ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
L'habitatge a Roma La domus
La villa
La insula
La domus És la més característica casa unifamiliar romana, tot i que  només una minoria de famílies benestants podien posseir-ne una.
Tenia un o, com a molt, dos pisos, i molt poques obertures exteriors.
La domus L'entrada, el uestibulum, tenia un petit espai arrecerat abans de la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.
Els espais que quedaven a cada banda, si estaven de cara a l'exterior,  podien llogar-se a d'altres persones com a tabernae.
La domus El primer espai al qual s'accedia era l'atrium, un pati central que alhora servia per deixar entrar la claror, distribuir els espais i recollir l'aigua a l'impluvium gràcies al pendent cap a l'interior de l'obertura del sostre (compluuium).
La domus Solia haver-hi una capelleta consagrada als lars (lararium).
El tablinum, el despatx del pater familias, on rebia les visites, estava situat al fons de l'atri, separat per una cortina.
La domus Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
El triclinium era el menjador, on es menjava ajagut.
La cuina (culina) ni la comuna (latrina) no tenien un emplaçament fix.
La domus Moltes cases tenien un jardí (hortus) a la part posterior.
A partir del segle II a. C., la domus es va anar sofisticant, i l'hortus es convetrtí en un sumptuós peristylum (peristil), era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant podem trobar un menjador d'estiu, altres habitacions, etc.
La domus
La insula A les grans ciutats la majoria de gent vivia en cases de pisos de lloguer agrupades en illes (insulae), semblants a les cases modernes, de fins a tres o quatre pisos.

More Related Content

What's hot (20)

´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
Mercè Bigorra
Ìý
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Julia Valera
Ìý
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
Ìý
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
Josep Gracia
Ìý
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
Antonio Núñez
Ìý
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
Antonio Núñez
Ìý
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
Tania Ramirez
Ìý
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
Antonio Núñez
Ìý
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
Ìý
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
Ìý
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
Ìý
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
jesusmartinez55
Ìý
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames
Ìý
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
Antonio Núñez
Ìý
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
Toni Raya
Ìý
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
Julia Valera
Ìý
´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
´¡±çü±ð»å³Ü³¦³Ù±ð²õ
Mercè Bigorra
Ìý
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Julia Valera
Ìý
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
Ìý
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
Josep Gracia
Ìý
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
Tania Ramirez
Ìý
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
Ìý
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
Ìý
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
Ìý
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
jesusmartinez55
Ìý
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames
Ìý
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
Toni Raya
Ìý
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
Julia Valera
Ìý

Similar to L' habitatge a Roma (20)

Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
mireiagdg
Ìý
Habitatge a roma
Habitatge a romaHabitatge a roma
Habitatge a roma
Seminari de Clàssiques-INS Eugeni d'Ors
Ìý
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
Javier Ayllón Tejero
Ìý
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
Sergi
Ìý
Ca nostra
Ca nostraCa nostra
Ca nostra
EVA PÉREZ MATA
Ìý
Domus
DomusDomus
Domus
Mertxu Ovejas
Ìý
domus, vil·les i insules
domus, vil·les i insulesdomus, vil·les i insules
domus, vil·les i insules
Carolina Chavarria
Ìý
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Neus Muñoz
Ìý
Les vivendes dels romans
Les vivendes dels romansLes vivendes dels romans
Les vivendes dels romans
GuillemCintas
Ìý
LA CASA ROMANA
LA CASA ROMANALA CASA ROMANA
LA CASA ROMANA
Luis Inclán
Ìý
alqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdfalqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdf
Xavier Goterris
Ìý
Casa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoracióCasa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoració
nortes21
Ìý
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
mariamarat
Ìý
Cases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fiCases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fi
rmur
Ìý
Domus del poeta tràgic
Domus del poeta tràgicDomus del poeta tràgic
Domus del poeta tràgic
fely
Ìý
Corral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagroCorral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagro
jschoenenberger
Ìý
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
ToniRomero19
Ìý
La villa medieval
La villa medievalLa villa medieval
La villa medieval
lauracg
Ìý
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
mireiagdg
Ìý
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
Sergi
Ìý
domus, vil·les i insules
domus, vil·les i insulesdomus, vil·les i insules
domus, vil·les i insules
Carolina Chavarria
Ìý
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Neus Muñoz
Ìý
Les vivendes dels romans
Les vivendes dels romansLes vivendes dels romans
Les vivendes dels romans
GuillemCintas
Ìý
alqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdfalqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdf
Xavier Goterris
Ìý
Casa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoracióCasa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoració
nortes21
Ìý
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
mariamarat
Ìý
Cases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fiCases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fi
rmur
Ìý
Domus del poeta tràgic
Domus del poeta tràgicDomus del poeta tràgic
Domus del poeta tràgic
fely
Ìý
Corral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagroCorral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagro
jschoenenberger
Ìý
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
ToniRomero19
Ìý
La villa medieval
La villa medievalLa villa medieval
La villa medieval
lauracg
Ìý

