狠狠撸

INTERVENCIONS EN TABAC EN
PACIENTS PSIQUI脌TRICS

jornada salut mental i tabac
Mar莽 2009

S铆lvia Mondon. Unitat Alcohologia. Servei Psiquiatria. Hospital Cl铆nic. Barcelona

Prevalen莽a
En poblaci贸 alcoh貌lica existeix una prevalen莽a
entre un 70-90%
En pacients esquizofr猫nics la xifra tamb茅 es
mou al voltant del 90% i d鈥檃quests mes d鈥檜n
50% s贸n grans fumadors (mes de 20
cigarretes/dia).
En poblaci贸 bipolar les xifres oscil路len al voltant
del 50%.
El 40% de poblaci贸 diagnosticada de trastorns
neur貌tics (depressi贸, ansietat, f貌bia, trastorn
obsessiu compulsiu) s贸n fumadors.

Alguns estudis
de Leon J, Becona E, Gurpegui M, Gonzalez-Pinto A, Diaz FJ. The association
between high nicotine dependence and severe mental illness may be consistent
across countries.
J Clin Psychiatry. 2002 Sep;63(9):812-6.
Aguilar MC, Gurpegui M, Diaz FJ, de Leon J. Nicotine dependence and symptoms in
schizophrenia: naturalistic study of complex interactions.
Br J Psychiatry. 2005 Mar;186:215-21.
Gurpegui M, Martinez-Ortega JM, Aguilar MC, Diaz FJ, Quintana HM, de Leon
J.Smoking initiation and schizophrenia: a replication study in a Spanish sample.
Schizophr Res. 2005 Jul 1;76(1):113-8. Epub 2005 Jan 7.
Zammit S. Investigating the Association Between Cigarette Smoking And
Schizophrenia in Cohort Study. American Journal of Psychiatry. 2003.
George T.P. et cols. Nicotine Addiction and Schizophrenia. Psychiatric Times. 2004.
Schmitz N et col. Disabilities, quality of life, and mental disorders associated
with smoking and nicotine dependence. The American Journal of Psychiatry. Sep.2003.


Caracter铆stiques
La poblaci贸 psiqui脿trica fuma mes que la poblaci贸
general.
La poblaci贸 psiqui脿trica una depend猫ncia elevada a
la nicotina.
La poblaci贸 general al llarg dels anys ha disminu茂t el
seu consum de tabac.
La poblaci贸 psiqui脿trica ho ha fet en molta menor
proporci贸.
Al voltant d鈥檜n 70% de pacients psiqui脿trics
hospitalitzats son fumadors.

Algunes reflexions鈥�
Els pacients psiqui脿trics s贸n especialment vulnerables al consum
de tabac i aquest est脿 lligat al lleure i al temps lliure.
El consum de tabac a m茅s va associat a actituds i conductes poc
saludables com el consum d鈥� alcohol i altres drogues (c脿nnabis,
coca茂na, benzodiazepines i d鈥檃ltres) i potencia el sedentarisme i per
tant l鈥� obesitat.
Els factors neurobiol貌gics i
psicosocials refor莽en el consum de
nicotina en aquesta poblaci贸鈥�
i les nostres
NO intervencions tamb茅!


I d鈥檃ltres reflexions鈥�
En general, els pacients psiqui脿trics presenten,
a mes, poques habilitats d鈥檃frontament, baixa
autoestima i d猫ficit d鈥� habilitats socials,
q眉estions a tenir en compte en l 鈥榓bordatge
terap猫utic.
En els pacients amb patologia psiqui脿trica el
tabac 茅s un problema afegit al qual en moltes
ocasions se li presta poca atenci贸 per falses
percepcions i excessiva permissivitat dels
professionals.

Morbi-mortalitat
El consum de tabac como a risc per a la salut del
pacient psiqui脿tric 茅s elevat ,augmentant d鈥� una forma
considerable la morbilitat org脿nica d鈥檃questa poblaci贸.
Les malalties relacionades amb el tabac s贸n la
primera causa de mort en alcoh貌lics (Kalman, 1998;
Hurt et al., 1996; Hurt y Pattern, 2003).
En un estudi longitudinal de 850 alcoh貌lics, la
mortalitat als 10 anys va ser del 15,8%. El tabac era
la primera causa de mort en alcoh貌lics abstinents
(Gual et al., 2004).


