Creixement econòmic o desenvolupament. Economia espanyola. 2015
0 likes1,025 views
1 of 12
Download to read offline
Ad
Recommended
Desarrollo y Crecimiento Económico.Juan LuisEl documento define el crecimiento económico como el aumento o disminución del PIB, y el desarrollo económico como un concepto más amplio que considera el bienestar y el medio ambiente. Explica que el PIB per cápita y el Índice de Desarrollo Humano son formas de medir el desarrollo de un país, y que existen grandes diferencias entre los países del norte desarrollados y los del sur subdesarrollados. Finalmente, identifica algunos de los mecanismos históricos y actuales
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptx
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptxLuisJavierMiguelCondEn un mundo globalizado como el actual es necesario buscar la sostenibilidad en todos los ámbitos de la sociedad para mejorar y no destruir.
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030ElisabetSabatEls objectius de desenvolupament sostenible 2030
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOMartVic1És una presentació sobre el tema Habitants del Planeta de la part de Geografia de l'assignatura de Geografia i Història de 2n d'ESO.
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransAjuntament de BarcelonaL’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Ponencia montserrat mora_envelliment actiu
Ponencia montserrat mora_envelliment actiuFundacio Pere TarresPonència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Triptic Conecta Joven Català
Triptic Conecta Joven Catalàe-Inclusión Fundación EsplaiTríptic del programa Conecta Joven desemvolupat per Fundación Esplai.
Equitat i resultats educatius a Catalunya
Equitat i resultats educatius a CatalunyaFundació Jaume BofillLes anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats, però equitatiu en la seva distribució; aquest estudi qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l'entorn no són tant els resultats com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere).
Més enllà d'un problema de justícia social, l'estudi mostra que les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.
Ponencia carme triado_envelliment_actiu
Ponencia carme triado_envelliment_actiuFundacio Pere TarresPonència de la doctora Carme Triadó, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna LosteDipsalutCom cada trimestre, a la contraportada d'El Butlletí de Dipsalut presentem un dels nostres treballadors. Perquè una bona manera de conèixer millor què fem, és conèixer a l'equip que ho fa possible.
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...Fundació Jaume BofillA criar fills se n'aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren les capacitats parentals
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume BofillBalanç de la crisi i agenda política per a un cicle de recuperació econòmica. Bernat Albaigés i Francesc Pedró
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Fundació Jaume BofillVivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Envellir en positiu | Fundació Pere Tarrés
Envellir en positiu | Fundació Pere TarrésFundació Pere TarrésEnvelliment en positiu, activitats productives i/o generatives. Conferència a càrrec de la doctora Carme Triadó, del departament de psicologia de la Universitat de Barcelona. Dins de las jornades sobre envelliment actiu organitzades per la Fundació Pere Tarrés
Web 2.0 i EpS
Web 2.0 i EpS Fundación Sanitaria de MolletEs muy interesante ver como el concepto de web 2.0 y el concepto de EpS se complementan o comparten muchos elementos en común hecho que las
transforma en dos recursos ideales para promocionar la salud de la población al alcance de los profesionales de la salud.
Impacte de la formacio d'adults informe
Impacte de la formacio d'adults informeFundació Jaume BofillInforme de resultats.
Aquest treball és parcialment fruit de la participació de la Fundació Jaume Bofill (FJB) en la primera fase del projecte d’investigació “Education as a Lifelong Process –Comparing Educational Trajectori-es in Modern Societies (eduLIFE)”, dirigit pel professor Hans Peter Blossfeld.
La coordinadora d’aquest projecte per al sud d’Europa ha estat Daniela Vono, coautora de l’informe que esteu llegint. La Fundació ha col·laborat en aquest projecte cedint l’ús de la font de dades (el Panel de Desigualtats Socials, PaD), facilitant tota la informació i ajuda que ha estat necessària per al seu tractament i habilitant i cofinançant Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, per tal que fes de pont entre la FJB i eduLIFE. Una part d’aquesta col·laboració entre l’autor d’aquest informe i la FJB té a veure amb la difusió de les conclusions de la investigació a la societat catalana.
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Institut Educació Secundària Quadre fet per l'alumna ARantza Espinosa Borràs. Curs 18/19. IES VALL DE LA SAFOR. VILALLONGA. VALÈNCIA
More Related Content
Similar to Creixement econòmic o desenvolupament. Economia espanyola. 2015 (20)
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptx
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptxLuisJavierMiguelCondEn un mundo globalizado como el actual es necesario buscar la sostenibilidad en todos los ámbitos de la sociedad para mejorar y no destruir.
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030ElisabetSabatEls objectius de desenvolupament sostenible 2030
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOMartVic1És una presentació sobre el tema Habitants del Planeta de la part de Geografia de l'assignatura de Geografia i Història de 2n d'ESO.
