�ݺ�ߣ

Escultura del s. XX
Carmen Barrero

Formes úniques de continuïtat en l’espai
Umberto Boccioni. 1913. Futurista
Bronze. MOMA

Manifest del Futurisme
1.Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2.El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
4.Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de
la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents
d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la
Victòria de Samotràcia.
7.No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra
mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per
reduir-les a postrar-se davant l'home.
9.Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el
gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
10.Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre
el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària.
11.Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta:
cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes;
cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes
elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades
als núvols pels recargolats fils dels seus fums;..........
12.És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i
incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva
fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
13.Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels
innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.
Filippo Tommaso Marinetti, "Le Figaro", 20 de febrer de 1909

Formes úniques de continuïtat en l’espai
Umberto Boccioni. 1913. Futurista
Bronze. MOMA
Volia trobar “ no la forma pura, sinó el ritme plàstic
pur; no la construcció del cos, sinó la construcció de l
’acció del cos”
Postulats:
-solidificació de l' impressionisme.
- expansió dels cossos en l’espai.
- simultaneïtat.
- compenetració dels plans.
-dinamisme
- tema
“destruïm-lo tot i proclamen la total i absoluta abolició
de la línia finita i de l’estàtua tancada.....la
reconstrucció abstracta dels plànols i del volums que
determinen les formes, no el seu valor figuratiu”

Forma aerodinàmica
Deformació de les masses
( músculs pectorals, cames)
Materialització de les masses atmosfèriques: aletes
Desdoblament de la imatge
( imatges en la retina). Simultaneïtat
Adaptació del cos a la velocitat
Elements cubistes: plans geomètrics
Captació del moviment
Volums còncaus i convexos que es
tallen en arestes
Composició oberta, centrífuga
Elevació que dona sensació
de lleugeresa

Victòria alada de samotràcia. Període hel·lenístic
Moneda de 20 ctm

La ciutat s’aixeca, 1910
La velocitat
Marcel Duchamp

Dinamisme d’un gos amb corretja
velocitat
La noia que corre
per balcó
Giacomo Balla

El Profeta.
Pau Gargallo.
1933
235x65x50

El Profeta.
Pau Gargallo.
1933
Composició
oberta
Bronze
Exempta, dempeus
Eix central
Equilibri entre línia
Vertical i corba
Contraposició de
Línies corbes amb
Línies rectes
buit
Bastó autoritat
Pell corporeïtat
Gest tens i
amenaçador

El Profeta.
Pau Gargallo.
1933
Composició
oberta
Buit emmarcat per llavis prims
Cabell i barba cert
moviment
Buit envoltat per elements
Corbats sensació de
volum
El cap concentra la força del
personatge
Moviments: cubisme, impressionisme, expressionisme,
simbolisme

Cap de profeta. 1926
Kiki de Montparnasse. 1928

Cap de la Montserrat cridant.
Juli González

Juli González
Venus del mirall Home Cactus

1908 Leandre Cristòfol i Peralba neix a Os de Balaguer (Lleida).
1922 Es trasllada a la ciutat de Lleida i inicia la seva formació acadèmica mentre treballa de fuster.
1930 Participa per primera vegada en una exposició col•lectiva amb altres companys d’estudi, sota el nom “Uns Altres”,
fent referència a l’altra agrupació artística lleidatana de l’època, “Cau d’Art”, d’orientació més tradicional.
1932 Forma el grup Studi d’Art, dins el qual establirà estrets lligams amb un altra de les figures artístiques del moment, el
pintor Antoni G. Lamolla, company d’avantguarda.
1933 En el marc d’una mostra del grup, Cristòfol presenta per primera vegada una obra no figurativa, De l’aire a l’aire,
iniciant una línia d’experimentació creativa molt personal. És aquest també el moment en què es vincula al grup
d’intel•lectuals agrupats a l’entorn de la revista Art, editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament
avantguardista i heterodoxa i en la qual publica alguns dibuixos el pintor Lamolla i els seus primers poemes i escrits un
jove Josep (Manuel) Viola.
1935 Cristòfol celebra la seva primera exposició individual al Centre Mercantil de Lleida, on presenta un recull de tota la
seva obra, tant la figurativa de tendència expressionista com ’experimental, amb la presència de sis obres no figuratives
integrades en l’horitzó del surrealisme.
1936 Cristòfol i Lamolla participen en l’exposició Logicofobista de Barcelona, organitzada per l’Associació d’Amics de l’Art
Nou (ADLAN), gràcies a les gestions dutes a terme per Josep Viola, un dels organitzadors i teòrics de la mostra. Esclata
la Guerra Civil i malgrat les dificultats del moment Cristòfol no atura la seva activitat creativa, tot i participar en iniciatives
de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.
1938 Obres de Cristòfol formen part de les exposicions internacionals de surrealisme de París i Tòquio, gràcies a les
gestions dutes a terme per Viola i Benjamí Peret.
1939 En acabar la guerra, amb tots els seus companys d’avantguarda exiliats, Cristòfol és internat en diferents camps de
refugiats i de treball; un cop alliberat, realitza estudis a Barcelona i Madrid i, finalment, s’instal•la a Lleida, al seu antic
taller, cap al 1943, dedicant-se a l’encàrrec escultòric i a l’ofici de l’ebenisteria.
1949 Cristòfol reprèn la seva activitat expositiva amb una mostra individual a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, presentant la
seva producció figurativa de temàtica popular centrada en la dona i els seus santcristos sofrents d’inspiració romànica,
encara que no s’està de presentar algunes de les seves peces experimentals d’abans de la guerra.
1950 La seva presència en exposicions col•lectives arreu del país comença a ser una realitat (1950, III Saló d’Octubre de
Barcelona; 1951, Biennal Hispanoamericana i Saló d’Octubre; 1952, Cercle Maillol de Barcelona, etc.). En tots aquests
certàmens presenta exclusivament obra figurativa que li proporciona un cert grau de reconeixement.

