ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
jmriutort

LA
MOMIFICACIÓ
A L'ANTIC
EGIPTE
Ciències socials, geografia i història
1r ESO
professora Joana M. Riutort
jmriutort

La momificació a l'Antic Egipte: formava
part d'un ritual funerari. La conservació del
cos era un símbol molt important. La destrucció d'aquest representava un risc molt greu
ja que els egipcis creien en la immortalitat.
jmriutort

La mort, per als egipcis, representava la
separació entre el suport material i els
elements immaterials: el ba, que correspon a l'ànima i el ka, que representa
l'energia vital.
jmriutort

Calia doncs que el ba i el ka, quan
despertassin en la seva nova vida,
es poguessin reintegrar al cos
conservat. « La momificació tenia
com a objectiu principal purificar i
tornar el cos diví, perquè aquest
pogués esdevenir un Osiris ».
Osiris era el déu de la mort i del
"més enllà" se l'anomenava Déu
de la resurrecció.
Osiris
jmriutort

Per això, des del moment en què tenia lloc
el decés, el cos era remès als embalsamadors i posteriorment transportat en un
indret elevat, per tal que les crescudes del
Nil no el poguessin danyar.
jmriutort

En el sentit propi del terme, la momificació consisteix en l'acció de
momificar qualsevol cos humà o
animal, és a dir, conservar un cadàver,
embalsamar-lo, tot utilitzant materials
balsàmics.
jmriutort

L'embalsamament es compon de 4 etapes:
-L'EXCEREBRACIÓ: després de la mort, el
procés comença amb el cervell. Els egipcis
extreien el cervell amb un llarg ganxo de ferro,
escalfat al roig viu, a través de les fosses
nasals. Per aquest motiu, els científics van
creure que el cervell no s'extreia, donat que no
podien detectar cap dany al crani. De fet,
l'objectiu de la tècnica era no danyar el rostre,
perquè el difunt havia de ser reconegut el dia
del “judici dels morts”.
jmriutort

Ús del natró (solució de sosa natural que es
troba en els llacs salats, composta de sal
natural, de carbonat de sodi, de bicarbonat de
sodi, de sulfat i de clorur de sodi) que
s'introdueix al crani per dissoldre les restes del
cervell, i després es buida el crani. Llavors, hom
hi aboca una líquid fet de resines de pins, cera
d'abella i olis vegetals perfumats.
jmriutort

-L'EVISCERACIÓ: de una manera precisa
es feia una incisió a l’abdomen que
permetia extreure els intestins i els
diversos òrgans: només el cor (seu dels
pensaments i dels sentiments) i els
ronyons es deixaven al seu lloc després de
la momificació.
Però de vegades, és reemplaçaven per un
amulet. Les vísceres eren, retirades,
netejades i després disposades en quatre
vasos sagrats anomenats canopis.
canopis
jmriutort
jmriutort

Vasos canopis
Els embalsamadors hi dipositaven les visceres del difunt
(l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). Estaven
fets d'alabastre i eren representats pels caps dels quatre
fills d'Horus ja que es considerava que protegirien l'òrgan
corresponent.
Duamutef: amb forma de cap de xacal, guardava
Duamutef
l'estómac.
Amset: en forma de cap humà i guardava el fetge.
Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó, guardava els
intestins.
Hapi: en forma d'un cap de babuí i guardava els pulmons.
Tots quatre s'introduïen en una caixa de fusta i eren
col·locats al costat del sarcòfag .
jmriutort
jmriutort
jmriutort

-LA DESHIDRATACIÓ: Tot el cos era tractat amb
natró . Els embalsamadors omplien l'interior del
tronc de teles amb sal de natró i substàncies aromàtiques. Aquesta barreja de carbonat i bicarbonat de sodi tenia propietats higroscòpiques i atreia
la humitat del teixit. El procés de dessecació es
veia afavorit pel clima molt sec d'Egipte. El cos
era exposat al sol. Aquest tractament tenia una
durada d'uns 70 dies. Després d'assecar les
teles, els embalsamadors rentaven el cos i l’ungien amb diversos olis i resines, per fer que la pell
fos més flexible.
jmriutort
jmriutort

