Simposi promoció sobre l'ús social del català. Àmbit mitjans de comunicacióCondeminas DanielPresentació de la ponència sobre mitjans de comunicació al Simposi sobre l'ús social del català, a càrrec de Daniel Condeminas i Tejel. El Simposi es va celebrar a la seu de l'IEC el 20 d'octubre de 2012, organitzat per La Xarxa d'Entitats.
Entrevista Cerdanyola al diaLaietta MPeriodisme, agenda-setting, framing, mitjans de comunicació, rols dels periodistes, entrevista, Cerdanyola al dia, Núria Ferrer, rumors, revolució digital, Alan Rusbridger, Tomàs Delclós, Patrick Charaudeau.
ANÀLISI D´UN TEXTLaietta MANÀLISI D´UN TEXT
Expressió audiovisual
Cartes del lectorLaietta MEste resumen describe tres cartas escritas por Laia Mena Ariño sobre temas relacionados con los supermercados y el transporte público. La primera carta argumenta que los supermercados deberían ofrecer más información nutricional y recetas para los clientes. La segunda carta elogia a FGC por agregar enchufes en los trenes. La tercera carta sugiere que FGC podría ofrecer contenido cultural descargable a través de códigos QR.
Què és un bon comunicador? Laietta MComunicació, discurs, debat, oratòria, retòrica, sofistes, comunicació no verbal, gesticulació, llenguatge, emissor, missatge, receptor.
The Shelter ProjectLaietta M"It´s 1937 and the bombings out there are destroying Barcelona... get sheltered!".
The Shelter Project inclou es un projecte transmèdia que inclou un llargmetratge, una ruta pels refugis de Barcelona, interacció pel mòbil i un regal promocional.
KLINK - Press & ImpressLaietta MPortable printer for home made retro style creations.
KLINK és muy fácil de usar.
La botella esta cubierta por una funda de goma donde se incrustan las letras de imprenta, cuando se tiene el mensaje posicionado se usa a modo de rodillo, una vez sobre latinta y otra vez sobre la superfície donde se quiera imprimir.
Presentació d´una obra audiovisualLaietta MAprofitant la convenció internacional sobre educació i treball que es dona a la ciutat de Bilbao convocarem a 50 persones a una reunió a l´Hotel Nervión Barceló, situat al costat de l’Ajuntament de Bilbao, zona molt cèntrica i de fàcil accés, on hem llogat una sala durant 4 hores al matí del pròxim dia 4 de Gener. La sala estarà a condicionada amb un càtering per als convocats a la reunió i banys suficients per a 50 persones. La reunió es dividirà en 2 grans blocs separats per una pausa llarga al mig per poder fer networking i aprofitar per parlar amb els assistents d´una manera més propera i individual tenint en compte que tindrem la possibilitat de parlar amb experts en el món educatiu i laboral.
Estudi del projecteLaietta ML´story line ha de definir l´estructura de la idea principal dramàtica, composta per plantejament, desenvolupament, conflicte i desenllaç. Ha de mostrar els personatges principals. L´story line d´aquesta història és un viatge a través de la vida d´un personatge que coneix figures mítiques i històriques, influenciant la cultura popular i on el nostre personatge viu experiències històriques del segle 20 de primera ma de les que en cap moment n´és conscient degut a la seva innocència i lleu retràs que pateix.
Anàlisi d´una obra audiovisual breuLaietta MEl cinema clàssic de Hollywood es situa entre el 1910 i 1960 aproximadament i es caracteritza per una producció industrial altament organitzada per l´enregistrament en estudis i enfocada a una alta rendibilitat en taquilla. La major par de les pel·lícules de ficció eren creades mitjançant sistemes narratius amb similars característiques temporals i espacials conseqüència d´una divisió del treball en l´estudi d´enregistrament molt estructurada
Casos pràcticsLaietta MPer al registre de l´espot per Torrons Laieta necessitarem el permís “No Assabentat” per a tots aquells permisos que requereixen un nombre major de 10 persones. Aquest permís requereix 8 dies hàbils per la seva tramitació ja que la Plaça Urquinaona pertany a Ciutat Vella. El següent formulari s´enviarà a la Oficina d´Informació i Tràmits de la Guàrdia Urbana/Filmacions.
