![Merce rodoreda[1][1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/mercerodoreda11-110323170644-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![Franquisme versio reduida[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/franquismeversioreduida1-110502135802-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
Similar to Los girasoles ciegos (20)
More from lauura26 (8)
Los girasoles ciegos
- 1. LOS GIRASOLES CIEGOS Les llums i ombres al segle XX Hem vist una pel揃l鱈cula que tracta sobre el franquisme i la transici坦 i a continuaci坦 anem a realitzar una s竪rie dactivitats relacionades amb aquesta. Laura Moreno, Laura Mu単oz, Mar Laguna i scar Andres, 4尊C
- 2. ACTIVITAT 1.1: FITXA DE LA PEL揃LCULA T鱈tol original: Los Girasoles Ciegos. Any: 2008. Direcci坦: Jos辿 Lu鱈s Cuerda. Durada: 98 minuts. Gui坦: Rafael Azcona i Jos辿 Lu鱈s Cuerda. Producci坦: Javier Al辿n, Jos辿 Lu鱈s Cuerda i Emiliano Otegui. Pa鱈s: Espanya. Fotografia: Hans Burmann. Muntatge: Nacho Ruiz Capillas. G竪nere: Drama Direcci坦 art鱈stica: Baltasar Gallart. Musica: Lucio Godoy. Vestuari: Sonia Grande. Productora: Sociedad General de Cine (SOGECINE) S.A., Estudios Organizativos y Proyectos Cinematogr叩ficos S.L., Producciones A Modi単o, Producciones Labarouta. Protagonistes rellevants: Maribel Verd炭, Javier Camara, Ra炭l Arevalo, Jos辿 ngel Ejido, Roger Princep, Irene Escolar i Mart鱈n Rivas. Elena: s la mare de Lorenzo i Eleneta i la que te amagat a Ricardo a sa casa. Salvador sobsessiona amb ella. Ricardo: s una home que viu amagat a sa casa. Pare de Eleneta i Lorenzo i marit de Elena. Salvador: s el mestre de Lorenzo, el qual sobsessiona amb Elena. Lorenzo: Fill dElena i Ricardo, germ de Eleneta i alumne de Salvador.
- 3. Sinopsi: La pel揃l鱈cula conta la historia de Ricardo, un home que viu amagat a la seua casa ja que 辿s perseguit per lexercit franquista. Ricardo viu amb la seua dona, Elena i el seus fills, Lorenzo i Elenita. El mestre de Lorenzo, Salvador, sacaba obsessionant amb la mare del xiquet i a la que finalment volgu辿 for巽ar sexualment. La seua filla major, Elenita, es va quedar embarassada dun poeta, Lalo amb ideologia comunista i per a evitar ser empresonats, decideixen fugir cap a Lisboa, Portugal. Per嘆 desgraciadament ning炭 dels tres va sobreviure. Aquest historia tingu辿 un final molt trgic, ja que va acabar amb el su誰cidi de Ricardo, ja que va preferir la seua mort i que la seua fam鱈lia visqu辿s en pau. ACTIVITAT 1.2: FITXA DE LA NOVEL揃LA T鱈tol: Los Girasoles Ciegos. Autor: Alberto M辿ndez. Tema: Guerra Civil Espanyola. Editorial: C鱈rculo de Lectores. Pagines: 155. Any dedici坦: 2006. N尊 deduci坦: 1. Edici坦 original: 2004. Relats i continguts que la componen: La situaci坦 en la que vivien els republicans. La importncia que tenia lEsgl辿sia en aquella 竪poca. La importncia de la ptria i la submissi坦 a Franco. Les relacions entre els republicans i els nacionals.
- 4. ACTIVITAT 2: VOCABULARI ESPECFIC A) Ac鱈 teniu unes paraules clau que conv辿 que tinguem clares perqu竪 ens serviran per a entendre millor el tema. Autarquia: s un sistema d' A誰llament Econ嘆mic que impedeix les importacions perqu竪 nom辿s accepta una producci坦 nacional, 辿s a dir, una pol鱈tica dun Estat que intenta bastar-se amb el seus propis recursos. Autoritarisme: s un sistema autoritari fundat principalment en el principi dautoritat, 辿s a dir, qui exerceix amb exc辿s la seua autoritat. Comunisme: Doctrina que propugna una organitzaci坦 social, on els bens s坦n propietat com炭. Democrcia: Doctrina pol鱈tica favorable a la intervenci坦 del poble en el govern, 辿s a dir, el predomini del poble en el govern pol鱈tic dun Estat. Dictadura: Govern que, sota condicions excepcionals, prescindeix d'una part, major o menor, de l'ordenament jur鱈dic per exercir l'autoritat en un pa鱈s, on el govern imposa la seua autoritat violant la legislaci坦 anteriorment vigent . Feixisme: Moviment pol鱈tic i social de carcter totalitari que es va produir a Itlia , per iniciativa de Benito Mussolini , despr辿s de la Primera Guerra Mundial . Monarquia: Forma de govern en que el poder suprem correspon amb carcter vitalici a un pr鱈ncep , designat generalment segons lordre hereditari i de vegades per elecci坦. LEstat est regit per un monarca. Nacionalisme: Ideologia que atribueix entitat pr嘆pia i diferenciada a un territori i als seus ciutadans, en la qual es fonamenten aspiracions pol鱈tiques molt diverses. Rep炭blica: Organitzaci坦 de l'Estat on la mxima autoritat 辿s elegida pels ciutadans o pel Parlament per un per鱈ode determinat. Socialisme: Sistema d'organitzaci坦 social i econ嘆mic basat en la propietat i administraci坦 col揃lectiva o estatal dels mitjans de producci坦 i en la regulaci坦 per l'Estat de les activitats econ嘆miques, socials, i en la distribuci坦 dels b辿ns. Anarquisme: Doctrina que propugna la desaparici坦 de l'Estat i de tot poder.
