More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Els jocs olímpics (20)
More from mambla (20)
Els jocs olímpics
- 2. Es creu que la celebració regular s'inicia en el 776 aC i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d'Olímpia, l'emplaçament del santuari més important del déu zeus i situada a la vall de l'Alfeu, entre l'Olimp i el pujol de Cronos. Se celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost. El valor dels Jocs antics va ser múltiple: va representar una manifestació religiosa d'acatament als déus; va contribuir al desenvolupament harmònic del cos i de l'ànima; va afavorir l'amistat dels pobles i ciutats i va buscar la unitat dels Hel·lens.
- 3. Pista d’atletisme d’Olìmpia:aquí feien les curses d’atletisme. El del mig ès la pista i l’herba del costat era la graderia.
- 4. çԳ de martell:. Llançaven per una banda i te l’anaven a buscar per l’altre banda.
- 5. Post de la torxa : encenien el foc a travès d’un mirall i una lupa. Hi posaven la torxa aquí.
- 6. Les curses a peu: la competició atlètica més antiga i prestigiosa era córrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud varible que a Olímpia eren uns 192 metres). També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.
- 7. El llançament de disc consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalm ent de bronze i d'uns dos quilos. DISCOBOL DE MIRÓ. És una escultura
- 8. El llançament de javelina consistia a enviar el més lluny possible una javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.
- 9. El salt de llargada es realitzava amb l'ajut d'unes peses anomenades halters, que servien per agafar més impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, que podien arribar a uns 16 m. de llarg.
- 10. Les tres modalitats de combat. En la lluita (pale) calia forçar l'adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i l'ofegament. En el pancraci, en canvi, es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar: donar cops de peu, trepitjar, escanyar.... En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava o quedava estabornit. Era la disciplina més dura, i de vegades s'arribava fins a la mort d'un dels contricants.
- 11. A l'hipòdrom se celebraven les proves hípiques: les curses de genets i de carros. Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets o aurigues.
- 13. Els Jocs Olímpics de l'era moderna foren reestablerts per Pierre de Coubertin l'any 1896, si bé anteriorment ja hi havia hagut intents d'impulsar la seva restauració. L'any 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemany iniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes de la ciutat d‘Olímpia , finalitzant el 1881completament. Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una sèrie de gent recuperés la idea de tornar a celebrar els Jocs Olímpics com en l'antigor, obert en aquest cas a qualsevol país que volgués participar-hi.
- 14. Jocs Olímpics d’Atenes 1896
- 15. El 15 de novembre de 1859 es celebraren els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, si bé únicament obert als atletes locals. La idea continuà amb les edicions del 15 de novembre de1870, i del 18 de maig de 1875 i 1889. Aquesta idea però va fracassar per la manca de suport d'altres països així com per la incapacitat organitzativa de Zappas. A la mort d'aquest va cedir la seva fortuna al renaixement dels Jocs, un fet que succeiria posteriorment de la mà de Pierre de Coubertin.
- 17. A finals de 1892 va presentar la seva idea a la Unió Esportiva de París, i durant un congrés internacional realitzat en aquesta ciutat sobre l'esport amateur l'any 1894 va aconseguir el suport del Duc d'Esparta, el príncep Eduard del Regne Unit, el príncep Gustau de Suècia Leopold II de Bèlgica i del govern del Regne Unit. Argentina, Grècia ,Espanya , Itàlia ,l’imperi Rus , presents al congrés, també li donaren suport, així com Alemanya i Àustria – Hongria .
- 18. L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) es va organitzar una competició esportiva per a atletes discapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral. L'any 1976 es van realitzar a Suècia els primers Jocs Paralímpics d'hivern. Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics. La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
- 22. El moviment Olímpic utilitza símbols per a representar els ideals consagrats en la Carta Olímpica. El símbol olímpic més conegut són els Anells Olímpics que representen els 5 grans continents de la terra. La versió dels anells en color blau, groc, negre, verd i vermell sobre el fons blanc dóna lloc a la bandera olímpica.
- 23. El lema es considera "Citius, Altius, Fortius", traduit del llatí "més ràpid, més alt, més fort". El més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar, igual que el més important a la vida no és el triomf sinó la lluita. L'essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé.
- 24. Mesos abans de realitzar-se la cerimònia d'obertura es realitza una cerimònia per tal de rememorar rituals del’Antigua Grecia. Una actriu, actuant com una sacerdotessa vestal, encén una torxa mitjançant l'ús d'un mirall parabólic que capta els raig solars. Un cop encesa la primera torxa encèn la torxa al primer relleu, iniciant així la torxa olímpica una cursa de relleus que portarà la flama a l'estadi Olímpic de la ciutat escollida com a seu per participar en l'encesa del peveter durant la cerimònia d'obertura.
