![ara DIVENDRES, 28 DE FEBRER DEL 2014
29
lentrevista
JOANNA
MONCRIEFF
Professora de psiquiatria University College of London
Els psiquiatres
hem de ser
m辿s honestos
amb l炭s
dels frmacs
MNICA L.
FERRADO
una
ciutat
FLORNCIA
un color
Groc
La psiquiatra Joanna Moncrieff defensa que cada persona necessita
una aproximaci坦 diferent. RUTH MARIGOT
Qu鱈mica Acaba de publicar el llibre Hablando
claro, introducci坦n a los f叩rmacos psiqui叩tricos,
a leditorial Herder. Denuncia lexcessiva medicalitzaci坦 i la influ竪ncia de les farmac竪utiques sobre
la psiquiatria
Encara queda molt per con竪ixer sobre el que hi ha darrere de moltes
malalties mentals, com la depressi坦,
lesquizofr竪nia i el trastorn bipolar.
Els psiquiatres que formen part de
la Critical Psychiatry Network consideren que caldria replantejar-se
els tractaments amb frmacs, que es
basen en la idea que darrere cada
trastorn hi ha un desordre qu鱈mic.
Joanna Moncrieff, professora de
psiquiatria del University College of
London i fundadora daquesta organitzaci坦, ho nega malgrat els molts
estudis cient鱈fics que donen suport
a aquesta idea.
Des de lorganitzaci坦 de la qual forma part es critica l炭s dels psicofrmacs. Per qu竪?
El que intentem dir 辿s que els psiquiatres han estat malinterpretant
la natura dels medicaments que recepten. Els psiquiatres i la ind炭stria
farmac竪utica han promocionat la
idea que les malalties mentals s坦n
desequilibris qu鱈mics del cervell i
que els tractaments qu鱈mics els corregeixen. El que nosaltres diem 辿s
que no sabem amb prou certesa si
aquests tractaments farmacol嘆gics
actuen sobre aquest equilibri qu鱈mic. I anem m辿s enll: encara no hi
ha prou evid竪ncia per afirmar que
les persones amb aquestes malalties pateixen un desequilibri qu鱈mic
al cervell.
Per嘆 shan estudiat molt aquestes
alteracions en lalliberament de
neurotransmissors...
Hi ha moltes teories. Per exemple,
en depressi坦: des de fa 20 anys sha
fet molta recerca sobre la serotonina i la depressi坦, per嘆 tamb辿 s坦n
molts els experts que no troben
aquests estudis prou s嘆lids, que
dubten que aquestes anormalitats
en lalliberament de la serotonina
realment hi siguin en les persones
amb depressi坦. El mateix passa
amb lesquizofr竪nia. Hi ha la hip嘆tesi que els s鱈mptomes es deuen a
desequilibris en la producci坦 de
dopamina, per嘆 hi ha investigacions que ho confirmen i altres que
ho contradiuen. El que s鱈 que se sap
辿s que hi ha anormalitats en lalliberament daquest neurotransmissor durant un episodi psic嘆tic
agut, quan les persones estan molt
agitades, ansioses... Tots aquests
s鱈mptomes estan relacionats amb
la dopamina, que pot tenir a veure
amb els episodis psic嘆tics de la malaltia, per嘆 no amb lesquizofr竪nia
en ella mateixa.
Aix鱈 doncs, fins a quin punt es pot
confiar en els antidepressius?
Molts frmacs psiquitrics redueixen alguns s鱈mptomes millor que el
placebo, per嘆 poca cosa m辿s. La difer竪ncia entre un antidepressiu i un
placebo 辿s molt petita. El que s鱈 que
sabem 辿s que lantidepressiu fa sentir la gent emocionalment adormida o atordida. Si creus que els efec-
tes que obtens en comparaci坦 a
aquests efectes psicoactius no compensen, cal replantejar-sho.
多Vol dir que la balan巽a entre beneficis i efectes secundaris no est
equilibrada?
Hi ha poca recerca sobre els efectes
psicoactius dels medicaments psiquitrics i, per tant, la informaci坦 辿s
incompleta. Ara comencem a disposar de m辿s dades perqu竪 moltes de
les persones que consumeixen
aquests frmacs estan explicant els
efectes que els han provocat.
Vost竪 辿s psiquiatra. 多No recepta
psicofrmacs?
