Els paisatges de la terra slideshare
- 1. IES PORT DALCDIA Curs 2011-2012 Departament de Ci竪ncies Socials ELS CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA INTRODUCCI El clima 辿s el valor mitj del temps atmosf竪ric. Els climat嘆legs calculen aquest promig durant un per鱈ode de trenta anys amb el fi daconseguir xifres representatives en les quals poder basar les seves clarificacions. TEMPS ATMOSFRIC: 辿s la condici坦 de latmosfera en un lloc determinat i en un instant prec鱈s. CLIMA: correspon al promig del temps atmosf竪ric, observat de forma cient鱈fica durant un llarg per鱈ode de temps. Podem dir que el clima 辿s la successi坦 de tipus de temps. Si comparam la relaci坦 entre temps i clima amb una pel揃l鱈cula: Temps Clima El temps atmosf竪ric ho estudia la meteorologia mitjan巽ant la medici坦 directa de les caracter鱈stiques meteorol嘆giques (temperatura, humitat, etc.) i realitzen previsions a major o menor termini. El clima ho estudia la climatologia, a partir de les dades que aporta la meteorologia , realitzant mitges per a cada lloc i agrupant-les en grans rees amb similituds climtiques (regions climtiques). Per definir els tipus de climes shan danalitzar: Les caracter鱈stiques dels elements que el constitueixen (temperatura, precipitacions, pressi坦 atmosf竪rica, vent...). Els factors que influeixen en la variaci坦 daquests elements (latitud, altitud, proximitat a la mar...).
- 2. Temperatura: o Qu竪 辿s? El grau dencalentiment de laire. o Com se mesura? Amb el term嘆metre. o Quina unitat sutilitza per mesurar la temperatura? Grau Celsius o Centr鱈agrad (尊C) o lescala de Fahrenheit (尊F). o Quines dades necessitam? Temperatura mxima (M) i temperatura m鱈nima (m). A partir delles podem calcular la temperatura mitjana (M + m / 2) i lamplitud t竪rmica (M - m). o La temperatura varia dun lloc a altre del planeta a causa duna s竪rie de factors que influeixen sobre el clima els m辿s importants: Latitud (equador N / S): les temperatures disminueixen amb la latitud. M辿s calor com m辿s a prop de lEquador. M辿s fred quant m辿s a prop dels Pols. Altitud: per a cada 100 m dascens la temperatura descendeix 0,6 尊C (6 尊C per cada 1000 m). A dalt de les muntanyes fa m辿s fred que a les valls o al costat del mar. Influ竪ncia de la Mar: la mar suavitza les temperatures. Com m辿s pr嘆xims estiguem de la mar, menor ser lamplitud t竪rmica. A la costa, menys calor a l'estiu i menys fred a l'hivern que a les zones interiors. Corrents marines: depenent de si afecten corrents fredes o clides les temperatures disminuiran o augmentaran.
- 3. o La temperatura de les masses daire varia segons la quantitat denergia que rep la Terra en el lloc a on se trobin. Aix鱈, la quantitat denergia rebuda en cada lloc varia en funci坦 de la latitud (a causa de la inclinaci坦 de leix terrestre). Se poden distingir tres zones climtiques segons la quantitat denergia rebuda i per tant, segons la temperatura de les masses daire. Zona Freda: 60尊 90尊 N i S. Els raigs solars incideixen de manera molt inclinada, incl炭s part de lany no se rep energia solar (nit polar). Temperatures mitjanes inferiors a 0 尊C. Zona Temperada: 30尊 60尊 N i S. La inclinaci坦 dels raigs solars varia segons les estacions, per la qual cosa la temperatura tamb辿 varia. Temperatures mitjanes entre 0 i 20 尊C. Zona Clida: 0尊 - 30尊 N i S. Els raigs solars incideixen durant tot lany de manera directa per la qual cosa les temperatures s坦n elevades i varien molt poc al llarg de lany. No hi ha estacions. Temperatures mitjanes als 20 尊C.