-L’EMBENAT: Aquesta tercera etapa
té per objecte preservar la carn i evitar
la desintegració del cos. Embolicaven
el cos amb fines benes i col · locaven
amulets envoltats de papirs en el cos
del difunt, després d'haver omplert les
cavitats abdominals i la caixa toràcica
amb tampons de lli impregnats amb
resina, serradures de fusta o fins i tot
líquens aromàtics.
jmriutort

Es disposaven les tires d’ embenats de lli.
El procés començava per les extremitats.
El cos s'embolicava en la seva totalitat,
sovint amb set capes de teles successives.
A continuació, s'embolicava la mòmia en
un sudari i es col · locava en un sarcòfag
jmriutort
jmriutort
jmriutort

Detall dels embenatges dels peus
jmriutort

Detall de les mans

Detall del cap
de la mòmia de
la reina
Hatshepsut
jmriutort

Recapitulem: passos de la momificació:
Recapitulem
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort

FI

More Related Content

What's hot (20)

Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
jmontija
Activitats repas egipte
Activitats repas egipteActivitats repas egipte
Activitats repas egipte
MAICA CIMA
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
1R.ESO.EL PALEOLÍTIC.
2nESO
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
aquitawin
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
AranBonamusa
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
primerbalansat
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
2nESO
El neolític i l'art
El neolític i l'artEl neolític i l'art
El neolític i l'art
cinqueb25
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
aberae
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
juanfigueroapacheco
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
mcarmenjuan
Ұè
ҰèҰè
Ұè
Felipe Blasco Tortajada
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
ytomas

Viewers also liked (9)

El nostre hort escolar
El nostre hort escolarEl nostre hort escolar
El nostre hort escolar
lgiros
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
amelisgalmes
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
Pilar Alvarez
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmics
Manel Correa i Masip
Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.
Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.
Fer de Mestres
CIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIACIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIA
CIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIA
Ainhoa Marcos
El nostre hort escolar
El nostre hort escolarEl nostre hort escolar
El nostre hort escolar
lgiros
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
amelisgalmes
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
Pilar Alvarez
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmics
Manel Correa i Masip
Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.
Plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.
Fer de Mestres
CIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIACIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIA
CIVILIZACIONES FLUVIALES: MESOPOTAMIA
Ainhoa Marcos

Similar to La momificació a l'Antic Egipte (20)

déus i deesses
déus i deessesdéus i deesses
déus i deesses
malsius2
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
sjoamartinez
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci AnticGrup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
rafabcn74
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
4ta
Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando BLes mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
esther
Egipte art funerari
Egipte art funerariEgipte art funerari
Egipte art funerari
malsius2
Egipte david i zaira
Egipte david i zairaEgipte david i zaira
Egipte david i zaira
25684jje
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
publica
Egipte i la religió
Egipte i la religióEgipte i la religió
Egipte i la religió
mrincon95
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
Mi Guel
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humàL'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
cbibi
ʸ鷡Àձ䳧.
ʸ鷡Àձ䳧.ʸ鷡Àձ䳧.
ʸ鷡Àձ䳧.
CRISTINAGOMEZSANZ
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
cristinamoragrau
Els rituals d'enterraments
Els rituals d'enterramentsEls rituals d'enterraments
Els rituals d'enterraments
Silvita Baena
Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...
vallterrics
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci AnticGrup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
Grup Experts 04:Religió i Momificació al Món Egipci Antic
rafabcn74
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
4ta
Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando BLes mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
esther
Egipte art funerari
Egipte art funerariEgipte art funerari
Egipte art funerari
malsius2
Egipte david i zaira
Egipte david i zairaEgipte david i zaira
Egipte david i zaira
25684jje
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
publica
Egipte i la religió
Egipte i la religióEgipte i la religió
Egipte i la religió
mrincon95
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
Mi Guel
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humàL'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
cbibi
Els rituals d'enterraments
Els rituals d'enterramentsEls rituals d'enterraments
Els rituals d'enterraments
Silvita Baena
Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...
vallterrics