El relat i la narracióLaietta MLa narració d´aquesta història és bàsica, d´estructura senzilla amb un inici, un desenvolupament i un final que no deixa caps en l´aire. La macroestructura del text no requereix una cooperació excessivament activa per part del lector.
El discurs narratiuLaietta MLa focalització d´un film és la construcció del punt de vista de l´obra, on per punt de vista entenem dos versions. Per una banda el punt de vista més visual o físic en quant a la posició de la càmera i el que veu, i per altra banda el punt de vista racional o moral que l´autor vol reflectir amb el seu relat. El focalitzador crea un punt de vista, el resultat del qual és una obra audiovisual que al seu torn deixa una impremta en l´espectador que formarà el seu punt de vista personal depenent de la seva pròpia experiència.
Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a CatalunyaccoocacMonogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio
Fem Cultura. Pla de drets culturals de BarcelonaAjuntament de BarcelonaMesura de govern: Fem Cultur, Pla de Drets Culturals de Barcelona.
Presentada al Ple del mes d'abril de 2021.
ANÀLISI D´UN TEXTLaietta MANÀLISI D´UN TEXT
Expressió audiovisual
Cartes del lectorLaietta MEste resumen describe tres cartas escritas por Laia Mena Ariño sobre temas relacionados con los supermercados y el transporte público. La primera carta argumenta que los supermercados deberían ofrecer más información nutricional y recetas para los clientes. La segunda carta elogia a FGC por agregar enchufes en los trenes. La tercera carta sugiere que FGC podría ofrecer contenido cultural descargable a través de códigos QR.
Què és un bon comunicador? Laietta MComunicació, discurs, debat, oratòria, retòrica, sofistes, comunicació no verbal, gesticulació, llenguatge, emissor, missatge, receptor.
The Shelter ProjectLaietta M"It´s 1937 and the bombings out there are destroying Barcelona... get sheltered!".
The Shelter Project inclou es un projecte transmèdia que inclou un llargmetratge, una ruta pels refugis de Barcelona, interacció pel mòbil i un regal promocional.
KLINK - Press & ImpressLaietta MPortable printer for home made retro style creations.
KLINK és muy fácil de usar.
La botella esta cubierta por una funda de goma donde se incrustan las letras de imprenta, cuando se tiene el mensaje posicionado se usa a modo de rodillo, una vez sobre latinta y otra vez sobre la superfície donde se quiera imprimir.
Presentació d´una obra audiovisualLaietta MAprofitant la convenció internacional sobre educació i treball que es dona a la ciutat de Bilbao convocarem a 50 persones a una reunió a l´Hotel Nervión Barceló, situat al costat de l’Ajuntament de Bilbao, zona molt cèntrica i de fàcil accés, on hem llogat una sala durant 4 hores al matí del pròxim dia 4 de Gener. La sala estarà a condicionada amb un càtering per als convocats a la reunió i banys suficients per a 50 persones. La reunió es dividirà en 2 grans blocs separats per una pausa llarga al mig per poder fer networking i aprofitar per parlar amb els assistents d´una manera més propera i individual tenint en compte que tindrem la possibilitat de parlar amb experts en el món educatiu i laboral.
Estudi del projecteLaietta ML´story line ha de definir l´estructura de la idea principal dramàtica, composta per plantejament, desenvolupament, conflicte i desenllaç. Ha de mostrar els personatges principals. L´story line d´aquesta història és un viatge a través de la vida d´un personatge que coneix figures mítiques i històriques, influenciant la cultura popular i on el nostre personatge viu experiències històriques del segle 20 de primera ma de les que en cap moment n´és conscient degut a la seva innocència i lleu retràs que pateix.
