ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
jESÚS=CRIST?
SARAHERRERFERNÁNDEZ
LAURABLÁZQUEZÁLVAREZ
índex
1.DOCUMENTSSOBREÚDENATZARET
2.COMERAPALESTINAENAQUELLTEMPS
3.LAVIDASOCIALENTEMPSDEÚ
1.DocumentsúdeNatzaret
evangelis
➢ Què són?
- Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana.
- Escrits sobre vida i missatge de ú de Natzaret (Jesucrist).
- Els escrits principals són de Mateu,Marc,Lluc i Joan (recollits a la bíblia)
- Parla de l’amor de Déu cap a l’humanitat (enviant al seu “únic fill”)
- Vivències començament cristianisme, història de ú i resultat de la seva predicació
- Escrits entre els segles I i V.
- 2 tipus
2.1.Canòniques (Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan)
2.2. Apòcrifs
evangelis:origen
➢ Origen del nom
- Deriva del grec “evangelion”
- Originàriament designava la recompensa oferta al missatger portador de bones noves.
- En plural, indicava les ofrenes presentades als déus en agraïment per una bona notícia
rebuda.
- cristianisme utilitza també el terme per a expressar que una realitat és comunicada i provoca
alegria en qui la rep.
- Segles I-V
- Basats en tradició oral
DocumentúdeNatzaret➢ Història
- Des dels orígens de l'Església→ Deixebles de ú conserven l'ensenyament del Mestre.
- Segueixen pautes literàries d’època, diferents tradicons orals (més tard les tradicions es
passen a escrit)
- Sorgeixen col·leccions de paràboles, de miracles i de paraules i episodis de la vida de ú,
com també la narració de la passió.
- Presentació del missatge cristià, la vida i l'activitat de ú→ punt de referència constant→
neixen els evangelis.
- Autors dels evangelis NO es conformen a recollir el material literari i organitzar-lo,sinó que,
afegeixen informacions pròpies, elaboren obres (altura teològica) i una configuració literària
particular.
- I s’arriba així→ als evangelis:
· 4 narracions
· Segueixen el fil conductor de la vida de ú
· Exposen el conjunt de la fe cristiana.
evangelis:canònicsiapòcrifs
➢ Evangelis Canònics
- Evangelis acceptats per autoritats eclesiàstiques com part del cànon del Nou testament
- Transmeten autènticament la tradició apostòlica i estan inspirats per Déu.
- Abarquen els evangelis sinòptics (Marcos, Mateu, Lucas, Joan)
·Sagrades escriptures al Concili de Trento
· Primer fou Marc
- Enfonsa les arrels d’allò que apòstols van veure i escoltar de ú&Aparicions d’ell després de
la seva mort
- Les tradicions van anant prenent forma de relats o d'ensenyaments sobre ú
- Comunitats cristians demanen més relats sobre vida ú → sorgeixen apòcrifs
evangelis:canònicsiapòcrifs
➢ Apòcrifs
- Escrits que església NO accepta com tradició apostòlica autèntica
- Se’ls cita segona meitat s.II
- Format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kryptein (amagar)
·Apòcrif=secret (escrits dirigits grup especial)
·Més tard significa “inautèntic” fins i tot “herètic”
- Textos religiosos jueus, i especialment paleocristians
- 2 tipus
· Gnòstics: textos més doctrinaris, que intenten de reproduir els discursos de ú.
· Els que relaten part vida de ú
- Pas del temps=creix enormement
· Detalls vida ú que NO surten evangelis
· Posar sota el nom d'algun apòstol ensenyaments divergents dels de l'Església
- Mt 3, 1-12:
1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:
--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.5 Anaven a
trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al
riu Jordà.
7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els fruits que demana la
conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot
d'aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.
11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li
les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat
al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
- La predica de Joan Baptista és que Déu vindrà per fer venjança.
- Deixebles de Joan passen a ser de ú.
CITA
2.PALESTINAENAQUELLTEMPS
territoriiregions
-Era una zona rocosa encara que també amb bastants provisions
d’aigua però rodejada d’un territori àrid. Encara que es tracti d’un
territori de petites dimensions té i tenia molt valor simbòlic de
moltes civilitzacions multi-ètniques.
-El territori es dividía en diferents regions: Samaria - Decàpolis -
Judea - Perea - Galilea - Nabatea - Idumea.
RECURSOSECONÒMICS-En aquella època Palestina no era precisament rica o productiva, però amb la visió que tenien els
romans van trobar que estava situada en un bon lloc estrategicament parlant, ja que es trobava a prop
d’Egipte.
-La població es va començar a dividir en gent molt rica o gent molt pobre.
-No molt abans del naixement de ú la zoma era gobernada pel rey Herodes el Gran i al que el
poble romà el va escullir per a que gobernés el poble jueu. La població estava sotmesa i no hi havien
gaires riqueses.
JERUSALEM-Jerusalem era la capital de l’estat i Herodes la va convertir en una de
les ciutats més grans i boniques del món.
-Es van expandir les construccions del temple i les muralles i es va
establir una segona muralla al temple.
-El poble jueu va començar a tenir desequilibris econòmics i socials
entre les classes socials, va crear-se un ambient de tensió més gran
quan va aparèixer ú, ja que era considerat un mesíes i com a
consequència va aparèixer una nova religió, el Cristianisme. Aquell
fet va ser considerat com a revelió en contra del regnat de Ponç Pilat
i el van clavar a la creu.
-A partir d’aquells anys el Jueus sempre feien rebelions contra el
sistema romà però mai aconseguien guanyar.
