More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (7)
Similar to Cosmo caixa (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Cosmo caixa
- 1. 1 La prctica pedag嘆gica al s. XXI La millor manera de predir el futur 辿s inventar-ho (Alan Kay, pioner de la informtica)
- 2. ndex de lexposici坦 Reflexions i justificaci坦 pel canvi Les bases metodol嘆giques Objectius i transformacions Nou rol del mestre/professors: els entorns daprenentatge El paper de les TIC en aquest context Els horaris i els espais Lavaluaci坦 i la formaci坦 L炭s de les tecnologies amb exemples
- 3. 3 pensem-hi! Qu竪 mengen els nostres alumnes pedag嘆gicament parlant? Els alumnes saben coses que nosaltres desconeixem La interdisciplinarierat est impl鱈cita en qualsevol mbit de la vida Els alumnes no els preocupa massa que una cosa falli Podem formar persones des del punt de vista exclusivament de les rees del curr鱈culum o hem de treballar temes reals transversalment? Leducaci坦 est massa enfocada a la universitat Tots els docents hem passat per la universitat, som competents davant dels nous reptes? La reflexi坦 pr嘆pia 辿s aquella que serveix, la c嘆pia dirigida no millora laprenentatge.
- 4. De la societat industrial a la societat del coneixement 4 Dun coneixement centralitzat, basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs, i nom辿s mitjan巽ant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial. A un coneixement al qual tothom t辿 acc辿s, no centralitzat 炭nicament en el mestre, accessible per a tothom, on el llenguatge ja no 辿s l炭nica font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.
- 5. Justificaci坦 pel canvi Societat industrial Societat del coneixement Informaci坦 centralitzada Coneixement adquirit nom辿s mitjan巽ant el llenguatge Coneixement no accessible Transmissi坦 de generaci坦 en generaci坦 Informaci坦 distribu誰da Coneixement adquirit per moltes vies. Informaci坦 accessible accessible Les noves generacions coneixen coses que desconeixen les velles. Informaci坦 Coneixement societat informaci坦 tecnologia Totes les tecnologies han afectat com som, com ens relacionem, com ens comportem, com ens comuniquem, com pensem, en definitiva, com aprenem en el m坦n en qu竪 vivim. Societat, tecnologia i informaci坦 formen una simbiosi.
- 6. Una realitat que ha de canviar 6 La societat ha canviat per嘆 lescola segueix fent el mateix. Els canvis produ誰ts nom辿s han estat en la forma i no en el fons. En una societat en constant canvi, lescola resta molt enrere del que ha de representar al segle XXI. Els resultats no ens deixen precisament tranquils. Manca de projectes globals descola vers moltes experi竪ncies molt maques per嘆 puntuals i en funci坦 dun o altre mestre. Un oblit dels grans pedagogs que sempre han basat leducaci坦 en la construcci坦 del coneixement i no nom辿s en la transmissi坦 de la informaci坦. Una manca de formaci坦 i de recursos per fer efectiu el canvi. Els alumnes cada vegada s坦n m辿s passius.
- 7. Una comparaci坦 7 EL MN DE LA INDSTRIA Optimitzaci坦 dels recursos Producci坦 de productes Beneficis Qualitat dels productes Demanda social EL MN EDUCATIU Optimitzaci坦 dels recursos Producci坦 materials digitalitzats Resultats Qualitat de la formaci坦 del coneixement Exig竪ncia social i preparaci坦 OBJECTIU ECONMIC OBJECTIU FORMACI INTEL揃LECTUAL , SOCIAL i EMOCIONAL
- 8. Bases psicopedag嘆giques Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones i contextos. Carles Monereo Cal treballar les compet竪ncies de: saber ser, saber fer i saber estar Jaques Delors Cal que els alumnes interactuin, actuin aut嘆nomament i spiguen utilitzar les eines. Projecte Deseco L竪xit dels individus dep竪n de l竪xit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de cooperaci坦. Teoria social de laprenentatge:
- 9. Els nostres alumnes mereixen una formaci坦 dacord amb la seva realitat 9 Els aprenentatges s坦n el resultat de la construcci坦 del coneixement quan es posen tasques i se solucionen problemes. La informaci坦 nom辿s es el mitj a partir del qual lalumne/a interactua. La xarxa ha trencat el monopoli dels mestres vers la informaci坦 del saber. La societat del coneixement exigeix persones avesades a tractar la informaci坦 i a saber comunicar-se. Els alumnes han de ser els protagonistes de la seva formaci坦 perqu竪 puguin esdevenir persones actives. Els alumnes han de saber organitzar-se sols, saber qu竪 estan fent en tot moment, disposar de recursos motivadors i propis de la seva generaci坦, treballar en equip i saber transmetre el que han apr竪s.
