![Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/unitat3ametallsmododecompatibilidad-100515045644-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Materials grup 4 (16)
More from Salesians Rocafort (7)
![Itineraris 4t pares_100413_web[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/itineraris4tpares100413web1-100421022339-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Materials grup 4
- 1. MATERIALS I NOUS MATERIALS Sonia Moreno Ariana Santamar鱈a Angel Fernandez Iris Aguilera Laura Bistu辿 1尊 BATX
- 2. 1.METALLS I ALIATGES: S坦n materials dorigen mineral compostos per un o m辿s elements metl揃lics i per altres no mtl揃lics en petites proporcions. Material Format per 1 element qu鱈mic Format per m辿s d1 element qu鱈mic Metall pur Aliatge Avantatges dels metalls purs: Materials molt utilitzats grcies a les seves propietats : Gran duresa Es poden treballar mitjan巽ant processos de foneria Bons conductors de la calor i lelectricitat Resist竪ncia mecnica Fcils de reciclar dels aliatges: Milloren les propietats dels metalls que els formen (components originals). Inconvenients dels metalls purs: Tend竪ncia a la corrosi坦, causada per latac de l oxigen atmosf竪ric (menys lor i la plata). Generalment, no es poden obtenir directament de la natura. Els processos de transformaci坦 per a誰llar-los dels minerals que els contenen s坦n complexos , delevat cost econ嘆mic i cal un gran consum denergia .
- 3. Metalls Purs Aquests tipus de metall no es solen obtenir directament de la natura. Els m辿s utilitzats s坦n: Coure : 1r metall pur utilitzat per l辿sser hum per la seva abundncia i facilitat de trobar-lo en estat pur o separar-lo daltres minerals. Propietats: conductor delectricitat, d炭ctil, fcil de treballar, mal揃leable i tou. Accepta la soldadura i els tractaments t竪rmics. Tipus : Segons el grau de puresa i el tractament rebut: - Coures electrol鱈tics: grau de puresa superior a 99,9%, molt bons conductors de lelectricitat. - Coures t竪rmics: puresa inferior; fabricaci坦 de canonades, estris de cuina, monedes, etc. Ferro : emprat des de fa m辿s de 2500 anys i el m辿s utilitzat actualment. Propietats: abundant a lescor巽a terrestre, molt resistent, mal揃leable, amb propietats magn竪tiques i amb propietats mecniques que poden millorar-se mitjan巽ant processos de fosa i temperament. Per contra, es corroeix fcilment (en aquests casos 辿s preferible usar aliatges o aplicar tractaments protectors, com pintures antioxidants). Aplicacions: fabricaci坦 destructures resistents a grans esfor巽os de manera prolongada i la fabricaci坦 deines i mecanismes.
- 4. Alumini : invenci坦 de sistemes per extreure'l i refinar-lo que permeteren molta producci坦 (s.XIX). Propietats: molt lleuger, bon conductor de el calor i lelectricitat, mal揃leable, d炭ctil i m辿s tou que el coure, admet la soldadura i els processos de fosa i forja; en contacte amb loxigen forma una capa superficial d嘆xid molt estable que el protegeix. Aplicacions: usat en la construcci坦 destructures lleugeres i en les parts sotmeses a menors esfor巽os dels vehicles i les edificacions (per la seva lleugeresa); recobriment dinterior en lembalatge daliments i begudes. Or i plata : s坦n metalls preciosos. La seva escassetat i lelevat valor econ嘆mic en limiten la utilitzaci坦. Plata : metall molt d炭ctil i mal揃leable, millor conductor de la calor i lelectricitat (usat en electr嘆nica), alt 鱈ndex de reflexi坦 (fabricaci坦 de miralls). Or: 辿s el metall m辿s d炭ctil i mal揃leable. Es caracteritza per: gran densitat, bon conductor de la calor i lelectricitat; alta resist竪ncia a la corrosi坦 i a latac dagents qu鱈mics. Sempra en joieria i per cobrir i protegir objectes de gran valor o que hagin de resistir molta calor i radiaci坦 (sondes i sat竪l揃lits espacials).