DOMINIROMÀ-Jerusalem era la capital de l’estat i Herodes la va convertir en una de les
ciutats més grans i boniques del món durant el seu mandat.
-Es van expandir les construccions del temple i les muralles i es va establir
una segona muralla.
-El poble jueu va començar a tenir desequilibris econòmics i socials entre les
classes socials i va crear-se un ambient de tensió més gran quan va aparèixer
ú ja que era considerat un mesíes i com a consequència va aparèixer una
nova religió, el cristianisme. Aquell fet va ser considerat com a revelió en
contra del regnat de Ponç Pilat i el van clavar a la creu.
-A partir d’aquells anys el Jueus sempre intentaven fer rebelions contra el
sistema romà però poques vegades van aconseguir bones consequències.
PERSONATGESHISTÒRICS
ú Octavi August Tiberi Herodes el Gran Ponç Pilat
PERSONATGESHISTÒRICS➢ ú
- (30-33 dC), també anomenat ú de Natzaret, és la figura central del Cristianisme. El cristianisme sosté
que ú fou el Messies anunciat a l'Antic Testament i s'hi refereix com a Jesucrist.
- ú històric va existir encara que les investigacions sobre la recerca d’ell han evidenciat que no hi ha
consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el ú
bíblic fos el mateix que el ú històric.
- La majoria dels estudiosos estan d'acord que ú era un predicador jueu de Galilea, que fou batejat
per Joan el Baptista, i fou crucificat a Jerusalem sota les ordres del governador romà, Ponç Pilat.
- Per elaborar la cronologia de la vida de ú, els erudits han relacionat les dades del Nou Testament
amb les fonts històriques no cristianes.
- Els cristians creuen que ú va ser concebut per l'Esperit Sant, va tenir un naixement virginal, va fer
miracles, va fundar l'Església Cristiana, va morir crucificat i va ressuscitar després de la mort on va
ascendir al cel, des d'on tornarà a venir.
(Mc 11,27-33; Lc 20,1-8)
23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del
poble i li preguntaren:
--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
24 ú els replicà:
--Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme
de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 26 Però si diem
que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»
27 Per això respongueren a ú:
--No ho sabem.
Llavors els digué:
--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
ú creu que els fills de Déu però no literalment, si no perquè Déu és pare de tothom.
ú diu a Déu ABBA (Papa/Mama).
Si Déu és Papa/mama de tothom, tots som germans.
- Déu estima incondicionalment (a tothom)
- Déu estima a tothom especialment als pobres o marginats.
CITA
PERSONATGESHISTÒRICS➢ Octavi August
- Primer emperador romà (el que més va durar)
- Va néixer el 23 de septembre 63aC, en el si d'una família rica i acomodada
- Son pare era pretor de Macedònia i sa mare era neboda-néta de Julio César.
- Durant la seva joventut → mostrar aptituds per la política i l'exèrcit
- Juli Cèsar l’adopta l'any 45 aC → el vconverteix en el seu hereu.
- Va haver de lluitar contra Marc Antoni pel poder→ comptar amb suport de Ciceró, els republicans del
Senat i els grans financers, gràcies als quals va poder costejar-se un exèrcit propi.
- Se li va negar ser còncul i va conquistar Roma sense lluitar (les tropes estàven del seu costat)
- Un cop nomenat cònsol→ s’atorgar poders extraordinaris.
- A causa de la resistència de Brut i Casio(no l’acceptàven) → s’alia amb antics enemics → Marc
Antoni i Lèpid→ forma un triumvirat→ Contínua persecució dels republicans (fi al 42aC)
- Egipte→ província romana→ otorga a Octavi el control de tota la zona mediterrània.
- Canvia forma govern de Roma i S’atorga nous títols
- Reorganmitza sistema fiscal i adopta Tibero co successor
- Mor 19 agost del 14aC a Nola
PERSONATGESHISTÒRICS
➢ Tiberi
- Roma, 42 a.C.-Misena, actual Italia, 37 d.C
- Segon emperador de Roma
- Home de notables aptituds militars, destaca pel seu paper en les campanyes germàniques
- A causa del seu caràcter esquerp i del seu desgraciat 2n matrimoni →s’enemista amb August
→ un exili voluntari a Rodes.
- Després mort del seu antecessor → va ser cridat per l'emperador i nomenat successorsi
adoptava al seu nebot Germànic.
- va generar al seu voltant la imatge d'un tirà cruel i sense misericòrdia
- Causa de la impopularitat → abandona Roma i governa des de Capri
- El seu fill fou assassinat → nombra successor a Calígula
PERSONATGESHISTÒRICS➢ Herodes el Gran
- Ascalon, h. 73 - Jerusaem, 4 a. C.
- Rei dels jueus (palestí de cultura helenistica realment)
- Nombrat governador de Galilea (47aC), Tetrarca de les relacions amb jueus (41aC)
- Nombrat rei al 40aC amb càrrec de recuperar Judea (ho consegueix i decapita la reina)
- La seva il·legitimitat dinàstica&indiferència religiosa= Impopular entre els jueus(fariseus més)
- Obligat a establir un règim basat en el terror→ persecució sagnant de l'antiga família regnant
- L’obsessió per consolidar la seva posició en el tron → emmarca la «degollació dels innocents»
que narra l'Evangeli segons Sant Mateu.
- Va saber eludir la seva participació en la batalla d'Actium→ manté tron.
- Autonomia política pràcticament total malgrat ser vassall de l'Imperi
- Defensar eficaçment el regne enfront dels atacs de parts i àrabs;
- Construeix ciutats i fortaleses=embellir la capital→ va respectar costums locals i comença
reconstrucció del Temple de Jerusalem.
