El crit
Download as PPTX, PDF2 likes2,008 views
Comentari PAU de "El crit" de E. Munch.
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to El crit (20)
More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)
El crit
- 2. Fitxa t竪cnica T鱈tol: El crit. Autor: Edvard Munch (Loten, 1863 Ekely, 1944) Cronologia : 1893 . T竪cnica: oli i tremp sobre cartr坦. Dimensions: 91 x 73 cm. Estil: expressionista. Tema: al揃leg嘆ric. Localitzaci坦: Nasjonalgalleriet (Oslo).
- 3. Obres del mateix autor: La nena malalta (1885-1886)
- 5. La dansa de la vida (1899-1900)
- 6. Biografia de lautor Edvard Munch va abandonar la carrera denginyeria el 1880 per dedicar-se a la pintura. Afectat per les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana gran, la seva obra va reflectir una actitud trgica i desesperada de la vida. Al 1885, viatj per primera vegada a Paris, on va con竪ixer les propostes m辿s avantguardistes del moment i va quedar admirat especialment del tractament del color aix鱈 com dels plans en lobra de Gauguin. Crist groc cre A partir El daqu鱈 (1889) un estil personal, en el qual accentu lexpressivitat a trav辿s de la l鱈nia, redu鱈 de manera esquemtica les figures i va fer un 炭s simb嘆lic del color.
- 7. Aquesta visi坦 va escandalitzar la cr鱈tica i el p炭blic, per嘆 va influir enormement sobre els pintors germnics, sobretot durant la seva estada a Alemanya, entre el 1892 i el 1908, any en qu竪 va caure en una depressi坦 profunda i va ingressar en una cl鱈nica de Copenhaguen. Una vegada recuperat, Munch va canviar el seu estil pict嘆ric i va mostrar una actitud m辿s convencional i extravertida. El 1908 reb辿 alguns encrrecs oficials a Oslo, on va viure fins a la seva mort. El sol (1909-1911) Vampir (1892)
- 8. Descripci坦 formal Al centre de la imatge, i en primer terme, apareix un personatge estrany sobre un pont amb les mans al cap i amb la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. A lesquerra, i en un segon pla, dues persones caminen alienes al seu deliri. Darrere el pont, lescena es completa amb un angoixant paisatge mar鱈tim, en el qual naveguen dues petites embarcacions.
- 9. Langoixa reflectida pel personatge principal sexterioritza plsticament sobre la tela mitjan巽ant una l鱈nia corba i sinuosa, amb la qual Munch perfila tant la figura com lentorn natural que lenvolta. El desequilibri visual es complementa, a m辿s, amb la for巽a diagonal que divideix lobra en dues parts pont i paisatge-, i que ajuda a a誰llar lindividu de les altres persones que hi ha darrere seu. Precisament aquestes persones, juntament amb les dues embarcacions del fons, semblen els 炭nics elements i reals del quadre, per la qual cosa Munch utilitza la l鱈nia recta, que suggereix estabilitat. En conjunci坦 amb la forma, tamb辿 els colors deixen a un costat la c嘆pia mim竪tica de la natura per centrar-se en una visi坦 subjectiva de lescena. Per refor巽ar aquesta percepci坦, Munch ha mesclat duna manera violenta i irreal blaus, vermells, grocs i ataronjats, sense cap tipus de transici坦, fet que reflecteix un estat d{nim convuls.
- 10. Temtica Sobre un pont, un home crida angoixat i aquesta sensaci坦 dangoixa sembla que es transmet a lentorn natural. Lescena no mostra una realitat objectiva, sin坦 el reflex del m坦n interior del personatge principal, descrit per lartista en unes notes autobiogrfiques el 1882: Anava caminant pel passeig el sol es ponia-, de sobte el cel es va tornar vermell. Em vaig aturar. Cansat em vaig recolzar en una barana. Sobre la ciutat i el fiord blau no veia sin坦 sang i lleng端es de foc. Els meus amics seguien el seu passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, sol, tremolant dangoixa i vaig sentir el crit, extens, indefinit, de la natura.
- 11. Lobra sha volgut interpretar com un reflex de les pr嘆pies frustracions interiors de lartista i com una metfora visual de la soledat de lhome en la societat moderna. Tamb辿 shi ha volgut veure una cr鱈tica al m坦n falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat, en el fet que Munch transforma en un malson un dels llocs de passeig de les classes benestants. El model del personatge que crida ha estat identificat per lhistoriador de lart Robert Rosemblum amb la m嘆mia inca que hi ha al Mus辿e de lHomme de Par鱈s.
- 12. Models i influ竪ncies En opini坦 del mateix Munch, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci va estudiar lanatomia humana i va fer disseccions de cadvers, ell va intentar fer disseccions de les nimes.
- 13. En aquesta pretensi坦 de transmetre linterior hum, el pintor noruec es va fixar en lobra de Van Gogh, Gauguin i ToulouseLautrec, els treballs dels quals va poder contemplar a Par鱈s i en els quals hi ha un bon exemple de la representaci坦 dels estats d{nim. La seva est竪tica m辿s aviat t竪trica i pessimista, inspirada en la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard, guarda amb un paral揃lelisme curi坦s amb les pintures negres que Goya va pintar a la Quinta del Sord. La intensitat amb que va simbolitzar i va comunicar langoixa mental a trav辿s duna dispersi坦 il揃limitada i violenta dels colors i les formes va ser, sens dubte, un referent clar per a artistes, com Kirchner, del grup Die Br端cke, representant de lexpressionisme alemany de linici del segle XX. F. de Goya : Vells dElisabeth a Berlin Kirchner: Riba vermellamenjant (c. 1820) (1912)