Fitxes completes romànic
- 1. IES PORT D’ALCÚDIA Nom: Curs 2011-2012 Curs: Departament de Geografia i Història Data: Exterior Planta Alçat íٴDZ Catedral de Santiago de Compostel·la Autor Varis: Mestre Bernat, Mestre Mateu... DADES Cronologia 1075 – 1128 aprox. GENERALS Estil dzàԾ Localització Santiago de Compostel·la, La Coruña, Espanya Tipus d’edifici Edifici religiós: Catedral, església de peregrinació Tipus de planta Església de peregrinació, de planta de creu llatina de tres naus, capçalera amb girola i absidioles. Materials Pedra Sistema Sistema voltat: ús de l’arc de mig punt, voltes de canó i voltes constructiu d’aresta a les cobertes. Alçat interior dividit en diferents nivells: el primer nivell amb pilars cruciformes, en el segon nivell ens ANÀLISI trobam la tribuna, que permet il·luminar la nau central. FORMAL Suports Pilars cruciformes. Cobertes Volta de canó a la nau central. Volta d’aresta a les naus laterals i a la girola. Cimbori a la zona del creuer. Espai exterior Molt modificat, encara que ens deixa entreveure la monumentalitat primitiva, arquitectura de volums massisos escalonats, amb poques obertures, i presència de dues torres als peus de la Catedral. Estil (elements Estil romànic: planta de creu llatina de 3 naus, ús de l’arc de mig de l’estil) punt, volta d’aresta, cimbori cupulat, torres als peus, girola, absis i absidioles, murs potents de reble, tribunes... Funció Església de peregrinació, en què se custodien les relíquies de Santiago Apòstol, i era el punt i final de la ruta jacobea. A més ANÀLISI també podríem veure la funció didàctica, ja que té diverses ESTILÍSTIC portalades amb decoració escultòrica que pretenia fer arribar el AI missatge de Déu als fidels. SIGNIFICA Elements Plena harmonia constructiva: hi ha una perfecte relació entre les CIÓ DE simbòlics en la parts i el tot. La Catedral de Santiago de Compostel·la és un L’EDIFICI distribució de exemplar idoni per entendre l’arquitectura romànica, perquè se l’espai... pot apreciar la monumentalitat constructiva, la perdurabilitat en quant a material, i l’elegància i la sobrietat dels espais. La planta de creu llatina és un element simbòlic que fa referència a la creu de Crist.
- 2. íٴDZ Majestat Batlló Autor Desconegut DADES Cronologia Mitjan segle XII GENERALS Estil dzàԾ Localització MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) Mides 1,56 x 1,20 metres Tècnica Talla de la fusta Material Fusta de xiprer i castanyer policromada al tremp Tipologia Crist crucificat de 4 claus, vestit. Composició i Crist en majestat romànic, caracteritzada per: la simetria característiques compositiva, frontalitat i rigidesa en el tractament del cos, ANÀLISI formals poc interès per l’anatomia (vestit amb túnica llarga cenyida FORMAL I a la cintura i amb mànigues), antinaturalisme (frontalisme, ESTILÍSTICA hieratisme, desproporcions anatòmiques –grans mans, ull...- ), utilització de convencionalismes (ús de línies paral·leles a la barba o cabells, per representar els plecs del vestit també s’ha utilitzat línies paral·leles, etc), manca d’interès pel volum del cos, esquematisme combinat en el detallisme d’alguns elements (cabells, barba...). Elements Crist crucificat amb actitud serena, representa el triomf iconogràfics: sobre la mort. El Crist és un personatge viu, per demostrar la ANÀLISI què hi ha seva victòria sobre la mort. Deu regna després del seu SIGNIFICATIVA representat? martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví. Funció Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica.
- 3. íٴDZ Pintures de Sant Climent de Taüll Autor Desconegut Cronologia 1123 aprox. DADES Estil dzàԾ GENERALS Localització Actualment al MNAC. Originàriament a l’Església de Sant Climent de Taüll (Vall del Boí, Lleida, Catalunya) Mides Material i Pintura mural realitzada amb la tècnica al fresc tècnica Composició i La composició de les pintures estan regides per la característiques perspectiva jeràrquica (els personatge més important des formals del punt de vista religiós es troba al centre i de majors dimensions). Aquestes pintures exemplifiquen totes les característiques de la pintura romànica: les figures es troben perfilades per uns traços gruixats negres, que donen sensació plana a les figures, amb manca de volum i aspecte de bidimensionalitat. Utilització de colors plans, sense gradació ANÀLISI tonal, bàsicament primaris. Pintura molt estàtica, no hi ha FORMAL I moviment, representació simètrica i frontal dels ESTILÍSTICA personatges. A més a més, és una pintura antinaturalista, ja que té un caràcter simbòlic i molt expressiu, així com són unes figures on són presents les desproporcions (mans, nas, dits...). No hi ha presència de fons paisatgístic, les figures estan distribuïdes dins unes franges de colors, i separades per elements arquitectònics (la verge i els apòstols). Ús de tots els convencionalismes típics del romànic: rostres de gran esquematització i economia de traços (celles, nas, barba...), plecs de les teles esquemàtics i simètrics a partir de les línies paral·leles, peus en “v”, concepció geomètrica de la figura.
- 4. Elements Crist representat com a Jutge, emmarcat per una mandorla a iconogràfics: on s’inscriuen les lletres alfa i omega (principi i fi de totes què hi ha les coses), porta a la mà un llibre sagrat i amb l’altre amb representat? actitud de beneir. Al costats apareixen uns serafins i a la ANÀLISI part inferior els quatre Tetramorfos (Mateu àngel, Marc lleó, SIGNIFICATIVA Joan àguila, Lluc bou), i a la zona inferior es troben representats la Verge i apòstols. Funció Funció didàctica: acostar el missatge de Déu al fidel, majoritàriament analfabet.