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransAjuntament de BarcelonaL’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Ponencia montserrat mora_envelliment actiu
Ponencia montserrat mora_envelliment actiuFundacio Pere TarresPonència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Triptic Conecta Joven Català
Triptic Conecta Joven Catalàe-Inclusión Fundación EsplaiTríptic del programa Conecta Joven desemvolupat per Fundación Esplai.
Equitat i resultats educatius a Catalunya
Equitat i resultats educatius a CatalunyaFundació Jaume BofillLes anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats, però equitatiu en la seva distribució; aquest estudi qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l'entorn no són tant els resultats com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere).
Més enllà d'un problema de justícia social, l'estudi mostra que les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.
Ponencia carme triado_envelliment_actiu
Ponencia carme triado_envelliment_actiuFundacio Pere TarresPonència de la doctora Carme Triadó, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna LosteDipsalutCom cada trimestre, a la contraportada d'El Butlletí de Dipsalut presentem un dels nostres treballadors. Perquè una bona manera de conèixer millor què fem, és conèixer a l'equip que ho fa possible.
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...Fundació Jaume BofillA criar fills se n'aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren les capacitats parentals
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume BofillBalanç de la crisi i agenda política per a un cicle de recuperació econòmica. Bernat Albaigés i Francesc Pedró
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Fundació Jaume BofillVivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Envellir en positiu | Fundació Pere Tarrés
Envellir en positiu | Fundació Pere TarrésFundació Pere TarrésEnvelliment en positiu, activitats productives i/o generatives. Conferència a càrrec de la doctora Carme Triadó, del departament de psicologia de la Universitat de Barcelona. Dins de las jornades sobre envelliment actiu organitzades per la Fundació Pere Tarrés
Web 2.0 i EpS
Web 2.0 i EpS Fundación Sanitaria de MolletEs muy interesante ver como el concepto de web 2.0 y el concepto de EpS se complementan o comparten muchos elementos en común hecho que las
transforma en dos recursos ideales para promocionar la salud de la población al alcance de los profesionales de la salud.
Impacte de la formacio d'adults informe
Impacte de la formacio d'adults informeFundació Jaume BofillInforme de resultats.
Aquest treball és parcialment fruit de la participació de la Fundació Jaume Bofill (FJB) en la primera fase del projecte d’investigació “Education as a Lifelong Process –Comparing Educational Trajectori-es in Modern Societies (eduLIFE)”, dirigit pel professor Hans Peter Blossfeld.
La coordinadora d’aquest projecte per al sud d’Europa ha estat Daniela Vono, coautora de l’informe que esteu llegint. La Fundació ha col·laborat en aquest projecte cedint l’ús de la font de dades (el Panel de Desigualtats Socials, PaD), facilitant tota la informació i ajuda que ha estat necessària per al seu tractament i habilitant i cofinançant Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, per tal que fes de pont entre la FJB i eduLIFE. Una part d’aquesta col·laboració entre l’autor d’aquest informe i la FJB té a veure amb la difusió de les conclusions de la investigació a la societat catalana.
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptx
TEMA 10 .- UN MÓN DESIGUAL i AMENAÇAT.pptxLuisJavierMiguelCond
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030ElisabetSabat
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOMartVic1
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransAjuntament de Barcelona
Ponencia montserrat mora_envelliment actiu
Ponencia montserrat mora_envelliment actiuFundacio Pere Tarres
Equitat i resultats educatius a Catalunya
Equitat i resultats educatius a CatalunyaFundació Jaume Bofill
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...Fundació Jaume Bofill
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Fundació Jaume Bofill
Envellir en positiu | Fundació Pere Tarrés
Envellir en positiu | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
More from Institut Educació Secundària (20)
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Institut Educació Secundària Quadre fet per l'alumna ARantza Espinosa Borràs. Curs 18/19. IES VALL DE LA SAFOR. VILALLONGA. VALÈNCIA
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesInstitut Educació Secundària La inflació, definció , causes, efectes...
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaInstitut Educació Secundària Elinor Ostrom fue la primera mujer en ganar un Premio Nobel de Economía en 2009 por su análisis de la gobernanza económica, especialmente de los recursos compartidos. Ostrom fue una politóloga estadounidense que estudió cómo las sociedades han desarrollado prácticas comunales que permiten la preservación de recursos comunes como bosques y sistemas de irrigación. Fundó el Workshop in Political Theory and Public Policy en la Universidad de Indiana y fue directora del centro de estudios de diversidad institucional en la Universidad Estatal de Arizona
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaInstitut Educació Secundària Elinor Ostrom fue la primera mujer en ganar el Premio Nobel de Economía en 2009 por su análisis de la gobernanza económica, especialmente de los recursos compartidos. Ostrom estudió cómo las sociedades han desarrollado prácticas comunales que permiten la preservación de recursos como bosques y sistemas de irrigación. Fue politóloga y cofundó el Workshop in Political Theory and Public Policy en la Universidad de Indiana, donde se especializó en acción colectiva y confianza.
