More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Els esports olímpics (15)
Els esports olímpics
- 2. ATLETISME
- 3. Història de l’atletisme L'atletisme és la disciplina competitiva amb més història en els Jocs Olímpics. L’any 776 aC quan comencen a desenvolupar-se els Jocs Olímpics grecs, ja es trobava present aquestes competicions i carreres que avui formen part dels que és l’atletisme en general. En aquesta época, el llançament de discos i javelina, el pentatló, salt de longitud i carreres eres algunes de les proves que havien de passar els participants. Temps després, quan els romans van conquistar Grècia, van seguir amb la pràctica dels Jocs Olímpics. Fins l'any 394 dC quan l'emperador Teodosi va decidir que fossin cancel · lats. Quan les í van tornar el 1896 a Atenes, Grècia, l'atletisme va seguir present i va ser una dels esports de competició que va estar en totes les edicions dels Jocs Olímpics moderns.
- 5. GIMNÀSIA ARTÍSTICA • Des que els Jocs Olímpics van començar la seva Era Moderna en els anys 1896, la àپ sempre va estar entre les seves disciplines. Però amb el temps, la àپ en general es va anar dividint en diverses modalitats, sent la àپ artística la que ha aconseguit una gran quantitat de seguidors pels seus bells espectacles. La àپ artística és un esport en el qual es van creant coreografies, balls i altres composicions corporals que requereixen de diferents moviments, velocitat, salts, etc. Clarament, els gimnastes han de trobar en excel · lents condicions físiques i tenir una gran passió per la disciplina per poder combinar aquests requeriments i crear sorprenents espectacles. Els espectadors dels Jocs Olímpics esperen amb ànsies les competicions, ja que cada un dels que es presenten ofereixen magnífiques demostracions que acaben enlluernant al públic. Història de la àپ artística: Aquesta disciplina comença la seva història en els acròbates circenses de l'Antic Egipte. Amb el pas del temps i de les civilitzacions, es va anar millorant i modificant donant-li major importància al cos i les cures dels gimnastes que oferien el xou. Després de l'aparició de Johann Friedrich Simon, el primer professor de àپ artística, moltes escoles van començar a ensenyar aquesta disciplina fins que va ser popularitzant entre la societat. Recentment en l'any 1896 es la incloc en Els Jocs Olímpics, encara que els participants de la disciplina només podien ser de sexe masculí. Tom mica més de 30 anys perquè es decidissin a incloure a les dones, va ser el 1928 quan per primera vegada les hi incloc com competidores a les í. Anys més tard, per ampliar més la àپ artística es va decidir que els participants puguin incloure a l'espectacle altres elements. Entre ells van ser utilitzant objectes com cèrcols, pilotes, cintes, etc. Però també, es van agregar aparells gimnàstics per poder tenir més proves i ser més justos en la puntuació. Gimnàstica artística en els Jocs Olímpics. En els Jocs Olímpics, la àپ artística es divideix en 3 modalitats: • Competició per equip: Cada un dels gimnastes realitza la seva demostració i és puntuat, per lloc sumar els punts al costat dels altres del seu equip i ser coronats conjuntament. • Competició individual general: Aquí els participants ofereixen les seves demostracions i reben un puntuació bàsic. • Finals individuals per aparells: Aquí s'inclouen els aparells gimnàstics. Tots els participants competeixen en tots els aparells, després els millors haguessin de passar a la següent ronda per poder designar el millor gimnasta en cada aparell.
