La balangueraoficial
Download as ODP, PDF0 likes826 views
Presentació del poema "La balanguera", de Joan Alcover. A càrrec de les alumnes Mar Costa i Marina Delgado, de l'institut Isaac Albéniz. de Badalona. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to La balangueraoficial (20)
More from joanmolar (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe científic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe científic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
La balangueraoficial
- 1. LA BALANGUERA Mar Costa Marina Delgado 1.1 Batxilerat
- 2. Joan Alcover ➔ Joan Alcover i Maspons. ➔ Mallorca, 1854-1926. ➔ Va ser poeta, assagista i polític balear. ➔La seva obra més important és “La Balanguera” que es troba dins l'obra “El tard”. ➔Per escriure aquest poema, Joan Alcover es va inspirar en una canço popular mallorquina. ➔ És l'himne oficial de Mallorca.
- 3. L'escola mallorquina ➔L'escola Mallorquina va ser un moviment cultural de la illa de Mallorca, que va ser sense consciència i voluntat de formar un grup homogeni. ➔Aquesta inclou part del Romanticisme, el Neoclassicisme, el Costumisme, el Naturalisme, el Modernisme i el Noucentism. ➔Encara que s'utilitzava també el català i el castellà, el nom es refereix especialment a l'idioma oficial de les Illes. ➔Els autors d'aquest moviment eren: conservadors, catòlics i d'ideologia rural i tradicional.
- 4. La Balanguera La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé caviŀla teixint la tela per demà La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Quan la parella de noces, ja veu i compta sos minyons; veu com davallen a les fosses els que viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i cantar. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà Bellugant l'aspí el fil cabdella, I de pàtria la visió Fa bategar son cor de vella Sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquil·la Destria l'auba qui vendrà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa qui s'enfila de la vellura qui se'n va. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà ● Comparació ● Hipèrbaton ● Anàfora ● Encavallament ● Metonímia
- 5. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé caviŀla teixint la tela per demà La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. 8 a' 8 b 8 c' 8 d 8 c' 8 d 8 a' 8 b 8 a' 8 b Anàlisis mètric
- 6. Vocabulari ➔ La Balanguera . ➔ Cavil·la ➔ Aspí ➔ Sarja ➔ Parca ➔ Avior ➔ Gipó ➔Auba
- 7. Comentari del poema TEMA DEL POEMA ➔El poema tracta sobre una dona que està teixint una senyera del jovent. La senyera del jovent, fa referència a la voluntat de la gent de Mallorca a fer una societat relacionada amb les tradicions del passat però oberta al futur. ESTRUCTURA DEL POEMA ➔Primera part Les dues primeres estrofes, tracten sobre com La Balanguera, va teixint la vida de l'autor i dels lectors mallorquins, enfocant-la cap el futur sense deixar les tradicions enrere.
- 8. Comentari del poema ➔Segona part La tercera estrofa fa d'enllaç entre les dues primeres estrofes i les dues últimes. En aquesta part, La Balanguera, observa la vida d'una parella, quan es casa, té fills i finalment, quan mor. Amb això, vol donar a entendre la seva idea de la fugacitat de la vida. ➔Tercera part Com en la primera part es parlava de l'individu, en la tercera, es parla del col·lectiu, és a dir, de la pàtria. Les dues últimes estrofes parlen de la relació entre el futur i el passat i de com aquests dos són inevitablement inseparables.