E1 power point
- 2. 1987 Al 1987 Thomas Knoll, es proposa inventar un programa que sigui capa巽 de reproduir imatges a la pantalla amb trames de gris. Li va posar de nom Display. Mesos m辿s tard el programa ja era capa巽 de llegir fitxers grfics, fer seleccions, modificar nivells, balan巽 de color, to, saturaci坦 i alguna cosa de pintura.
- 3. 1988 Al 1988 es replanteja el programa com a producte comercial i sel bateja com a Photoshop. Apareix la primer a versi坦, la 0.87 i Adobe en compra la llicencia.
- 4. 1990 Al 1990 se segueix desenvolupant fins a produir-se el Photoshop 1.0. despr辿s dhaver corregit suggeriments per la millora de laplicaci坦. Existeix una compet竪ncia per嘆 ning炭 es capa巽 de igualar en potencia i facilitat d炭s a Photoshop.
- 5. 1991 Al 1991 apareix el 2.0. i amb ell apareix un major gama de tra巽os, llegeix grfics procedents del Illustrator, integra el CMYK, estris de ploma, i implantaci坦 de Paths que permeten el disseny vectorial.
- 6. 1993 Despr辿s dun gran 竪xit amb la invenci坦 de la quadricromia es planteja la mateixa q端esti坦 al 1993, per嘆 aquest cop aplicat a windows, ja que fins al moment nom辿s existia per Mac. A aquesta nova versi坦 per PC se li diu 2.5. I amb la diferencia que laplicaci坦 de Mac i la de PC tenen noms diferents com 辿s Merlin (Mac) i Brimstone ( Windows). El que canvia aquesta nova versi坦 辿s millora de paletes i suport per fitxers de 16 bits. Per嘆 tenen problemes de gesti坦 de mem嘆ria i llavors apareix el 2.5.1. que millora aquests aspecte.
- 7. 1994 Al 1994 sorgeix el photoshop 3.0 on saplica una de els millores m辿s importants del programa, les capes. Aix嘆 va millorant en la versi坦 3.0.1. i 3.0.3. A partir daquest moment es fa possible treballar amb objecte separats, aix嘆 suposa un gran aven巽 en quan a composici坦, retoc, edici坦 i es comen巽a a entreveure lacci坦 de Deshacer ja que hi ha la possibilitat deliminar capes.
- 8. 1996 Al 1996, quan ja es creu que Photoshop no pot millorar 辿s decideix de fer un canvi complet la interfase del programa i crear el 4.0. Lobjectiu 辿s unificar interfases amb daltres programes dAdove a m辿s de millor les accions, les capes dajustament, la reixes i la guies, a m辿s de abreviatures de teclat.
- 9. 1998 Degut a la gran demanada dimatges a Internet sha de replanteja un nova versi坦, 5.0. 1998, que incorpora la paleta hist嘆rica, que segueix sent un Deshacer per嘆 aquests cop m辿s clar i no lineal. Tamb辿 es canvien algunes eines com ara el pinzell de clonar o la ploma m辿s de la gesti坦 de color i 辿s pot treballar a partir de diapositives, v鱈deo, scanners, fotografies, etc.
- 10. A partir daquesta ultima versi坦 Photoshop ja est en un lloc privilegiat sobre daltres editors dimatge, i ja no sha de fer notar per ser el l鱈der sobre ells, per嘆 aix嘆 no vol dir que no segueixi millorant.
- 11. Ultimes millores Al photoshop 6.0 de lany 2000 apareix el filtre de Licuar. En el 7.0 de lany 2002 apareix el pinzell corrector. Al 8.0. de lany 2003 el desenfocament de la lent, reducci坦 de soroll i la compatibilitat de treballar amb 32 bits de color. El 9.0. de lany 2005 amb laplicaci坦 de efectes de ulls vermells, un nou filtre, punts de fuga... La versi坦 10.0 per 3D. La 11.0 de lany 2008 amb rotacions del llen巽 a temps real, panell dajustos, panel de mascares... La 12.0. de lany 2010 amb descontaminaci坦 de colors per les seleccions, pinzell mesclador... I finalment lultima versi坦 per el moment que 辿s la 13.0. de lany 2012 amb una nou disseny de la interfase, guardats automtics, detecci坦 de rostres, eines de retallar millorades, suport de v鱈deo millorat, etc. de lany 2007 amb filtres no destructius i suport