Anàlisi d´una obra audiovisual breuLaietta MEl cinema clàssic de Hollywood es situa entre el 1910 i 1960 aproximadament i es caracteritza per una producció industrial altament organitzada per l´enregistrament en estudis i enfocada a una alta rendibilitat en taquilla. La major par de les pel·lícules de ficció eren creades mitjançant sistemes narratius amb similars característiques temporals i espacials conseqüència d´una divisió del treball en l´estudi d´enregistrament molt estructurada
Casos pràcticsLaietta MPer al registre de l´espot per Torrons Laieta necessitarem el permís “No Assabentat” per a tots aquells permisos que requereixen un nombre major de 10 persones. Aquest permís requereix 8 dies hàbils per la seva tramitació ja que la Plaça Urquinaona pertany a Ciutat Vella. El següent formulari s´enviarà a la Oficina d´Informació i Tràmits de la Guàrdia Urbana/Filmacions.
El relat i la narracióLaietta MLa narració d´aquesta història és bàsica, d´estructura senzilla amb un inici, un desenvolupament i un final que no deixa caps en l´aire. La macroestructura del text no requereix una cooperació excessivament activa per part del lector.
El discurs narratiuLaietta MLa focalització d´un film és la construcció del punt de vista de l´obra, on per punt de vista entenem dos versions. Per una banda el punt de vista més visual o físic en quant a la posició de la càmera i el que veu, i per altra banda el punt de vista racional o moral que l´autor vol reflectir amb el seu relat. El focalitzador crea un punt de vista, el resultat del qual és una obra audiovisual que al seu torn deixa una impremta en l´espectador que formarà el seu punt de vista personal depenent de la seva pròpia experiència.
Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a CatalunyaccoocacMonogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio
Fem Cultura. Pla de drets culturals de BarcelonaAjuntament de BarcelonaMesura de govern: Fem Cultur, Pla de Drets Culturals de Barcelona.
Presentada al Ple del mes d'abril de 2021.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de BarcelonaSota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
20110124 propostes per informar més i millor davant les properes eleccions mu...dietamediaticaPROPOSTES PER INFORMAR MÉS I MILLOR DAVANT LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES, DES DE RTVV
Algunes idees i línees d’actuació per a la realització d’una proposta innovadora i de qualitat per realitzar un projecte especial per a les eleccions 2011
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de BarcelonaInforme reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió CulturalL’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de BarcelonaLa mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Translation, interpreting and mediation services in language integration proc...Universitat Oberta de CatalunyaThe aim of this paper is to present the findings of our report on the nature of the translation and interpreting services that facilitate communication between immigrants and public authority workers in Catalonia. In that respect, the paper includes:
- a typology of organisational and service provision models, based on the fields in which such services operate;
- information on the profile of service employees;
- details of specialised training carried out
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de BarcelonaEl Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de BarcelonaL’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Grants & project development hal far outreach Laietta MHal Far Outreach is seeking a Grants & Project Development Coordinator to manage their grants and project development team remotely or in Malta. The coordinator will be responsible for coordinating the team, developing new projects, writing grant proposals, researching funding opportunities, and overseeing the grants process. The position requires experience in grants management, proposal writing, and a managerial role. Strong English language skills, proficiency in Microsoft Office, and an understanding of European migration issues are also required.
Practicum laia menaLaietta MAquests document és un recull de les tasques desenvolupades durant les pràctiques del Grau de Comunicació a la UOC. Les pràctiques s ́han desenvolupat virtualment a l ́agència de comunicació de la UOC, L ́Agència. L ́Agència té com a clients entitats sense ànim de lucre. Els estudiants de la UOC tenim l ́oportunitat doncs de desenvolupar les pràctiques i alhora fer una tasca solidaria amb aquests projectes que es beneficien d ́aquesta col.laboració. Per aquesta generació que ha fet les pràctiques durant el semestre que iniciava el Febrer 2020, els nostres clients han estat des de entitats que s ́encarreguen de educar joves en situació de vulnerabilitat, esplais per a nens en situació de risc o l ́associació de muntadors i muntadores de l ́audiovisual de Catalunya.
