Resultats de la implementació d'un model d'hospitalització a domicili integral a Catalunya. Model basat en el hospital at home model britànic i australià adaptat a Catalunya.
Resultados de la implementación de un modelo de hospitalización a domicilio según modelo británico y7o australiano en Catalunya, liderado des del Servicio de Griatría y Cuidados Paliativos de BSA
Atenció domiciliària de l'evidència científica a com innovar en la pràctica c...Consorci de Salut i Social de CatalunyaSessions tècniques del CSC - 17 de març de 2016: "Què sabem de l'activitat domiciliària dels professionals sanitaris".
Presentació a càrrec de ebastià Santaeugènia, cap del servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials (BSA).
Hospitalització Domiciliària revisió de la evidènciaSebastià J. SantaeugèniaRevisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
Pòster "Hospitalització Domiciliaria Integral (HDI) vs hospitalització conven...Badalona Serveis AssistencialsTreball escollit finalista en la IV Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, celebrada el 28 de novembre de 2014 a Sitges. El pòster es basa en un projecte desenvolupat gràcies a l'aliança del Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials i l'empresa de rehabilitació domiciliària Corporación Fisiogestión.
AHC. Hospital Universitari Vall d'HebronInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari Vall d’Hebron. Antonio Sanjosé.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVH, considerats AHC.
¿Cómo mejorar la coordinación asistencial entre niveles de atención a los ser...Consorci de Salut i Social de CatalunyaSessions tècniques del CSC - 16 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Marta Aller, Sina Waibel e Ingrid Vargas, investigadoras del Servei d'Estudis en Prospectives i Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA).
Barcelona. Patologia degenerativa de l'aparell locomotorInstitut Català de la SalutAtesa l’elevada incidència en la patologia degenerativa de l’aparell locomotor i l’escassa evidència de tractaments passius, al Servei de Rehabilitació del CAP Sant Andreu hem desenvolupat un projecte en l'àmbit de la prevenció, tant a Atenció Primària tant a l’escola, com a secundària a l’àmbit ambulatori i, en l’àmbit terapèutic amb el tractament mèdic, que és complex i amb l’objectiu de minimitzar les seqüeles.
Mirando hacia el futuro óptica desde la gestión de centrosSebastià J. SantaeugèniaVisió des de la gestió de com un sociosanitari pot millorar la seva atenció i desenvolupar un model d'integració territorial
Infermeria enllac 2008Josep Maria Vilaseca LlobetThe liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió SanitàriaMercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Marco Inzitari - ParcSanitari Pere Virgili: Atenció intermèdia com a clau per...Fòrum Català d’Informació i SalutMarco Inzitari - ParcSanitari Pere Virgili: Atenció intermèdia com a clau per a una atenció integrada
HGTP Creació d’un grup de treball assistencial per analitzar reingressosInstitut Català de la SalutCreació d’un quadre de comandament(QC) setmanal amb informació individualitzada sobre els episodis de reingrés (Eina: Business Objects). S’indica si els reingressos han estat per EPOC i ICC, així com dels dies d’estada hospitalària dels dos episodis i del número de dies que han passat entre els dos episodis. També s’informa si el pacient està identificat com PCC (Pacient Crònic Complexe) o MACA (Malaltia Crònica Avançada). També es recull la necessitat de prealt després del primer ingrés. El QC es difon setmanalment a tot els membres del grup de treball i a tots els caps de servei de HUGTiP.
Institut Català de la Salut
AHC. Hospital Dr.Trueta de GironaInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Mortalitat en GRDs de baixa mortalitat al Consorci Sanitari de l'AnoiaSocietat Gestió SanitàriaPonència a càrrec de Carme Busqué Balsells. Cap de
Gestió Assistencial. Consorci Sanitari de l’Anoia, en el marc de la sessió Posant en valor l'efectivitat de la pràctica clínica organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i l'AQUAS el 30 de maig de 2018.
Girona. La UDENTG un exemple d’integració de nivells assistencialsInstitut Català de la SalutLa Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Vall d'Hebron. Impacte de la telemedicina en el maneig de pacients candidats ...Institut Català de la SalutLa telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible
oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats
permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació
preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre
terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé
derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.
AHC. Hospital Universitari Vall d'HebronInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari Vall d’Hebron. Antonio Sanjosé.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVH, considerats AHC.
