More Related Content
What's hot (20)
Similar to Animals de charcay (20)
More from Escola Santa Maria d'Avi Avi (14)
Animals de charcay
- 1. ANIMALS DE CHARCAY Alumnes de Cicle Inicial
- 2. EL TUC El tuc 辿s un ocell que viu als boscos de l卒 Am竪rica central i Am竪rica del Sud. El bec 辿s gran, buit i de color taronja, no 辿s un bec fort. Les plomes s坦n de colors i el coll 辿s blanc. Menja fruita i tamb辿 altres insectes i ous daltres aus. T辿 peus zigodctils per grimpar als arbres.
- 3. EL PUMA El puma 辿s de la fam鱈lia dels felins. s un animal mam鱈fer i carn鱈vor. T辿 un est坦mac. El cap 辿s petit. Al damunt dels ulls t辿 dues taques blanques. Els seus moviments sempre ens recorden els d un gat, mig ajupit. Salta amb agilitat incre誰ble. El trobem a tot Am竪rica tant del nord com del sud, per嘆 辿s a lextrem sud on shi troben els exemplars m辿s grans. Menja llangardaixos i rates silvestres per嘆 necessita com a m鱈nim una llebre per fer-se passar una mica la gana, tot i que les seves preses preferides s坦n els c辿rvols o els guanacs. Els grangers el consideren una amena巽a.
- 4. EL TIGRILLO-GAT TIGRE-OCELOT s un mam鱈fer, 辿s un gat ferotge. T辿 ulls grans i una cua molt llarga. T辿 el p竪l ple de taques. La seva mida 辿s entre 40 i 60 cm. Mesura com un nen de 5 anys. El seu pes varia entre els 2 i els 4 Kg. Puja i baixa amb molta facilitat dels arbres. Pot c坦rrer molt. Viu la Selva. Prefereix les zones de molta vegetaci坦. Viu als boscos tropicals dAm竪rica Central i Am竪rica del sud. Salimenta de petits mam鱈fers i aus (ratolins, micos, ocells...) Hi veu tan b辿 que pot ca巽ar a les fosques i pot c坦rrer tota la nit per agafar la presa. Tamb辿 fa servir els troncs del arbres per esmolar-se les ungles.
- 5. EL LLORO El lloro 辿s una au de la fam鱈lia dels guacamais, com les cotorres, els periquitos i cacatues. T辿 un bec fort amb una forma corba. Les potes s坦n fortes. La majoria s坦n verds. s un volador i escalador de branques darbres. Viu en zones tropicals. Menja llavors, fruites, fulles i insectes. s una de les aus m辿s intel揃ligents.
- 6. EL VOLTOR El voltor 辿s una au rapinyaire fa ous i t辿 el cos cobert de plomes, solen ser blanques i negres. Aquest rapinyaire t辿 el cap i el coll nus, sense plomes, i un bonic collar de fin鱈ssimes plomes al voltant del coll. El mascle t辿 una gran cresta al cap, i sota el bec li penja un caracter鱈stic replec de pell. El bec 辿s molt tallant i acaba en ganxo. En el seu cos hi ha diferents tipus de plomes (r竪miges primries, timoneres, cobertores...) Les ales s坦n llargues i amples i les potes tenen ungles curtes adaptades per agafar la carronya. El voltor es despla巽a volant. El voltor viu amb la seva fam鱈lia als cims de les muntanyes. La majoria de voltors sapleguen en grups, de vegades molt nombrosos. El voltor menja carronya, o sigui, cadvers danimals morts. El c嘆ndor dels Andes 辿s un dels ocells m辿s grans que existeixen i, sens dubte, 辿s el que pot volar m辿s amunt. Al cap no t辿 plomes i 辿s de colors vermell, pot canviar de tonalitat segons si est content o enfadat.