- 7. GIMNÀSIA RÍTMICA • La àپ rítmica apareix en el món dels esports com una ramificació de la àپ artística. Es van formar com dues disciplines independents perquè no compartien alguns objectes, ja que per exemple els platerets utilitzats en la àپ rítmica no podien utilitzar-se en les disciplines artístiques. Es tracta d'una àپ que ofereix un dels espectacles més bells de totes les presentacions dels jocs olímpics. Es combinen de forma perfecta cada un dels moviments de les gimnastes amb l'acompanyament de ritme que sonen de fons i altres elements que decoren la coreografia. Generalment, els competidors afegeixen als seus demostracions objectes com cintes, cordes, masses i cercles. Igual que la àپ artística, aquest tipus de àپ aconsegueix barrejar l'esport amb l'art i la dansa, aconseguint resultats realment excel · lent. Les gimnastes aconsegueixen coordinar cada un dels moviments amb expressions corporals i emocionals Al principi s'ho creia com un esport només de dones, de manera que les primeres competicions només admetien grups femenins. Però, durant els anys finals del segle XX, els gimnastes japonesos van aconseguir que els homes també fossin inclosos en les competències, ja que van demostrar la gran habilitat que ells tenen per a aquest tipus de àپ Història de la àپ rítmica Va començar a incloure com a disciplina competitiva en els Jocs olímpics l'any 1984, quan l'esdeveniment es va dur a terme a la ciutat de Los Angeles. Encara que a finals del segle XIX i principis del segle XX, aquesta àپ ja es practicava utilitzant diferents ritmes. Durant els anys d'aquest segle, aquesta àپ va començar a prendre popularitat, fins que Emil Jacques Dalcroze, un professor de música, va decidir aplicar-li el nom de Gimnàstica artística, així com la coneixem avui. El 1947, la àپ rítmica era només una pràctica de nenes que es realitzava en les classes d'educació física dels col · legis d'alguns països. Anys més tard, el 1963, aquesta àپ es va començar a desenvolupar més profundament, formant un comitè tècnic de àپ rítmica, el qual es va unir al ja creat comitè tècnic femení de la Federació Internacional de Gimnàstica. Junts, van començar a organitzar campionats mundials i internacionals. Així òbviament, després va començar a ser practicat en els Jocs Olímpics.
- 9. Àϱ
- 10. Àϱ El bàsquet és un esport competitiu que es practica amb dos equips. Cadascun d'ells ha de procurar que la pilota passi per la cistella que es troba a la zona de la pista pertanyent als seus competidors i així anar sumant punts per guanyar el joc. És una pràctica molt antiga, els maies ja jugaven a l'encara que en una versió una mica diferent de la que coneixem avui dia. Segons els historiadors, el bàsquet va començar a practicar 3500 anys abans de Crist. L'hi coneixia amb el nom de tlachtli, però en aquesta època es jugava amb una bola de cautxú i els participants havien de colpejar la bola amb les cuixes i el maluc. L'equip que perdia era decapitat. Durant el pas del temps, el tlachtli va anar evolucionant i canviant les seves regles fins al que avui coneixem com bàsquet. El primer partit oficial es suc al Gimnàs del Col · legi el dia 20 de gener de l'any 1892. En els Jocs de Berlín celebrat l'any 1936, va ser la primera vegada en què el bàsquet formo part d'una competició. Després, per alguna raó, no va estar present en els següents jocs, però va tornar en els Jocs Olímpics de Londres el 1948. Des d'aquest moment, el bàsquet, va estar present en totes les edicions dels Jocs Olímpics. La selecció de bàsquet dels Estats Units ha portat el comandament d'aquest esport des d'un primer moment. El seu equip masculí ha estat el guanyador de 15 medalles de les 16 edicions de les olimpíades. Una victòria absoluta, ja que la medalla que falta va ser causa que no va poder participar per algunes qüestions polítiques. De les 15 medalles guanyades, 12 són d'or, 1 de plata i 2 de bronze. Només l'any 1972, Estats Units va ser vençut per la selecció masculina de la Unió Soviètica. Durant algun temps, en la pràctica del bàsquet en els Jocs Olímpics, estava prohibit que els equips siguin formats per jugadors professionals. Això va fer que els equips vagin perdent les seves condicions, ja que només participaven amb jugadors amateurs. Però des de 1992, els jugadors professionals han tornat als Jocs Olímpics i així tots els equips han presentat els seus millors jugadors.