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenInstitut Educació Secundària Elinor Ostrom fue la primera mujer en ganar un Premio Nobel de Economía en 2009. Estudió en la Universidad de California en Los Ángeles y fue presidenta de la Asociación Estadounidense de Ciencia Política. Fundó el Taller de teoría política en la Universidad de Indiana y examinó el uso de recursos comunes, desarrollando una teoría sobre su gobernanza efectiva. Recibió el Premio Nobel por demostrar que los bienes comunes pueden administrarse de forma efectiva por un grupo de personas a través de instituciones bien definidas.
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaInstitut Educació Secundària Organització i gestió dels béns comuns
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraInstitut Educació Secundària Zara es una multinacional de moda fundada en 1975 por Amancio Ortega con más de 2,000 tiendas en 88 países. Comenzó expandiéndose por España y Portugal en los años 80 antes de llegar a Estados Unidos y Francia en los 90. Actualmente es la marca más importante del grupo Inditex y vende ropa, calzado y accesorios para hombres, mujeres y niños con un estilo más elegante que otras marcas como Bershka pero bajo el mismo propietario.
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetInstitut Educació Secundària Bershka es una cadena de tiendas de ropa fundada en La Coruña por Amancio Ortega en 1998. Actualmente cuenta con más de 1,000 tiendas alrededor del mundo que venden ropa juvenil e informal de diferentes estilos, aunque principalmente ropa básica y de estilo juvenil. En sólo 2 años después de su fundación, Bershka logró expandirse a más de 1,000 tiendas en 69 mercados a través del diseño, fabricación, distribución y venta de moda.
Sony.Vicent B. i Salva M.Institut Educació Secundària El documento habla sobre varios productos de Sony como cámaras web, la consola PlayStation Vita, el reloj inteligente Sony SmartWatch, y varios videojuegos populares como FIFA 17, Call of Duty: Infinite Warfare, Uncharted 4, y Halo 5: Guardianes. Describe brevemente cada producto y plataformas, fechas de lanzamiento, y desarrolladores cuando corresponde.
La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021Institut Educació Secundària
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesInstitut Educació Secundària
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaInstitut Educació Secundària
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaInstitut Educació Secundària
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Institut Educació Secundària
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaInstitut Educació Secundària
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenInstitut Educació Secundària
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaInstitut Educació Secundària
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveInstitut Educació Secundària
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaInstitut Educació Secundària
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraInstitut Educació Secundària
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetInstitut Educació Secundària
Sony.Vicent B. i Salva M.Institut Educació Secundària
Ad
Recently uploaded (9)
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
Informe Llista d'espera Escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18Publicació de la llista d'espera per la matrícula del curs 25-26 de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
Places assigandes curs 25-26 escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18El llistat de places assignades per la matrícula del curs 25-26, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdfErnest LluchLLISTA D'ESPERA
PREINSCRIPCIÓ 25/26
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdfErnest LluchALUMNES ASSIGNATS
PREINSCRIPCIÓ 25/26
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...JosepRamonGregoriMuoBenvolguts alumnes,
Us presento un dossier que hauràs de completar durant les vostres vacances d’estiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea és que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu d’unes bones vacances d’estiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
Informe Llista d'espera Escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
Places assigandes curs 25-26 escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdfErnest Lluch
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdfErnest Lluch
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
Ad
Creixement econòmic o desenvolupament. Economia espanyola. 2015
- 1. Creixement econòmic o desenvolupament Elena López. Ies les foies. Benigànim. LA VALL D'ALBAIDA
- 2. Creixement econòmic o desenvolupament? Quan es parla de desenvolupament ens plantegem si el creixement de la producció s'ha traslladat a la societat. Perquè no ens interessen augments en el PIB si la societat està fragmentada, si no hi ha igualtat d'oportunitats, si la distribució de la renda està en mans d'un pocs o si la gent no té accés a l'educació, sanitat i jústícia. Així el terme desenvolupament inclou aquests aspectes, ja que recordem que l'economia és un mitjà per a transformar i millorar la societat, no és una finalitat per se. L'ONU a través del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament proposa l'ïndex de desenvolupament humà, IDH, per a valorar el desenvolupament d'una societat. A més del PIB per càpita, inclou dades sobre l’esperança de vida, sobre el nivell educatiu (taxa d’alfabetització i de matriculació en els diferents nivells educatius), etc.No obstant això, l'obsessió per mesurar el PIB i utilizar-lo com a indicador de nivell de vida és present als mitjans de comunicació, a la política o a les universitats. Amb aquestes dades exposarem l'evolució del PIB al llarg d'estos últims anys i les previsions d'organitsmes públics.Així també, l'evolució de la taxa d'atur, IPC... magnituds tradicionals.Ara bé, no podem obviar altres variables com l'índex de Gini, índex de jústicia social, l'evolució del SMI o les execucions hipotecàries... que ens il.lustraran la realitat econòmica i social del país.
- 10. SMI a Europa
- 11. Font: ine 3/2015