Literatura historia poesia
- 1. Edat mitjana XI-XIV Edat moderna XVI-XVIII Edat contemporània XIX-XXI HISTÒRIA DE LA LITERATURA: POESIA FRIS CRONOLÒGIC I RESUM
- 2. Edat mitjana XI-XIII POESIA TROBADORESCA • Formació de les llengües vulgars (del poble) i distinció de la culta (llatí). • Llengües vulgars a l’escriptura: documents jurídics, personals i, finalment, literatura. • Ús de la llengua vulgar = comprensible per a tothom • En català, primers textos (jurídic i religiós) al s. XII. ÚS DE LA LLENGUA • Sorgeix a Occitània al s. XII i té gran influència a Europa. • Poemes èpics i lírics, moltes vegades no conservats. • Literatura trobadoresca: Primera lírica culta escrita en llengua vulgar: l’occità, esdevé llengua de prestigi i d’expressió poètica. • Transmissió oral (joglars). • Innovadora: autors coneguts, temes profans (amor cortès), poesia cortesana (noblesa) • Difícil: llengua occitana (registre poètic) i normes de composició estrictes; manuals de composició. POESIA • Relació geogràfica, política, econòmica... Amb Occitània. • Els poetes catalans escriuen en occità molt de temps. • Manuals de composició: • Les rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú (1240) • Regles de trobar, de Jofre de Foixà (1290). • Poetes: • Guillem de Berguedà (s. XII) • Cerverí de Girona (s. XIII). A CATALUNYA
- 3. Edat mitjana XIV-XV • Nova concepció del món. • Contacte amb Itàlia a través de les possessions de la Corona d’Aragó (Alfons el Magnànim i Nàpols) • Catalunya: • Influència humanística en la prosa. • Supervivència de la poesia trobadoresca, cada cop més catalanitzada. • Jocs Florals, concurs literari a imitació del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa. HUMANISME ITALIÀ A CATALUNYA AUSIÀS MARC (1397-1459): • Senyor feudal i cavaller al servei d’Alfons el Magnànim. • Trenca la tradició provençal: tema, intensitat de sentiments. reflexions, però manté el senhal. • Deixa l’occità i escriu en català. • Poeta modern proper a l’humanisme JORDI DE SANT JORDI (-1424): • Figura emblemàtica del poeta-cavaller. • Tradició trobadoresca però amb un lirisme més personal.
- 4. Edat moderna XVI-XVIII CONTEXT o Pèrdua del prestigi polític i econòmic. o Pèrdua de l’esplendor literària medieval. o Castellanització de l’aristocràcia i de la literatura culta o Repressió de la Corona Catalanoaragonesa a través dels Decrets de Nova Planta POESIA POPULAR o Difusió del Renaixement: revolució lírica (Petrarca). o Poetes: o Joan Boscà, introductor a la península però escriu en castellà. o Pere Serafí, amb influència de Petraca, March i poesia popular S. XVI S. XVII S XVIII o Influència del Barroc castellà: mètrica i temes. o Poetes: o Francesc Fontanella o Francesc Vicenç Garcia (el Rector de Vallfogona) o Segle de les Llums. o Català reduït a l’oralitat i castellà com a llengua de cultura. POESIA CULTA o Nombroses produccions i de certa qualitat literària. o Informació sobre aspectes històrics i lingüístics de l’època. o Contribució a la continuïtat de la llengua. o Transmissió oral amb acompanyament musical. o Recuperació posterior a través de folkloristes i Renaixença (reculls de romanços, cançoners...). o Gran varietat de gèneres: o Goigs: religiós, cants de lloança a la Verge o a un sant. o Nadales o Corrandes: cançons d’amor, de feina, de bressol... o Romanços: poemes narratius de tema històric, bandolerisme...
- 5. Renaixença • Romanticisme: interès pel passat medieval i la tradició pròpia. • Revolució industrial: reforç de l’economia i la burgesia. • A Catalunya, aquests moviments desemboquen en la Renaixença: • Moviment de recuperació lingüística i literària. • Inici: publicació de La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833). • Retorn del català a categoria literària. • Restauració dels Jocs Florals: foment de la literatura culta. Edat contempo rània XIX Narcís Oller 1846-1930 Jacint Verdaguer (1845-1902): • Sacerdot amb vocació literària. • Èxit (poeta de Catalunya). • Recupera la poesia culta en català. • L’Atlàntida i Canigó. Edat contempo rània XX Modernisme: Inici del s. XX. Voluntat de renovació literària (corrents europeus). Poesia lliure d’artifici i propera a la vivència. Simbolisme que desemboca en el pessimisme decadent. Joan Maragall (1860-1911): Renuncia a la vida de burgès per la literatura. Traductor de clàssics i alemanys (vitalisme de Nietzsche). Concep la poesia com a producte de la inspiració, d’origen diví, que porta el poeta a l’expressió espontània, no retòrica (Teoria de la paraula viva). Noucentisme: Concepte de l’art com a model d’harmonia per a la societat. Rigor formal; gust pels clàssics (Escola Mallorquina). Simbolisme. Poesia pura, culta, allunyada de la realitat, desproveïda de sentimentalisme. Josep Carner (1884-1970) (Príncep dels poetes): De molt jove, vinculat a la literatura i a la cultura. Articulista, editor, traductor, poeta. Contribí a la normalització lingüística del català; membre de l’IEC. Exiliat després de la guerra. Carles Riba (1893-1959): Poesia pura: intel·lectual, símbols i musicalitat. Professor, crític i traductor, coneixedor dels clàssics Gran influència sobre autors posteriors. Exili i retorn a Catalunya per a la recuperació nacional i cultural. Avantguardes: Poesia experimental: futurisme, cubisme, surrealisme. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924): D’extracció humil, autodidacta. Socialista i anarquista, l’interès per la literatura desplaça l’activisme polític. Difusor de l’avantguarda europea. Josep Vicenç Foix (1893-1987): Empresa familiar (pastisseria) però estudia filosofia, llengües antigues i modernes, literatura (medieval). Admiració pel passat i viu interès per l’actualitat (“m’exalta el nou i m’enamora el vell”). Confluència tradició i avantguardes (surrealisme).Salvat-Papasseit C. Riba
- 6. Edat contempo rània XX-XXI Anys 70 • Passada la repressió, s’abandona el realisme. • Tendències molt variades. • Narcís Comadira • Pere Gimferrer • M. Mercè Marçal • Enric Casasses • Montserrat Abelló (1918-2014): • Poeta, traductora, professora d’anglès. • Prestigia el paper de la dona dins de la literatura. Postguerra • Poesia, gènere més conreat. • Dues tendències: simbolisme i avantguardisme • Simbolisme: Carles Riba, Rosa Leveroni, Joan Teixidor, Joan Vinyoli • Avantguardisme: J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa (poesia visual) • Pere Quart: reivindicació social • Salvador Espriu: Interès per les cultures antigues (llengües antigues i modernes). Referències mitològiques, bíbliques i símbols. Creació d’un univers poètic, Sinera Després de la guerra civil: Profund pessimisme, reflexió sobre la nostàlgia, la solitud i la mort. Realisme històric: lluita antifranquista. S. Espriu • Compromís social; aparició del realisme històric. • Poesia de l’experiència. • Prioritat del contingut sobre la forma: vers lliure, llenguatge sobri i senzill. • Josep Vicent Estellés • Miquel Martí i Pol (1929-2003): • Combina el treball a la fàbrica amb la poesia. • Problemàtica social, qüestions religioses i existencials. • Diagnòstic d’esclerosi múltiple: to líric, meditació sobre la malaltia i la mort. • Portaveu dels sentiments de la col·lectivitat. • Gabriel Ferrater Anys 60 M. Martí i Pol M. M. Marçal E. Casasses ESCOLTA ELS POETES CLICA AQUÍ