- En morir va deixar el regne dividit entre els seus fills: Judea, Samaria i Idumea per Arquelau
PERSONATGESHISTÒRICS
➢ Ponç Pilat
- Fou un governador de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36. És conegut per ser
l'home, que segons els Evangelis condemnà a ú a morir a la creu.
- Molts dels detalls de la seva vida són desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes.
- L'Església Ortodoxa Etíop el venera com a sant, ja que creu que es va convertir al cristianisme.
- Va arribar a Roma poc després de la mort de Tiberi (que va ser el 15 de març del 37).
- Unes cartes i Actes de Pilat són documents fabricats pels primers cristians uns segles després.
- Es caracteritzava per “la seva venalitat, la seva violència, els seus robatoris, els seus assalts, la
seva conducta abusiva, les seves freqüents execucions de presoners que no havien estat jutjats,
i la seva ferocitat sense límit”
3.LAVIDASOCIALEN
TEMPSDEÚ
SOCIETATJUEVA➢ Creien en un Déu (monoteistes) anomenat Yavé (sant inaccessible i proper criatures
➢ Creuen en un poble → tenen convicció d’Israel era poble de Déu perquè havia fet alliança
amb ell després de lliberar-lo d’esclavitud d’Egipte
➢ Creuen en una llei→ Els jueus afirmen que el Déu d'Israel havia revelat al seu poble la Llei. ·
- El vincle que unia als jueus entre si.
➢ Tenien serie obligacions (Festes, Temple,Llei, Dissabte, Sinagoga)
➢ La classe social inferior, la plebs, composta fonamentalment per habitants del
camp(jornalers,blanquers, carnissers, pastors i tots aquells els oficis eren considerats
impurs) Era lagran massa del país.
JUDAÏSME
➢ És i era la religió del poble jueu.
➢ És la més antiga de les tres religions monoteistes
majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues
que encara es practiquen.
➢ La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el
fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat
teològicament per mitjà del personatge d'Abraham.
➢ El seu llibre sagrat és la Torà.
➢ Es divideix en diverses denominacions: ortodox - reformista -
conservador...
Judaïsmetempsú➢ Celebrar les festes→ importants perquè el poble es reunia i es reforça la fe comuna.
- La festa de la Pasqua. Celebraven l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte.
Les famílies menjaven després de posar-se el sol. Durava vuit dies.
- Pentecosta. Cinquanta dies després de la Pasqua
- La festa de les Botigues o dels Tabernacles. Era més espectacular per
recordar l'estada del poble al desert, cada família es feia una barraca
de brancatge a les rodalies de la ciutat.
➢ El Temple. El Temple de Jerusalem era l'altre pol de la vida jueva. Es celebrava el culte al Senyor,
els sacerdots desempañaban les tasques litúrgiques.
El Temple =presència permanent del Senyor enmig del poble.
➢ La Llei. Va ser donada per Déu a Moisès; havia de ser explicada i adaptada a les circumstàncies
canviants de la vida. Això va donar lloc a les Llei oral o tradicions dels pares.
El treball d'interpretació de la Llei escrita va ser realitzat pels escribes, que exercien funcions de
teòlegs i juristes dels profetes i seguida per una homilia.
Judaïsmetempsú
➢ El dissabte.
- És la pràctica més sagrada. El descans estricte
- Certes activitats molt limitades i minuciosament reglamentades
- Permet a l'home descansar i lloar Déu.
➢ La sinagoga.
- Sinagogas="reunió dels creients".
- Va passar després a designar l'edifici on es reuneix la comunitat.
- On només anaven a les festes, el lloc on es viu la fe del poble.
- El culte comprèn una lectura de la Llei, il·luminada per un text dels profetes i seguida per una
homilia.
TEMPLED’HERODES- Santuari principal temple Israel
- Conté en el seu interior l'Arca dela Aliança, el canelobre dels set braços i altres estris emprats per dur
a terme el culte hebraic
- Es localitzava a l'esplanada de la muntanya Moriah, a la ciutat de Jerusalem
- El Primer Temple va ser construït pel rei Salomó per substituir el Tabernacle (només culte jueu)
- Va ser saquejat per Sheshonq I, i destruït pels babilonis durant el segon setge de Nabucodonosor II
- El Segon Temple, molt més modest, va ser completat per Zorobabel en 515 a.C
- Després de les incursions paganes dels seleúcidas = consagrat per Judes Macabeu
- Reconstruït i ampliat per Herodes, (destruït per les tropes romanes al 70 d.C. durant la revolta dels
zelotes.)
- El seu principal vestigi és el Mur de les Lamentacions (Kotel)
SANEDRÍ➢ Sanedrí → “Consell” & “Sentar-se junts”
- El Sanedrí = Institució més important societat jueva
- El Gran Sanedrí=la cort suprema=administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com
escrita.
- Estava format per 71 membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí.
- Representava al poble jueu davant autoritats romanes. Estava format per 71 membres sota la
presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí.
·Membres eren elegits per: Gent gran, Grans sacerdots retirats i Membres de les quatre famílies de
les que es triaven generalment els grans sacerdots; els mestres o doctors de la Llei
- Parlament amb poder legislatiu, ejecutiu i judicial
ESCRIBESISACERDOTS
-Sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i
oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions
religioses del món. El terme pot variar, però en general, el
sacerdot és aquell que exercix com a intermediari entre el ser
humà i la divinitat.
-Escriba era una persona de l’Antic Egipte que eren molt cultes,
sabién el secret del càlculs i eren experts en escriptura jeroglífica.