1953 És becat per l’Institut Francès de Barcelona per viatjar a París.
1958 Cristòfol presenta en l’exposició individual Abstractos el resultat del treball experimental reiniciat un
any abans, induït potser pels aires de renovació artística que es respiren a la ciutat. Aquesta mostra incloïa
una selecció d’obra no figurativa realitzada entre els anys 1933 i 1940 i la presentació de la sèrie Ralentís
la represa del seu treball creatiu més experimental. D’aquest moment són també les sèries Planimetries i
Plans i Volums.
1959 Des d’aleshores i gairebé amb una periodicitat metòdica, Cristòfol anirà produint tota una sèrie de
treballs (Volumetries, 1959-1960; Situacions i Ordenacions, 1960-1963; Trajectòries i Ritmes, 1963-1967;
Elements
competitius i Forma-Consum, 1970-1975; Alfa-Omega-Alfa, 1980) a través dels quals s’anirà construint una
de les trajectòries més singulars de l’escultura espanyola contemporània.
1975 Amb la participació en les exposicions Surrealismo en España 1929-1950 a la galeria Multitud de
Madrid i Surrealisme a Catalunya 1925-1975 a la galeria Dau al Set, i sobretot a El Surrealismo en España
(1994) al MNCARS de Madrid s’inicia la recuperació de Cristòfol com un dels artistes clau de l’avantguarda
espanyola d’abans de la guerra.
1989 La realització d’una exposició antològica a la Fundació Miró de Barcelona i a l’Institut Valencià d’Art
Modern restitueixen la vertadera dimensió de l’obra de Cristòfol, més enllà de l’horitzó del surrealisme, i el
situen com un dels escultors fonamentals del segle XX a Espanya. Fet que corrobora la seva participació en
la mostra Què és l’escultura contemporània? al Centre Pompidou de París. La seva obra es veurà des
d’aleshores al costat dels grans noms de l’art espanyol (Joan Miró, Dalí, Àngel Ferrant...). Aquest any rep el
Premi Nacional d’Arts Plàstiques de mans del rei Joan Carles. Fa donació a l’Ajuntament de Barcelona
d’una part molt important de la seva obra —80 objectes, escultures i dibuixos—, que més tard s’integraran
als fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
1995 Cristòfol rep a Lleida la Medalla Morera (màxima distinció artística de la ciutat) i s’inaugura la sala que
porta el seu nom, on es presenta la donació que va fer a l’Ajuntament de Lleida el 1990, formada por 69
escultures, objectes i relleus i 10 dibuixos.
1998 Mor a Lleida als 90 anys d’edat. Un any després, la seva família donarà a l’Ajuntament la seva
col•lecció privada.

Nit de lluna
Leandre Cristòfol. 1935
Fusta. Surrealisme. MNAC
“Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir
una de les primeres obres surrealistes.[...] Va arribar un
moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus
pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’
aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria
amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record,
i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”.