¿Cómo mejorar la coordinación asistencial entre niveles de atención a los ser...Consorci de Salut i Social de CatalunyaSessions tècniques del CSC - 16 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Marta Aller, Sina Waibel e Ingrid Vargas, investigadoras del Servei d'Estudis en Prospectives i Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA).
Barcelona. Patologia degenerativa de l'aparell locomotorInstitut Català de la SalutAtesa l’elevada incidència en la patologia degenerativa de l’aparell locomotor i l’escassa evidència de tractaments passius, al Servei de Rehabilitació del CAP Sant Andreu hem desenvolupat un projecte en l'àmbit de la prevenció, tant a Atenció Primària tant a l’escola, com a secundària a l’àmbit ambulatori i, en l’àmbit terapèutic amb el tractament mèdic, que és complex i amb l’objectiu de minimitzar les seqüeles.
Mirando hacia el futuro óptica desde la gestión de centrosSebastià J. SantaeugèniaVisió des de la gestió de com un sociosanitari pot millorar la seva atenció i desenvolupar un model d'integració territorial
Infermeria enllac 2008Josep Maria Vilaseca LlobetThe liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió SanitàriaMercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Marco Inzitari - ParcSanitari Pere Virgili: Atenció intermèdia com a clau per...Fòrum Català d’Informació i SalutMarco Inzitari - ParcSanitari Pere Virgili: Atenció intermèdia com a clau per a una atenció integrada
HGTP Creació d’un grup de treball assistencial per analitzar reingressosInstitut Català de la SalutCreació d’un quadre de comandament(QC) setmanal amb informació individualitzada sobre els episodis de reingrés (Eina: Business Objects). S’indica si els reingressos han estat per EPOC i ICC, així com dels dies d’estada hospitalària dels dos episodis i del número de dies que han passat entre els dos episodis. També s’informa si el pacient està identificat com PCC (Pacient Crònic Complexe) o MACA (Malaltia Crònica Avançada). També es recull la necessitat de prealt després del primer ingrés. El QC es difon setmanalment a tot els membres del grup de treball i a tots els caps de servei de HUGTiP.
Institut Català de la Salut
AHC. Hospital Dr.Trueta de GironaInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Mortalitat en GRDs de baixa mortalitat al Consorci Sanitari de l'AnoiaSocietat Gestió SanitàriaPonència a càrrec de Carme Busqué Balsells. Cap de
Gestió Assistencial. Consorci Sanitari de l’Anoia, en el marc de la sessió Posant en valor l'efectivitat de la pràctica clínica organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i l'AQUAS el 30 de maig de 2018.
Girona. La UDENTG un exemple d’integració de nivells assistencialsInstitut Català de la SalutLa Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Vall d'Hebron. Impacte de la telemedicina en el maneig de pacients candidats ...Institut Català de la SalutLa telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible
oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats
permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació
preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre
terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé
derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.
Aposta per un model organitzatiu diferent en atencio primària. Experiència en...Societat Gestió SanitàriaProjecte finalista a la I edició dels Premis a Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
"Gestió Clínica Essencial" Els primers resultatsJordi VarelaPonència presentada per Jordi Varela en el marc de l'Acte de presentació del projecte "Essencial": afegint valor a la pràctica clínica. 7 de març de 2013. Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.
PPAC: proposta d'indicadors d'avaluacióInstitut Català de la SalutEl programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
En què ens pot ajudar el benchmarking de costos? La visió assistencialConsorci de Salut i Social de CatalunyaJornada de Benchmarking de costos hospitalaris - 24 de gener
Presentació a càrrec de Jordi Coderch, director del departament d’avaluació, innovació i recerca del SSIBE
Expertesa en atenció a la complexitat Sebastià J. SantaeugèniaAvaluació Integral de la persona en situació de complexitat, estratificació poblacional i Sistemes sanitaris integrats.
Evaluación integral de personas en situación de complejidad, estratificación poblacional y sistemas de atención integrada
Abordaje Multidisciplinar de la Fractura de Fémur - SEIOMM 2014Sebastià J. SantaeugèniaExperiencia de la implantación de una Integrated Care Pathway en un territorio urbano densamente poblado dirigida a pacientes ancianso con fractura de fémur. Primeros resultados y análisis de la evidencia científica actual al respecto.