L' habitatge a Roma

  • 4. La domus És la més característica casa unifamiliar romana, tot i que només una minoria de famílies benestants podien posseir-ne una.
  • 5. Tenia un o, com a molt, dos pisos, i molt poques obertures exteriors.
  • 6. La domus L'entrada, el uestibulum, tenia un petit espai arrecerat abans de la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.
  • 7. Els espais que quedaven a cada banda, si estaven de cara a l'exterior, podien llogar-se a d'altres persones com a tabernae.
  • 8. La domus El primer espai al qual s'accedia era l'atrium, un pati central que alhora servia per deixar entrar la claror, distribuir els espais i recollir l'aigua a l'impluvium gràcies al pendent cap a l'interior de l'obertura del sostre (compluuium).
  • 9. La domus Solia haver-hi una capelleta consagrada als lars (lararium).
  • 10. El tablinum, el despatx del pater familias, on rebia les visites, estava situat al fons de l'atri, separat per una cortina.
  • 11. La domus Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
  • 12. El triclinium era el menjador, on es menjava ajagut.
  • 13. La cuina (culina) ni la comuna (latrina) no tenien un emplaçament fix.
  • 14. La domus Moltes cases tenien un jardí (hortus) a la part posterior.
  • 15. A partir del segle II a. C., la domus es va anar sofisticant, i l'hortus es convetrtí en un sumptuós peristylum (peristil), era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant podem trobar un menjador d'estiu, altres habitacions, etc.
  • 17. La insula A les grans ciutats la majoria de gent vivia en cases de pisos de lloguer agrupades en illes (insulae), semblants a les cases modernes, de fins a tres o quatre pisos.
  • 18. La insula Es construïen al voltant d'un pati interior i tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati, de manera que devien eren molt sorolloses.
  • 19. La insula Hi havia poques habitacions i sense ús fix. Els lloguers eren cars i molts rellogaven cambra, amb la qual cosa encara hi vivien més estrets.
  • 20. La insula Moltes no disposaven de conduccions d'aigua ni latrines.
  • 21. Com que les construïen amb materials barats, com la fusta, el perill d'ensorrament o incendi era constant.
  • 22. La villa rustica Era l'edifici central d'una explotació agrícola. Al voltant del pati hi havia els habitatges dels esclaus, els estables, el galliner, graners, cellers, etc.
  • 23. La villa rustica L'amo tenia sovint una part de la uilla rustica habilitada com a residència més o menys luxosa.
  • 24. La villa urbana Algunes famílies benestants posseïen vil·les en llocs de la gran bellesa.
  • 25. Aquestes ja no són explotacions agràries sinó que tenen ll'únic objectiu de ser residències de vacances de luxe.
  • 26. Podien tenir tota mena de comoditats.
  • 27. La villa urbana L'estructura podia ser molt diversa.
  • 28. Solia accedir-se pel peristil. Les habitacions s'agrupaven en edificis diferents comunicats entre si per passadissos coberts.
  • 29. L'envoltaven horts, petits boscos i jardins.