Solíen procedir de la classe baixa i eren intel·ligents i educats.
SINAGOGUES
-Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
-Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són
anomenades Bet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del
judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres
vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.
-Les sinagogues tenen un lideratge dual: un lideratge laic presidit per un comitè i un president, electes per
tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.
-Els rabins no són essencials, moltes sinagogues no en tenen.
PARTITSRELIGIOSOS➢ Fariseus
- En hebreu perushim , significa «els segregats»
- Major atenció a les qüestions relatives a l’observança de les lleis de puresa ritual
- Normes de puresa sacerdotal=ideal de vida en totes les accions de la vida quotidiana
· ritualitzada i sacralitzada
- Torah oral&Torah escrita a Moisés al Sinaí= idèntica força vinculant
- Classe mitja
➢ Zelots
- Part fariseus on dimensió política=funció decisiva en posicionament vital
- Lligat a l’obstinació per la independència nacional
- Cap poderi aliè pot imposar sobre sobirana de Déu en el seu poble
- El seu nom significa "celosos de Dios"
- Salvació concedeix Déu, però humans també influeixen
- Influència humana en el perdó=estrictament religiós
- Eren un moviment extremista i armat (creaven revoltes, classe pobre)
- NO tenir por a perdre la vida en combat= com un martiri per a santificar el nom del
Senyor.
- Simó, el zelota, Judes Iscariot → “Banda” de ú
PARTITSRELIGIOSOS
➢ Saduceus
- Persones alta societat ( membres de famílies sacerdotals, cults, rics i aristòcrates)
- Ells havien sortit des de l’inici de l’ocupació romana els summes sacerdots
- Els representants jueus davant el poder imperial.
- Interpretació molt sòbria de la Torah (subestimant allò que aquells consideraven Torah oral)
- no creien en la pervivència després de la mort, ni compartien les seves esperances escatològiques.
- tenien poder religiós i polític, per la qual cosa eren molt influents.
➢ Baptistes
- Denominació cristiana protestant
- Emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua(posició al
ruixament)
- baptistes van ser fundades el segle XVII al Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica.
· diferents esglésies baptistes locals, sovint agrupades en organitzacions regionals.
➢ Essenis
- El rebuig del culte que es feia en el Temple de Jerusalem (per un sacerdoci que s’havia envilit des de
l’època asmonea)
- Espècie de monjos vivien a ribes del amr Mort.
- Retirada d’ells a zones desèrtiques = com a objecte excloure la contaminació que podria derivar-se
del contacte amb altres persones.
- Renúncia a mantenir relacions econòmiques/acceptar regals=no vé d’un ideal de pobresa, manera
d’evitar la contaminació amb el món exterior= puresa ritual.
- Comunitat essènia s’entén a si mateixa com un temple immaterial que reemplaça transitòriament el
Temple de Jerusalem
PARTITSRELIGIOSOS
Marginats
Hi havia grans grups marginats per diferents causes: religioses, morals o
racistes.
➢ Els publicans
- marginats perquè cobraven (encàrrec romans) impostos sobre les mercaderies importades.
- Per quedar amb una guany, cometien molts abusos i el poble en general els odiava i
els tenia per lladres.
➢ Determinats malalts
- De la pell (leprosos),
- Malalties mentals, es veien apartats de tota vida social, fins i tot de la religiosa.
➢ Els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics, ...)
- Convertits en captaires, eren un altre tipus de marginats.
➢ Els gentils
- Els que no eren jueus i les pecadores públiques (Prostitutes, adúlteres)
- Discriminats per motius morales religiosos.
ladonaenaquelltemps
- La dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l'home.
- Una dona depenia totalment del seu pare fins a l'edat de dotze anys.
- A aquesta edat, que ens sembla molt primerenca, se celebraven les
esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir de llavors, la
dona passava a dependre totalment del marit. Aquest podia divorciar-se;
la dona, no.
- En el Temple, la dona no podia passar de l'atri reservat als gentils i a les
dones. A la sinagoga només es limitava a escoltar.
- La dona estava considerada com a menor d'edat i depenia sempre d'un
home.