Les persones que ingressen veuen interromput el seu consum de
tabac bruscament en la seva estada al centre hospitalari.
Aquest fet pot comportar l鈥檃parici贸 de s铆ndrome d鈥檃bstin猫ncia i risc
d鈥檌ncompliment de la normativa de no fumar a l鈥檋ospital.

- En un estudi es detect脿 que un 61,1% dels pacients
seguia fumant durant l鈥檌ngr茅s (Sabido et al., 2006).
- En un altre treball es va trobar que un 4% dels pacients
va arribar a violar la prohibici贸 d鈥檈spais lliures de fum i
que la principal causa eren els s铆mptomes d鈥檃bstin猫ncia
(Rigotti et al., 2000).

La intervenci贸 en pacients hospitalitzats ha demostrat la
seva efic脿cia (Rigotti et al., 2007).

En l鈥櫭爉bit hospitalari (m贸n ideal)
L鈥檌ngr茅s hospitalari 茅s un moment 貌ptim per a promoure la
cessaci贸 i en tot cas la intervenci贸 en el consum de tabac.
Els beneficis de deixar de fumar durant l鈥檋ospitalitzaci贸,
suggereixen que l鈥檌ngr茅s 茅s un moment clau per abandonar el
tabac.
Els pacients es troben en un moment de vulnerabilitat o s贸n m茅s
sensibles i receptius a aquests missatges (+ temps, + atents).
Es pot ajudar a que la persona es plantegi el seu consum i comenci
a canviar alguna cosa.
Aquesta responsabilitat correspon a tots els 脿mbits del
sistema de salut i a totes les 脿rees d鈥檃ssist猫ncia.

En l鈥櫭爉bit hospitalari (m贸n real)
Poca freq眉猫ncia de detecci贸 i maneig del consum de tabac (Neighbor et
al., 1994), menor quan els pacients no presenten patologies relacionades
amb el tabac (Frank et al., 1991).
Les intervencions preventives queden en un segon terme.
Les principals barreres per a la baixa intervenci贸 (segons els
professionals):
- manca de temps percebuda,
- no considerar-ho la seva 脿rea de responsabilitat,
- manca de motivaci贸
- manca de formaci贸 (una de les principals raons)
- ...
(Twardella et al., 2005).


Experi猫ncies amb Pacients
Hospitalitzats
Revisi贸 Cochrane: (Rigotti 2002)
Intervenci贸 en el curs de l鈥檋ospitalitzaci贸 + seguiment > 1
mes - obt茅 millors resultats comparat amb el grup control.
Resultats compatibles amb TSN augmenta l鈥櫭▁it.
Sense evidencia que el tipus de diagn貌stic augmenti
probabilitat d鈥櫭▁it.


El consell m铆nim
Breu recomanaci贸 oportunista d鈥檜n membre del
personal sanitari de que el pacient deixi de fumar.
Sistem脿tica: forma part de la rutina di脿ria assistencial
i s鈥檃dre莽a a tots els pacients fumadors/es.
Requereix la coher猫ncia dels missatges que reben
per part de diferents professionals sanitaris de la
pr脿ctica cl铆nica.