No crec que siguin realment 炭tils,
sovint la causa es troba en lentorn
del pacient. Ara b辿, crec que de vegades poden ajudar a reduir alguns
s鱈mptomes, com passa amb les benzodiazepines, per tractar langoixa
o linsomni. Per嘆 tamb辿 son molt
addictives i cal anar amb compte.
s important el dileg entre el psiquiatre i el malalt. Per exemple, en
el cas dels antidepressius i els canvis emocionals que comporten, hi
ha persones a les quals els resultar 炭til, per嘆 a daltres no els agradar gens aquest efecte. Per嘆 el problema 辿s que els metges no estem
presentant els antidepressius
daquesta manera.
Com sestan presentant, doncs?
Quan alg炭 va al metge perqu竪 se
sent deprimit, el metge sovint li diu
que hi ha aquest desequilibri qu鱈mic, i li presenta el medicament
amb la idea que corregir aquesta
qu鱈mica, no com un frmac que reduir les seves emocions. Per tant,
cal ser m辿s honestos en l炭s
daquests frmacs.
多I als pacients amb depressi坦 severa, que no es poden aixecar del llit,
que senten vertigen, v嘆mits, que
els tremolen les cames? Qu竪 els
diu, aleshores?
Cal buscar larrel del problema. No
vull dir que no els doni algun frmac, s鱈 que ho faig. Per嘆 no els podem donar falses esperances perqu竪 no creiem que el seu problema
sigui qu鱈mic. Tot plegat 辿s m辿s dif鱈cil que donar pastilles. En un
m坦n ideal, el que caldria 辿s un professional que an辿s a casa, el vei辿s,
lajud辿s a intentar dur una vida
normal... Les persones amb depressi坦 severa necessiten aquest
suport i quan estan millor necessiten psicoterpia.
Quan cal pensar que sha de canviar de psiquiatre?
Suposo que el risc 辿s que vagis a parar a alg炭 pitjor [riu]. Moltes persones contacten amb mi perqu竪 volen
alg炭 m辿s emptic. Si noten que no es
poden comunicar amb el seu psiquiatre necessiten alg炭 diferent, 辿s evident. Cada persona necessita una
aproximaci坦 diferent.e](https://image.slidesharecdn.com/contradelara-140306042433-phpapp01/85/Contra-del-ara-1-320.jpg)
More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to Contra del ara (20)
More from clubsocial (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Contra del ara
- 1. ara DIVENDRES, 28 DE FEBRER DEL 2014 29 lentrevista JOANNA MONCRIEFF Professora de psiquiatria University College of London Els psiquiatres hem de ser m辿s honestos amb l炭s dels frmacs MNICA L. FERRADO una ciutat FLORNCIA un color Groc La psiquiatra Joanna Moncrieff defensa que cada persona necessita una aproximaci坦 diferent. RUTH MARIGOT Qu鱈mica Acaba de publicar el llibre Hablando claro, introducci坦n a los f叩rmacos psiqui叩tricos, a leditorial Herder. Denuncia lexcessiva medicalitzaci坦 i la influ竪ncia de les farmac竪utiques sobre la psiquiatria Encara queda molt per con竪ixer sobre el que hi ha darrere de moltes malalties mentals, com la depressi坦, lesquizofr竪nia i el trastorn bipolar. Els psiquiatres que formen part de la Critical Psychiatry Network consideren que caldria replantejar-se els tractaments amb frmacs, que es basen en la idea que darrere cada trastorn hi ha un desordre qu鱈mic. Joanna Moncrieff, professora de psiquiatria del University College of London i fundadora daquesta organitzaci坦, ho nega malgrat els molts estudis cient鱈fics que donen suport a aquesta idea. Des de lorganitzaci坦 de la qual forma part es critica l炭s dels psicofrmacs. Per qu竪? El que intentem dir 辿s que els psiquiatres han estat malinterpretant la natura dels medicaments que recepten. Els psiquiatres i la ind炭stria farmac竪utica han promocionat la idea que les malalties mentals s坦n desequilibris qu鱈mics del cervell i que els tractaments qu鱈mics els corregeixen. El que nosaltres diem 辿s que no sabem amb prou certesa si aquests tractaments farmacol嘆gics actuen sobre aquest equilibri qu鱈mic. I anem m辿s enll: encara no