More Related Content

What's hot (20)

Tipus de cristianisme
Tipus de cristianismeTipus de cristianisme
Tipus de cristianisme
Alicia Montes
Sant justí
Sant justí Sant justí
Sant justí
guti8
ú de natzaret la seva història
ú de natzaret la seva històriaú de natzaret la seva història
ú de natzaret la seva història
Maria Berenguer Borrego
BCN-22-01-16-1.pdf
BCN-22-01-16-1.pdfBCN-22-01-16-1.pdf
BCN-22-01-16-1.pdf
Mercedes Toribio Suay
Religio maria
Religio mariaReligio maria
Religio maria
Adrián Aran
Religió, història de ú de natzaret
Religió, història de ú de natzaretReligió, història de ú de natzaret
Religió, història de ú de natzaret
Maria Valltondre Rodríguez
HISTORIA DE JESUS DE NATZARET
HISTORIA DE JESUS DE NATZARETHISTORIA DE JESUS DE NATZARET
HISTORIA DE JESUS DE NATZARET
the niks
Història de ú de Natzaret
Història de ú de NatzaretHistòria de ú de Natzaret
Història de ú de Natzaret
Anthony Joel
La resurrecció de ú
La resurrecció de úLa resurrecció de ú
La resurrecció de ú
Maria Valltondre Rodríguez
Jesus de Natzaret
Jesus de NatzaretJesus de Natzaret
Jesus de Natzaret
the niks
Religió 2
Religió 2Religió 2
Religió 2
R Royo
La vida de jesús
La vida de jesúsLa vida de jesús
La vida de jesús
Sandra Fernández Casado
Aproximació a la mort de ú
Aproximació a la mort de úAproximació a la mort de ú
Aproximació a la mort de ú
Maria Valltondre Rodríguez
ú
ú ú
ú
Carme Vallejos Gómez
Confessió de fe en les primeres comunitats
Confessió de fe en les primeres comunitatsConfessió de fe en les primeres comunitats
Confessió de fe en les primeres comunitats
davidmelerodomenech
Les fonts sobre ú
Les fonts sobre úLes fonts sobre ú
Les fonts sobre ú
davidmelerodomenech

Similar to ú històric (20)

Reli power
Reli power Reli power
Reli power
Nerea Peña López
Ú DE NATZARET
Ú DE NATZARETÚ DE NATZARET
Ú DE NATZARET
Judit Solà
La Bíblia
La BíbliaLa Bíblia
La Bíblia
Eladi Fernàndez
ú de natzaret
ú de natzaretú de natzaret
ú de natzaret
Carla Huatay Méndez
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
tomasggm
ú de Natzaret
ú de Natzaretú de Natzaret
ú de Natzaret
Sandra Fernández Casado
ú de natzaret
ú de natzaret ú de natzaret
ú de natzaret
Maria Berenguer Borrego
ú de natzaret acabat
ú de natzaret acabatú de natzaret acabat
ú de natzaret acabat
Ari Sanchez
Religion jesus de natzaret --------------------------------------
Religion jesus de natzaret  --------------------------------------Religion jesus de natzaret  --------------------------------------
Religion jesus de natzaret --------------------------------------
Aperez2000
Religion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaretReligion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaret
Aperez2000
Jesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context HistòricJesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context Històric
Adrià Vila Tello
Esperit sant irene i anna2003
Esperit sant irene i anna2003Esperit sant irene i anna2003
Esperit sant irene i anna2003
cintacugat
EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent
EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gentEL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent
EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent
montse ponce
La primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristianaLa primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristiana
gvendre3
Macarena powerpoint
Macarena powerpointMacarena powerpoint
Macarena powerpoint
ipenam
Història de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivaHistòria de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església viva
rampercom
Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana
Polhansi
Jesus de nazaret
Jesus de nazaretJesus de nazaret
Jesus de nazaret
Dayana Gonzalez
Tema 2. L'Església en els primers segles (I-IV)
Tema 2. L'Església en els primers segles (I-IV)Tema 2. L'Església en els primers segles (I-IV)
Tema 2. L'Església en els primers segles (I-IV)
Eladi Fernàndez

ú històric

  • 4. evangelis ➢ Què són? - Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana. - Escrits sobre vida i missatge de ú de Natzaret (Jesucrist). - Els escrits principals són de Mateu,Marc,Lluc i Joan (recollits a la bíblia) - Parla de l’amor de Déu cap a l’humanitat (enviant al seu “únic fill”) - Vivències començament cristianisme, història de ú i resultat de la seva predicació - Escrits entre els segles I i V. - 2 tipus 2.1.Canòniques (Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan) 2.2. Apòcrifs
  • 5. evangelis:origen ➢ Origen del nom - Deriva del grec “evangelion” - Originàriament designava la recompensa oferta al missatger portador de bones noves. - En plural, indicava les ofrenes presentades als déus en agraïment per una bona notícia rebuda. - cristianisme utilitza també el terme per a expressar que una realitat és comunicada i provoca alegria en qui la rep. - Segles I-V - Basats en tradició oral
  • 6. DocumentúdeNatzaret➢ Història - Des dels orígens de l'Església→ Deixebles de ú conserven l'ensenyament del Mestre. - Segueixen pautes literàries d’època, diferents tradicons orals (més tard les tradicions es passen a escrit) - Sorgeixen col·leccions de paràboles, de miracles i de paraules i episodis de la vida de ú, com també la narració de la passió. - Presentació del missatge cristià, la vida i l'activitat de ú→ punt de referència constant→ neixen els evangelis. - Autors dels evangelis NO es conformen a recollir el material literari i organitzar-lo,sinó que, afegeixen informacions pròpies, elaboren obres (altura teològica) i una configuració literària particular. - I s’arriba així→ als evangelis: · 4 narracions · Segueixen el fil conductor de la vida de ú · Exposen el conjunt de la fe cristiana.
  • 7. evangelis:canònicsiapòcrifs ➢ Evangelis Canònics - Evangelis acceptats per autoritats eclesiàstiques com part del cànon del Nou testament - Transmeten autènticament la tradició apostòlica i estan inspirats per Déu. - Abarquen els evangelis sinòptics (Marcos, Mateu, Lucas, Joan) ·Sagrades escriptures al Concili de Trento · Primer fou Marc - Enfonsa les arrels d’allò que apòstols van veure i escoltar de ú&Aparicions d’ell després de la seva mort - Les tradicions van anant prenent forma de relats o d'ensenyaments sobre ú - Comunitats cristians demanen més relats sobre vida ú → sorgeixen apòcrifs
  • 8. evangelis:canònicsiapòcrifs ➢ Apòcrifs - Escrits que església NO accepta com tradició apostòlica autèntica - Se’ls cita segona meitat s.II - Format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kryptein (amagar) ·Apòcrif=secret (escrits dirigits grup especial) ·Més tard significa “inautèntic” fins i tot “herètic” - Textos religiosos jueus, i especialment paleocristians - 2 tipus · Gnòstics: textos més doctrinaris, que intenten de reproduir els discursos de ú. · Els que relaten part vida de ú - Pas del temps=creix enormement · Detalls vida ú que NO surten evangelis · Posar sota el nom d'algun apòstol ensenyaments divergents dels de l'Església
  • 9. - Mt 3, 1-12: 1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient: --Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir: --Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga. - La predica de Joan Baptista és que Déu vindrà per fer venjança. - Deixebles de Joan passen a ser de ú. CITA
  • 11. territoriiregions -Era una zona rocosa encara que també amb bastants provisions d’aigua però rodejada d’un territori àrid. Encara que es tracti d’un territori de petites dimensions té i tenia molt valor simbòlic de moltes civilitzacions multi-ètniques. -El territori es dividía en diferents regions: Samaria - Decàpolis - Judea - Perea - Galilea - Nabatea - Idumea.
