Els-Primers-Filosofs-Origens-del-Pensament-Occidental.pptxJESUSMIGUELCORRALJIMPresentació sobre els primers filòsofs presocràtics en el neixement de la filosofia grega
Textos presocràtics versió 2018Cristina Centeno GuzmanTextos d'alguns filòsofs presocràtics, de sofistes i també de ʱó sobre la figura de Sòcrates. Inclou activitats.
Els-Primers-Filosofs-Origens-del-Pensament-Occidental.pptxJESUSMIGUELCORRALJIMPresentació sobre els primers filòsofs presocràtics en el neixement de la filosofia grega
Textos presocràtics versió 2018Cristina Centeno GuzmanTextos d'alguns filòsofs presocràtics, de sofistes i també de ʱó sobre la figura de Sòcrates. Inclou activitats.
La faulaDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEl documento presenta varias fábulas que utilizan animales para transmitir lecciones morales. La primera fábula trata sobre una águila y una zorra que eran amigas hasta que el águila mata a los cachorros de la zorra por hambre. Más tarde, la zorra se venga cuando el águila cae en un fuego. Otra fábula compara el poder del viento frío frente al calor del sol. Una tortuga le gana una carrera a una liebre por ir más lento pero constante.
4 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEste documento fornece informações sobre a conjugação verbal em latim. Apresenta os morfemas dos temas de presente e perfeito da 4a conjugação, além de quadros demonstrando os paradigmas verbais de "audire" nos diferentes modos, tempos e pessoas.
3 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEl documento presenta los morfemas de los temas de presente y perfecto de la tercera conjugación latina. Explica que los morfemas de tema de presente son "-ba-", "-a-", "-e-" y "-re-", mientras que los morfemas de tema de perfecto son "-era-", "-isse-" y "-eri-". Además, incluye cuadros con los paradigmas completos de la tercera conjugación en los diferentes tiempos, modos y personas.
2 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de Catalunya1) O documento apresenta quadros morfológicos dos temas verbais do espanhol.
2) São mostrados os morfemas dos temas de presente e perfeito da segunda conjugação.
3) Os quadros exibem a flexão dos verbos "destruir" e "destruir" nos diferentes modos e tempos verbais.
1era conjugacióDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEste documento fornece quadros morfológicos que descrevem os paradigmas verbais da primeira conjugação no latim. O primeiro quadro mostra os morfemas de tema de presente usados na formação dos tempos, modos e pessoas do presente e imperfeito. O segundo quadro faz o mesmo para os morfemas de tema perfeito usados na formação dos tempos perfeitos.
1. La filosofia Els presocràtics: Els primers filòsofs es van plantejar l'estructura i el funcionament del món, per això també s'anomenen cosmòlegs.” La primera escola és originària de l'Àsia Menor: Tales, Anaximandre i Anaxímenes (s.VII).
2. Jònics: Tales de Milet Afirmava que tot provenia de l 'aigua. - V a fer un viatge a Egipte, va medir l'altura de les piràmides segons el teorema dels triangles semblants (teorema de Tales) i va preveure un eclipsi de sol, segurament a partir d'un llistat de dates d'eclipcis babilònica. -També deia que “tot està ple de déus”. S'ha interpretat aquesta afirmació com a una concepció hilozoista del món: en totes les coses, material, hi ha vida. Va establir teoremes sobre triangles semblants (desenvolupada posteriorment per Eudem)
3. Anaximandre ἄπειρον És el primer en utilitzar el terme ἀρχή per descriure la seva teoria, que és l' ἄπειρον , el que és “indeterminat”. És probable que prengués aquest concepte de les cosmogonies orientals, que afirmen que l'Ésser sorgeix a partir d'un abisme. L'àpeiron és la matèria primordial de totes les coses. D'una naturalesa indeterminada, no té límits.
4. Anaxímenes Deixeble d'Anaximandre, estableix com a origen de tot l'aire ( ἀήρ, terme grec que significa més aviat “aire”, “boira”, “vapor”... en tot cas, “aire perceptible”. Així, torna un element de la naturalesa determinada a ser el principi. D'aquesta escola ens han arribat fragments o citacions d'Aristòtil, Teofrast i Simplici, així com alguna menció en els diàlegs de ʱó.
5.
6. Parmènides i Zenó (escola elèata, s. V aC.) De Parmènides ens han arribat extensos fragments de la seva obra que tractava sobre l'ésser i el no ésser. De la primera part ens ha arribat un 90 per cent, transmès per Simplici el s. VI d. C. Parmènides parla sobre el que és i el que no és. Del que no és no se'n pot parlar perquè no existeix. seguint l'exemple d'una literatura que avui dia se'ns ha perdut, la literatura de viatges al cel o als inferns, utilitza aquest imaginari de manera al·legòrica per comunicar el seu pensament als seus congèneres. En la obra parla una deessa , δαίμων , que tot ho veu i tot ho sap.
7. Zenó d'Elea Deixeble de Parmènides va ser el creador de la paradoxa, que consisteix en contradir els sentits amb la raó. -Paradoxa l'Aquil·les i la Tortuga. -Paradoxa del múltiple
8. Heraclit d'Efes Contemporani de Parmènides, viu durant la segona meitat del s. VI a Efes. Ens han quedat 130 fragments, en la seva majoria, més breus que els de Parmènides. Els antics el van anomenar “el Fosc”, ὁ Σκοτεινός , ja que no va ser seguidor de cap escola i la seva obra tenia un caràcter aforístic molt marcat, cosa que el feia incomprensible per a la majoria de la gent. A més, i les notícies ens han transmès que tenia mania a tot allò que la multitud feia cas.
9. A diferència de Parmènides, és el teòric del devenir, del canvi. En la seva concepció del món, tot es troba en un canviar constant: en un néixer i morir constant. Tot està format per contraris que es necessiten els uns als altres: el naixement de l'un condiciona la mort de l'altre. Per exemple, l'existència dels déus immortals només s'explica a partir de l'existència dels mortals. O la terra és empassada per l'aigua.