TFG - Els sistemes de reconeixement de veu com a innovació disruptiva en el f...Laietta MLa indústria de l´àudio esta passant per una etapa de reconfiguració i proliferen els nous serveis sonors com la ràdio en diferit, els podcasts, la música en streaming o els audiollibres. El consum de productes d´àudio ha incrementat com també ho ha fet el nombre d'oients d´aquests productes. Gràcies a la innovació en tecnologia, apareix un nou element en aquesta equació; els aparells intel·ligents que reaccionen amb la veu com Siri d´Apple, o Alexa d´Amazon. Aquesta tecnologia permet la inserció d'anuncis que, mitjançant la veu, reaccionen a comandaments donats per l´usuari d'aquests aparells. Siri o Alexa obren les portes a la mesurabilitat de les campanyes de publicitat en el suport àudio. Fins ara no havia estat possible el recull d'informació sobre les accions que pren l´audiència durant un anunci de ràdio. El recull d'informació permet avaluar, optimitzar i modificar les campanyes en temps real. La intel·ligència artificial juga un paper important en aquest sentit, oferint una publicitat cada cop més natural i propera a l´usuari. Per tant, en aquest moment de reconfiguració del panorama sonor, és vital que les marques vegin la gran oportunitat que se'ls hi presenta, per crear una identitat sonora corporativa innovadora que els permeti sobresortir de la resta. Els consumidors estan canviant la manera de fer recerques en línia, s'utilitza cada cop més la recerca per veu, i només les marques que hagin optimitzat la seva estratègia de SEO/VSO seran visibles per aquestes recerques de veu. Un 9,3% de la població a Espanya ja utilitza un aparell intel·ligent activat per veu a diari i només aquelles marques que ofereixin anuncis naturals amb capacitats d´interacció seran ben acollits per als consumidors. Aquesta tècnica de publicitat es troba en un moment de desenvolupament i amb més limitacions que bons resultats però, és el moment perfecte per a aquelles marques que vulguin arriscar i marcar la diferència. És el moment d'adaptar-se a les noves tendències per tal de no quedar-se enrere i desaprofitar les grans capacitats de l´àudio. En la lluita per la visibilitat entre les marques, cal invertir en brànding sonor.
Enquestes - Investigació de mercatsLaietta MPracticar una enquesta ad-hoc en les mateixes instal·lacions on s’allotgen els clients te la principal avantatge de la predisposició dels clients en ser entrevistats. Estaran disposats a dedicar més temps al qüestionari per tant es poden fer qüestionaris més rics en preguntes, preguntes obertes. Es poden acompanyar amb materials gràfics per al suport de les preguntes. Es redueixen les evasives. Per altra banda, el qüestionari personal en localització, ens limitarà a un espectre de tipus de clients més heterogeni, és a dir, tindrem accés a un grup de persones que inicialment afines a Mar de Fulles. Clients afins a la naturalesa, potser a una cuina ecològica, etc. I no tindrem l ́opció d ́investigar perquè clients amb altres preferències no venen a Mar de Fulles.
Reunions en grup - Investigació de mercatsLaietta MLa homogeneïtat facilita el diàleg entre els participants i augmenta el sentiment de pertànyer a un mateix grup però per altra banda pot derivar en un consens comú que sigui perjudicial per l'estudi. En el nostre grup les característiques d ́homogeneïtat són que tots viuen en un país estranger i que tots treballen per la mateixa empresa.
La heterogeneïtat genera més discussió per la possible confrontació d'idees per pertànyer a grups diferents, així que agilitza el flux de comunicació entre els participants però per altra banda es pot no arribar mai a un consens comú. En el nostre gruInp,velascaracterística d’heterogeneïtat és el fet de viure en família i amb o sense fills.
Tipus d´investigació de mercatLaietta MLa marca Gallo haurà d ́encarregar una investigació de tipus estratègica per començar. Les investigacions estratègiques ajuden a prendre decisions quan un projecte es troba en un moment inicial un cop s ́han decidit els objectius, com en aquest cas: llançar nous productes Gallo al mercat. En aquest primer pas convé que Gallo encarregui un estudi de quantificació del mercat potencial per poder avaluar quina quota de mercat pot ser el mercat potencial per aquests nous productes Gallo. Aquest estudi ens proporcionarà dades sobre el mercat en el que competeix Gallo i els seus competidors i dades sobre les característiques i preferències del seu públic objectiu. També ens ajudarà a trobar el millor moment per invertir en la comunicació de màrqueting depenent de la rendibilitat que esperem extreure ́n.
