![Bibliografia
BARTZ, W.R. (2002). Teaching Skepticism via the CRITIC Acronym and the Skeptical Inquirer.
The Skeptical Inquirer, 26(5), pp.42-44.
CASSANY, D. (2006). Tras las líneas: sobre la lectura contemporánea. Barcelona: Anagrama.
MÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (eds.) (2010). Competència científica i lectora a secundària.
Barcelona: Rosa Sensat.
OLIVERAS, B.; SANMARTÍ, N. (2009). La lectura como medio para desarrollar el pensamiento
crítico» [«Reading as a Means To Develop Critical Thinking». Educación Química [Chemistry
Education], 20 (1), 233-245.
OLIVERAS, B.; MÁRQUEZ, C.; SANMARTÍ, N. (2013).
«The Use of Newspaper Articles as a Tool To Develop Critical Thinking in Science Classes».
International Journal of Science Education, 35 (6), 885-905.
OLIVERAS, B.; MÁRQUEZ, C.; SANMARTÍ, N. (2014). «Students’ Attitudes to Information in
the Press: Critical Reading of a Newspaper Article With Scientific Content». Research in
Science Education. 44 (4), 603-626.
OLSON, D. R. (1994). The world on paper. Cambridge: Cambridge University Press.
YORE, L.D., CRAIG, M.T, MaAGUIRE, T.O., Index of science reading awareness: An
interactiveconstructive model, text verification, and grades 4–8 results, Journal of Research
in Science Teaching, 35, 27–51, 1998.](https://image.slidesharecdn.com/lecturacriticaoliveras-151113174108-lva1-app6891/85/La-lectura-critica-a-classe-de-ciencies-33-320.jpg)
La lectura crítica a classe de ciències
- 1. La lectura crítica a classe de ciències Begonya Oliveras Prat begona.oliveras@uab.cat bolivera@xtec.cat Grup de recerca LIEC http://grupsderecerca.uab.cat/liec/ Jornades de Controvèrsia Sòcio-Científica i Recerca i Innovació Responsable Barcelona - Octubre 2015
- 2. Del 1900 a l’any 2000? La lectura crítica no formava part de l’imaginari.La lectura crítica no formava part de l’imaginari.
- 3. Llegir significa comprendre, interpretar, analitzar i criticar els textos. (Cassany, 2006)
- 4. LLibres Històrics Premsa Divulgació En qui podem confiar? El coneixement es troba en diferents fonts
- 6. Llegir críticament Model Interactiu Adams, 1980 Miller, 1985 Diferents posicionaments Norris i Phillips, 1998; Olson, 1994 • Món lector • Món paper • Posicionament crític Pensament crític Conneerly, 2006; Scanlan, 2006 Perkins et al.1993; Facione et al., 1995 Ennis, 1996; Phillips i Norris 1999 Zoller, 2000; Ten Dam i Volman, 2004 •Elements de raonament Paul i Elder, 2006 Context sociocultural Craig i Yore, 1996 Yore, Craig i Maguire, 1998 Cassany, 2006 •Text/Lector •Activitat Izquierdo i Aliberas, 2005 Jiménez-Aleixandre, 2012
- 7. Lectura d'articles de diari amb contingut científic
- 8. Perfils lectors Nivells Perfils de lectors d’articles de diari 1 Lector/a crèdul Confia en la informació que llegeix en el diari sense contrastar-la amb altres fonts o les seves pròpies idees. 2 Lector/a ideològic Argumenta a partir de les seves pròpies idees de ciència o creences sense tenir en compte la informació llegida. 3 Lector /a crític Contrasta la informació llegida amb els seus coneixements de ciència i amb la informació trobada a Internet. Norris i Phillips, 1987; McClune i Jarman, 2011
- 9. Lector/a crèdul Lector/a ideològic Lector/a crític 2n ESO 73,8 19,7 6,6 BTX Lletres 73,3 16,7 10,0 BTX Ciències 61,5 19,2 19,2 El tipus de perfil és independent del curs i dels coneixements de ciència, presenten tots distribucions similars (p=0,564) IES Menéndez y Pelayo (Barcelona) i i l’Escola Pia Sarrià-Calassanç (BCN), IES Doctor Puigvert (Barcelona), l’IES Joan Puig i Ferrater (Tarragona) (n=178). OLIVERAS, B.; MÁRQUEZ, C.; SANMARTÍ, N. (2014). «Students’ Attitudes to Information in the Press: Critical Reading of a Newspaper Article With Scientific Content». Research in Science Education. 44 (4), 603-626 Perfils lectors
- 10. Dissenyar activitats A. Qüestionari per promoure la lectura crítica (adaptat del qüestionari de Bartz, 2002 i Paul i Elder, 2005) B. Aplicació d’estratègies didàctiques
