More Related Content
What's hot (18)
Similar to El gran dictador (20)
![Franquisme versio reduida[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/franquismeversioreduida1-110502135802-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![Merce rodoreda[1][1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/mercerodoreda11-110323170644-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from marcapmany (20)
El gran dictador
- 1. El Gran Dictador: una mirada cr鱈tica del nazisme.
- 2. VIDA. Biografia de Charles Spencer Chaplin: (Londres, 1889 - Su誰ssa, 1977). Va n辿ixer en un barri pobre de Londres el 16 d'abril de 1889. Els seus pares van ser uns c嘆mics sense sort. La seva mare, Hannah Hill, d'origen irland竪s i espanyol, havia fugit de casa als 16 anys treballant de ballarina. Seguint a un home del qual estava enamorada, va viatjar a l'frica del Sud, on va tenir el seu primer fill (Sydney), amb qui va haver de tornar soltera i sola a Londres. All va contraure matrimoni amb un vocalista jueu d'origen franc竪s (Charles Chaplin), pare de qui seria el c嘆mic m辿s c竪lebre de tots els temps. El pare va morir jove per culpa de lalcoholisme. Hannah va perdre la veu, i obligada a deixar el teatre, va refugiar-se en un asil, abandonant a Sydney i a Charles en un orfenat. Hannah aviat va perdre la ra坦 i va ser internada llargues temporades a sanatoris, mentre Charles deambulava pels carrers, exercint diferents oficis. Als quaranta anys, Charles Chaplin va tenir un 竪xit fulminant amb el personatge de "Charlot", un personatge pat竪tic i vulnerable. Algunes de les seves pel揃l鱈cules m辿s conegudes: "El chico" (1920), "Una mujer de Par鱈s" (1923), "La quimera del oro" (1925), "Luces de la ciudad" (1931), " Tiempos Modernos" (1936). Charles Chaplin va ser perseguit durant la cacera de bruixes liderada pel senador McCarthy, ja que sel va acusar de comunista. Molts companys seus de professi坦 van patir la mateixa persecuci坦 caracter鱈stica de lambient de la guerra freda. Davant daquest fet, Chaplin va marxar amb la seva fam鱈lia a Su誰ssa, on va trobar la tranquil揃litat. Va redactar les seves mem嘆ries ("My Autobiography", 1964), que no va despertar gaire inter竪s. Va morir el 25 de Desembre del 1977 a Su誰ssa, on havia viscut els 炭ltims anys de la seva vida. Misteriosament, la seva tomba fou saquejada, el seu cadver va ser exhumat i encara avui dia es desconeix el lloc on va ser enterrat. OBRA. Fitxa t竪cnica de "El gran dictador"(1940): T鱈tol original: "The great dictator" Direcci坦, producci坦 i gui坦: Charles Chaplin Fotografia: Karl Struss i Roland Totheroh M炭sica: Meredith Wilson i Charles Chaplin Direcci坦 art鱈stica: J. Russell Spencer Muntatge: Willard Nico Interpretaci坦: Charles Chaplin (El barber jueu/Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napoloni, dictador de Bact竪ria), Reginalk Gardiner (Schulz), Henry Daniell (Garbitsch), Billy Gilbert (Herring), Maurice Moscovich (Senyor Jaeckel), Emma Dunn (Senyora Jaeckel), Bernard Gorcey (Senyor Mann).
