La filosofia gènere literari
Download as odp, pdf0 likes357 views
La filosofia gènere literari
- 1. La filosofia Els presocràtics: Els primers filòsofs es van plantejar l'estructura i el funcionament del món, per això també s'anomenen cosmòlegs.” La primera escola és originària de l'Àsia Menor: Tales, Anaximandre i Anaxímenes (s.VII).
- 2. Jònics: Tales de Milet Afirmava que tot provenia de l 'aigua. - V a fer un viatge a Egipte, va medir l'altura de les piràmides segons el teorema dels triangles semblants (teorema de Tales) i va preveure un eclipsi de sol, segurament a partir d'un llistat de dates d'eclipcis babilònica. -També deia que “tot està ple de déus”. S'ha interpretat aquesta afirmació com a una concepció hilozoista del món: en totes les coses, material, hi ha vida. Va establir teoremes sobre triangles semblants (desenvolupada posteriorment per Eudem)
- 3. Anaximandre ἄπειρον És el primer en utilitzar el terme ἀρχή per descriure la seva teoria, que és l' ἄπειρον , el que és “indeterminat”. És probable que prengués aquest concepte de les cosmogonies orientals, que afirmen que l'Ésser sorgeix a partir d'un abisme. L'àpeiron és la matèria primordial de totes les coses. D'una naturalesa indeterminada, no té límits.
- 4. Anaxímenes Deixeble d'Anaximandre, estableix com a origen de tot l'aire ( ἀήρ, terme grec que significa més aviat “aire”, “boira”, “vapor”... en tot cas, “aire perceptible”. Així, torna un element de la naturalesa determinada a ser el principi. D'aquesta escola ens han arribat fragments o citacions d'Aristòtil, Teofrast i Simplici, així com alguna menció en els diàlegs de ʱó.
- 6. Parmènides i Zenó (escola elèata, s. V aC.) De Parmènides ens han arribat extensos fragments de la seva obra que tractava sobre l'ésser i el no ésser. De la primera part ens ha arribat un 90 per cent, transmès per Simplici el s. VI d. C. Parmènides parla sobre el que és i el que no és. Del que no és no se'n pot parlar perquè no existeix. seguint l'exemple d'una literatura que avui dia se'ns ha perdut, la literatura de viatges al cel o als inferns, utilitza aquest imaginari de manera al·legòrica per comunicar el seu pensament als seus congèneres. En la obra parla una deessa , δαίμων , que tot ho veu i tot ho sap.
- 7. Zenó d'Elea Deixeble de Parmènides va ser el creador de la paradoxa, que consisteix en contradir els sentits amb la raó. -Paradoxa l'Aquil·les i la Tortuga. -Paradoxa del múltiple
- 8. Heraclit d'Efes Contemporani de Parmènides, viu durant la segona meitat del s. VI a Efes. Ens han quedat 130 fragments, en la seva majoria, més breus que els de Parmènides. Els antics el van anomenar “el Fosc”, ὁ Σκοτεινός , ja que no va ser seguidor de cap escola i la seva obra tenia un caràcter aforístic molt marcat, cosa que el feia incomprensible per a la majoria de la gent. A més, i les notícies ens han transmès que tenia mania a tot allò que la multitud feia cas.
- 9. A diferència de Parmènides, és el teòric del devenir, del canvi. En la seva concepció del món, tot es troba en un canviar constant: en un néixer i morir constant. Tot està format per contraris que es necessiten els uns als altres: el naixement de l'un condiciona la mort de l'altre. Per exemple, l'existència dels déus immortals només s'explica a partir de l'existència dels mortals. O la terra és empassada per l'aigua.