El consell m铆nim: Breu entrevista oportunista d鈥檜n
professional sanitari d鈥檜na durada entre 5 i 10
minuts, per a:
- donar informaci贸 i consells adaptats a l鈥檈stadi de canvi
del pacient.
- comunicar empatia i fer ressaltar la responsabilitat del
pacient per la seva salut i promoure l鈥檃utoeficacia.
Efic脿cia 2,5% (95% CI, 1-3%) (Silagy et al., 2002)
Pot disparar un intent de deixar de fumar en un 40%
de casos (West, et al, 2000)

Intervenci贸 m铆nima amb PH
Pacient ingressa a l鈥橦ospital

Fullet贸 1

ANALITZAR i ANOTAR
鈥淰ost猫 fuma?鈥�

si
ACONSELLAR
REBUTJA

AVALUAR
鈥淰ol deixar de fumar?鈥�
si
AJUDAR
ACORDAR SEGUIMENT

no 5

Rs:
Rellev脿ncia
Riscos
Recompenses
Resist猫ncies
Repetici贸
Recordar HSF

F脌RMACS DE PRIMERA L脥NIA PEL TRACTAMENT
DEL TABAQUISME

TSN: El tractament m茅s habitual en els estudis d鈥檌ntervenci贸 en
poblaci贸 psiqui脿trica.
Bupropion: Incrementa els nivells de dopamina sin脿ptica. Pot ajudar
en la prevenci贸 de les recaigudes. Existeixen alguns estudis amb
aquesta poblaci贸. S鈥檋auria de tenir precauci贸 en el seu us
(convulsions, insomni, ansietat鈥�)
Vareniclina: agonista parcial del receptor de la nicotina: disminueix
el craving i els s铆mptomes d鈥檃bstin猫ncia.. En estudi amb models
animals sembla incidir tant en el consum d鈥� alcohol (reduint-lo) com
en el de nicotina. No provat en poblacions especials .


F脌RMACS DE SEGONA L脥NIA
Nortriptilina: 煤til. Mecanisme diferent al AD.
Topiramato: pot impedir los efectes de recompensa de la nicotina i
dissuadir al fumador de consumir. Afavoreix l鈥檃cci贸 inhibidora
gaba猫rgica. Control ponderal. Encara no 茅s un f脿rmac de primera
l铆nia sembla tamb茅 incidir alhora en el consum del tabac i el de
l鈥檃lcohol coca茂na i opiacis.
Naltrexona: junt amb TSN: efica莽, contribuint al control ponderal.
Mecamilamina: bloquejador no competitiu dels receptors nicot铆nics
centrals i perif猫rics.
Selegina: inhibidor selectiu de la MAO-B.
Buspirona, Clonidina, Antidepressius tric铆clics, ISRS/A
Rimonabant: antagonista receptor cannabinoide

Johnson BA, et al. Use of oral
topiramate to promote smoking
abstinence among alcoholdependent smokers: a randomized
controlled trial.
Arch Intern Med 2005;165: 1600-5.


El tractament antitab脿quic va orientat a
l鈥檃bstin猫ncia, encara que existeix bibliografia
s貌lida que recolza programes de reducci贸
tab脿quica previ a l鈥� abstin猫ncia .
Aquesta modalitat de tractament semblaria
especialment adequada en poblaci贸
psiqui脿trica.
Calen estudis que recolzin aquesta hip貌tesi
que en la pr脿ctica cl铆nica funciona.

Revisant鈥�.
Revisi贸 cr铆tica de 24 estudis sobre els resultats de les estrat猫gies
per deixar de fumar en mostres de persones amb trastorns mentals
(N. el.Guebaly et cols, University of Calgary, Canad脿, 2003).
Conclusions:
La majoria d鈥檌ntervencions combinava medicaci贸 i psicoeducaci贸.
Les taxes d鈥檃bandonament postractament i als 12 mesos varen ser similars
a poblaci贸 general (35%-55%).
Caldrien m茅s esfor莽os d鈥檌ntervenci贸 per part dels cl铆nics en el consum de
tabac en els pacients psiqui脿trics i amb addiccions.
Algun estudi indica que la clozapina redueix el consum de tabac.
Algun estudi indica que el bupropion es igualment efica莽 si hi ha depressi贸
o alcoholisme.


Trets diferencials I
Existeix evid猫ncia que en pacients psiqui脿trics el
tractament convencional del tabaquisme 茅s
efica莽 per貌 amb particularitats:
el temps de tractament probablement ha de
ser mes perllongat
el tractament requereix en moltes ocasions
dosis majors
I s鈥� aposta per tractaments combinats .

