tom¨¢s Traver. Amb vint-i-un anys Bernat Artola ¨¦s nomenat Professor Ajudant de Dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis de Castell¨® i aquest inter¨¨s pel dibuix i la pintura fa que s'incorpori a l'Agrupaci¨®n Ribalta, fundada l'any 1914 pel seu amic Juan Bautista Porcar. Paral¡¤lelament, Artola escriu els seus primers poemes: l'any 1925 guanya la Viola d'Or als Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat, amb el poema "L'Ermit¨¤", i el 1926 publica Can?ons d'Amor, un aplec de dotze poemes amb qu¨¨ obt¨¦ la Flor Natural al popular concurs literari. Des del 1920 l'Ajuntament publica un butllet¨ª, el "Bolet¨ªn de la Sociedad Castellonense de Cultura", on Artola publica alguns dels seus primers poemes.
- 4. L'any 1926 ha de complir el servei militar i s'incorpora el 15/01/1926 al 4t Regiment de Sapadors Minadors ubicat a Barcelona, obtenint la llic¨¨ncia el dia 15 d'octubre del mateix any. Traslladat a Barcelona, comen?a els estudis d'arquitectura l'any 1926, per¨° els abandona per entrar, l'any 1928, a la Facultat de Lletres, on t¨¦ com a professor, entre d'altres, a Manuel de Montoliu. El 19 de maig d'aquell mateix any ¨¦s designat Bibliotecari del Consell Directiu de l'Ateneu de Castell¨®, i participa en les trobades de la revista Taula de Lletres Valencianes els anys 1928 i 1929 respectivament. L'any 1928 apareix el llibre Elegies, elogiat per Miguel de Unamuno. El 1930, ja retornat a Castell¨®, organitza el Museu Provincial de la ciutat. Aquell mateix any, el 24 de setembre, mor la seva mare, i Artola inicia una etapa una mica boh¨¨mia, participant en l'ambient cultural de la ciutat, assistint a tert¨²lies, realitzant feines de dibuix, disseny i arquitectura -col¡¤labora amb arquitectes com Francisco Tom¨¢s Traver, Vicente Traver Tom¨¢s, Jos¨¦ y Jos¨¦ Meyer i dissenya la coberta del llibre Tombatossals, de Jos¨¦ Pascual Tirado, que obt¨¦ el primer premi de la Cambra del Llibre de Madrid-, i escrivint poesia diversa -aquell mateix 1930 escriu el Santoral, un poemari en castell¨¤ inspirat en vides de sants. La seva formaci¨® intel¡¤lectual segueix aquest doble vessant: el t¨¨cnic, d'influ¨¨ncia paterna ¨Cla qual cosa fa que es matriculi a Madrid a l'Escola d'Aparelladors¨C, i el de les humanitats, pel qual, finalment, es decanta, reanudant els estudis de lletres a la universitat de Salamanca (1935-36), on t¨¦ com a professor Miguel de Unamuno. El 1935 publica el poemari Terra. Finalitzats els estudis a Salamanca, el poeta torna a Castell¨®, on s'hi estar¨¤ fins al 1952. El 1937 participa en el Segon Congr¨¦s Internacional d'Escriptors Antifeixistes celebrat a Val¨¨ncia, i durant la guerra civil participa en la denominada Junta de Recuperaci¨® del Patrimoni Art¨ªstic, recuperant, custodiant i salvant nombroses obres d'art. El 1937 entra a formar part de la Secci¨® Filol¨°gica de l'Institut d'Estudis Valencians i durant el curs 1939-1940 obt¨¦ el t¨ªtol de "Maestro de Primera Ense?anza". Al final de la guerra, un grup de falangistes el det¨¦, per¨° gr¨¤cies a les gestions del seu germ¨¤ Francisco no ha de passar m¨¦s que una nit al calab¨®s.