- 3. Sinopsi: Un barber jueu que va combatre amb l'ex竪rcit de Tomania a la primera guerra mundial torna a casa seva despr辿s de la fi del conflicte. Amn竪sic a causa d'un accident d'avi坦, no recorda prcticament res de la seva vida passada i no coneix la situaci坦 pol鱈tica actual del pa鱈s: Adenoid Hynkel, un dictador feixista i racista, ha arribat al poder i ha iniciat la persecuci坦 del poble jueu, a qui considera responsable de la situaci坦 de crisi que viu el pa鱈s. Paral揃lelament, Hynkel i els seus col揃laboradors han comen巽at a preparar una ofensiva militar destinada a la conquesta de tot el m坦n. "El gran dictador" i la realitat hist嘆rica Fran巽a i Gran Bretanya havien declarat la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939, dos dies despr辿s de la invasi坦 de Pol嘆nia per part de l'ex竪rcit nazi (pocs dies abans de l'inici del rodatge de El gran dictador"). Entre el maig i juny de 1940, Alemanya va ocupar Dinamarca, Noruega, Holanda, B竪lgica i Fran巽a. Aix鱈 doncs, l'estrena de la pel揃l鱈cula va coincidir amb letapa de mxima gl嘆ria i d竪xits dAdolf Hitler. "El gran dictador" s'estren el 15 d'octubre de 1940 rodejada de fortes pressions i cr鱈tiques, ja que aquesta pel揃l鱈cula era una cr鱈tica sat鱈rica contra els nazis i el seu l鱈der. Evidenciant el rebuig del director i actor principal, Charles Chaplin, per Hitler. Aquesta pel揃l鱈cula va ser prohibida de manera fulminant a Alemanya, Itlia i a tots els pa誰sos ocupats per aquestes dues pot竪ncies -Hitler va prohibir de manera expl鱈cita les pel揃l鱈cules de Chaplin l'any 1937-. Tampoc es va estrenar al Brasil, Argentina i Costa Rica. A Espanya la pel揃l鱈cula va ser prohibida fins l'any 1976. COMENTARI DEL FILM. 1. Durant la pel揃l鱈cula apareixen diferents portades de diari, en dues d'elles apareixen els seg端ents titulars: "Armistici" i "Depressi坦". A qu竪 fan refer竪ncia? 2. A la pel揃l鱈cula apareix un gueto, quines s坦n les caracter鱈stiques principals? Qui viu en guetos? Per qu竪? 3. Podries donar una correspond竪ncia amb la realitat d'aquests elements que surten a la pel揃l鱈cula? Adenoid Hynkel Tomania Bacteria Benzino Napoloni XX 4. A la realitat, a qu竪 correspon la invasi坦 d'Ostelrich per part de l'ex竪rcit de Tomania?
- 4. 5. Comenta el significat de lescena en qu竪 Hynkel juga amb una bola del m坦n i finalment explota. 6. Quina imatge presenta Chaplin del dictador? Creus que en d坦na una bona imatge? 7. Al discurs final de Chaplin, hi ha alguna difer竪ncia f鱈sica entre en Hynkel i el barber jueu? Apareix algun element relacionat amb el r竪gim totalitari? ANLISI TEXTUAL. La desgrcia que ha caigut sobre nostre, no 辿s m辿s que el pas de lamargura dels homes, que temen el cam鱈 del progr辿s hum. Lodi dels homes passar, i els dictadors moriran, i el poder robat al poble ser retornat al poble. Els homes poden morir, per嘆 la llibertat mai no morir. Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear mquines. El poder de crear felicitat! Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, fer que aquesta vida sigui una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democrcia, utilitzem aquest poder, unim-nos tots. Lluitem per un m坦n nou, per un m坦n digne, que donar als homes la possibilitat de treballar, que donar a la joventut un futur, i als ancians seguretat. Prometent-nos tot aix嘆, les b竪sties han pujat al poder. Per嘆 menteixen! No han complert cap de les seves promeses. No les compliran! Els dictadors es donen la llibertat a s鱈 mateixos, per嘆 esclavitzen el poble. Ara, unim-nos per alliberar el m坦n, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobd鱈cia, amb lodi, i amb la intolerncia. Lluitem per un m坦n de la ra坦, un m坦n en qu竪 la ci竪ncia i el progr辿s portin felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democrcia, unim-nos! El Gran Dictador, Charles Chaplin 1. Resumeix les tesis que defensa aquest text. 2. Quina ideologia est defensant Charles Chaplin amb aquest text de lescena final del film? 3. Explica a qu竪 fan refer竪ncia les expressions seg端ents del text: el poder robat al poble ser retornat al poble: en nom de la democrcia, utilitzem aquest poder, unim-nos tots: 4. Com defineix Charles Chaplin un m坦n digne?