II Jornada Atenció a la Cronicitat BNiBM - Els centres sociosanitaris i atenc...Sebastià J. SantaeugèniaPresentació en el marc de la jornada del territori del BNiBM. Que pot fer el sector sociosanitari en el marc del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat? Com pot orientar-se a l'atenció als ancians en situació de cronicitat i complexitat?
Ponencia simposio clínico en el 56º Congreso de la SEGG / 20º Congreso de la ...Sebastià J. SantaeugèniaPonencia sobre evidencia de modelos de atención integrada orientados a la atención de pacientes ancianos en situación de complejidad.
Mas MA, Segunda parte ponencia de Pamplona para la Sociedad Navarra GeriatriaSebastià J. SantaeugèniaEste documento describe el modelo de atención al paciente crónico complejo (MAMCC) implementado en Badalona, España. El MAMCC tiene como objetivo mejorar la atención a pacientes con altas necesidades sanitarias y sociales a través de una atención integrada y centrada en la persona. El modelo incluye programas preventivos comunitarios, hospitalización domiciliaria, hospitalización subaguda y postaguda. Estudios iniciales muestran que el modelo mejora los resultados funcionales y reduce las estancias hospitalarias en comparación con la
Primera parte ponencia de Pamplona para la Sociedad Navarra GeriatriaSebastià J. SantaeugèniaEl documento describe el modelo de atención al paciente crónico complejo desde la perspectiva de un sistema de salud integrado. Se define el problema de la cronicidad y la estrategia de Cataluña para abordarla. Se analizan ejemplos exitosos como el sistema de veteranos de EE.UU. y Kaiser Permanente, que muestran los beneficios de los sistemas integrados. Finalmente, se detalla el enfoque de Cataluña, incluyendo la identificación de pacientes complejos, la creación de planes de intervención individualizados y rutas as
L'atenció domiciliària al malalt crònic complexSebastià J. SantaeugèniaPresentació de la IX Jornada de Geriatria de BSA / Jornada d'atenció Intermèdia del CSC
Lideratge interdisciplinar jornada de qualitatSebastià J. SantaeugèniaComunicació oral premiada a la XII Jornada de Qualitat Assistencial.
En un gran nombre de tasques són necessaris cada vegada més no tan sols uns bons coneixements tècnics sinó també una òptima capacitat personal de liderar/dirigir. Saber-se liderar un mateix és una de les claus de l'èxit en la nostra vida professional i privada, com també ho és ser capaç de resoldre els problemes i prendre decisions. Tot això queda emmarcat amb una bona capacitat de comunicar. Aquests àmbits són els que podríem definir com a clau. Poques activitats es poden desenvolupar satisfactòriament sense tenir un bon domini en aquests camps
Clinical impact of pressure ulcers in patients admitted to a rehabilitation u...Sebastià J. SantaeugèniaPressure ulcers are common in patients admitted to rehabilitation units after acute illness and negatively impact outcomes. A study of 668 patients found that 16% had pressure ulcers at admission, with higher rates in surgical patients. Patients with pressure ulcers at admission had worse functional status, longer hospital stays, and were less likely to be discharged home compared to those without pressure ulcers. The findings suggest pressure ulcer prevention should be improved, especially in surgical units, and rehabilitation management optimized to mitigate negative impacts on recovery.
Pressure ulcers as a risk factor of discharge to acute care unit in older hos...Sebastià J. SantaeugèniaOral presentation in the next EWMA Congress in Copenhague http://ewma2013.org/conference-info/welcome.html
Pressure ulcers as a risk factor of discharge to acute care unit in older hos...Sebastià J. Santaeugènia
Hosp Domiciliaria Integral - Resultats del Servei de Geriatria a BSA
1. Hospitalització Domiciliària
Integral –
Un nou concepte a Catalunya
Sebastià J. Santaeugènia Gonzàlez
Servei de Geriatria i Cures Pal· liatives
Badalona Serveis Assistencials
5. Per què adaptar el Model Britànic a BSA
-Reducción riesgo de institucionalización
-Reducción ingresos en Larga Estancia
-Reducción riesgo de reingreso hospitalario
-Reducción riesgo de caídas
-Mejoría de la función física
-No reducción del riesgo de muerte
Rev Esp Geriatr Gerontol. 2014.