- 5. B) Ara, investigueu en quins pa誰sos es donen actualment algunes destes formes de govern. Alg竪ria: Rep炭blica. Cuba: Socialisme. Espanya: Monarquia Parlamentaria. Fran巽a: Rep炭blica. Luxemburgo: Monarquia Parlamentaria. Nig竪ria: Rep炭blica Federal Presidencial. Xina: Rep炭blica Nacional. Regne Unit: Monarquia Parlamentaria. ACTIVITAT 3: EN CONTEXT Ja coneixeu en l鱈nies generals els aspectes fonamentals de la Guerra Civil. Anem a ampliar un poc m辿s la informaci坦 sobre el franquisme. Durant l竪poca del franquisme ha havia una gran repressi坦 tant econ嘆mica com social. Aquets regim franquista es basava en una dictadura on els ciutadans no tenien ni drets ni llibertats, especialment les dones que vivien per a servir als seu marit. Durant el franquisme, lEsgl辿sia Cat嘆lica va tindre una paper molt important, ja que tenia molta influ竪ncia en la vida quotidiana espanyola. LEsgl辿sia sencarregava de lensenyament i tenia un poder econ嘆mic-social important. La situaci坦 dels intel揃lectuals i els republicans durant l竪poca del franquisme va ser molt dif鱈cil, ja que con tenien altres ideals que es contraposaven als del r竪gim franquista, eren perseguits empresonats i fins i tot afusellats nom辿s pels seus ideals diferents.
- 6. ACTIVITAT 4: ARGUMENT I ANLISI A) Ja coneixeu largument de la pel揃l鱈cula. Quins sentiments i sensacions et generen? Justifica-ho a trav辿s de seq端竪ncies de la pel揃l鱈cula. La pel揃l鱈cula de Los Girasoles Ciegos ens transmet tristor quan dos agents de la policia nacional entren a la casa de la fam鱈lia republicana i un comen巽a a pressionar a la dona per a que li diguera a on estava el seu marit amagat, mentre que laltre tirava els llibres a terra i destrossava lestanteria. Tamb辿 ens transmet claustrof嘆bia, ja que Ricardo va tindre que viure amagat i tancat en la seua pr嘆pia casa fins al l炭ltim dia de la seua vida. Per 炭ltim ens va sentir angoixa quan en lultima escena de la pel揃l鱈cula, Ricardo decideix su誰cidar-se, ja que preferia morir abans que lafusellaren els Nacionals. B) Ara que ja heu investigat sobre el fets hist嘆rics i que has vist la pel揃l鱈cula, explica en quina mesura creus que Jos辿 Lu鱈s Cuerda aconsegueix reflectir la realitat del moment. Posa exemple daix嘆. Jos辿 Lu鱈s Cuerda, el director daquesta pel揃l鱈cula, aconsegueix reflectir la realitat del moment en una mesura molt aproximada, basant-se en escenes quotidianes que passaven en aquella 竪poca, com per exemple, quan Lorenzo i sa mare arribaven al col揃legi i els obligaven a cantar lhimne Cara al Sol en senyal de submissi坦 a Franco. Tamb辿 es reflecteix mitjan巽ant les relacions entre els republicans i els nacionalistes, com per exemple, en lescena que entren els dos gurdies de la policia nacional a la casa de Elena i comencen a desfer-ho tot. ACTIVITAT 5: PERSONATGES A) Associa dos adjectius a cada personatge. ELENA: Lluitadora i valenta, ja que 辿s ella la que du tot el pes de la seua fam鱈lia. RICARDO: Lluitador i aterrit, ja que viu en continu terror per si 辿s descobert i afusellat. SALVADOR: Manipulador i desorientat, ja que t辿 dubtes de la seua vocaci坦 cap a lEsgl辿sia. RECTOR: C嘆mplice i immadur, ja que no es capa巽 de dir la veritat sobre Salvador i des habilitar-lo de lEsgl辿sia.