- 10. 10 Els pilars de leducaci坦 Lobjectiu de leducaci坦 辿s formar persones preparades per viure i conviure en societat i aix嘆 inclou a tot el col.lectiu de nens i nenes de tres a setze anys. A partir dels setze tamb辿, per嘆 se li afegeix un nou cam鱈: lespecialitatzaci坦.
- 11. 11 A qu竪 donem importncia? Diapositiva extreta de la presentaci坦 de Roser canals Punt de partida 3R (assignatures instrumentals) Lapartat sistemtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup) Si sescolta (oral) Si es llegeix (lectura) Si sescolta i es veu (audiovisual) Si hi ha una demostraci坦 (observaci坦) Si es discuteix (dileg) Si es fa (exercici prctic) Si sexplica a un altre (comprensi坦 i comunicaci坦) 5 % 10 % 20 % 30 % 50 % 75 % 90 I es comparteix en Gran grup
- 12. Els objectius Responsables del seu proc辿s daprenentatge Participatives i col揃laboradores Reflexives i generadores de coneixement. Per aconseguir formar persones:
- 13. Les grans transformacions - El rol dels mestres i professors i el treball en equip en la societat del coneixement - El curriculum basat en les C. Bsiques i en blocs m辿s que en les rees. - Les metodologies que facin possible el desenvolupament competencial - Els recursos m辿s eficients - Lorganitzaci坦 de l'horari dels alumnes i dels professors en funci坦 dels objectius de centre - Els espais: per exposar, per llegir, per treballar en petit grup, en gran grup, per investigar, manipular
- 14. 14 Un nou rol, una nova responsabilitat Paper transmissor Paper avaluador dels continguts donats Protagonista de la classe Decideix el temps i el treball Controla lespai Posa els deures iguals per a tots Tots fan el mateix Paper de guiatge Avalua les compet竪ncies adquirides dins o fora lescola. Els alumnes s坦n els protagonistes Els alumnes treballen al seu ritme Lespai 辿s obert Deures adequats a la diversitat
- 15. Concreci坦 metodol嘆gica: el curr鱈culum - 3R (exposici坦) Curr鱈culum: rees instrumentals Valors: Latenci坦 Treball sistemtic (individual) Curr鱈culum: totes les rees Valors: Lesfor巽 Treball cooperatiu (en equip) Curricular: El coneixement Valors: Socialitzaci坦 25% 25%50% T. Cooperatiu Sistemtic 3R EL LLIBRE DIGITAL HAURIA DE SER EN BLANC. El mestre o professor el munta a partir dels molts recursos de que hauria de disposar
- 16. 16 Resumim 3R EXPLICACI Sistemtic EXERCITACI PRCTICA TC INTERACCI rees implicades Matemtiques, Catal, Castell, Angl竪s, Alemany Totes les rees de manera transversals rees del coneixement (per嘆 es contemplen les rees instrumentals en el seu 炭s) Definici坦/ emissor/ rol Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor 辿s necessari EMISSOR: Professor ROL: Instructor interactuant amb els alumnes Plans de treball interdisciplinars que lalumne ha de resoldre tot sol i que a m辿s ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes. EMISSOR: Lentorn daprenentatge ROL: Guiatge, orientaci坦 Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professor EMISSOR: Lentorn daprenentatge ROL: Guiatge, orientaci坦 Gesti坦 grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles Gran grup (fins i tot dues classes juntes) Gran grup (amb la possibilitat real de dos professors a laula) Activitats Explicaci坦 amb demostraci坦 i/o v鱈deos Interacci坦 amb gran grup Lectura efica巽 Clcul mental Dictats Resums Esquemes, exercicis, ... Lectura per plaer Prctiques a partir de problemes: -Pla de treball digitalitzat - Webq端est - Caceres del tresor Lacci坦 tutorial La lectura en parella Treball tutor tutorat Projectes de treball - Trencaclosques - Qu竪 sabem, que volem saber (El teatre, rdio, revista...) No tota la instrumental es fa amb metodologia 3R!