- 11. BOXA
- 12. BOXA La boxa és un dels esports més antics, ja que des de sempre van existir les lluites i els combats. Així mateix, des de sempre va reunir la quantitat d'espectadors com ho fa avui dia. Ja es trobava present entre els esports dels Jocs Olímpics de Grècia. Durant aquestes baralles, els guants no eren una regla oficial de la boxa, de manera que els lluitadors no ho utilitzaven. Els combats es realitzaven utilitzant cuirs enrotllats en els punys per donar cops més durs. Així seguien, fins que algun dels dos, es retirava de la baralla o queia derrotat. Temps després, els Romans van adoptar aquesta pràctica però d'una manera més sagnant. Ells obligaven els combatents a utilitzar guants formats amb metall i claus, d'aquesta forma els cops eren més greus i la majoria de les baralles acabaven amb la mort d'algun d'ells dos. L'any 1896 quan s'estaven organitzant els Jocs Olímpics d'Atenes, els coordinadors es van posar d'acord per treure aquest esport de les disciplines permeses, ja que els consideraven totalment arriscat. Després, l'any 1904 quan ja es trobaven en vigor la reglamentació actual de boxa, es va incloure aquest esport entre les disciplines dels Jocs Olímpics. Aquest any, se celebrava la tercera edició de les í a la ciutat de Sant Louis, Estats Units. Així mateix, per alguns anys va seguir prohibit en diversos llocs, com va succeir l'any 1912, en els Jocs Olímpics d'Estocolm, la pràctica de la boxa va ser denegada per anar en contra de les lleis de Suècia que prohibia al Boxa. També en la 5 º edició dels Jocs Olímpics, els quals es van celebrar a Berlín, Alemanya l'any 1916, allà també van eliminar a la boxa per considerar-violent i per estar a tan sols dos anys de Primera Guerra Mundial. Després d'aquests anys, el Boxa retorn per quedar-se al any 1920 als Jocs a Anvers a Bèlgica. Des d'aquest moment, totes les edicions dels Jocs Olímpics han incorporat a la boxa entre els seus disciplines. Boxadors reconeguts Si hem de destacar als boxejadors més important de tota la història podem destacar a Muhammad Ali i Teófilo Stevenson. Boxa femení En l'edició dels Jocs Olímpics 2012 s'inclourà la modalitat de boxa femenil, de la qual ja es va fer una presentació en les í de 1904. Encara que molts no estan d'acord amb la qüestió, ja s'ha pres la decisió d'incloure a les dones en la boxa olímpic.
- 13. HALTEROFILIA
- 14. HALTEROFILIA La halterofília és un esport de força que consisteix a aixecar barres que contenen discos que van variant en pesos. També és conegut amb el nom de Aixeca peses, encara que halterofília és el nom oficial de l'esport. Els discos a aixecar van pujant de pes en forma progressiva i això és el que va classificant o desqualificant als competidors que participen en l'esport. Antigament, es creia que aquest sol podria ser una pràctica apta per a homes, ja que es considerava que per requerir musculatura i força, les dones no podrien fer-ho. Però amb el temps, aquest s'ha convertit en un esport també femení, fins que van ser incloses en les competències. La història de la halterofília Aquest esport està inclòs entre les disciplines competitives dels Jocs Olímpics, des de l'any 1986 quan l'esdeveniment es va celebrar a la ciutat d'Atenes, encara que, en algunes edicions va ser eliminat i no romania com a disciplina regular. Recentment en l'any 1924, l'halterofília pas a ser una disciplina oficial de les í. Els principals esportistes començaven amb aquesta pràctica com a afició o bé, una pràctica de força que li permetia anar desenvolupant el seu físic. Però, després de fer-se bastant popular van començar a sorgir les primeres federacions, les quals van tenir lloc a França i Rússia durant la dècada de 1890. Com dèiem anteriorment, l'halterofília era només una pràctica masculina, però a finals de segle XX amb l'aparició de nombroses dones que es dedicaven a aquest esport, es va incloure en els Jocs Olímpics i altres torneigs i competicions, la modalitat d'halterofília femenina. La halterofília en els Jocs Olímpics. Tant en els jocs olímpics com en qualsevol altra competició, les categories es divideixen pel pes dels participants. La Federació Internacional d'Halterofília només permet la participació en els Jocs Olímpics de 250 atletes, dels quals 176 són homes que es divideixen en: fins a 56 Kg, fins a 62 Kg, fins a 69 Kg, fins a 77 Kg, fins a 85 Kg, fins a 94 Kg, fins a 105 Kg i més de 105 Kg; 74 dones que es divideixen en les següents categories: fins a 48 Kg, fins a 53 Kg, fins a 58 Kg, fins a 63 Kg, fins 75 Kg, i més de 75 Kg Existeixen 2 proves d'halterofília: • Prova d'arrencada: On el competidor ha de procurar aixecar el pes en un sol moviment que tanca des del terra fins per sobre del seu cap, estenent bé els braços. En aquesta prova els atletes han d'aixecar peses de 41 a 68 quilos més que el seu pes corporal • Prova d'aixecament: Aquesta prova requereix de dos moviments, el competidor ha d'aixecar el pes des del sòl fins a l'altura de les seves espatlles i d'aquí, un altre moviment que tanca des de les espatlles fins per sobre del seu cap. En aquesta prova els atletes han d'aixecar peses de 82 a 100 quilos més que el seu pes corporal