Este documento presenta un proyecto para que estudiantes entre 10 y 12 a単os aprendan sobre la Edad Media a trav辿s de actividades que les permitan experimentar las diferentes clases sociales de ese periodo hist坦rico. Los estudiantes trabajar叩n en grupos para investigar sobre la sociedad medieval, construir maquetas de castillos y crear escudos de armas. Al finalizar el proyecto, cada grupo expondr叩 lo que aprendi坦 acerca del estamento que les toc坦 representar.
El castillo medieval era una fortaleza y casa donde viv鱈an los reyes, pr鱈ncipes y se単ores feudales con su familia y sirvientes. Se constru鱈an en lugares elevados para controlar los caminos y tierras circundantes, y se iban ampliando con nuevas torres y murallas seg炭n las necesidades del se単or feudal.
Los castillos estaban formados por torres, murallas, fosos y puentes levadizos para la defensa, y contaban en su interior con patios, pozos, herrer鱈as y otras instalaciones. Los maestros
Presentaci坦 en power point de l'evoluci坦 de la figura de Jes炭s des de l'art paleocristi fins a l'art figuratiu. Dedicat a les alumnes de l'INS de la Pobla de Segur.,
Presentaci坦 digital de les unitats d'art romnic i art g嘆tic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, 辿s una versi坦 1.0 sense corregir.
1. EL ROMNIC El despertar de lart a lEuropa del Feudalisme
2. Definici坦, Influ竪ncies i Difusi坦 El romnic 辿s el tipus dart que es desenvolupa a lEuropa Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII.
3. Influ竪ncies : Orientals, germniques i romanes daqu鱈 el nom de romnic- Difusi坦 : Es difondr i desenvolupar per tot Europa grcies a: les pelegrinacions de la Cristiandat (Santiago...).
11. Es manifesta sobretot a lArquitectura construcci坦 de castells, esgl辿sies i monestirs -, mentre que la Pintura i lEscultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions.
12. LART ROMNIC segles XI al XIII . Les caracter鱈stiques principals de les esgl辿sies romniques s坦n : El material de la construcci坦: pedra. Murs molt gruixuts amb contraforts. Predomini de larc de mig punt. El sostre era de volta de can坦. La planta tenia forma de creu. Acostumaven a tenir una torre o campanar. La cap巽alera sanomenava absis. Estaven decorades amb escultures i pintures de temes
17. Poc il揃luminades ( finestres estretes i atrompetades ) lloc de recolliment i oraci坦-.
18. Planta en forma de creu llatina que evoca la creu en qu竪 va morir Crist-. La nau principal 辿s m辿s llarga i ampla i la transversal rep el nom de transsepte . El lloc dencreuament 辿s el creuer , sobre el qual saixeca el cimbori , petita torre.
41. La Pintura del romnic tamb辿 tenia una doble funci坦: decorativa i didctica . Decorava linterior de les esgl辿sies a laltar i en els frescos- amb escenes i personatges b鱈blics.
42. Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la poblaci坦 cristiana podia llegir i con竪ixer els elements de la seva religi坦. Les Pintures romniques tenen una gran for巽a expressiva , per嘆 t竪cnicament eren molt senzilles.
54. Jo s坦c l' alfa i l' omega ( el principi i la fi ), va dir Crist quan va ressuscitar.
55. Color i composici坦 a) Predomini blau i vermell: La figura de Crist 辿s representada en color blau. -Els evangelistes, de color vermell. -Els serafins (monstres), de color marr坦n. b) S坦n figures planes, sense perspectiva. -Gran for巽a expressiva. -Senzillesa, sense volum ni profunditat c) La figura de Crist 辿s m辿s gran. Significa que Jes炭s 辿s m辿s important que els ap嘆stols. s el fill de D辿u i est per damunt de tot. d) Les figures s坦n esttiques. Nom辿s Crist t辿 moviment quant fa el gest de beneir.
57. Pintura. Frescos (II) Anunciaci坦 Mare de D辿u i linfant Pantocrtor i evangelistes Adam i Eva Pantocrtor
58. Significat Les pintures romniques tenien una finalitat didctica: difondre la religi坦 cristiana a una poblaci坦 que no sabia llegir ni escriure.
59. Aquesta pintura en concret est inspirada en els fets de l'Apocalipsis (Judici Final): per aix嘆, la figura de Crist 辿s m辿s gran i amb el seu gest transmet la fortalesa i autoritat divina.