  • 12. RECURSOSECONÒMICS-En aquella època Palestina no era precisament rica o productiva, però amb la visió que tenien els romans van trobar que estava situada en un bon lloc estrategicament parlant, ja que es trobava a prop d’Egipte. -La població es va començar a dividir en gent molt rica o gent molt pobre. -No molt abans del naixement de ú la zoma era gobernada pel rey Herodes el Gran i al que el poble romà el va escullir per a que gobernés el poble jueu. La població estava sotmesa i no hi havien gaires riqueses.
  • 13. JERUSALEM-Jerusalem era la capital de l’estat i Herodes la va convertir en una de les ciutats més grans i boniques del món. -Es van expandir les construccions del temple i les muralles i es va establir una segona muralla al temple. -El poble jueu va començar a tenir desequilibris econòmics i socials entre les classes socials, va crear-se un ambient de tensió més gran quan va aparèixer ú, ja que era considerat un mesíes i com a consequència va aparèixer una nova religió, el Cristianisme. Aquell fet va ser considerat com a revelió en contra del regnat de Ponç Pilat i el van clavar a la creu. -A partir d’aquells anys el Jueus sempre feien rebelions contra el sistema romà però mai aconseguien guanyar.
  • 14. DOMINIROMÀ-Jerusalem era la capital de l’estat i Herodes la va convertir en una de les ciutats més grans i boniques del món durant el seu mandat. -Es van expandir les construccions del temple i les muralles i es va establir una segona muralla. -El poble jueu va començar a tenir desequilibris econòmics i socials entre les classes socials i va crear-se un ambient de tensió més gran quan va aparèixer ú ja que era considerat un mesíes i com a consequència va aparèixer una nova religió, el cristianisme. Aquell fet va ser considerat com a revelió en contra del regnat de Ponç Pilat i el van clavar a la creu. -A partir d’aquells anys el Jueus sempre intentaven fer rebelions contra el sistema romà però poques vegades van aconseguir bones consequències.
  • 15. PERSONATGESHISTÒRICS ú Octavi August Tiberi Herodes el Gran Ponç Pilat
  • 16. PERSONATGESHISTÒRICS➢ ú - (30-33 dC), també anomenat ú de Natzaret, és la figura central del Cristianisme. El cristianisme sosté que ú fou el Messies anunciat a l'Antic Testament i s'hi refereix com a Jesucrist. - ú històric va existir encara que les investigacions sobre la recerca d’ell han evidenciat que no hi ha consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el ú bíblic fos el mateix que el ú històric. - La majoria dels estudiosos estan d'acord que ú era un predicador jueu de Galilea, que fou batejat per Joan el Baptista, i fou crucificat a Jerusalem sota les ordres del governador romà, Ponç Pilat. - Per elaborar la cronologia de la vida de ú, els erudits han relacionat les dades del Nou Testament amb les fonts històriques no cristianes. - Els cristians creuen que ú va ser concebut per l'Esperit Sant, va tenir un naixement virginal, va fer miracles, va fundar l'Església Cristiana, va morir crucificat i va ressuscitar després de la mort on va ascendir al cel, des d'on tornarà a venir.
