More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to La Pesta Negra 1 (8)
Recently uploaded (10)
La Pesta Negra 1
- 1. La Pesta Negra-1 Professor: J.Pena Departament d'Human鱈stica Desembre 2012
- 2. La Pesta Negra Europa a mitjans del segle XIV (1347-1351) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesta_Negra
- 4. LA PESTA NEGRA (Tamb辿 coneguda com a Mort Negra ) va ser una epid竪mia de pesta, que devast Europa i sia a mitjan segle XIV (1347- 1351), i es calcula que provoc la mort daproximadament un ter巽 de la poblaci坦 europea (alguns autors arriben a manifestar que fins a un 50% serien dades m辿s properes a la realitat). Lapel揃latiu negra amb qu竪 els coetanis anomenaren la malaltia prov辿 del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseq端竪ncia dhemorrgies subcutnies.
- 5. El Bacteri Yersinia Pestis i (Rattus norvegicus) La pesta est causada pel bacteri Yersinia pestis, afecta els rosegadors en zones end竪miques i provocava les grans epid竪mies quan aconseguia infectar les rates (Rattus norvegicus) de les aglomeracions humanes i els seus parsits les puces, les quals actuaven com a principal vehicle de transmissi坦 als humans.
- 6. LA DIFUSI DE LA EPIDMIA No 辿s del tot clar lorigen del brot de pesta que afect lEuropa del segle XIV. Sespecula que hauria pogut originar-se al nord de l'ndia, per b辿 que la teoria m辿s estesa situa els primers casos a les estepes de l'sia central, des d'on els ex竪rcits i els mercaders mongols lhaurien transm竪s, en direcci坦 est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Ara b辿, lentrada de lepid竪mia a terres europees cal buscar-la a la pen鱈nsula de Crimea (Ucra誰na). Des de Messina, la plaga salt cap a G竪nova i Ven竪cia (entre lany 1347 i 1348), i des dItlia sestengu辿 en direcci坦 nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Pen鱈nsula Ib竪rica, Fran巽a i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escamp llavors cap a Alemanya i els pa誰sos escandinaus on arrib entre 1348 i 1350, i finalment a R炭ssia cap al 1351.
- 7. La Pesta Negra presentava tres variants t鱈piques: La pesta bub嘆nica: era la forma m辿s com炭 de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El s鱈mptoma caracter鱈stic d'aquesta variant de la malaltia era l'aparici坦 de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien tamb辿 hemorrgies sota la pell, ra坦 per la qual presentaven nomses taques fosques per tot el cos. L'aparici坦 d'aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 尊C), v嘆mits i confusi坦 o deliri.
- 8. La Pesta Negra presentava tres variants t鱈piques: La pesta pulmonar o pesta pneum嘆nica: era la segona variant m辿s estesa de l'epid竪mia. s l'炭nica de les tres variants que es transmetia per via oral, a trav辿s de gotes de saliva contaminada pel bacteri d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era alt鱈ssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els s鱈mptomes caracter鱈stics eren la dificultat per respirar (dispnea), l'aparici坦 de coloracions blavoses/violcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoraci坦 sangonosa.
- 9. La Pesta Negra presentava tres variants t鱈piques: La pesta septic竪mica: era la menys freq端ent de les tres formes per嘆, alhora, la m辿s mort鱈fera, at竪s que la infecci坦 enva誰a rpidament la sang. Causava la mort a gaireb辿 a tots els malalts. Els s鱈mptomes m辿s caracter鱈stics eren la febre alta i l'aparici坦 de taques de color morat pel cost Aix鱈 doncs, tot i que originriament el brot de pesta correspondria a la varietat bub嘆nica, a mesura que aquesta es propag don lloc a l'aparici坦 de les altres variants. Durant els primers dies, i coincidint amb el per鱈ode d'incubaci坦 de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, per嘆, la malura es manifestava amb tota la seva virul竪ncia i la majoria de les v鱈ctimes morien en el termini de quatre a set dies.
- 10. Imatges
- 11. L'impacte en l'art i el folklore popular Art鱈sticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristi i perduraria durant segles sota la forma d'una amena巽a mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament ir嘆nics. S坦n molt il揃lustratius en aquest sentit els quadres de Brueghel el Vell o les il揃lustracions de Hans Wieditz per al De Remediis de Petrarca; el folklore popular va incorporar les famoses danses macabres o Dansa de la Mort, de les que encara resta un 炭nic i t竪tric testimoni a la localitat catalana de Verges (prov鱈ncia de Girona, Baix Empord). La dansa de la Mort era una al揃legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esgl辿sies durant Setmana Santa, amb una process坦 d'esquelets dansaires que desfilaven sota una t竪trica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del "memento mori" (recorda que morirs) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ning炭, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos.
- 12. Verges (el Baix Empord) El poble de Verges s'ha fet fam坦s per la process坦 de Dijous Sant i, en concret, per la Dansa de la Mort. Aquest reportatge de l'espai "Viure Catalunya" visita aquesta localitat del Baix Empord.