1. El Rinoceront
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que
pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Com són? Són animals de grans dimensions, cos pesant amb la pell molt
gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents
situades a la regió nasal, l'una darrere l'altra. Ulls petits en posició lateral, orelles
petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les
espècies, amb el morro i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres
dits ben diferenciats. La dentadura, mancada d'ullals, és proveïda d'una o dues
dents incisives —de vegades cap— a la mandíbula inferior i dues a la mandíbula
superior, molt petites, de tres a quatre premolars i dues. Malgrat les seves
dimensions, són animals molt porucs que solen fugir i que no ataquen sinó per
defensar-se mitjançant una impetuosa càrrega contra l'enemic, en la qual
aprofiten tot l'impuls de llur enorme massa i poden arribar a assolir els 45 km per
hora.
On viuen? Habiten a les planes estèpiques, sabanes i boscs en zones properes
a aiguamolls, llacunes o rius, o bé als entorns del bosc però sense endinsar-s'hi
mai. Habiten a l'Àsia meridional (tres espècies) i a l'Àfrica (dues espècies). Els
asiàtics són el rinoceront unicorne de l'Índia (Rhinoceros unicornis), que habita
al Nepal i a l'Índia, el rinoceront unicorne de la Sonda (Rh.sondaicus), de Java,
ambdues espècies amb una sola banya, i el rinoceront de Sumatra
(Didermocerus sumatrensis), el més petit de tots, amb 2,8 m de llargada, 1,5 m
d'alçada a la creu i una tona de pes, que habita a Sumatra i Borneo. Els africans
són el rinoceront negre (Diceros bicornis), de color fosc i amb un llavi superior
característicament en punta, l'únic que no es troba en perill d'extinció, i el
rinoceront blanc (Ceratotherium simum), el mamífer terrestre més gros després
de l'elefant, amb 2 m d'alçada a la creu, 5 m de llargada i un pes de 3,6 tones.
Què mengen? Es nodreixen d'herbes que pasturen durant la nit, arrels i fruits, i
es banyen molt sovint, cosa que aprofiten per a cobrir-se de fang, que els
protegeix d'insectes.