  • 17. (Mc 11,27-33; Lc 20,1-8) 23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: --Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat? 24 ú els replicà: --Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» 27 Per això respongueren a ú: --No ho sabem. Llavors els digué: --Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. ú creu que els fills de Déu però no literalment, si no perquè Déu és pare de tothom. ú diu a Déu ABBA (Papa/Mama). Si Déu és Papa/mama de tothom, tots som germans. - Déu estima incondicionalment (a tothom) - Déu estima a tothom especialment als pobres o marginats. CITA
  • 18. PERSONATGESHISTÒRICS➢ Octavi August - Primer emperador romà (el que més va durar) - Va néixer el 23 de septembre 63aC, en el si d'una família rica i acomodada - Son pare era pretor de Macedònia i sa mare era neboda-néta de Julio César. - Durant la seva joventut → mostrar aptituds per la política i l'exèrcit - Juli Cèsar l’adopta l'any 45 aC → el vconverteix en el seu hereu. - Va haver de lluitar contra Marc Antoni pel poder→ comptar amb suport de Ciceró, els republicans del Senat i els grans financers, gràcies als quals va poder costejar-se un exèrcit propi. - Se li va negar ser còncul i va conquistar Roma sense lluitar (les tropes estàven del seu costat) - Un cop nomenat cònsol→ s’atorgar poders extraordinaris. - A causa de la resistència de Brut i Casio(no l’acceptàven) → s’alia amb antics enemics → Marc Antoni i Lèpid→ forma un triumvirat→ Contínua persecució dels republicans (fi al 42aC) - Egipte→ província romana→ otorga a Octavi el control de tota la zona mediterrània. - Canvia forma govern de Roma i S’atorga nous títols - Reorganmitza sistema fiscal i adopta Tibero co successor - Mor 19 agost del 14aC a Nola
  • 19. PERSONATGESHISTÒRICS ➢ Tiberi - Roma, 42 a.C.-Misena, actual Italia, 37 d.C - Segon emperador de Roma - Home de notables aptituds militars, destaca pel seu paper en les campanyes germàniques - A causa del seu caràcter esquerp i del seu desgraciat 2n matrimoni →s’enemista amb August → un exili voluntari a Rodes. - Després mort del seu antecessor → va ser cridat per l'emperador i nomenat successorsi adoptava al seu nebot Germànic. - va generar al seu voltant la imatge d'un tirà cruel i sense misericòrdia - Causa de la impopularitat → abandona Roma i governa des de Capri - El seu fill fou assassinat → nombra successor a Calígula
  • 20. PERSONATGESHISTÒRICS➢ Herodes el Gran - Ascalon, h. 73 - Jerusaem, 4 a. C. - Rei dels jueus (palestí de cultura helenistica realment) - Nombrat governador de Galilea (47aC), Tetrarca de les relacions amb jueus (41aC) - Nombrat rei al 40aC amb càrrec de recuperar Judea (ho consegueix i decapita la reina) - La seva il·legitimitat dinàstica&indiferència religiosa= Impopular entre els jueus(fariseus més) - Obligat a establir un règim basat en el terror→ persecució sagnant de l'antiga família regnant - L’obsessió per consolidar la seva posició en el tron → emmarca la «degollació dels innocents» que narra l'Evangeli segons Sant Mateu. - Va saber eludir la seva participació en la batalla d'Actium→ manté tron. - Autonomia política pràcticament total malgrat ser vassall de l'Imperi - Defensar eficaçment el regne enfront dels atacs de parts i àrabs; - Construeix ciutats i fortaleses=embellir la capital→ va respectar costums locals i comença reconstrucció del Temple de Jerusalem. - En morir va deixar el regne dividit entre els seus fills: Judea, Samaria i Idumea per Arquelau
  • 21. PERSONATGESHISTÒRICS ➢ Ponç Pilat - Fou un governador de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36. És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà a ú a morir a la creu. - Molts dels detalls de la seva vida són desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes. - L'Església Ortodoxa Etíop el venera com a sant, ja que creu que es va convertir al cristianisme. - Va arribar a Roma poc després de la mort de Tiberi (que va ser el 15 de març del 37). - Unes cartes i Actes de Pilat són documents fabricats pels primers cristians uns segles després. - Es caracteritzava per “la seva venalitat, la seva violència, els seus robatoris, els seus assalts, la seva conducta abusiva, les seves freqüents execucions de presoners que no havien estat jutjats, i la seva ferocitat sense límit”
  • 23. SOCIETATJUEVA➢ Creien en un Déu (monoteistes) anomenat Yavé (sant inaccessible i proper criatures ➢ Creuen en un poble → tenen convicció d’Israel era poble de Déu perquè havia fet alliança amb ell després de lliberar-lo d’esclavitud d’Egipte ➢ Creuen en una llei→ Els jueus afirmen que el Déu d'Israel havia revelat al seu poble la Llei. · - El vincle que unia als jueus entre si. ➢ Tenien serie obligacions (Festes, Temple,Llei, Dissabte, Sinagoga) ➢ La classe social inferior, la plebs, composta fonamentalment per habitants del camp(jornalers,blanquers, carnissers, pastors i tots aquells els oficis eren considerats impurs) Era lagran massa del país.
  • 24. JUDAÏSME ➢ És i era la religió del poble jueu. ➢ És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. ➢ La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. ➢ El seu llibre sagrat és la Torà. ➢ Es divideix en diverses denominacions: ortodox - reformista - conservador...
  • 25. Judaïsmetempsú➢ Celebrar les festes→ importants perquè el poble es reunia i es reforça la fe comuna. - La festa de la Pasqua. Celebraven l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte. Les famílies menjaven després de posar-se el sol. Durava vuit dies. - Pentecosta. Cinquanta dies després de la Pasqua - La festa de les Botigues o dels Tabernacles. Era més espectacular per recordar l'estada del poble al desert, cada família es feia una barraca de brancatge a les rodalies de la ciutat. ➢ El Temple. El Temple de Jerusalem era l'altre pol de la vida jueva. Es celebrava el culte al Senyor, els sacerdots desempañaban les tasques litúrgiques. El Temple =presència permanent del Senyor enmig del poble. ➢ La Llei. Va ser donada per Déu a Moisès; havia de ser explicada i adaptada a les circumstàncies canviants de la vida. Això va donar lloc a les Llei oral o tradicions dels pares. El treball d'interpretació de la Llei escrita va ser realitzat pels escribes, que exercien funcions de teòlegs i juristes dels profetes i seguida per una homilia.
  • 26. Judaïsmetempsú ➢ El dissabte. - És la pràctica més sagrada. El descans estricte - Certes activitats molt limitades i minuciosament reglamentades - Permet a l'home descansar i lloar Déu. ➢ La sinagoga. - Sinagogas="reunió dels creients". - Va passar després a designar l'edifici on es reuneix la comunitat. - On només anaven a les festes, el lloc on es viu la fe del poble. - El culte comprèn una lectura de la Llei, il·luminada per un text dels profetes i seguida per una homilia.