- 7. LORENZO: Jove i comprom竪s, ja que est comprom竪s ajudar a la seua fam鱈lia en tot el que faja falta. ELENITA: Jove i immadura, ja que fuig del pa鱈s a pocs dies de tindre que donar a llum. LALO: Poeta i valent, ja que es fa responsable de la seua dona, Elenita, en tot moment. B) En Los Girasoles Ciegos els protagonistes, ferits i sacsats per les circumstncies no poden deixar que els seus sentiments es manifesten en llibertat ni acompleixen les seus expectatives. No tenen res a fer i quan ho intenten pateixen aix嘆: es colpegen contra un mur de repressi坦, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre busquen un badall per tornar a la vida Posa exemples que justifiquen aquesta afirmaci坦. Alguns del exemples que justifiquen aquesta afirmaci坦 s坦n, quan els republicans tenien que aparentar que estaven a favor del r竪gim franquista per a no tindre problemes amb les autoritats i poder viure en Pau, en la pel揃l鱈cula 辿s mostra mitjan巽ant lescena on la mare i el fill de la fam鱈lia republicana, els obliguen a cantar lhimne Cara al Sol abans dentrar al col揃legi. Una altra escena que justifica la afirmaci坦 辿s quan Lorenzo, el xiquet menut, li conta una mentir al sacerdot, diguent-li que al seu pare lhavien matat els rojos, quan era mentida. s a dir, havien de callar la realitat i sin坦 volien tindre problemes, per res del m坦n tenien que expressar els seus ideals. ACTIVITAT 6: OPINI A) En definitiva, quins sentiments tha produ誰t tota aquesta informaci坦? Creus que la historia haguera sigut diferent si haguera guanyat laltre bndol de la guerra? Qu竪 haguera hagut de canviar perqu竪 a巽嘆 passara? I com seria Espanya ara? Els sentiments que ens a transm竪s aquesta informaci坦 han sigut, per una banda, llstima i tristor a causa de la situaci坦 que va viure espanya durant aquells anys, la fam, els morts, la pobresa, les malalties... i per laltra banda ens a produ誰t rbia i impot竪ncia, ja que en molts aspecte va haver una gran injust鱈cia. Tamb辿 perqu竪 ens costa assimilar que una persona arribe a causar tant de mal, nom辿s per mirar pels seus interessos.
- 8. Per un constat si que pensem que haguera sigut diferent si laltre bndol haguera guanyat la guerra perqu竪 haguera hagut un govern diferent i en part, m辿s llibertat per als ciutadans, per嘆 encara aix鱈, hagueren hagut molts morts, ja que els dos bndols estaven en un constant conflicte. Per a que haguera guanyat laltre bndol Franco no tindria que haver tingut tant de poder militar i els republicans tindrien que haver tingut o optat a m辿s recursos, com per exemple, els militars. Si la Rep炭blica haguera guanyat des dun principi Espanya no tindria monarquia, 辿s a dir, un rei i una fam鱈lia real. Tampoc shaguera endarrerit tant el nostre pa鱈s en tindre una democrcia amb drets per als ciutadans com en altres pa誰sos de la Uni坦 Europea. B) Reflexiona en grup, sobre les q端estions seg端ents: Quin dels seg端ents valors haur鱈em de potenciar entre les persones perqu竪 no se repetisquen aquests horrors? Quines creus que s坦n m辿s importants hui en dia i que estan sent oblidats? s possible construir una societat que visca en pau? Com es podria aconseguir? Els valors que haurien de potenciar entre les persones perqu竪 no es repetisquen aquest horrors s坦n: la cooperaci坦 , el respecte i la tolerncia entre els pa誰sos, la llibertat i la pau. Hui en dia els m辿s importants i els que estan sent oblidats s坦n sobretot lhonestedat i la humilitat cap als ciutadans. Aconseguir una societat que visca en pau 辿s molt dif鱈cil, perqu竪 encara que els conflictes no siguen tan greus com abans, continuen estant presents en lactualitat en molts pa誰sos, sobretot s坦n causats pel poder. Una forma daconseguir la pau seria sense lexist竪ncia dels diners, ja que, no hauria no pobresa ni riquesa, ni guerra dinteressos... No es jutjaria a les persones pel que tenen, sin坦 pel que s坦n. C) Pacteu en grup quin seria lodre de prefer竪ncia dels valors seg端ents de l1 al 12. Justifiqueu la classificaci坦 amb arguments basats en la vostra experi竪ncia o en all嘆 que sha apr辿s durant el projecte. La nostra qualificaci坦 seria: Llibertat > Tolerncia > Respecte > Cooperaci坦 > Unitat > Honestedat > Humilitat > Responsabilitat > Pau > Amor > Felicitat > Senzillesa Hem fet aquesta qualificaci坦 per ordre dimportncia, perqu竪 si la llibertat, que en la nostra opini坦 辿s la m辿s important, es perd辿s, no hi haurien cap dels altres valors.