Este documento clasifica los principales instrumentos musicales en familias como cuerda, viento-madera, viento-metal, percusi坦n y viento-maderas, e incluye ejemplos espec鱈ficos de instrumentos para cada familia como viol鱈n, saxof坦n, fagot, bombo, trompeta y piano.
1. El documento describe diferentes tipos de instrumentos musicales, clasific叩ndolos en instrumentos de viento, cuerda y percusi坦n.
2. Dentro de los instrumentos de viento, describe flauta, saxof坦n, trompeta y trompa. Entre los de cuerda, viol鱈n, viola, violonchelo y piano.
3. Explica que los instrumentos de percusi坦n pueden ser de afinaci坦n definida o no definida, mencionando ejemplos como platillos, bombo y timbales.
La viola es un instrumento de cuerda que se sit炭a entre los tonos graves del violonchelo y los agudos del viol鱈n, considerado el contralto de la familia de cuerdas. A lo largo de su historia, ha evolucionado desde la viella a la viola da braccio, ganando reconocimiento en la m炭sica cl叩sica con compositores que han escrito notables obras para ella. La viola desempe単a un rol fundamental en la orquesta moderna, equilibrando los sonidos y aportando un timbre emotivo, siendo interpretada por destacados violistas como Yuri Bashmet y Tabea Zimmermann.
INSTRUMENTOS MUSICALES Y SU CLASIFICACIONlauracap19
油
Este documento clasifica y describe los principales tipos de instrumentos musicales. Explica que hay instrumentos de viento como la flauta y la trompeta, de percusi坦n como los timbales y la bater鱈a, y de cuerda como el viol鱈n y la guitarra. Dentro de cada categor鱈a, describe las caracter鱈sticas y ejemplos de instrumentos m叩s comunes.
Todd Parr es un autor de libros infantiles que vive en San Francisco y escribe sobre temas como la aceptaci坦n, comprensi坦n y confidencialidad de manera inteligente para llegar a los ni単os. Combina colores vibrantes y dibujos sencillos con mensajes tranquilizadores en libros optimistas, evitando establecer una norma de lo que se considera "normal".
Este documento clasifica los principales instrumentos musicales en familias como cuerda, viento-madera, viento-metal, percusi坦n y viento-maderas, e incluye ejemplos espec鱈ficos de instrumentos para cada familia como viol鱈n, saxof坦n, fagot, bombo, trompeta y piano.
1. El documento describe diferentes tipos de instrumentos musicales, clasific叩ndolos en instrumentos de viento, cuerda y percusi坦n.
2. Dentro de los instrumentos de viento, describe flauta, saxof坦n, trompeta y trompa. Entre los de cuerda, viol鱈n, viola, violonchelo y piano.
3. Explica que los instrumentos de percusi坦n pueden ser de afinaci坦n definida o no definida, mencionando ejemplos como platillos, bombo y timbales.
La viola es un instrumento de cuerda que se sit炭a entre los tonos graves del violonchelo y los agudos del viol鱈n, considerado el contralto de la familia de cuerdas. A lo largo de su historia, ha evolucionado desde la viella a la viola da braccio, ganando reconocimiento en la m炭sica cl叩sica con compositores que han escrito notables obras para ella. La viola desempe単a un rol fundamental en la orquesta moderna, equilibrando los sonidos y aportando un timbre emotivo, siendo interpretada por destacados violistas como Yuri Bashmet y Tabea Zimmermann.
INSTRUMENTOS MUSICALES Y SU CLASIFICACIONlauracap19
油
Este documento clasifica y describe los principales tipos de instrumentos musicales. Explica que hay instrumentos de viento como la flauta y la trompeta, de percusi坦n como los timbales y la bater鱈a, y de cuerda como el viol鱈n y la guitarra. Dentro de cada categor鱈a, describe las caracter鱈sticas y ejemplos de instrumentos m叩s comunes.
Todd Parr es un autor de libros infantiles que vive en San Francisco y escribe sobre temas como la aceptaci坦n, comprensi坦n y confidencialidad de manera inteligente para llegar a los ni単os. Combina colores vibrantes y dibujos sencillos con mensajes tranquilizadores en libros optimistas, evitando establecer una norma de lo que se considera "normal".
El documento presenta instrucciones para una prueba de evaluaci坦n educativa primaria en lengua castellana. Indica que los estudiantes deben leer textos y responder preguntas sobre ellos. Explica los diferentes tipos de preguntas y respuestas requeridas, como marcar opciones o escribir respuestas. Aconseja releer los textos y preguntas si es necesario.
The document describes the different rooms and areas of a school. It discusses the classrooms, English classroom, gym, computer room, playground, dining room, headmaster's office, porter's office, staff room, and secretary's office. For each area, it provides details on its use and who works or teaches there.
Este documento propone realizar una medici坦n del radio de la Tierra utilizando gnomones en varios centros escolares. Los participantes medir叩n la longitud de la sombra del gnomon en el mediod鱈a local y calcular叩n la altura del Sol, enviando luego los datos para un c叩lculo conjunto. El m辿todo es similar al usado por Erat坦stenes en el siglo II a.C. El proyecto tiene fines educativos en ciencias y matem叩ticas, adem叩s de difundir la astronom鱈a entre el p炭blico general.
El documento resume conceptos clave de la evoluci坦n biol坦gica, incluyendo la selecci坦n natural, el origen com炭n de la vida, y las contribuciones de Charles Darwin y otros pensadores evolutivos. Explica c坦mo la variaci坦n gen辿tica combinada con la selecci坦n natural pueden conducir a la adaptaci坦n y complejidad de los organismos a lo largo del tiempo geol坦gico.
Los mam鱈feros, las personas, los animales y las plantas son seres vivos que nacen, se alimentan, se relacionan, tienen cr鱈as y mueren. Los mam鱈feros tienen el cuerpo cubierto de pelo y cuando son peque単os maman. Algunos animales viven cerca de las personas y nos proveen alimentos y compa単鱈a, mientras que los animales salvajes viven lejos de las personas y no dependen de ellas para alimentarse.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
Oracions compostes coor, sub - Bat 2.0.pdfLectures Pablo
油
El So
1. EL SO ELS INSTRUMENTS CEIP PAU BOADA VILAFRANCA DEL PENEDS
2. la viola La viola, instrument de la fam鱈lia de corda fregada o d'arc, t辿 la mateixa forma que el viol鱈 encara que 辿s una mica m辿s gran. La viola t辿 quatre cordes que s'afinen per quintes, com en el viol鱈, per嘆 una quinta m辿s greu que en aquest instrumen. La viola t辿 una sonoritat clida que, tant pel seu timbre com pel seu registre, complementa d'una banda el timbre m辿s viu i agut del viol鱈 , i d'altra, la sonoritat m辿s greu del violoncel . s per aix嘆 que el seu paper, a l'orquestra, inicialment va ser el de donar color harm嘆nic. No 辿s prcticament fins a partir de Beethoven que els compositors li comencen a dedicar una atenci坦 a les seves possibilitats expressives.
3. el viol鱈 Dins de la fam鱈lia o grup d'instruments que en diem d'arc o corda fregada, el viol鱈 辿s el que t辿 el registre m辿s agut i, per tant, el que normalment fa la melodia o b辿 l'acompanya quan aquesta la toquen altres instruments. El viol鱈, a l'igual que la viola , el violoncel i el contrabaix , t辿 quatre cordes de diferents gruixos, que s坦n les que quan vibren produeixen el so. So que 辿s amplificat per la caixa de ressonncia que actua com altaveu. L'arquet, que s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i l'instrument soni, 辿s una vergueta de fusta al llarg de la qual s'est辿n una metxa de crins de cavall. L'arquet, que s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i l'instrument soni, 辿s una vergueta de fusta al llarg de la qual s'est辿n una metxa de crins de cavall.
4. el violoncel El violoncel pertany a la fam鱈lia dels instrument de corda fregada o d'arc. T辿 quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola
5. el contrabaix L'arquet del contrabaix 辿s m辿s curt i pesant que el dels altres instruments de la fam鱈lia, aix嘆 fa que en general no sigui tan apropiat per aconseguir uns cops d'arc tan gils i de sonoritat brillant com en el cas del violoncel. La forma del contrabaix, tot i semblar-se a la dels altres instruments d'arc, 辿s el que conserva m辿s similituds amb els seus antecessors: les violes da gamba
6. el clarinet Juntament amb la flauta travessera , l'obo竪, el corn angl竪s i el fagot, el clarinet forma part de la fam鱈lia dels instru- ments de vent-fusta. A l'igual que la flauta travessera, i a difer竪ncia de l'obo竪, corn angl竪s i fagot, consisteix en un tub cil鱈ndric, en aquest cas no de metall com la flauta, sin坦 de fusta de ban炭s que acaba en una pe巽a en forma de campana. El so, com en tots els instruments de vent, es produeix fent vibrar la columna d'aire que hi ha a l'interior del tub que constitueix el cos. En el clarinet, aquesta vibraci坦 s'aconsegueix mitjan巽ant una lleng端eta simple de canya que s'acobla amb una abra巽adora a l'embocadura que l'int竪rpret col揃locar entre els seus llavis. 油
7. la flauta travessera Les flautes travesseres que coneixem en l'actualitat, tot i ser de metall, normalment d'alpaca o argent, s'inclouen dins la fam鱈lia dels instruments de vent-fusta. El motiu d'aix嘆 cal buscar-ho en la hist嘆ria i evoluci坦 d'aquest instrument, ja que prcticament fins al segle XIX estaven constru誰des de fusta. Les flautes, igual que tots els instruments de vent, sonen quan es fa vibrar la columna d'aire que tenen dins del tub. La sonoritat bsicament varia en funci坦 de la llargada, de la forma i del material del qual est constru誰t el tub, aix鱈 com de la manera en qu竪 aquesta columna d'aire es posa en vibraci坦. L'embocadura consisteix en un forat que actua de bisell, tallant el filet d'aire produ誰t pel buf del m炭sic, igual que quan bufem dins d'un tub i el fem sonar. Aquest filet d'aire, en topar amb aquest bisell, fa que tota la columna d'aire que hi ha dins de l'instrument vibri i d'aquesta manera es produeixi el so. Aquest so ser m辿s greu si el tub 辿s m辿s llarg i m辿s agut com m辿s curt sigui el tub. Quan totes les claus de l'instrument estan tancades, el tub va de cap a peu i el so per tant 辿s m辿s greu. A mida que es destapen els forats el tub s'escur巽a i el so es fa cada vegada m辿s agut. 油
8. l'obo竪 L'obo竪 辿s un instrument de vent, de lleng端eta doble, de la fam鱈lia de la fusta (de ban炭s, o b辿 de palissandre) i que, a difer竪ncia del clarinet , consta d'un tub c嘆nic. La lleng端eta est constitu誰da per dues fines lmines de canya que baten l'una contra l'altra en vibrar, quan l'aire passa entre elles. Si en tots els instruments de vent t辿 molta importncia l'embocadura, en els instruments de doble canya aquest fet 辿s encara m辿s remarcable, ja que la sonoritat de l'instrument dep竪n en m辿s gran mesura d'aquesta. s per aix嘆 que els/les oboistes, i en general tots els int竪rprets d'instruments de doble lleng端eta, acostumen a fer-se-les ells mateixos. El material emprat per a fer aquestes lleng端etes 辿s la canya comuna, la que podem trobar al costat de qualsevol riu, a la qual se li d坦na un tractament especial per a obtenir les propietats m辿s adequades. Si ens fixem, en un concert podem veure com tots els/les int竪rprets d'instruments de lleng端eta (clarinet, obo竪, fagot...), de tant en tant, en els passatges que no toquen, llepen les canyes, per mantenir un grau d'humitat i, per tant, una elasticitat del material que els permeti treure el millor so de l'instrument.
9. la trompeta La trompeta 辿s un instrument de la fam鱈lia de vent-metall, constitu誰t per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavell坦. L'embocadura de la trompeta, com la del tromb坦, t辿 una perforaci坦 interior en forma de copa en U , mentre que la de la trompa i la tuba tenen la forma d'una copa en V , aix嘆 contribueix que la sonoritat de la trompeta sigui m辿s vibrant , menys clida , que la, per exemple, de la trompa. El tub de la trompeta, que pot 辿sser de diferents aliatges (com per exemple de coure) tret de la part del pavell坦 que 辿s c嘆nica, est constitu誰t per un tub cil鱈ndric, fet que en combinaci坦 amb les caracter鱈stiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre i pot竪ncia sonora caracter鱈stica.
10. el sax嘆fon El sax嘆fon 辿s un instrument de vent que, tot i estar constru誰t en metall, normalment bronze o llaut坦, pertany, com la flauta travessera , a la fam鱈lia d'instruments de vent-fusta. En el cas del sax嘆fon, aix嘆 es deu bsicament a que aquest tamb辿 disposa d'una lleng端eta batent com la del clarinet . La lleng端eta del sax嘆fon 辿s m辿s ampla i s嘆lida que la del clarinet , la qual cosa fa que la seva embocadura hagi de ser menys r鱈gida i, per tant, precisi d'una capacitat respirat嘆ria m辿s gran. El seu cos 辿s de perforaci坦 aproximadament c嘆nica. La fam鱈lia dels sax嘆fons est constitu誰da per set instruments diferents, dos m辿s aguts de forma recta: soparien i soprano, i cinc que cobreixen els registres mitjos i m辿s greus i tenen forma corbada: contralt, tenor, bar鱈ton, baix i contrabaix, essent tots ells transpositors. L'embocadura menys r鱈gida que la del clarinet i el cos m辿s ample permeten una gran flexibilitat de matisos dinmics i d'articulaci坦. Per contra, el seu so presenta una menor concentraci坦 sonora que en d'altres instruments
11. el tromb坦 de vares El tromb坦 de vares 辿s un instrument de vent-metall consistent en un cos bsicament cil鱈ndric, tret del pavell坦 que t辿 forma de campana, i que incorpora una pe巽a, la vara o colissa, que permet allargar mitjan巽ant un lliscament la longitud del seu tub. La vara substitueix en aquest cas la funci坦 que en d'altres instruments, com la trompeta , fan les vlvules o pistons. A l'igual que la trompeta, el seu so es fonamenta en el principi de la s竪rie d'harm嘆nics naturals. La vara, que permet allargar el cos del tromb坦 quasi en dos ter巽os, t辿 set posicions definides a una distncia cadascuna d'un semit嘆. Sobre aquestes notes fonamentals i a trav辿s de la pressi坦 d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitj de l'embocadura, es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el tromb坦 tenor, el m辿s habitual. El tromb坦 t辿 un timbre ple i vibrant en el registre mig i agut, amb una sonoritat plena tant en els forts com en els pianos . En els greus el seu so resulta particularment gruixut.
12. la trompa La trompa 辿s un instrument de vent-metall que consisteix en un llarg tub de perforaci坦 c嘆nica, de coure o llaut坦, de m辿s de tres metres de llargada, blegat sobre ell mateix diverses vegades. En un extrem acaba en un pavell坦 ample en forma de campana i en l'altre en una embocadura de secci坦 c嘆nica de forma com d'embut. Com en els altres instruments d'aquesta fam鱈lia, el seu so tamb辿 es basa en la s竪rie dels harm嘆nics naturals. Actualment s坦n instruments de gran precisi坦 i possibilitats t竪cniques, equiparables prcticament a les de la trompeta . La sonoritat de la trompa permet una mplia varietat expressiva de colors i timbres diferents, des de les sonoritats amples i obertes a les sonoritats tapades (amb la m dins la campana), passant pels colors metl揃lics, vellutats, amb sordina... s per tot aix嘆, que els compositors de totes les 竪poques li han dedicat un paper important dins les seves obres orquestrals.
13. la tuba La tuba 辿s un instrument de vent-metall constitu誰t per un tub de m辿s de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforaci坦 c嘆nica, perforaci坦 que es fa especialment ampla cap a la part del pavell坦. L'embocadura de les tubes t辿 forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissi坦 del so, les tubes potser s坦n els que ho fan amb m辿s facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la fam鱈lia que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen. La tuba 辿s un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves caracter鱈stiques, en part coincidents amb les trompes , relacionen l'origen com炭 d'ambd坦s grups d'instruments.
14. el fagot El fagot 辿s un instrument de vent-fusta, de lleng端eta doble. El seu tub, constru誰t normalment en fusta d'erable o palissandre, amb perforaci坦 lleugerament c嘆nica, est constitu誰t per dos cossos paral揃lels que en total representen una llargada d'uns 2,60 metres. Del m辿s petit d'aquests cossos surt un tudell on s'acobla la lleng端eta, feta amb dues lmines de canya com la de l' obo竪 , per嘆 m辿s ampla i llarga que la d'aquest. El fagot va ser adoptat com a baix dels instruments de vent-fusta. Per les seves caracter鱈stiques t竪cniques potser no 辿s un instrument massa adequat per a determinades manifestacions l鱈riques, per嘆 el seu paper efectiu i la seva sonoritat han esdevingut imprescindibles en el si de l'orquestra.
15. el piano El piano 辿s un instrument de teclat, de cordes percudides, compost d'una taula de ressonncia sobre la qual, mitjan巽ant un pontet, es tesen les cordes, fixades d'una banda a un marc, normalment de ferro, i de l'altra al claviller. Sobre aquest marc les cordes arriben a exercir una tensi坦 d'unes vint tones. El so es produeix mitjan巽ant uns martells que, comandats per l'acci坦 de les tecles, percudeixen i posen en vibraci坦 les cordes.
16. l'arpa L'arpa pertany a la fam鱈lia dels instruments de corda pin巽ada. s un dels instruments m辿s antics dels quals es tenen not鱈cies, 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evoluci坦 d'aquests antics instruments. La pressi坦 que exerceixen les 46 cordes que t辿 l'arpa actual sobre l'estructura d'aquesta 辿s d'unes dues tones. Les primeres arpes no disposaven d'una columna de sosteniment i, per tant, no podien suportar la tensi坦 de moltes cordes. Aix鱈, els egipcis, cap el segle XXV abans de la nostra Era, utilitzaven una arpa que nom辿s tenia 6 o 8 cordes, nombre que amb el temps es va ampliar fins a 16. Aquesta arpa va anar evolucionant, i ja cap el segle IX a.n.E. a S鱈ria es construeixen les primeres arpes dotades d'aquesta columna que en refor巽ava l'estructura.
17. la guitarra La guitarra 辿s un instrument de corda pin巽ada que disposa de sis cordes: tres de m辿s gruixudes, de so m辿s greu, fetes de seda i recobertes d'un filat metl揃lic, i tres de m辿s primes que abans es feien de tripa i en l'actualitat de nil坦. L'instrument consta d'una caixa de ressonncia i un mnec amb un diapas坦 dividit en 19 trasts mitjan巽ant unes tires metl揃liques que permeten escur巽ar les cordes amb la pressi坦 del dit, fent que nom辿s vibri una part de la corda i produint d'aquesta forma les diferents notes. Les cordes s'estenen entre el pontet, una pe巽a fixada a la tapa de la caixa de ressonncia, i el claviller, que permet afinar-les graduant la seva tensi坦.