La momificació a l'Antic Egipte

  • 1. jmriutort LA MOMIFICACIÓ A L'ANTIC EGIPTE Ciències socials, geografia i història 1r ESO professora Joana M. Riutort
  • 2. jmriutort La momificació a l'Antic Egipte: formava part d'un ritual funerari. La conservació del cos era un símbol molt important. La destrucció d'aquest representava un risc molt greu ja que els egipcis creien en la immortalitat.
  • 3. jmriutort La mort, per als egipcis, representava la separació entre el suport material i els elements immaterials: el ba, que correspon a l'ànima i el ka, que representa l'energia vital.
  • 4. jmriutort Calia doncs que el ba i el ka, quan despertassin en la seva nova vida, es poguessin reintegrar al cos conservat. « La momificació tenia com a objectiu principal purificar i tornar el cos diví, perquè aquest pogués esdevenir un Osiris ». Osiris era el déu de la mort i del "més enllà" se l'anomenava Déu de la resurrecció. Osiris
  • 5. jmriutort Per això, des del moment en què tenia lloc el decés, el cos era remès als embalsamadors i posteriorment transportat en un indret elevat, per tal que les crescudes del Nil no el poguessin danyar.
  • 6. jmriutort En el sentit propi del terme, la momificació consisteix en l'acció de momificar qualsevol cos humà o animal, és a dir, conservar un cadàver, embalsamar-lo, tot utilitzant materials balsàmics.
  • 7. jmriutort L'embalsamament es compon de 4 etapes: -L'EXCEREBRACIÓ: després de la mort, el procés comença amb el cervell. Els egipcis extreien el cervell amb un llarg ganxo de ferro, escalfat al roig viu, a través de les fosses nasals. Per aquest motiu, els científics van creure que el cervell no s'extreia, donat que no podien detectar cap dany al crani. De fet, l'objectiu de la tècnica era no danyar el rostre, perquè el difunt havia de ser reconegut el dia del “judici dels morts”.
  • 8. jmriutort Ús del natró (solució de sosa natural que es troba en els llacs salats, composta de sal natural, de carbonat de sodi, de bicarbonat de sodi, de sulfat i de clorur de sodi) que s'introdueix al crani per dissoldre les restes del cervell, i després es buida el crani. Llavors, hom hi aboca una líquid fet de resines de pins, cera d'abella i olis vegetals perfumats.
  • 9. jmriutort -L'EVISCERACIÓ: de una manera precisa es feia una incisió a l’abdomen que permetia extreure els intestins i els diversos òrgans: només el cor (seu dels pensaments i dels sentiments) i els ronyons es deixaven al seu lloc després de la momificació. Però de vegades, és reemplaçaven per un amulet. Les vísceres eren, retirades, netejades i després disposades en quatre vasos sagrats anomenats canopis. canopis
  • 11. jmriutort Vasos canopis Els embalsamadors hi dipositaven les visceres del difunt (l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). Estaven fets d'alabastre i eren representats pels caps dels quatre fills d'Horus ja que es considerava que protegirien l'òrgan corresponent. Duamutef: amb forma de cap de xacal, guardava Duamutef l'estómac. Amset: en forma de cap humà i guardava el fetge. Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó, guardava els intestins. Hapi: en forma d'un cap de babuí i guardava els pulmons. Tots quatre s'introduïen en una caixa de fusta i eren col·locats al costat del sarcòfag .
  • 14. jmriutort -LA DESHIDRATACIÓ: Tot el cos era tractat amb natró . Els embalsamadors omplien l'interior del tronc de teles amb sal de natró i substàncies aromàtiques. Aquesta barreja de carbonat i bicarbonat de sodi tenia propietats higroscòpiques i atreia la humitat del teixit. El procés de dessecació es veia afavorit pel clima molt sec d'Egipte. El cos era exposat al sol. Aquest tractament tenia una durada d'uns 70 dies. Després d'assecar les teles, els embalsamadors rentaven el cos i l’ungien amb diversos olis i resines, per fer que la pell fos més flexible.
  • 16. jmriutort -L’EMBENAT: Aquesta tercera etapa té per objecte preservar la carn i evitar la desintegració del cos. Embolicaven el cos amb fines benes i col · locaven amulets envoltats de papirs en el cos del difunt, després d'haver omplert les cavitats abdominals i la caixa toràcica amb tampons de lli impregnats amb resina, serradures de fusta o fins i tot líquens aromàtics.
  • 17. jmriutort Es disposaven les tires d’ embenats de lli. El procés començava per les extremitats. El cos s'embolicava en la seva totalitat, sovint amb set capes de teles successives. A continuació, s'embolicava la mòmia en un sudari i es col · locava en un sarcòfag
  • 21. jmriutort Detall de les mans Detall del cap de la mòmia de la reina Hatshepsut
  • 22. jmriutort Recapitulem: passos de la momificació: Recapitulem