• Mas MA, Santaeugènia S. Hospitalización domiciliaria en el paciente anciano: revisión de la evidencia y oportunidades
de la geriatría. Rev Esp Geriatr Gerontol 2014
• Donohue K. Home-Based Multidisciplinary rehabilitation following hip fracture surgery: What is the evidence?
Rehabititaion Researh and Practice 2013
6. Reorganizació territorial de l’atenció postaguda
ALGORITME DE CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL EN MALALT AMB FRACTURA DE FÈMUR RSBNiBM
(Modificat i adaptat: de Dobkin BH N Eng J Med 2005;352:1677-1685 i Mas MA et al. Rev Mult Gerontol 2007;17(2):111-114)
Necessitat d’assistència
per mobilitat i autocura
(grau de discapacitat aguda)
PROGRAMA DE BAIXA INTENSITAT
A DOMICILI O RESIDÈNCIA
(Atdom + Rhb)
Capacitat d’aprendre
(participar en teràpies)
Suport adequat en domicili
PROGRAMA DE MITJANA INTENSITAT A DOMICILI (O RESIDÈNCIA)
EQUIVALENT A ATENCIÓ INTERMÈDIA
(Hospitalització domiciliària integral o equip ID similar)
PROGRAMA D’ALTA/MITJANA INTENSITAT
EN RÈGIM D’INTERNAMENT
EN UNITAT D’ATENCIÓ INTERMÈDIA
(U. ortogeriàtrica postaguts o similar)
Pacient amb fractura de fèmur aguda
(valoració integral a planta ortogeriàtrica d’aguts)
No, mínima
o no
Sí continuada*
Elevada
Moderada/Baixa
Sí
No
VERSIÓ COORDINADORS
9 12 13
*Inclou malalts amb mal pronòstic global
(malaltia avançada o terminal)
7. Hospitalització Domiciliària Integral a BSA
PROGRAMES D’HOSPITALITZACIÓ
DOMICILIÀRIA INTEGRAL
HDI
PER A L’ALTA PRECOÇ
POSTHOSPITALITZACIÓ
HDI
PER A LA PREVENCIÓ
D’INGRÉS HOSPITALARI
ATDOM PREVENTIU
PREVENCIÓ
SECUNDÀRIA
I TERCIÀRIA
E.A.R. RESIDENCIAL
SUPORT
A L’ÀMBIT
RESIDENCIAL
Hospital
Maneig
Continuat
domiciliari
Maneig
continuat
Primària o residencial
ATDOM
Alternativa a estades en unitats
d’hospitalització subaguda/postaguda
PROGRAMES PREVENTIUS
EN LA COMUNITAT
8. HDI a BSA: estratègies i processos
FACILITACIÓ D’ALTA
(ESD)
• QUIRÚRGICS
(ortogeriàtrics, sbt fractura fèmur)
• MÈDICS
(aguditzacions + det. funcional)
• ICTUS (NIHSS<10)
EVITACIÓ D’INGRÉS
(AA)
• MÈDICS RESIDENCIALS
(aguditzacions en demència;subaguts)
• MÈDICS ATDOM I PRIMÀRIA
(aguditzacions + det. funcional)
• MÈDICS I QUIRÚRGICS URGÈNCIES
(aguditzacions + det. funci. Med I COT)
9. Hosp Dom Integral: resum de la intervenció
Procedència HMB SGCP AP
EQUIP D’ATENCIÓ
GERIÀTRICA
A DOMICILI (AGD)
1. Avaluació Geriàtrica Integral
2. Plantejament d’objectius
3. Intervenció Interdisciplinària:
Diagnòstics
-Equip: Infermeres (2), metge
(1), Gestor Cas (1), treball social (7)
-Externs: Fisio, TO i TS
Estada
mitjana
(dies)
MILLORIA ESTABILITAT EMPITJORAMENT
AP No AP SGCP
HMB
Segons resultat
funcional:
(guany =
IBa - IBi)
Destinació d’alta
amb condicionants
d’alta a no AP
-Continuació RHB
-Situació terminal
Agudització greu
10. Descripció de la intervenció HDI (I)
• Equip interdisciplinari implicat:
1 geriatre + 2 DUI geriàtriques (BSA), 4 fisios + 1 TO (Fisiogestión)
Suport de TS de les ABS de BSA (oportunitat d’integració)
• Capacitat tècnica d’hospitalització domiciliària convencional + rehabilitació
• Visita en les primeres 24h d’alta hospitalària
• Mateix protocol que a unitats d’hospitalització d’El Carme
Analítica més ECG ingrés i control (accés a radiologia d’HMB)
Reunió ID d’objectius: en la 1ª setmana d’ingrés
Revisió d’objectius entre 21-30 dies d’ingrés
• Seguiment continuat:
DUI 13hx7dies + 40h metge geriatrex5dies
+ Telefònic metge guàrdia El Carme (de 21h a 8h + cap setmana)
11. Descripció de la intervenció HDI (II)
Nombre de visites presencials/pacient: 44
Infermeria 16
Mèdiques 8
Terapeutes 20
Nombre de visites telefòniques/pacient: 10
Tenim en curs estudi de costos per malalts postaguts ortogeriàtrics*
*Mas MA, Pujol C, Closa C, Santaeugènia S. Hospitalització domiciliària integral (HDI): experiència col·laborativa entre un
servei de geriatria i un de rehabilitació domiciliària per malalts ortogeriàtrics.