- 5. L'autor t¨¦ una vinculaci¨® sempre molt activa amb els esdeveniments les diverses institucions castellonenques: col¡¤labora en l'estrena de l'?pera "La filla del Rei Barbut", llibret de Manolo Segarra i m¨²sica de Matilde Salvador, realitzant-ne el "Proemi" i uns versos contra la censura per haver-ne prohibit el primer intent de representaci¨®; el 1943 la Diputaci¨® Provincial li encarrega una reproducci¨® art¨ªstica de l'Escut Nacional pel despatx del president; i participa activament en la Junta Central de Festejos fundada l'any 1944, que organitza les Festes de la Magdalena. El 3 de febrer de 1945 mor el seu pare. Inicia col¡¤laboracions al Diario Mediterr¨¢neo. A mida que es recupera la normalitat cultural a la ciutat, Bernat Artola torna a participar en algunes tert¨²lies amb artistes castellonencs del moment com Paco Alloza, Ram¨®n Bonet (BON) o Tom¨¢s Col¨®n Bauzano. Ja des del principi de la seva aventura po¨¨tica, per¨° de manera m¨¦s acusada durant la postguerra, la seva poesia es caraceritza per seguir dos estils diferenciats: en un canta i analitza ir¨°nicament el seu poble -com ho mostren els versos de Fest¨ªvoles: tres poemes populars (1941), A l'ombra del campanar (1945) o Poble: (can?oner satiric) (1947); en l'altre segueix un cam¨ª po¨¨tic m¨¦s intimista i metaf¨ªsic -¨¦s el cas de Ll¨¤ntia viva: planys i can?ons (1947) o Olivera i llorer (1950). Havent venut la seva casa de Castell¨®, i despr¨¦s d'un per¨ªode desafortunat a Barcelona ¨Con ni tan sols les gestions de Joan Iglesias, "Delegat del Ministerio de Informaci¨®n y Turismo", serveixen per qu¨¨ trobi alguna feina remunerada¨C, Artola viatja a Madrid, la primavera de 1953, i inicia un periple per diversos domicilis i diverses feines. Col¡¤labora amb alguna instituci¨® i, a trav¨¦s de Jos¨¦ Cam¨®n Aznar, duu a terme algunes feines per la revista Clavile?o. El 13 de mar? de 1954 es constitueix l'"Editora Llatina S. A.", de la qual ¨¦s Director T¨¨cnic. En plena vida madrilenya, el 12 d'abril de 1955, es casa ¨Ca la Capella del Sant Calze de la Catedral de Val¨¨ncia¨C amb Enriqueta Castellets Folch. I no ¨¦s fins l'any 1956 que troba feina, finalment, com a professor. Segueix escrivint sobre art per algunes publicacions madrilenyes, com Revista de Ideas Est¨¦ticas, Goya o Levante i prepara l'exposici¨® "Un siglo de pintura espa?ola (1856-1956)", proc¨¦s que el duu a una peregrinaci¨® de recerca a Barcelona, Val¨¨ncia, Salamanca, X¨¤tiva i Granada. La seva activitat po¨¨tica durant aquests anys de vida madrilenya no s'atura: Collita ¨¦s el darrer llibre publicat en vida, escrit entre el 1954 i el 1956. El 19 de juny de 1957 neix el seu ¨²nic fill, Bernat. El 8 de maig de 1958, despr¨¦s d'una s¨¨rie de complicacions a l'art¨¨ria aorta, Bernat Artola mor. L'any 1968, p¨°stumament, i amb pr¨°leg de Germ¨¤ Colon, apareix Olivera i llorer. El 1983, l'Ajuntament de Castell¨® publica en tres volums les seves obres completes.
- 6. En la seua poesia Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisatge, l'¨¦sser hum¨¤, la solitud i el conflicte entre m¨®n exterior i m¨®n interior. La seua obra destaca pel seu riqu¨ªssim coneixement del l¨¨xic de la Plana, que no dubta a incorporar a la seua producci¨® m¨¦s intimista; per la incorporaci¨® d'elements d'altres tradicions liter¨¤ries, principalment de la castellana, per¨° tamb¨¦ el seu sincretisme expressiu mitjan?ant el qual intenta maridar la poesia culta i la popular. Bernat Artola amb un domini prec¨ªs del cabal idiom¨¤tic treballa una poesia d'aspiraci¨® intel¡¤lectual, i malda per assolir i reprendre el batec consir¨®s que il¡¤lumin¨¤ la d'Ausi¨¤s March. En els seus versos, per¨°, ven? l'esplendor expressiva, molt per damunt de la preocupaci¨® conceptual. L'obra d'Artola t¨¦ una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un m¨®n sentimental complex, matisat i fi, que tothora troba una versi¨® exacta de les paraules espesses del l¨¨xic terral?. Obres 1926 Cant d'amor. 1927 Elegia. 1933 Santoral, 1935 Terra 1941 Fest¨ªvoles 1945 A l'ombra del Campanar 1947 Poble 1947 Ll¨¤ntia viva 1950 El delme del temps 1950 Miratges 1951 Lledons 1951-1952 rec¨¦s de solituds 1952 Veus i can?ons 1953 Fulles del temps 1954-1956 Collita 1968 Olivera i Llorer 1950 Tornaveu 1950 Raons i paraules 1950 El delme del temps 1950 Miratges 1951 Lledons 1951-1952 rec¨¦s de solituds 1952 Veus i can?ons 1953 Fulles del temps 1954-1956 Collita 1968 Olivera i Llorer
- 7. CAN?? Mai sabr¨¦, somni d¡¯amor, l¡¯antic dolor que t¡¯amarga, ni el secret amagatall l¨ªric de la teva gr¨¤cia. Mai sabr¨¦, somni d¡¯amor, per on vindr¨¤ l¡¯esperan?a. Si pujar¨¤ per la senda fosca de la barrancada; si davallar¨¤ dels n¨²vols enyoradissos de l¡¯alba. Mai sabr¨¦, somni d¡¯amor, per on vindr¨¤ l¡¯esperan?a. Entre l¡¯ombra i la llum plena de por viu l¡¯¨¤nima. Vol pujar a l¡¯infinit per la serp ondulant de la flama. Amor, no sospires m¨¦s. No mires cap a la plana. Ja v¨¦nen els n¨²vols d¡¯or i l¡¯ombra trista s¡¯amaga. Ja ve la can?¨® d¡¯Abril i la tr¨¨mula paraula que obre les portes del Cel amb una doctrina falsa. Ad¨¦u, clavell morenet! Ad¨¦u, olivar de plata! Amb les albes de l¡¯amor ens ha sobtat l¡¯esperan?a...
- 8. Bernat Artola i Tom¨¤s va n¨¨ixer el 20 desembre de 1904 en Castell¨® de la Plana. Artola viu una inf¨¤ncia feli? a Castell¨® de la Plana...