  • 27. TEMPLED’HERODES- Santuari principal temple Israel - Conté en el seu interior l'Arca dela Aliança, el canelobre dels set braços i altres estris emprats per dur a terme el culte hebraic - Es localitzava a l'esplanada de la muntanya Moriah, a la ciutat de Jerusalem - El Primer Temple va ser construït pel rei Salomó per substituir el Tabernacle (només culte jueu) - Va ser saquejat per Sheshonq I, i destruït pels babilonis durant el segon setge de Nabucodonosor II - El Segon Temple, molt més modest, va ser completat per Zorobabel en 515 a.C - Després de les incursions paganes dels seleúcidas = consagrat per Judes Macabeu - Reconstruït i ampliat per Herodes, (destruït per les tropes romanes al 70 d.C. durant la revolta dels zelotes.) - El seu principal vestigi és el Mur de les Lamentacions (Kotel)
  • 28. SANEDRÍ➢ Sanedrí → “Consell” & “Sentar-se junts” - El Sanedrí = Institució més important societat jueva - El Gran Sanedrí=la cort suprema=administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita. - Estava format per 71 membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí. - Representava al poble jueu davant autoritats romanes. Estava format per 71 membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí. ·Membres eren elegits per: Gent gran, Grans sacerdots retirats i Membres de les quatre famílies de les que es triaven generalment els grans sacerdots; els mestres o doctors de la Llei - Parlament amb poder legislatiu, ejecutiu i judicial
  • 29. ESCRIBESISACERDOTS -Sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. El terme pot variar, però en general, el sacerdot és aquell que exercix com a intermediari entre el ser humà i la divinitat. -Escriba era una persona de l’Antic Egipte que eren molt cultes, sabién el secret del càlculs i eren experts en escriptura jeroglífica. Solíen procedir de la classe baixa i eren intel·ligents i educats.
  • 30. SINAGOGUES -Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus. -Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades Bet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat. -Les sinagogues tenen un lideratge dual: un lideratge laic presidit per un comitè i un president, electes per tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic. -Els rabins no són essencials, moltes sinagogues no en tenen.
  • 31. PARTITSRELIGIOSOS➢ Fariseus - En hebreu perushim , significa «els segregats» - Major atenció a les qüestions relatives a l’observança de les lleis de puresa ritual - Normes de puresa sacerdotal=ideal de vida en totes les accions de la vida quotidiana · ritualitzada i sacralitzada - Torah oral&Torah escrita a Moisés al Sinaí= idèntica força vinculant - Classe mitja ➢ Zelots - Part fariseus on dimensió política=funció decisiva en posicionament vital - Lligat a l’obstinació per la independència nacional - Cap poderi aliè pot imposar sobre sobirana de Déu en el seu poble - El seu nom significa "celosos de Dios" - Salvació concedeix Déu, però humans també influeixen - Influència humana en el perdó=estrictament religiós - Eren un moviment extremista i armat (creaven revoltes, classe pobre) - NO tenir por a perdre la vida en combat= com un martiri per a santificar el nom del Senyor. - Simó, el zelota, Judes Iscariot → “Banda” de ú
  • 32. PARTITSRELIGIOSOS ➢ Saduceus - Persones alta societat ( membres de famílies sacerdotals, cults, rics i aristòcrates) - Ells havien sortit des de l’inici de l’ocupació romana els summes sacerdots - Els representants jueus davant el poder imperial. - Interpretació molt sòbria de la Torah (subestimant allò que aquells consideraven Torah oral) - no creien en la pervivència després de la mort, ni compartien les seves esperances escatològiques. - tenien poder religiós i polític, per la qual cosa eren molt influents. ➢ Baptistes - Denominació cristiana protestant - Emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua(posició al ruixament) - baptistes van ser fundades el segle XVII al Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. · diferents esglésies baptistes locals, sovint agrupades en organitzacions regionals.
  • 33. ➢ Essenis - El rebuig del culte que es feia en el Temple de Jerusalem (per un sacerdoci que s’havia envilit des de l’època asmonea) - Espècie de monjos vivien a ribes del amr Mort. - Retirada d’ells a zones desèrtiques = com a objecte excloure la contaminació que podria derivar-se del contacte amb altres persones. - Renúncia a mantenir relacions econòmiques/acceptar regals=no vé d’un ideal de pobresa, manera d’evitar la contaminació amb el món exterior= puresa ritual. - Comunitat essènia s’entén a si mateixa com un temple immaterial que reemplaça transitòriament el Temple de Jerusalem PARTITSRELIGIOSOS
  • 34. Marginats Hi havia grans grups marginats per diferents causes: religioses, morals o racistes. ➢ Els publicans - marginats perquè cobraven (encàrrec romans) impostos sobre les mercaderies importades. - Per quedar amb una guany, cometien molts abusos i el poble en general els odiava i els tenia per lladres. ➢ Determinats malalts - De la pell (leprosos), - Malalties mentals, es veien apartats de tota vida social, fins i tot de la religiosa. ➢ Els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics, ...) - Convertits en captaires, eren un altre tipus de marginats. ➢ Els gentils - Els que no eren jueus i les pecadores públiques (Prostitutes, adúlteres) - Discriminats per motius morales religiosos.
  • 35. ladonaenaquelltemps - La dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l'home. - Una dona depenia totalment del seu pare fins a l'edat de dotze anys. - A aquesta edat, que ens sembla molt primerenca, se celebraven les esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir de llavors, la dona passava a dependre totalment del marit. Aquest podia divorciar-se; la dona, no. - En el Temple, la dona no podia passar de l'atri reservat als gentils i a les dones. A la sinagoga només es limitava a escoltar. - La dona estava considerada com a menor d'edat i depenia sempre d'un home.