III Jornada de Pla de Salut 2011-2015, Sitges (projecte finalista)
13. Resultats Globals del Model H.D.I. ESD vs H.D.I. AA
Variables Hosp Domi Integral A.A. Hosp Dom Integral ESD Sig. (p=)
N= 487 217 (45%) 270 (55%)
Gènere D 68% D 68% n.s.
Edat (anys) 84.41 84.37 n.s.
Estada mitjana 49.33 43.15 <0.05
IBi/Iba/Guany 37/60/23 43/67/23 <0.05/<0.05/n.s
Charlson 2.05 1.96 n.s.
N SDG 5.46 4.85 <0.05
Destí alta
Alta total a AP 78% 72% n.s
Alta total a Hosp Aguts 7.8% 14% <0.05
Alta a CSSC 12.9 7.4% <0.05
Exitus 0.5% 0.7% n.s
Dels pacients en HDI AA 20.7% OTG, 65% Mèdics i 10.6%
ictus.
14. Resultats Globals del Model H.D.I. ESD vs Postaguts A.I.
Variables Postaguts A.I. Hosp Dom Integral ESD Sig. (p=)
N= 860 579 281
Gènere D 68% D 70% n.s.
Edat (anys) 80.4 84.19 <0.05
Estada mitjana 61.47 41.95 <0.05
IBi/Iba/Guany 43/67/24 42/66/24 n.s
Charlson 2.27 1.91 <0.05
N SDG 4.33 4.98 <0.05
UPP (%) 15 20 n.s
Demència/Delirium (%) 21.9/5.9 35.6/18.1 <0.05
Depressió (%) 20.7 13.2 <0.05
Immobilitat/Caigudes (%) 31.3/36.6 22.4/ 56.6 <0.05
Incontinència/Constipació (%) 48.2/35.2 59.1/55.5 <0.05
Polifarmàcia/Malnutrició (%) 62.3/15.7 86.1/38.8 <0.05
Alta total a AP 80% 76.2% n.s
Alta total a Hosp (Inclou AI) 7.3% 14.2% <0.05
Alta a LTC 7.8% 8.2% n.s
Exitus 5% 1.4% <0.05
15. Support Discharge en pacients Ortogeriàtrics
Variables Postaguts Ortogeriàtrics Hosp Dom Int Orto Sig. (p=)
N= 381 273 108
Gènere D 82% D 87% n.s.
Edat (anys) 80,9 82.3 n.s.
Estada mitjana 61 45.67 <0.05
IBi/Iba/Guany 49/78/29 46/78/32 n.s.
Charlson/UPP/Demència/T
n.s.
marxa/Incontnència/inf rep
N SDG 4.77 4.01 <0.05
Delirium/ (%) 4.8 13.9 <0.05
Depressió (%) 22.3 11.1 <0.05
Caigudes (%) 40 74.1 <0.05
Polifarmàcia (%) 50 88.9 <0.05
Constipació (%) 37 57 <0.05
Malnutrició (%) 15 34 <0.05
Alta total a AP (%) 88.6 88 n.s.
Alta total a Hosp / LTC (%) 4.4/6.6 8/3.7 n.s.
Exitus (%) 0.4 0 n.s.