El plannerLaietta MLa figura del planner apareix amb la necessitat de les agències de virar el seu enfoc en el producte cap al consumidor. Inicialment, la publicitat enaltia les qualitats i característiques d ́un producte. Després va iniciar la construcció de marca i les agències de publicitat tenien com a objectiu, crear comunitat al voltant d ́una marca i els seus valors. A final dels anys 60, les agències de Londres, on la indústria de la publicitat ha madurat més que d ́altres llocs, les agències comencen a girar la mirada cap al consumidor, les seves preferències i el seu comportament.
Compra programàticaLaietta MLa compra-venda programàtica és l ́evolució de la compra-venda tradicional d ́espais publicitàris als mitjans de comunicació. Tradicionalment es comprava un espai en un diari, revista o a la televisió i es publicava un anunci. L ́empresa anunciant, acudia a una agència publicitària per la compra d ́aquest espai en qualsevol dels suports o mitjans de masses i aquesta li cobrarà un preu per l ́espai adquirit. Amb l ́aparició del medi virtual i digital i la multiplicació exponencial a la xarxa de llocs webs, la compra-venda d ́espais publicitaris es complica.
Planificació de mitjansLaietta MEls mitjans de comunicació pateixen en general una devallada en l ́Evolució de la seva penetració entre la població que es deguda a la sobre-saturació de publicitat. Els mitjans de comunicació es troben en un moment de re-ajustament del la indústria de la publicitat. El primer tret d ́evolució el trobem en la digitalització de tots els mitjans. Exterior s ́adapta amb pantalles digitals i fins i tot tàctils. La premsa escrita dobla la seva oferta amb versions digitals de les seves tirades en paper, que obliguen a canviar les dinàmiques per oferir continguts més agils i que requereixen una alta freqüència d ́actualització.
Inversió pbulicitàriaLaietta MPlanificació de mitjans, Resum Infoadex, inversió publicitària, Inversió en el sector automobilístic, Skoda Fabia, iab Spain, Top Tendéncias
Panorama de mitjansLaietta MPenetració de mitjans, quota de pantalla, AIMC, EGM, audiencia, perfil, target, quota de consum televisiu, Copa Mundial de futbol 2018, publicitat
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsLaietta MEls atributs extrínsecs de les ulleres Hawkers són la marca Hawkers, com diu Francisco Pérez en una entrevista per a La Vanguardia “no venem ulleres, venem Hawkers” referint-se a que han desenvolupat una marca al voltant d ́un producte ja existent. La producció del producte que venen és mínima ja que no s ́ocupen del disseny ni de la compra de la matèria prima. Simplement encarreguen les muntures i les lents per separat per ser econòmicament més convenient i enfocar tots els seus esforços i els recursos a desenvolupar la marca Hawkers.
Arriba a Espanya Uniqlo, el "Zara" japonésLaietta MNucli de marca, valor de marca, identitat corporativa, estrategia de preus, metodes de fixació de preus, posicionament, estrategia multiple de distribució, canal online, embaixadors de marca, Uniqlo, Zara, Carles Puyol, Verónica Blume
LLagurt: El plaer més saludableLaietta MEines del mix de comunicación, segmentació, públic objectiu, nínxol, campanya de comunicació, estrategia de comunicació, missatge, canals, iogurt gelat, LLagurt
1. P á g i n a 1 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
Com es reflecteixen en els continguts les missions de servei públics assignades a la televisió?
Les missions del servei públic assignades a cada televisió es veuen reflectides en els seus continguts en forma de; tele diaris, entrevistes, documentals, debats, programes d’esport, programes formatius, audiovisuals de ficció i de entreteniment, audiovisuals sense ànim de lucre i programari religiós.
Aquesta programació haurà d’assegurar el pluralisme cultural i lingüístic, el dret de llibertat d’expressió i comunicació, el funcionament democràtic, el dret a la formació, l’accés a la cultura i fomentar la cohesió social.
