More Related Content
What's hot (20)
Similar to LA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTIC (20)
More from jcorbala (20)
LA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTIC
- 1. POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs
- 2. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Temps i clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehistòria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10 El món grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Romà 13 Catalunya romana 14 L’herència de la cultura clàssica 15 La fragmentació del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
- 3. La fragmentaci ó del món antic 3. Carlemany 2. L’Imperi bizantí (476-1453) 1. Els regnes germ ànics 16
- 4. Introducci ó Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragment ar la unitat cultural del Mediterrani . A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics . L’Imperi Romà d’Orient ( Bizantí ) es va mantenir durant gairebé mil anys més. El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval. 16
- 5. 1. Els regnes germ ànics 1.1. Els regnes germ ànics • Una vivenda rural germànica ( il·lustració ) 1.2. La ruralitzaci ó d’Occident 16
- 6. 1.1. Els regnes germ ànics Després de la ca iguda de l’Imperi romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi romà, els pobles germ ànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides. El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial. 16
- 7. 1.2. La ruralitzaci ó d’Occident La desaparici ó de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques, la producció de cultura, i la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos. 16
- 8. 2. L’Imperi Bizantí (476-1453) 2.1. L’è poca de Justinià • Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble ( il·lustració ) 2.2. Un Imperi cristià i oriental 16
- 9. 2.1. L’è poca de Justinià Quan l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí. Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà. Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al el sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes ( Codi de Justinià ) i va embellir Constantinoble ( basílica de Santa Sofia ). L’Imperi bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica , gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç. 16
- 10. Reconstrucci ó de la ciutat de Constantinoble 16
- 11. Reconstrucci ó de la ciutat de Constantinoble 16
- 12. 2.2. Un Imperi cristià i oriental Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental , on el grec es va mantenir com a llengua oficial . Després de segles de tensions religioses, la situació desembocà en la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa ( Cisma d’Orient , l’any 1054). A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs . 16
- 13. 3. Carlemany 3.1. Carlemany, rei dels francs 3.2. Carlemany, emperador 16
- 14. 3.1. Carlemany, rei dels francs L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident. Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell , va adreçar l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732). El seu fill, Pipí el Breu , es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia. El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany , va passar de ser rei dels francs a convertir-se en reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident. 16
- 15. 3.2. Carlemany, emperador Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa Occidental, frenà l’avenç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran. L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa). L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident. Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí. 16