16. HDI – Ortogeriàtrics – Procès Fractura de Maluc
N 178 Atención Intermedia
(N = 135)
Hosp. Domi. Integral
(N = 43)
Valor de p
Ganancia funcional
mediana (Q25-Q75)
31 (18-43) 3235 (22-44) 0.293
Eficiencia Rehabilitadora
mediana (Q25-Q75)
0.51 (0.23-0.79) 0.79 (0.48-1.1) 0.002
Relación ganancia funcional/pérdida
funcional
mediana (Q25-Q75)
0.84 (0.47-1) 0.90 (0.64-1.16) 0.287
Destino al alta, n(%)
domicilio o residencia habitual 115 (85.2) 37 (84.1) 0.723
hospital d’aguts 7 (5.2) 4 (9.1)
recurs de llarga estada 12 (8.9) 3 (6.8)
exitus 1 (0.7) 0
Estancia en agudos
mediana (Q25-Q75)
14 (11-20) 11 (8-14) <0.001
Estancia Atención Intermedia
mediana (Q25-Q75)
57 (44-81) 43 (32-56) 0.001
Estancia total
mediana (Q25-Q75)
75 (58-98) 56 (41-67) <0.001
• Santaeugènia S, Mas MA. Direct admission to intermediate care for older adults with reactivated chronic diseases: avoiding both conventional
hospitalization and emergency department use? J Am Med Dir Assoc 2013
• Santaeugènia S, Mas MÀ. Impact of pressure ulcers on outcomes in inpatient rehabilitation facilities. Am J Phys Med Rehabil. 2014
17. HDI – Ortogeriàtrics – Procès Artroplàstia (PTG+PTM)
N = 97 Atención Intermedia
(N = 75)
Hosp. Domi. Integral
(N = 22)
Valor de p
Ganancia funcional
mediana (Q25-Q75)
29 (22-35) 26.5 (18-32) 0.941
Eficiencia Rehabilitadora
mediana (Q25-Q75)
0.63 (0.41-0.95) 0.67 (0.43-0.74) 0.789
Relación ganancia funcional/pérdida
funcional
mediana (Q25-Q75)
1 (0.87-1.13) 1 (0.82-1.14) 0.064
Destino al alta, n(%)
domicilio o residencia habitual 72 (96) 21 (95.5) 0.783
hospital d’aguts 2 (2.7) 1 (4.6)
recurs de llarga estada 1 (1.3) 0
exitus 0 0
Estancia en agudos
10 (8-15) 11 (9-17) 0.769
mediana (Q25-Q75)
Estancia Atención Intermedia
mediana (Q25-Q75)
46 (36-58) 43 (35-45) 0.159
Estancia total
mediana (Q25-Q75)
59 (44-71) 54 (42-57) 0.276
• Santaeugènia S, Mas MA. Direct admission to intermediate care for older adults with reactivated chronic diseases: avoiding both conventional
hospitalization and emergency department use? J Am Med Dir Assoc 2013
• Santaeugènia S, Mas MÀ. Impact of pressure ulcers on outcomes in inpatient rehabilitation facilities. Am J Phys Med Rehabil. 2014
18. HDI – Ortogeriàtrics – Miscelània Ortogeriàtrica
N = 92 Atención Intermedia
(N = 66)
Hosp. Domi. Integral
(N = 26)
Valor de p
Ganancia funcional
mediana (Q25-Q75)
33 (22-54) 31.5 (14-46) 0.319
Eficiencia Rehabilitadora
mediana (Q25-Q75)
0.63 (0.37-0.90) 0.46 (0.25-0.66) 0.186
Relación ganancia funcional/pérdida
funcional
mediana (Q25-Q75)
0.93 (0.42-1) 0.88 (0.45-1) 0.889
Destino al alta, n(%)
domicilio o residencia habitual 48 (88.9) 15 (83.3) 0.683
hospital d’aguts 1 (1.9) 1 (5.6)
recurs de llarga estada 5 (9.3) 2 (11.1)
èxitus 0 0
Estancia en agudos
9.5 (0-17) 3 (0-10) 0.016
mediana (Q25-Q75)
Estancia Atención Intermedia
mediana (Q25-Q75)
58 (44-76) 63 (49-77) 0.829
Estancia total
mediana (Q25-Q75)
71.5 (53-91) 66.5 (55-83) 0.217
• Santaeugènia S, Mas MA. Direct admission to intermediate care for older adults with reactivated chronic diseases: avoiding both conventional
hospitalization and emergency department use? J Am Med Dir Assoc 2013
• Santaeugènia S, Mas MÀ. Impact of pressure ulcers on outcomes in inpatient rehabilitation facilities. Am J Phys Med Rehabil. 2014
20. Early Support Discharge amb pacients amb Ictus
L’estada mediana de pacients amb ictus a Hospital es d’11
dies i 41 dies a Convalecència.