La programació es distribueix a dos nivells; el nacional i el programari per altres territoris, es a dir a nivell local o de proximitat, o municipal i supramunicipal.
Així doncs per llei, els grups de comunicació de servei públic en el cas de Catalunya hauran de garantir el compliment per llei d’aquestes missions establertes en la LLEI 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (DOGC 4543, de 3.01.2006) Preàmbul I, II, V, VI i VIII. Articles: 22, 26.3.f), g), m) i o), 32.1, 2 i 3.c), 48.d), 52.1.b),
53.1.f) i 2.c), 84.1.b) i 2, 86, 87, 115.b), 126.1, 133.f), 136.1.b), 2 i 3. Disposició addicional quarta.
Aquesta llei recull el llistat de les missions dels serveis públics, les obligacions de les entitats implicades com la CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) que ha de vetllar per el compliment d’aquesta llei, i les sancions i infraccions en el cas de que no es compleixi amb aquesta llei.
Escolliu un canal de titularitat pública, trobeu les missions de servei públic que legalment té assignades i expliqueu com es compleixen (o no) amb tres exemples programàtics concrets.
Si cerquem les missions legalment assignades a Televisió de Catalunya les podem trobar recollides en el document de la llei sobre les missions dels serveis públics.
TÍTOL III
Del servei públic audiovisual a Catalunya
Secció primera
El servei públic audiovisual a Catalunya
Capítol II
El servei públic audiovisual de competència de la Generalitat
Article 26
Les missions del servei públic audiovisual de la Generalitat
3. Són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat:
2. P á g i n a 2 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l'aranès en els termes establerts per la legislació vigent.
g) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context és necessari l'ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l'atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del territori de Catalunya.
m) La contribució a estrènyer els vincles, mitjançant la cooperació i les activitats que li són pròpies, amb la resta de comunitats de llengua i cultura catalanes.
o) La difusió del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat més enllà del territori de Catalunya com a mecanisme de projecció exterior de la cultura, la llengua i els valors de la societat catalana mitjançant la utilització de les tecnologies més adequades a aquest efecte.
Per el text recollit veiem que l’objectiu/s principal d’aquest servei públic ha de ser contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, el compromís amb els valors socials i democràtics, donar un servei de qualitat als ciutadans on s’hi trobi opcions de formació, informació, cercar la projecció a l’exterior i el foment de la producció audiovisual local.
3 Exemples programari
Com a exemples podem trobar els Telenotícies i informatius que hauran d’assegurar una informació fiable i de qualitat, tant d’àmbit nacional com extern,
Series nacionals com “La Riera” que promouen les produccions audiovisuals nacionals, contribueix a la normalització lingüística i a la cohesió social.
També els programes d’humor tracten problemes nacionals com “Polònia” que basa l’humor en l’actualitat política o “Cracòvia” que tracta amb humor els problemes entre el vestuari del Barça i el futbol en general.
Quina valoració feu del nivell de compliment d’aquestes missions oficialment assignades?
En general la valoració del nivell de compliment de les missions assignades a Televisió de Catalunya es positiva. Com es pot veure en l’”Informe en relació compliment servei públic” del 2011 emes per el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)
En referencia a la veracitat i el pluralisme de la informació en els tele informatius emesos es veu representada una gran varietat de grups polítics, institucions i
3. P á g i n a 3 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
partits i coalicions, amb participació de paraula bastant homogènia sempre amb una majoria (el 22% ) per part del Govern de Catalunya. També els debats i
entrevistes emeses cobreixen la representació de tots els partits polítics. Tota aquesta cobertura donada entre els canals TV3 i 3/24.
En les emissions d’àmbit no polítics, es a dir actors socials, agrupades com; actors culturals, actors econòmics, i altres. També es veuen representades encara que en menor % que les emissions polítiques. Com es veu reflectit en l’informe “actors culturals és l’agrupació amb més temps de paraula (25,6% del total dels actors socials), seguida per altres (21,5%), actors econòmics (13,0%) i persones expertes, que inclou actors que intervenen en la notícia en qualitat d’especialistes en una matèria determinada (7,7%) i persones del món associatiu (7,3%)”
Aquest últim, el mon associatius englobaria; estudiants, pares i mares, ecologistes,… A aquests hem d’afegir com a complementarietat informativa als grups; sindicats, organitzacions empresarials, esglésies i religions.