- 4. Precipitacions: o Qu竪 s坦n les precipitacions? Laigua que arriba a la superf鱈cie terrestre des de latmosfera en els seus estats l鱈quida o s嘆lids (pluja, neu o gran鱈s). o Com se mesuren les precipitacions? Amb el pluvi嘆metre. o Quina unitat sutilitza per mesurar les precipitacions? Les precipitacions se mesuren en litres per metre quadrat (l/m2 ) o en mil揃l鱈metres (mm). Ambdues mesures s坦n equivalents, ja que un mil揃l鱈metre 辿s all嘆 que puja laigua caiguda en un metre quadrat. o Quines dades necessitam? Les dades que se recullen per estudis meteorol嘆gics i climtics solen ser les precipitacions totals diries. Quan les precipitacions s坦n molt abundants tamb辿 poden ser necessries les dades mitjanes per hores. Tamb辿 interessa la forma de precipitaci坦 (pluja, neu, gran鱈s, aiguaneu...). ZONES FREDES ZONES CLIDES ZONES TEMPERADES Fa fred tot lany Fa calor tot lany Hi ha quatre estacions amb diferents temperatures CLIMES FREDS CLIMES CLIDS CLIMES TEMPERATS Clima polar Clima equatorial Clima mediterrani Clima dalta muntanya Clima tropical Clima ocenic Clima des竪rtic Clima continental LOCALITZACI LOCALITZACI LOCALITZACI Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Entre el Tr嘆pic de Cncer i el Tr嘆pic Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar rtic i el Pol Nord de Capricorn rtic i el Tr嘆pic de Cncer Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antrtic i el Pol Sud Antrtic i el Tr嘆pic de Capricorn El clima d'alta muntanya es d坦na en qualsevol alta muntanya
- 5. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LES ZONES CLIMTIQUES Aquest conjunt de climes sest辿n per la zona intertropical, sobre una superf鱈cie de 200 milions de km2. La seva principal caracter鱈stica 辿s que no gela mai, ja que les temperatures s坦n sempre elevades, superiors als 20 尊C de mitjana. La dinmica atmosf竪rica est condicionada per la pres竪ncia dels alisis, vents regulars que bufen des de les altes pressions subtropicals cap a lequador. La major o menor abundncia de precipitacions i els contrastos entre per鱈odes de sequera i de precipitacions fan que es distingeixen tres grans subtipus climtics: equatorial, tropical i des竪rtic. Cadascun daquests es caracteritza per uns paisatges vegetals determinats. Els climes equatorials es localitzen a costat i costat de lequador, entre 5 i 10尊 de latitud: ZONA CALENTA o frica central i Golf de Guinea, lAmaz嘆nia a Sudam竪rica., Indoxina a sia. Els climes tropicals localitzen entre 5 i 35尊 de latitud, sobretot a les zones entre lequador i els dos tr嘆pics: o Am竪rica Central, Am竪rica del Sud (Brasil), sud dfrica, sud-est dsia i est dAustrlia. Els climes des竪rtics ocupen el 15% de la superf鱈cie continental. Es localitzen entorn als tr嘆pics, sobretot a lHemisferi Nord. Els deserts m辿s coneguts es troben a frica: el Shara, el dArbia i el Kalahari. Els paisatges de climes clids s坦n propis de les terres que hi ha situades entre el tr嘆pic de Cncer i el de Capricorn i nhi ha tres de fonamentals: la selva, la sabana i el desert. Els climes temperats s坦n els que hi ha a les latituds mitjanes i sestenen entre els paral揃lels 30尊 i 70尊 aproximadament. Les seves caracter鱈stiques procedeixen dels contrastos estacionals de les temperatures i les precipitacions. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre el 8 尊C i 18 尊C, i les precipitacions van de 300 mm a m辿s de 1000 mm anuals. Aquestes zones van des de les regions clides fins a les regions fredes de tots dos hemisferis. Una de les caracter鱈stiques principals dels paisatges temperats 辿s que tenen unes temperatures i unes precipitacions moderades; a m辿s, es distingeixen pel fet de presentar quatre estacions ben diferenciades: Lhivern, en qu竪 aquestes zones queden sota la influ竪ncia de la massa daire polar. Lestiu en qu竪 la massa daire clid afecta aquestes terres temperades. Tamb辿 shi distingeixen dues estacions interm竪dies, que s坦n la primavera i la tardor. ZONA Els paisatges de les zones temperades admeten una gran diversitat de matisos segons el tipus de clima. En general, shi distingeixen tres grans tipus de paisatges, que estan ben exemplificats en el cas dEuropa: TEMPERADA Paisatge ocenic o atlntic o Els paisatges ocenics es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60尊 de latitud. o A lHemisferi Nord compr竪n la costa occidental dEuropa i