Alta a domicili de pacients amb ictus derivats a A. Intermèdia
del 65.4%.
* Dades Document Central de Resultats d’Atenció Sociosanitària 2013.
** Mas MA, Santaeugènia S. Hospitalització Domiciliària Integral en ictus: adaptació d’esquemes Internacionals d’Early Supported Discharge a
malalts catalans. IV Jornada del pla de Salut 2011-2015. Sitges 28/11/2014
21. Advoidance en pacients institucionalitzats
N= 490 Hosp. Domi. Integral a
NH
53 crisis
Gènere D 72%
Edat (anys) 86
Estada mitjana 50
IBi/Iba/Guany 28/50/22
N SDG 5.87
Delirium/Inmobilitat (%) 28,3/43
Depressió/ Demència (%) 18.9/54.7
Caigudes (%) 66
Polifarmàcia (%) 86
Constipació/incontinència (%) 64/83
Malnutrició/UPP (%) 39.6/24.5
Alta total a AP (%) 75.5
Alta total a Hosp / CSSC (%) 9.4/15
Exitus (%) 0
23. HDI vs Postaguts - Anàlisi de Cost directe d’Atenció OTG
N = 367
mediana (Q25-Q75)
A. Intermedia
(N = 276)
Hosp. Domi. Integral
(N = 91)
* Segons article Pueyo MJ et al. Análisi de coste-utilidad e impacto presupuestario de la prevención primaria con alendronato de la
fractura osteoporótica de cadera en Cataluña. Reumatol Clin 20123;8(2):128-34
**Càlcul fet per cost d’atenció professional, no contemplat cost farmàcia, ni estructura física (no son comparables)
Valor P
Coste médico
(rehabilitador + geriatra
en HDI)
488 (366-642)
532 (426-681)
0.298
Coste enfermería 1174 (880-1544) 568 (439-748) <0.001
Coste auxiliares 1612 (1209-2119) -
Coste celador 132 (99-174) -
Coste terapia (T.O. +
fisioterapia)
251 (188-330) 360 (320-440) <0.001
Coste total postaguts
(Euros)
3.657 (2743-4809) 1.464 (1236-1873) <0.001
24. Cost global del procés segons dx - Fèmur
* Segons article Pueyo MJ et al. Análisi de coste-utilidad e impacto presupuestario de la prevención primaria con alendronato de la fractura
osteoporótica de cadera en Cataluña. Reumatol Clin 20123;8(2):128-34
**Càlcul fet per cost d’atenció professional, no contemplat cost farmàcia, ni estructura física (no son comparables)
25. Cost global del procés segons dx – Artroplàsties (PTM+PTG)
* Segons article Pueyo MJ et al. Análisi de coste-utilidad e impacto presupuestario de la prevención primaria con alendronato de la fractura
osteoporótica de cadera en Cataluña. Reumatol Clin 20123;8(2):128-34
** Càlcul fet per cost d’atenció professional, no contemplat cost farmàcia, ni estructura física (no son comparables).
26. Cost global del procés segons dx – Miscelània OTG
* Càlcul no fet per heterogenicitat dels diagnòstics que inclouen entre altres: fractura de branques pèlviques, fractura vertebral, fractura ós llarg (tíbia,
…).
**Càlcul fet per cost d’atenció professional, no contemplat cost farmàcia, ni estructura física (no son comparables)
27. Conclusions (I)
I. HDI és una adaptació del model d’hospitalització domiciliària multidisciplinari:
Àmpliament validat a nivell internacional (evidència clara)
Adaptat al pacient gran
Situacions de complexitat clínica
Resultats clínics favorables similars a At. Intermèdia o superiors en
funció del tipus de procés
Menys costos directes que hospitalització convencional
Sense diferències clíniques entre ESD i AA.
Probables costos inferiors en AA versus ESD
Mas MÀ, Santaeugenia S, Sicras A, Cunill J. J Nutr Health Aging 2013;17(S1):S833