Trets diferencials II
Les raons per a deixar de fumar, com la
preocupaci贸 per a la salut o l鈥� econ貌mica s贸n
similars.
Les taxes d鈥檃bandonament postractament no
s贸n significativament mes baixes en poblaci贸
psiqui脿trica.


Les Sales de Salut Mental 鈥淪ense Fum鈥�
Generalitzaci贸 de la prohibici贸 de fumar de les altres
sales hospital脿ries
Flexibilitat en l鈥檃plicaci贸 de qualsevol mesura
Valor de l鈥檈xcepcionalitzaci贸: Fins ara es pot fumar
a les Sales de Salut Mental.
Valor de la normalitzaci贸: A les altres Sales no es
fuma i a les de Salut Mental tampoc.


text adaptat T.Marcos

Les Sales de Salut Mental Sense Fum
Oferir TSN durant la hospitalitzaci贸 (pegats, xiclets,
pastilles鈥�)
La hospitalitzaci贸 com inici de la deshabituaci贸 de
fumar.
Influ猫ncia de l鈥檃bstin猫ncia tab脿quica en l鈥檈stat
psicopatol貌gic i efecte de les medicacions Mites i
realitat: Psicopatologia i Fumar.
.Preparaci贸 del personal de Sala


text adaptat T.Marcos

DIFICULTATS
- Escassa formaci贸 del professional sanitari
- Escassa conscienciaci贸 i sensibilitzaci贸
- Manca de coordinaci贸 entre els professionals que
hi treballem
- L铆nies poc clares des de la direcci贸 dels hospitals
- Major dificultat i menor inter猫s d鈥檌ntervenci贸 en
poblaci贸 psiqui脿trica

Objectius
La reducci贸 del consum de drogues en
poblaci贸 psiqui脿trica i en particular del consum
de tabac 茅s una meta i un repte dels
programes de tractament psiqui脿tric i
psicol貌gic integral.
I per tant cal la implementaci贸 de programes
espec铆fics destinats a l鈥檃bordatge de les
conductes addictives.

Treating tobacco use and dependence. Clinical Practice
guideline. US Department of health and human Services.
Public health Service (Fiore et al., 2000).
Inclou: Recomanaci贸 consensuada d鈥� oferir ajuda
per a la cessaci贸 tab脿quica als pacients en tractament per
depend猫ncia de subst脿ncies addictives (consell i
farmacoter脿pia).

CONCLUSIONS FINALS鈥�
Els cl铆nics haur铆em de ser mes atrevits, directes i
contundents : preguntant als pacients sobre el seu
consum i la seva opini贸 al respecte.
No oblidar el paper de rol mod猫lic dels
professionals sanitaris.
Existeix a mes consens en considerar que l鈥�
abordatge terap猫utic dels problemes de
tabaquisme en els pacients afectats d鈥檜n trastorn
psiqui脿tric no ha de ser en paral路lel ni seq眉encial,
sin贸 en el marc d鈥檜n tractament integrat .
Seria necessari per貌 dedicar mes esfor莽os i
recursos.


Tabaquisme: Vents de canvi
Dicen que algunas personas se comportan como meras espectadoras de
su propia vida, mientras que otras, para bien o para mal, procuran adem谩s
vivirla. Este dilema lo vamos a tener en el tabaco: los cambios los
presenciaremos, pero adem谩s tendremos la oportunidad de ser agentes
de ellos.
Incluso podremos contarlo dentro de unos a帽os鈥� si alguien est谩
dispuesto a escuchar porqu茅 tardamos tanto tiempo en conseguir lo obvio.
(F. Javier Ayesta. Gener 2008)

鈥溾€here the children of tomorrow dream away in the wind of change鈥�


狠狠撸

S铆lvia Mondon_ Intervenci贸 en tabaquisme

More Related Content

What's hot (8)

Viewers also liked (20)

Similar to S铆lvia Mondon_ Intervenci贸 en tabaquisme (20)

More from Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum (20)

S铆lvia Mondon_ Intervenci贸 en tabaquisme