Am竪rica del Nord. o A lHemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est dAustrlia i Nova Zelanda. Paisatge mediterrani: o Els paisatges mediterranis es troben localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45尊 de latitud. o La zona m辿s mplia 辿s la banyada per la mar Mediterrnia, que d坦na nom al clima. Paisatge continental o Els paisatges continentals Es localitza en indrets allunyats de les masses daigua, entre 40 i 70尊 de latitud. o Ocupa les terres de linterior dEuropa, dsia i dAm竪rica del Nord. Els paisatges de climes freds es localitzen a les zones polars de tots dos hemisferis (zones de lrtic, a lhemisferi nord, i lAntrtida, a lhemisferi sud) i a les serralades m辿s elevades de la Terra. En aquests llocs les temperatures hi s坦n molt baixes durant tot lany, i les precipitacions escasses. Amb aquestes caracter鱈stiques climtiques la vegetaci坦 arb嘆ria no hi pot cr辿ixer, i en lloc seu shi fan arbusts i prats. A les zones on hi ha gel duna manera permanent o all on laltitud 辿s molt elevada, prcticament no shi fa cap classe de vegetaci坦. ZONA FREDA Les zones polars estan poc poblades, amb certs pobles, com ara els esquimals, que viuen bsicament de la ca巽a i de la pesca. A les altes muntanyes la vida hi 辿s dif鱈cil i per aix嘆 estan poc habitades; la poblaci坦 es concentra a les valls. Tradicionalment sha explotat la fusta dels boscs i els prats han servit per alimentar nombrosos ramats. Els climes polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar rtic i al sud del Cercle Polar Antrtic, a m辿s de 70尊 de latitud. Els paisatges dalta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de m辿s de 2500 m daltitud.
- 6. El PAISATGE 辿s el reflex visual de la interacci坦 delements naturals i antr嘆pics sobre un territori. Elements del paisatge: un paisatge est format per la combinaci坦 de tres possibles elements: Elements Abi嘆tics: s坦n aquells elements naturals del paisatge que no tenen vida, com per exemple les roques, laigua, laire, els niguls, el sol. Elements Bi嘆tics: s坦n aquells elements naturals del paisatge que tenen vida pr嘆pia, com per exemple els animals o les plantes. Elements Antr嘆pics: s坦n aquells elements introdu誰ts per lhome en el paisatge i que per tant lhumanitza, com per exemple les construccions, les infraestructures i qualsevol altre element destinat a lexplotaci坦 econ嘆mica del paisatge. Tipus de paisatge en funci坦 dels seus elements: els paisatges es poden classificar en funci坦 de lexist竪ncia de menor o major pres竪ncia de cada element. Paisatge Abi嘆tic: en el desert dominen els elements abi嘆tics com larena i les roques. Paisatge Bi嘆tic: a la selva dominen els elements naturals bi嘆tics, tant plantes com animals. Paisatge Antr嘆pic: a la ciutat dominen els elements artificials introdu誰ts per lhome: edificis, infraestructura viria, xarxes de distribuci坦... Paisatge Abi嘆tic-Bi嘆tic: en un oasis combinen elements abi嘆tics i elements bi嘆tics, sense que existeixi una dominncia per part de cap dells. Paisatge Abi嘆tic-Bi嘆tic-Antr嘆ipic: en els paisatges rurals, els tres tipus delements estan presents, ja que a pesar de tenir gran importncia els elements abi嘆tics i bi嘆tics, sense el treball de lhome que els organitza per explotar-los econ嘆micament, no se donarien aquests paisatges. Paisatge Abi嘆tic-Antr嘆pic: els assentaments n嘆mades en el desert, constitueixen paisatges amb una dominancia compartida entre els elements antr嘆pics i els abi嘆tics. Paisatge Bi嘆tic-Antr嘆pic: les cases que formen un poblat a la selva constitueixen un paisatge amb mescla delements antr嘆pics sobre altres de bi嘆tics.
- 7. Evoluci坦 dels paisatges: lexplotaci坦 econ嘆mica de lespai natural provoca la humanitzaci坦 dels paisatges. Aquesta evoluci坦 se desenvolupa amb vries fases: 1) Espai 嘆ptim o climcic 2) Espai en regressi坦 3) Espai humanitzat En el medi natural els elements bi嘆tics se relacionen estretament entre ells i amb els elements abi嘆tics del sistema, que li serveixen dhbitat, generant un ecosistema. Aix鱈, podem dir que lecosistema 辿s el conjunt dels 辿ssers vius i en el medi que es desenvolupa la seva vida, aix鱈 com les relacions existents entre tots els seus elements. A m辿s a m辿s, cal tenir present lexist竪ncia dels biomes que s坦n el conjunt decosistemes caracter鱈stics duna zona biogeogrfica que comparteixen clima, vegetaci坦 i fauna.