Ou de sargir
Fus de filar. Eix de simetria diagonal
Peça circular de color blau
Llum natural, prové del
color beix de la fusta
assemblage
Moviment fictici
rigidesa
mobilitat
Textura llisa, brillant, suau i dura
arbre
lluna

De l’aire a l’aire. Pati Herrerià.
1933
Plaça George Orwell. BCN
Aurèola astral. 1936 MNAC

Les dues edats. 1960
Harmonia estel·lar. 1957
Alexander Calder

A. Giacometti. Punta en el ojo. 1932
Bonança,1973
Marcel Duchamp

El desconsol.
Josep Llimona.1907
Modernisme

Dolor i Resignació. 1903
Família Vilanova. Cementiri de Montjuïc

El desconsol.
Josep Llimona.1907
Modernisme
Composició triangular, asimètrica, tancada
Textura més suau
Inacabat, textura més gruixuda
Cabells modernistes
Gest d’abatiment
Línies compositives
diagonals
Peus poc definits
Clarobscur
Actitud de feblesa i
fragilitat
L’amagament del rostre
intensifica el seu dolor.

Fris de l’arc de triomf de
BCN
Ramon Berenguer III
Panteó familiar Massaguer.
Arenys de Mar

Monument al Doctor Robert.
Plaça Tetuán

Danaide
Cupido i psique
Andròmeda
Rodin

Edward Burne-Jones
Prerafaelista

Figura Jacent
Henry Moore. 1938
Art abstracte. Biomorfisme

Figura Jacent
Henry Moore. 1938
Art abstracte. Biomorfisme
Composició tancada,
horitzontal
Diagonals, corbes
Cap petit en relació al cos
Buit com absència de
Matèria.
Formes sinuoses
Escultures figuratives,
exempta
Material: pedra
Mirada buida
Al foradar vol mostrar el volum i la
tridimensionalitat

Escultures de Chac Mool
Venus paleolítica

Henry Moore
Figures ajagudes
Grup familiar. 1948-49
Figura reclinada. 1929

Dibuixos de gent en el metro de Londres. 1941

Stabile-mobile
Alexander Calder.1965
Art cinètic.
Per mi, l’univers és la base de tota
la meva obra

Stabile-mobile
Alexander Calder.1965
Art cinètic
Escultura no figurativa
Filferros i plaques de metall
Escultura exempta, dempeus
Lluna
terra
sol
Stabile fixe
Nom proposat per H. Arp
Mobile moviment
diagonals
Colors plans,
Acabats pulit
Solidesa, immobilitat
Fragilitat, mobilitat

Alexander Calder
Font de mercuri

Vol d’ocell. Miró
Mondrian
Duchamp . 1913

Op Art.
Vega, 1957. Victor Vasarely.

Dona i Ocell
Joan Miró. 1982
Plaça Joan Miró.
22m. Formigó, trencadís ( Joan Gardy Artigas)
Surrealisme

Verticalitat
Monumentalitat
Línia horitzontal, discontinuïtat
Moviment ascendent
Textures, matisos, llum
Dinamisme en la part superior

Elogi de l’aigua.
Eduardo Chillida. Abstracte. 1987
Parc de la Creueta del Coll
54 tones. Formigó i acer
Las cualidades que uno necesita para ser un buen portero son
exactamente las mismas que para ser un buen escultor. En ambas
profesiones debes tener una buena relación con el tiempo y el espacio
Eduardo Chillida

Formigó armat
acer
Forma geomètrica
Formes ondulants
buit
Composició equilibrada,
dinàmica, asimètrica
Diferents punts de vista
Textura semi rugosa
monocroma
Importància de la gravetat
i l’aire

Elogi de l’aigua.
Eduardo Chillida. Abstracte. 1987
Parc de la Creueta del Coll
Força de gravetat (vertical)
Expansió horitzontal dels braços
Moviment de reclusió

Maqueta porexpan, esc. mida real
es recobreix de fusta (encofrat)s’omplirà
de formigó solidificarà  es traurà la fusta

Mutació
caòtica
ordenada
recta
corba
vertical
horitzontals

Lugar de encuentro III.
Madrid. Paseo de la Castellana

Maman.
Louise Bourgeois.
1999. Bronze , acer inoxidable i marbre
Expressionisme. Bilbao.

Superfície rugosa
Expressen moviment
Plaques assemblades
Teixit metàl·lic. Pedres blanques de marbre dintreVersió de la dona- casa.
Retorn al cos de la mara, refugi
Les meves obres són una reconstrucció del passat. En elles el
passat s’ha tornat tangible; però a la vegada estan creades amb
la finalitat d’oblidar el passat, per derrotar-lo , per reviure’l a la
memòria i possibilitar el seu oblit ".

Art de l’ histèria. 1993 Femmes maison. ( anys 40)
Guarides/ cèl·lules

Spiral woman
Janus Fleuri. 1968

�ݺ�ߣ

Escultura del s. xx

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to Escultura del s. xx (20)

More from Carmen Barrero (20)

Escultura del s. xx