hi ha prou evid竪ncia per afirmar que les persones amb aquestes malalties pateixen un desequilibri qu鱈mic al cervell. Per嘆 shan estudiat molt aquestes alteracions en lalliberament de neurotransmissors... Hi ha moltes teories. Per exemple, en depressi坦: des de fa 20 anys sha fet molta recerca sobre la serotonina i la depressi坦, per嘆 tamb辿 s坦n molts els experts que no troben aquests estudis prou s嘆lids, que dubten que aquestes anormalitats en lalliberament de la serotonina realment hi siguin en les persones amb depressi坦. El mateix passa amb lesquizofr竪nia. Hi ha la hip嘆tesi que els s鱈mptomes es deuen a desequilibris en la producci坦 de dopamina, per嘆 hi ha investigacions que ho confirmen i altres que ho contradiuen. El que s鱈 que se sap 辿s que hi ha anormalitats en lalliberament daquest neurotransmissor durant un episodi psic嘆tic agut, quan les persones estan molt agitades, ansioses... Tots aquests s鱈mptomes estan relacionats amb la dopamina, que pot tenir a veure amb els episodis psic嘆tics de la malaltia, per嘆 no amb lesquizofr竪nia en ella mateixa. Aix鱈 doncs, fins a quin punt es pot confiar en els antidepressius? Molts frmacs psiquitrics redueixen alguns s鱈mptomes millor que el placebo, per嘆 poca cosa m辿s. La difer竪ncia entre un antidepressiu i un placebo 辿s molt petita. El que s鱈 que sabem 辿s que lantidepressiu fa sentir la gent emocionalment adormida o atordida. Si creus que els efec- tes que obtens en comparaci坦 a aquests efectes psicoactius no compensen, cal replantejar-sho. 多Vol dir que la balan巽a entre beneficis i efectes secundaris no est equilibrada? Hi ha poca recerca sobre els efectes psicoactius dels medicaments psiquitrics i, per tant, la informaci坦 辿s incompleta. Ara comencem a disposar de m辿s dades perqu竪 moltes de les persones que consumeixen aquests frmacs estan explicant els efectes que els han provocat. Vost竪 辿s psiquiatra. 多No recepta psicofrmacs? No crec que siguin realment 炭tils, sovint la causa es troba en lentorn del pacient. Ara b辿, crec que de vegades poden ajudar a reduir alguns s鱈mptomes, com passa amb les benzodiazepines, per tractar langoixa o linsomni. Per嘆 tamb辿 son molt addictives i cal anar amb compte. s important el dileg entre el psiquiatre i el malalt. Per exemple, en el cas dels antidepressius i els canvis emocionals que comporten, hi ha persones a les quals els resultar 炭til, per嘆 a daltres no els agradar gens aquest efecte. Per嘆 el problema 辿s que els metges no estem presentant els antidepressius daquesta manera. Com sestan presentant, doncs? Quan alg炭 va al metge perqu竪 se sent deprimit, el metge sovint li diu que hi ha aquest desequilibri qu鱈mic, i li presenta el medicament amb la idea que corregir aquesta qu鱈mica, no com un frmac que reduir les seves emocions. Per tant, cal ser m辿s honestos en l炭s daquests frmacs. 多I als pacients amb depressi坦 severa, que no es poden aixecar del llit, que senten vertigen, v嘆mits, que els tremolen les cames? Qu竪 els diu, aleshores? Cal buscar larrel del problema. No vull dir que no els doni algun frmac, s鱈 que ho faig. Per嘆 no els podem donar falses esperances perqu竪 no creiem que el seu problema sigui qu鱈mic. Tot plegat 辿s m辿s dif鱈cil que donar pastilles. En un m坦n ideal, el que caldria 辿s un professional que an辿s a casa, el vei辿s, lajud辿s a intentar dur una vida normal... Les persones amb depressi坦 severa necessiten aquest suport i quan estan millor necessiten psicoterpia. Quan cal pensar que sha de canviar de psiquiatre? Suposo que el risc 辿s que vagis a parar a alg炭 pitjor [riu]. Moltes persones contacten amb mi perqu竪 volen alg炭 m辿s emptic. Si noten que no es poden comunicar amb el seu psiquiatre necessiten alg炭 diferent, 辿s evident. Cada persona necessita una aproximaci坦 diferent.e