1. El Rinoceront
Nom donat a diversos mam鱈fers perissodctils de la fam鱈lia dels rinocer嘆tids que
pertanyen als g竪neres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Com s坦n? S坦n animals de grans dimensions, cos pesant amb la pell molt
gruixuda i generalment nua o gaireb辿, i amb una o dues banyes permanents
situades a la regi坦 nasal, l'una darrere l'altra. Ulls petits en posici坦 lateral, orelles
petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitj segons les
esp竪cies, amb el morro i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres
dits ben diferenciats. La dentadura, mancada d'ullals, 辿s prove誰da d'una o dues
dents incisives de vegades cap a la mand鱈bula inferior i dues a la mand鱈bula
superior, molt petites, de tres a quatre premolars i dues. Malgrat les seves
dimensions, s坦n animals molt porucs que solen fugir i que no ataquen sin坦 per
defensar-se mitjan巽ant una impetuosa crrega contra l'enemic, en la qual
aprofiten tot l'impuls de llur enorme massa i poden arribar a assolir els 45 km per
hora.
On viuen? Habiten a les planes est竪piques, sabanes i boscs en zones properes
a aiguamolls, llacunes o rius, o b辿 als entorns del bosc per嘆 sense endinsar-s'hi
mai. Habiten a l'sia meridional (tres esp竪cies) i a l'frica (dues esp竪cies). Els
asitics s坦n el rinoceront unicorne de l'ndia (Rhinoceros unicornis), que habita
al Nepal i a l'ndia, el rinoceront unicorne de la Sonda (Rh.sondaicus), de Java,
ambdues esp竪cies amb una sola banya, i el rinoceront de Sumatra
(Didermocerus sumatrensis), el m辿s petit de tots, amb 2,8 m de llargada, 1,5 m
d'al巽ada a la creu i una tona de pes, que habita a Sumatra i Borneo. Els africans
s坦n el rinoceront negre (Diceros bicornis), de color fosc i amb un llavi superior
caracter鱈sticament en punta, l'炭nic que no es troba en perill d'extinci坦, i el
rinoceront blanc (Ceratotherium simum), el mam鱈fer terrestre m辿s gros despr辿s
de l'elefant, amb 2 m d'al巽ada a la creu, 5 m de llargada i un pes de 3,6 tones.
Qu竪 mengen? Es nodreixen d'herbes que pasturen durant la nit, arrels i fruits, i
es banyen molt sovint, cosa que aprofiten per a cobrir-se de fang, que els
protegeix d'insectes.