- 7. EL COCODRIL El cocodril 辿s el r竪ptil m辿s gran. Com tots els r竪ptils t辿 la sang freda. El seu cos 辿s llargarut. T辿 escates, cua, orelles i 4 potes. Les potes de darrere tenen 4 dits amb una membrana i les de davant 5 dits amb urpes. Les potes s坦n curtes i fortes. El cocodril camina, neda, corre i arrossega la panxa per terra, es diu que repta. Viu en grup als llacs i rius. s un animal temible nom辿s pot viure amb l hipop嘆tam i solament pot ser atacat per lanaconda. Menja peix i tamb辿 ocells. s un carn鱈vor perqu竪 menja carn. Poden menjar persones i si tenen molta gana es poden menjar uns als altres.
- 8. LA GUINEU La guineu 辿s un mam鱈fer. La guineu 辿s dun color vermell rovellat , amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre , i una cua peluda, normalment, amb la punta blanca. Els ulls de les guineus s坦n brillants dun color daurat o groc, tenen unes pupil揃les distintives amb un tall vertical similar al del gat dom竪stic. La guineu es despla巽a corrent i fent salts. Les seves cames fortes li permeten arribar a una velocitat de 72 km per hora aproximadament. Viu als boscos del Canad, Alaska, gran part dels Estats Units, Europa, frica del nord i gaireb辿 a tot lsia , incloent el Jap坦. Menja cucs que treu de la terra, cargols, rates de camp, perdius, necs, conills, escarabats, fruites, ocells o carronya i a la nit ca巽a gallines. Amb la cua en forma de plomall mant辿 lequilibri. La guineu marca el territori amb pip鱈 o deixant els excrements en un lloc ben visible.
- 9. EL PORC ESP El porc esp鱈 辿s un mam鱈fer rosegador. El porc esp鱈 辿s grasset. T辿 les orelles i els peus llargs. . El porc esp鱈 t辿 els ulls negres, el cap allargassat i el morro amb p竪ls curts. De l esquena fins a la cua t辿 unes punxes llargues blanques i negres que poden arribar a fer 50 cm. Per dins 辿s igual que la majoria dels mam鱈fers. El porc esp鱈 camina i patina amb molta agilitat. Viu en llocs arbustius i en marges de camps que hi hagi molta herba. Fa forats per estar-shi durant el dia perqu竪 辿s un animal nocturn. Ca巽a de nit. Menja arrels de sota terra, fruites que han caigut, serps, granotes i escorces dels arbres. En cas de perill espina les pues i les mou. El porc esp鱈 t辿 un embars de 9 setmanes i pot tenir entre 1 i 4 cries. Abans era molt apreciat per la seva carn.
- 10. ELS MONOS El mono 辿s mam鱈fer perqu竪 quan 辿s petit mama. Un mono per fora t辿 p竪l, per dins ossos com nosaltres. El mono es despla巽a,caminant,corrent, i saltant. Un mono viu a la sabana per嘆 li agrada m辿s viure a la selva. El mono menja molta fruita , per嘆 tamb辿 fulles tendres, nous, escorces, flors, mel, i algunes bestioles. El mono quan senfada rota. La mare mona porta 9 mesos el seu beb竪 a la panxa. El mono viu 50 anys. Un tit鱈 pigmeu 辿s el mico m辿s petit del m坦n. El tit鱈 xucla la saba dalguns arbres fent un forat a lescor巽a amb les dents. Un tit鱈 acabat de n辿ixer 辿s tan petit com una mongeta. La serp pit坦 tamb辿 ataca per sorpresa als monos. El tit鱈 fa la mida de la nostra ma. Nosaltres vam venir del mono. El ximpanz辿 fica un pal dins un niu de termites i despr辿s el xupa. De vegades es barallen per guanyar poder en el grup.