- 25. En els jocs Olímpics d’hivern de 1968 realitzats a Grenoble (França) el Comitè Organitzador creà una mascota per a representar el patrimoni cultural del país amfitrió. Des d'aquell moment es consolidà com un producte comercial de marxendatge, convertint-se en un dels senyals d'identitat de cada joc, especialment amb l'osset Misha dels jocs Olímpics d'estiu de 1980 de Moscou ( antiga Unió Soviètica) i el gos Cobi dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 de Barcelona (Catalunya).
- 26. Seúl 1988. Barcelona 1992. Moscú 1980 Múnich 1972. Atlanta 1996.
- 27. Pekín 2008. Londres 2012 Vancouver Canadà 2010
- 28. ELS ESPORTS OLÍMPICS Les modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat al llarg de les diferents edicions. Ni ha alguns que són fixos a tots els jocs olímpics. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i són proposades pel Comitè Organitzador amb l'aprovació del comitè Internacional olímpic . Actualment el programa olímpic consta de 33 esports, 52 disciplines i unes 400 proves. Actualment el programa dels Jocs Olímpics d'estiu inclou 26 esports mentre els Jocs Olímpics d'hivern inclouen 7 esports . L’atletisme , l’esgrima , la gimnàstica i la natació han estat presents a tots els jocs olímpics d’estiu. Ni ha d’altres que estan als jocs olímpics d’hivern que són : l’esqui de fons , patinatge artístic , hoquei sobre gel , conbinada nórdica , salt amb esquis , patinatge de velocitat . Els actuals esports olímpics com són el : badminton ,basquet o voleivol han estat esports de demostració .
- 29. ATLETISME La gent que participa als jocs olímpics s’ha de sentir afortunada per haver-hi pogut arribar. Hi ha gent que hi va però que només pensa en guanyar. Lo important no és guanyar l’ important és participar;sentir-te bé perquè has arribat a un lloc on qualsevol persona no hi pot arribar.
- 32. TAEKWONDO
- 34. Ciclisme
- 35. Handbol
- 36. հٱó
- 37. Judo
- 38. Esgrima
- 39. ʾü
- 40. Patinatge
- 41. Vela
- 42. Beisbol
- 43. Tir
- 47. lluita
- 48. waterpolo
- 49. Futbol
- 50. Tennis Taula
- 51. í辱
- 52. ٲó
- 53. Boxa
- 54. Volei platja
- 56. çԳ de pes
- 57. Golf
- 58. à峾ԳٴDz
- 59. ѴdzٴDzàܳپ
- 60. Llit elàstica
- 64. Basquetbol
- 65. Tir amb arc
- 69. El premi més reconegut en els Jocs Olímpics són l'entrega de medalles als tres primers participants, amb predomini a la medalla d'or que és entregada al guanyador de cada prova. El sistema actual de medalles (or-argent-bronze) va aparèixer per primer cop en els Jocs Olímpics d'estiu de 1900 realitzats a París (França)
- 70. • A partir dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) el Comitè Olímpic Internacional va establir la creació del podi olímpic, consistent amb una tarima amb tres alçades diferents per als guanyadors de cada medalla. En la cerimònia d'entrega d'aquestes sona l'himne nacional corresponent al Comitè Olímpic Nacional de l'esportista guanyador de la medalla d'or.
- 73. Des dels primers Jocs Olímpics d'estiu de 1896 realitzats a Atenes (Grècia) el Comitè Olímpic Internacional va establir el lliurament de diplomes a alguns esportistes participants, segons uns criteris que han anat variant en el temps. Fins als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 realitzats a Londres (Regne Unit) es lliuraven diplomes olímpics només als esportistes que havien obtingut medalla.
- 74. • Els Kotinos és la corona feta amb una branca d'olivera que es posava als campions olímpics als Jocs Olímpics de l'antigor. Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 a Atenes (Grècia) es va tornar a utilitzar, si bé com a complement de les medalles otorgades (en aquesta ocasió ens va posar als tres medallistes i no pas únicament al guanyador)
- 75. El dopatge És el que es fa servir a l'esport per guanyar. Pot ser potencialment perillosa per la salut dels esportistes i que és susceptible a millorar el seu rendiment de manera il·legal. Proves antidopatge. Les proves antidopatge foren introduïdes pel Comitè Olímpic Internacional (COI) als Jocs Olímpics en l'edició de 1968 realitzada a Ciutat de Mèxic. Aquests controls s'han convertit en un règim de control sistemàtic de tots els atletes, els quals estan obligats a acceptar. Les proves per tal de detectar qualsevol millora de rendiment no natural inclouen anàlisis de sang i orina.
- 76. Des de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'ús de drogues que augmenten el rendiment és l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives i dels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la . potència de l'altleta, la seva complexitat i per tant la seva més difícil detecció, la AMA inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a detectar totes les noves formes d'aquests fàrmacs. Lance Amstrong