- 17. 17 Metodologies Els plans de treball: Interdisciplinars i de manera individual Els projectes de treball: Interdisciplinars de manera cooperativa
- 18. Lentorn daprenentatge digital: els recursos Les eines: maquinari + ADSL Els ingredients: els materials digitalitzats El cuiner: El mestre o professor El men炭: igual per a tots La carta: lexcel.l竪cia, la diversitat
- 19. Els instruments Per exposar Per sistematitzar Per adquirir coneixement Tant el professor com lalumne Activitats per lalumne preparades pel grup de professors Treball cooperatiu estructurat on cada alumne t辿 un paper determinant i necessari pel funcionament del grup La informaci坦 rau a la xarxa, el professor ja no 辿s l炭nica font. T辿 un nou rol.
- 20. 20 Els horaris i els espais Cal tenir la ment oberta als canvis per millorar 1. Organitzar els horaris i els espais en funci坦 del projecte de centre 2. Cal saber treballar en equip i poder compartir les classes i les metodologies 3. Cal aprofitar els diferents espais del centre com espais de treball 4. En un m坦n on els alumnes tenen acc辿s a tot tipus dinformaci坦 no els podem mantenir tancats en quatre parets. 5. Els horaris NO poden seguir lligats a les rees, sin坦 a les compet竪ncies. Aix嘆 suposa un esfor巽 col揃lectiu.
- 22. La formaci坦 Formaci坦 constant i anual de centre Acompanyament intern Formadors interns Claustres pedag嘆gics: intercanvi Assessoraments a centre Ha de millorar el projecte de centre, per aix嘆 ha destar en funci坦 del mateix.
- 23. Reflexions Lescola ja no 辿s l'炭nic reducte del saber. Per嘆 nom辿s des della el saber i el saber fer perdurar durant tota la vida. La formaci坦 no nom辿s durar un per鱈ode de la vida, com ara, sin坦 al llarg de la mateixa. Desenvolupar el coneixement no 辿s cosa fcil, avaluar-lo 辿s encara m辿s dif鱈cil. Les tecnologies milloren el nostre coneixement, per嘆 si no les usem b辿 ens allunyen de moltes realitats igual datractives. Lacc辿s a la informaci坦 ens hauria de fer millors i m辿s perfectes, no obstant en moltes ocasions susen de manera incorrecte i provoquen lefecte contrari. Ser valent 辿s posar a la prctica all嘆 amb el que creus fermament i no nom辿s predicar-ho.
- 24. 24 Lavaluaci坦 No avaluem si ho han apr竪s, avaluem si ho saben aplicar en una altra situaci坦 similar. No avaluem nomes continguts, avaluem conceptes, procediments I compet竪ncies No preguntem que has treballat avui a lescola, sin坦 que has apr竪s avui. Avaluem menys i puntuem m辿s.
- 25. Exemples Pla de treball (Pla de treball/CS/Conversa amb una m嘆mia) Treball cooperatiu (Historia/pag2/La prehist嘆ria) Calaix de recursos (CD web educatiu) Eines 2.0 /catlegs deines/exemples activitats (Vincles Web, ) Formaci坦 de centre (Aula/professors/formaci坦 2010-2011) Agenda virtual (agenda virtual) 25