- 11. LA SERP La serp 辿s un r竪ptil. T辿 el cos llarg i cobert descates. Els ulls no es mouen, i no tenen parpelles. Respiren amb pulmons. El seu esquelet t辿 cap, columna i costelles. No t辿 potes. Sarrossega per terra fa ziga-zaga o recta. Viu el bosc i a la selva. La serp 辿s carn鱈vora, pot menjar animals petits o grans perqu竪 pot mesurar com una camioneta i les seves mand鱈bules s坦n elstiques. La serp 辿s molt silenciosa i ataca per sorpresa als animals. Hi ha serps verinoses i n' hi ha que no. Quan la serp veu alguna persona pot atacar-la. Austrlia 辿s el lloc del m坦n que hi ha m辿s serps verinoses, per嘆 nom辿s 辿s mor una persona a lany per la mossegada de la serp. En canvi a la ndia sen moren 50.000 a lany.
- 12. LS FORMIGUER L 坦s formiguer gegant 辿s un mam鱈fer. T辿 el p竪l molt llarg i fosc. Pesa 20 kg i fa 1,20 metres. Els ulls s坦n molt petits; la llengua la t辿 dun metre de llarg. T辿 unes urpes que li serveixen per pujar als arbres i tamb辿 per destrossar els formiguers. Viu a Am竪rica Central i del Sud. Salimenta principalment de formigues i t竪rmits. Pot menjar fins a 30 mil insectes en un sol dia.
- 13. LA TORTUGA GEGANT La tortuga 辿s un r竪ptil. T辿 el cos defensat per una closca, est formada per dues peces enganxades amb forats per treure el cap les potes i la cua. T辿 esquelet. La columna vertebral est enganxada a la closca. Camina molt a poc a poc i tamb辿 neda. La tortuga gegant es troba a larxip竪lag de les Galpagos i 辿s lesp竪cie m辿s gran de les tortugues terrestres. Menja herba, fulles i fruits. Les tortugues viuen molts anys. Una de les tortugues que es coneix que va viure m辿s, va viure 175 anys. s gaireb辿 tan alta com un nen de 6 anys.
- 14. EL JAGUAR s un mam鱈fer fel鱈 d Am竪rica s un animal robust. Les femelles solen ser m辿s petites que els mascles. El cap del jaguar 辿s robust i les seves mand鱈bules potents. T辿 uns ulls grans de color groc or o un groc verd坦s. Les seves orelles s坦n petites i arrodonides. Es despla巽a caminant, per嘆 sap molt descalar, arrossegar-se i nedar. s un carn鱈vor, nom辿s menja carn. Pot ca巽ar animals salvatges que pesen fins a 300 Kg. s un animal solitari, com la majoria dels felins. El jaguar pot viure en boscos oberts. Viu des del nord de M竪xic, a tota l Am竪rica Central, fins al nord dArgentina. Prefereix viure al costat dels rius i en jungles amb molta vegetaci坦. Un jaguar pot arrossegar 8 metres un toro de 360 quilograms. Les cries neixen cegues i indefenses, depenen per complet de la mare. Comencen a veure-hi despr辿s de dues setmanes.
- 15. LA FOCA La foca 辿s un mam鱈fer. T辿 el cap rabassut, membres curts i cap for巽a gros amb el nas allargat. La pell 辿s de color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre. La foca neda i rellisca amb la panxa. Viu en aig端es poc profundes prop de les costes, en grups i hi penetra de vegades. Menja sobretot peixos, crustacis, calamars, pops i tamb辿 ocells.
- 16. LA IGUANA La iguana 辿s un r竪ptil . T辿 la pell recoberta de petites escames i una cresta a lesquena que va del cap fins a la cua. T辿 unes potes molt curtes i cinc dits a cada pota acabats en urpes molt afilades. La cua 辿s llarga i prima. s un animal herb鱈vor, menja plantes: fulles, fruites, brots i sobretot cactus que sels menja amb totes les punxes. Neda amb facilitat i camina. Sest a la vora del mar en grups nombrosos, sobre les roques, li agrada prendre el sol. Es reprodueix per mitj d卒 ous els quals enterra sota terra. La iguana 辿s un dels habitants m辿s curiosos de les illes Galpagos.