La difusió i coneixement de la llengua catalana també queda cobert amb el programari que ofereix la Televisió de Catalunya així com la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, el reforç a la identitat nacional i memòria històrica, i l’impuls per contribuir al desenvolupament social en l’aplicació de tecnologies i serveis interactius que apropin les administracions i els serveis als ciutadans.
En quant a la democratització i a la oferta de contingut polític es veu afectada depenent de les opcions de la entitat política que governi i s’anirà modificant depenent dels interessos polítics del moment reflectit directament en els continguts.
En l’actual context de reducció pressupostària, quines conseqüències s’estan vivint des de la banda de les televisions públiques?
Com a conseqüència de l’actual context de crisi general, el sector audiovisual es veu directament afectat per situacions com; la baixada d’ingressos per publicitat, els canvis legislatius de l’Estat i l’evolució del sector audiovisual en altres territoris.
Aquesta reducció pressupostaria es veu reflexa da en; rebaixes de salari, Eres imminents amb jubilacions anticipades i baixes incentivades, reducció d’unitats informatives en les províncies i la centralització en les capitals d’aquestes unitats informatives cap a les capitals de les comunitats autònomes.
També veiem aquests dies com s’estudien opcions com; la venda de drets d’emissió sobre la producció pròpia, el cobrament de determinats programes directament als usuaris, es a dir, la televisió a la carta, o l’establiment de canons.
Totes aquestes mesures de reducció de pressupostos portaran als grups de comunicació del servei públic a baixar el nivell de cobertura d’esdeveniments i nivell de qualitat de continguts, fet que a llarg termini contribuirà al descens de la qualitat del servei públic que es veurà eclipsat per la oferta dels serveis privats dins el mercat audiovisual. Si els serveis públics no son capaços d’oferir una oferta de qualitat i garantir els mínims objectius de les missions assignades el ciutadà quedarà privat d’aquest servei de pluralitat d’ideologies, formació i
4. P á g i n a 4 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
informació, cultura, etc… i quedarà sumit en un programari de baixa qualitat cultural, política i informacional.
Documenteu almenys tres exemples de tres televisions diferents i feu-ne una valoració global.
Les noticies i articles sobre les conseqüències de les retallades en els pressupostos en serveis públics de televisió son una constant aquests dies i en podem trobar diversos exemples.
Cal esmentar que aquestes retallades de pressupostos es veuen incisivament sobre professionals que d’alguna manera a la seva feina no s’han mostrat favorables al govern actual d’Espanya o si mes no han posat en entredit la situació política actual. Es veu doncs una clara influença del partit polític actual en les decisions sobre els serveis públics.
El cas d’Ana Pastor, periodista i presentadora de la cadena TVE que va ser cessada del seu lloc de treball el passat Agost 2012 encara que en declaracions del grup Televisió Española se li va oferir altres opcions però les va rebutjar. Ana Pastor actualment treballa per la CNN, una fuga de talents, expressió que es pot sentir tan sovint últimament. També la corresponsal a Londres Anna Bosch, gran periodista de TVE ha sigut recentment cessada del seu lloc de treball inesperadament després de molts anys retransmetent des de Londres.
Ana Pastor, rellevada de “Los desayunos de TVE”.
Anna Bosch, destituida de la seva corresponsalia a Londres.
televisió publica de Canàries pateix aquest dies també una retallada en els seus pressupostos que comporta l’acomiadament de 20 treballadors i una reducció salarial del 5%, amb aquest ERE es preveu que 80 treballadors siguin afectats per la mesura de reducció de pressupostos.
La radiotelevision publica de Canarias plantea 20 salidas y rebaja salarial.
A Castilla – La Mancha TV també veiem aquest mateix efecte conseqüència de les retallades de pressupostos.
Castilla – La mancha recorta un 20% el presupuesto para su television
5. P á g i n a 5 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL