3. Els animals sassemblen a la nostra
esp竪cie.
Tots els animals comparteixen unes
caracter鱈stiques.
La majoria dels animals es desplacen.
4. Tenen un esquelet intern. Est format per
ossos.
Lesquelet dels vertebrats sost辿 o aguanta
el cos.
Protegeix 2 嘆rgans: el cervell i el cor
I estan dividits en tres parts: crani, columna
vertebral i extremitats.
5. Cos dividit 3 parts:
Cap
Tronc
Cua
El seu esquelet sost辿 o aguanta el cos .
Protegeix 2 嘆rgans:
Cervell
Cor
8. Els amfibis s坦n vertebrats que viuen a
llocs on hi ha aigua dol巽a.
Passen una part de la vida a laigua i
l卒altre a terra ferma
Apar竪ixer fa 360 milions danys.
S坦n els primes vertebrats del mon.
Tenen temperatura variable (Peixos i
R竪ptils)
S坦n animals de sang freda.
9. Viuen a laigua.
La seva pell es nua.
Larves respiren per brnquies.
Adults pels pulmons i per la pell.
El proc辿s dels amfibis de larves a cap-
gros i a adult sanomena:
METAMORFOSIS
11. Granotes i gripaus: nom cient鱈fic anurs.
Es desplacen de quatre grapes o salten
amb les potes del darrera. A laigua
neden.
Les granotes surten de lou i canvien a
capgrossos.
Una classe de granota sanomena
marsupial.
12. Salamandres i tritons: nom cient鱈fic
urodels o caudats.
S坦n allargats, poden fer 20 cent鱈metres
dallargada.
Passen m辿s temps a terra que a laigua.
Cec鱈lies: nom cient鱈fic podes.
Tenen la cua molt curta, normalment fan 8
cent鱈metres a 1,6 metres dallargada. Ells es
desplacen arrossegant-se.
13. Fa 300 milions danys que hi a amfibis a la
terra.
Estan distribu誰ts per tot al m坦n.
La seva pell 辿s molt fina .
Els seus ous no estan protegits.
La metamorfosi 辿s molt diferent a la de les
granotes.
Alguns neixen sense potes i no les
desenvolupen les del darrera, fins uns dies
despr辿s de leclosi坦.
14. A la pen鱈nsula ib竪rica es troba la
granota de sant Antoni .
La marsupial, viu a Am竪rica del sud.
La granota peluda, causa una mena de
p竪ls que surten als mascles del cos.