- 11. Elements de lectura crítica de ciències «Elements de lectura crítica de ciències» «Elements de raonament» Paul i Elder (2006) 1. Identificar les idees principals del text. - Quin problema s’exposa en el text? Quina és la idea principal? - Amb quins continguts científics pot estar relacionat? 2. Identificar el propòsit de l’autor/a. - Qui ha escrit aquest document? - Per què el deu haver escrit? 3. Identificar les suposicions i el punt de vista de l’autor/a. - Quin és el punt de vista de l’ autor/a? - Quines suposicions fa l’autor/a en el text? 4. Formular una pregunta científica a la qual dóna resposta l’autor/a en l’article o dissenyar un experiment científic per comprovar la informació del text. - Es podria fer una prova o experiment per comprovar la credibilitat de l'afirmació principal? - Quina pregunta es faria un científic per investigar aquest problema? 5. Identificar dades i proves que dóna el text. - Hi ha dades, arguments o evidències científiques en el text que justifiquen l’afirmació inicial? Escriu- les. 6. Treure conclusions tot inferint a partir de proves. - Escriu un text argumentatiu validant o refutant la informació científica del text.
- 12. B. Estratègies •Treball cooperatiu •Tres fases del procediment lector • Activació de coneixements previs • Identificació de la finalitat de la lectura • Orientacions per analitzar el contingut científic del text • Cerques a Internet • Redacció del text final • Coavaluació • Qüestionari C.R.I.T.I.C Abans Durant Després Publicació 1Publicació 1
- 13. Articles
- 14. Abans
- 15. Durant - Quin és el problema que planteja l’autor/a en aquest article? - Per què creus que l’autor/a escriu aquest article?...
- 16. • Quin problema es plantejaria una persona científica? • Com solucionaria el problema una persona científica? • Quins coneixements has d’activar? Rol científic DesprésDesprés
- 17. LECTURA CRÍTICA INTERNET Avaluació del contingut científic de l’article Model científic Propietats del vidre Aplicacions Base d’orientacióBase d’orientació
- 18. Redacció de l’escrit final després de la lectura Text argumentatiu: La meva idea és ... Les meves raons són... Arguments en contra de la meva idea poden ser... Convenceria a algú que no em creu amb... La prova que donaria per convèncer els altres és ... Osborne et al., 2004; Lemke, 1990
- 19. Criteris d’avaluació Sí R No Què aconsellaries per millorar-lo 1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat? 2. Es fa referència a totes les idees possibles? 3. Les raons o arguments tenen fonament científic? 3. Tenen en compte els punts de vista contraris? 4. Dóna proves que convencen? 5. Està escrit d’una manera que s’entén? Coavaluació del text argumentatiu
- 20. Criteris d’avaluació Exemples 1. Validen la informació per confiança amb el diari (no jutgen la credibilitat de la font) o perquè creuen que l’autor/a s’ha informat. “Pensem que té una base científica, perquè és al diari” 2. Citen informacions del text amb un raonament no elaborat i imprecís o bé treuen conclusions basades en informacions del text no rellevants i no es refereixen a si són evidències o no. “ Crec que l’autor ha obtingut informació a través dels nedadors” 3. Fan referència a si el text dóna evidències o no, o si les informacions que aporta tenen validesa científica, sense més explicacions. O bé donen arguments poc elaborats o sense buscar-ne cap per validar la informació del text. “Certament té una base científica perquè l’autor ha investigat sobre els banyadors” 4. Treuen conclusions fonamentades a partir d’ informació aportada pel text (fets, dades, evidències ...), sense distingir el tipus de font (fets, opinions, arguments científics...). “Hi ha pegats que ajuden als nedadors a flotar i que tenen una influència en les carreres on la flotabilitat és important. Pel fet que hi ha menys fricció, la velocitat és més gran” 5. Distingeixen entre fets, arguments científics i opinions del text. Treuen conclusions tenint en compte la informació de què disposen i per un raonament sensat demostren capacitat per analitzar i avaluar la informació objectivament. “No hi ha proves perquè només són opinions de la gent. Crec que s’haurien de donar altres arguments i proves perquè sigui realment científic” Rúbrica per analitzar Elements lectura crítica Identificar dades i proves que dóna el text.
- 21. Productes comercials i anuncis
- 22. Productes comercials i anuncis publicitaris Una proposta en un curs obert miniOP Begonya Oliveras David Pinyol Olga Anglada IOC (Institut Obert de Catalunya)
- 24. • No curriculars (poden acreditar mòduls OPtatius) • Cursos oberts • Vinculats a l’actualitat • De curta durada (mini) • Materials (oberts i gatuïts) • Aprenentatge col·laboratiu en fòrums (sense professor/a) • Atura’t i practica • Atura’t i reflexiona • Atura’t i comparteix • Projecte final (qualificat pel professor/a) Què són el miniOP?
- 25. Com analitzo la informació química ? MiniOP Química a la vida quotidiana
- 27. Quina aigua comprar? Atura't i practica http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2849/2013_10_aigua_acsa/2013_doc_aigua_envasada.pdf
- 28. Productes d'higiene personal Per què es menciona tan sovint el pH en la publicitat dels productes d'higiene personal com els sabons i xampús? Què és i quina importancia té? Qualsevol sabó és adequat per a la pell? Atura't i reflexiona Font:https://vimeo.com/57950971
- 29. Què fan els detergents? Saps com actuen aquests productes? Mira't aquest vídeo. Compraries aquest producte? Atura't i comparetix Font:https://www.youtube.com/watch?v=p_k6YXDfl-c
- 30. La publicitat i la Química Molts productes relacionats amb la bellesa, l’alimentació, la salut o la neteja s’acompanyen de grans campanyes publicitàries. Però què passa quan el màrqueting i la ciència s’ajunten en un anunci publicitari?
- 31. Què has d'analitzar i com ho has de fer? Analitza l'etiqueta Compara la informació de l’etiqueta amb el contingut mínim que ha de tenir segons l’Agència Catalana del Consum: Analitza l'anunci publicitari Quina informació dóna que no aparegui a l’etiqueta? Quina qualitat del producte s’hi destaca? Queda ben justificada la bondat del producte? Es basa en estudis científics? Qui avala els estudis? Comenta quins coneixements necessitaries per poder validar la informació de l’anunci. Projecte
- 33. Bibliografia BARTZ, W.R. (2002). Teaching Skepticism via the CRITIC Acronym and the Skeptical Inquirer. The Skeptical Inquirer, 26(5), pp.42-44. CASSANY, D. (2006). Tras las líneas: sobre la lectura contemporánea. Barcelona: Anagrama. MÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (eds.) (2010). Competència científica i lectora a secundària. Barcelona: Rosa Sensat. OLIVERAS, B.; SANMARTÍ, N. (2009). La lectura como medio para desarrollar el pensamiento crítico» [«Reading as a Means To Develop Critical Thinking». Educación Química [Chemistry Education], 20 (1), 233-245. OLIVERAS, B.; MÁRQUEZ, C.; SANMARTÍ, N. (2013). «The Use of Newspaper Articles as a Tool To Develop Critical Thinking in Science Classes». International Journal of Science Education, 35 (6), 885-905. OLIVERAS, B.; MÁRQUEZ, C.; SANMARTÍ, N. (2014). «Students’ Attitudes to Information in the Press: Critical Reading of a Newspaper Article With Scientific Content». Research in Science Education. 44 (4), 603-626. OLSON, D. R. (1994). The world on paper. Cambridge: Cambridge University Press. YORE, L.D., CRAIG, M.T, MaAGUIRE, T.O., Index of science reading awareness: An interactiveconstructive model, text verification, and grades 4–8 results, Journal of Research in Science Teaching, 35, 27–51, 1998.
- 34. Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals Moltes gràcies per la vostra atenció