![Evoluci坦 territorial de lepid竪mia La pesta 辿s creu que provenia dsia central seguint les rutes comercials [com la ruta de la seda] fins als ports russos de la Pen鱈nsula de Crimea a la zona nord de la mar Negra ( Ucra誰na) G竪nova, una de les pot竪ncies comercials de l竪poca, tenia establerta una col嘆nia comercial a la zona ( Kaffa) i fugint de lassalt de tropes mongols a la ciutat, va portar malalts fins a les costes de Messina (Sic鱈lia) i cap a G竪nova. Dall鱈 va afectar tota Europa G竪nova Messina Marsella Ven竪cia](https://image.slidesharecdn.com/la-pesta-negra-1196181462136657-4/85/La-Pesta-Negra-5-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to La Pesta Negra (10)
La Pesta Negra
- 1. LA PESTA NEGRA Europa a mitjans del segle XIV
- 2. LA PESTA NEGRA La Pesta Negra (tamb辿 coneguda com a Mort Negra ) va ser una epid竪mia de pesta, que devast Europa i sia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provoc la mort daproximadament un ter巽 de la poblaci坦 europea (alguns autors arriben a manifestar que fins a un 50% serien dades m辿s properes a la realitat). Lapel揃latiu negra amb qu竪 els coetanis anomenaren la malaltia prov辿 del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseq端竪ncia dhemorrgies subcutnies.
- 3. DIFUSI DE LEPIDMIA No 辿s del tot clar lorigen del brot de pesta que afect lEuropa del segle XIV. Sespecula que hauria pogut originar-se al nord de l'ndia, per b辿 que la teoria m辿s estesa situa els primers casos a les estepes de l'sia central, des d'on els ex竪rcits i els mercaders mongols lhaurien transm竪s, en direcci坦 est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Ara b辿, lentrada de lepid竪mia a terres europees cal buscar-la a la pen鱈nsula de Crimea (Ucra誰na). Des de Messina, la plaga salt cap a G竪nova i Ven竪cia (entre lany 1347 i 1348), i des dItlia sestengu辿 en direcci坦 nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Pen鱈nsula Ib竪rica, Fran巽a i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escamp llavors cap a Alemanya i els pa誰sos escandinaus on arrib entre 1348 i 1350, i finalment a R炭ssia cap al 1351.
- 4. VARIANTS DE LA PESTA La Pesta Bub嘆nica : era la forma m辿s com炭 de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El s鱈mptoma caracter鱈stic daquesta variant de la malaltia era laparici坦 de bubons a lengonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien tamb辿 hemorrgies sota la pell, ra坦 per la qual presentaven nombroses taques fosques per tot el cos. Laparici坦 daquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 尊C), v嘆mits i confusi坦 o deliri. La Pesta Pulmonar o Pesta Pneum嘆nica : era la segona variant m辿s estesa de lepid竪mia. s l炭nica de les tres variants que es transmetia per via oral, a trav辿s de gotetes de saliva contaminada pel bacteri duna persona infectada. La taxa de mortalitat era alt鱈ssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els s鱈mptomes caracter鱈stics eren la dificultat per respirar (dispnea), laparici坦 de coloracions blavoses/violcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat duna cianosi (concentraci坦 dhemoglobina sota la pell) i, sobretot, lexpectoraci坦 sangonosa. La Pesta Septic竪mica : era la menys freq端ent de les tres formes per嘆, alhora, la m辿s mort鱈fera, at竪s que la infecci坦 enva誰a rpidament la sang. Causava la mort a gaireb辿 el 100% dels malalts. Els s鱈mptomes m辿s caracter鱈stics eren la febre alta i laparici坦 de taques de color morat pel cos. Aix鱈 doncs, tot i que originriament el brot de pesta correspondria a la varietat bub嘆nica, a mesura que aquesta es propag don lloc a laparici坦 de les altres variants. Durant els primers dies, i coincidint amb el per鱈ode dincubaci坦 de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, per嘆, la malaltia es manifestava amb tota la seva virul竪ncia i la majoria de les v鱈ctimes morien en el termini de quatre a set dies.
- 5. Evoluci坦 territorial de lepid竪mia La pesta 辿s creu que provenia dsia central seguint les rutes comercials [com la ruta de la seda] fins als ports russos de la Pen鱈nsula de Crimea a la zona nord de la mar Negra ( Ucra誰na) G竪nova, una de les pot竪ncies comercials de l竪poca, tenia establerta una col嘆nia comercial a la zona ( Kaffa) i fugint de lassalt de tropes mongols a la ciutat, va portar malalts fins a les costes de Messina (Sic鱈lia) i cap a G竪nova. Dall鱈 va afectar tota Europa G竪nova Messina Marsella Ven竪cia
- 6. Zona afectada 1347 G竪nova Ven竪cia Marsella Bizanci
- 7. Zona afectada 1348 Zones poc o gens afectades Pirineus Mil Palma Mallorca Barcelona
- 8. Zona afectada 1349 Zones poc o gens afectades Pirineus Mil Bruges
- 9. Zona afectada 1350 Zones poc o gens afectades Pirineus Mil Bruges Pol嘆nia Pa誰sos escandinaus R炭ssia (1351)
- 10. LIMPACTE DE LA PESTA A LART I EL FOLKLORE POPULAR Art鱈sticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristi i perduraria durant segles sota la forma d'una amena巽a mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament ir嘆nics. S坦n molt il揃lustratius en aquest sentit els quadres de Brueghel el Vell com el de: Triomf de la Mort
- 11. ...o les il揃lustracions de Hans Wieditz per el De Remediis de Petrarca
- 12. El folklore catal El folklore popular va incorporar les famoses danses macabres o Dansa de la Mort, de les que encara resta un 炭nic i t竪tric testimoni a la localitat de Verges (Baix Empord). La dansa de la Mort era una al揃legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esgl辿sies durant Setmana Santa, amb una process坦 desquelets dansaires que desfilaven sota una t竪trica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del memento mori (recorda que morirs) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ning炭, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos. A la imatge la inscripci坦 nemini parco (no perdono a ning炭) la mort no perdona.