- 5. Els Aliatges S坦n la combinaci坦 de diversos metalls, amb la possible participaci坦 de petites quantitats delements no metl揃lics. La seva funci坦 辿s millorar les propietats dels components originals. Classificaci坦 en funci坦 del metall amb m辿s proporci坦: Aliatges ferris: el component principal 辿s el ferro. El m辿s utilitzat 辿s: -Acer: sobt辿 a lafegir al Fe un percentatge de C inferior al 2%. -Acers especials: aliatges de ferro sense carboni que incorporen altres elements. Els acers amb n鱈quel(molibd竪 i vanadi) sempren per fabricar elements mecnics sotmesos a grans crregues o fricci坦 constant (rodaments i cigonyals). - Acers ordinaris/de construcci坦: acers sense altres elements. Constitueixen el 90% dels acers utilitzats en ind炭stria per la seva resist竪ncia mecnica (com m辿s carboni, m辿s duresa i resist竪ncia), tamb辿 constitueixen estructures denginyeria i arquitectura, carrosseries, claus, cargols, etc. Tipus: extradol巽os, dol巽os, mig dol巽os, mig durs, durs i extradurs. Aplicacions dels acers: els m辿s resistents en la fabricaci坦 de peces sotmeses a esfor巽os constants (bigues, eixos) i els m辿s tous en la fabricaci坦 delements tractats en fred (perfils plegats).
- 6. Aliatges no ferris: Aliatges del coure: -Bronze : coure + estany (inf. al 20%). Propietats: m辿s resistent que el Cu i no li afecta la corrosi坦, propietats magn竪tiques semblants a lacer. Aplicacions: fabricaci坦 destris i eines, elements decoratius, escultures i elements metl揃lics exposats a ambients marins. -晦鉛温顎岳坦: coure + zinc. Propietats: m辿s duresa i ductilitat que el Cu pur, no produeix espurnes per impacte, molt d炭ctil en fred, resist竪ncia al desgast i a la corrosi坦. Aplicacions: fabricaci坦 delements exposats a substncies inflamables, elements treballats a temperatures baixes, en serralleria i fabricaci坦 de vlvules, cargols i femelles. Aliatges de lalumini: -Duralumini: alumini + coure/magnesi/mangan竪s/zinc Es corregeix la falta de duresa i de resist竪ncia de lAl. Aplicacions: fabricaci坦 destructures lleugeres i resistents (aeronutica i automoci坦). Bill坦 : coure + plata. Altres aliatges: -Or n嘆rdic: coure + alumini + zinc + estany. Utilitzat en monedes . -Aliatges plom + estany: sutilitzen per soldar components en electr嘆nica. - Amalgama: mercuri + or/coure/cadmi/...: material duni坦. - Alpaca o plata alemanya: coure + zinc + n鱈quel. Aplicacions: vaixelles de taula, bombetes, cremalleres i instruments. -Metall de Babbit: estany/plom + antimoni -Zamak: zinc + alumini + magnesi + coure Aplicacions: autom嘆bil, construcci坦, bisuteria i electr嘆nica. Zamak Metall de Babbit
- 7. 2.Materials Cermics S坦n materials inorgnics no metl揃lics enlla巽ats per i嘆nics i covalents. La seva composici坦 qu鱈mica i les seves propietats varien dependent de lenlla巽 que es presenti. S坦n durs i frgils amb la baixa tenacitat i ductibilitat, tamb辿 s坦n bons a誰llants t竪rmics i el竪ctrics amb temperatures de fusi坦 altes. Tipus de materials 1.Gres : Composta per agiles refractries i sal. Propietats : -Aspecte vidrat. -Elevada duresa. -Gran compactabilitat 2. Porcellana : Sobt辿 de largila blanca. Propietats : -Transparent -Compacte -Elevada duresa (no 辿s ratllada per lacer) -Resistent als cids Aplicacions : Vaixelles, objectes decoratius, a誰llants el竪ctrics, sanitaris, ind炭stria qu鱈mica. 3.Argila cuita : Sobt辿 a partir de largila ordinria de color. 4.Pisa: Sobt辿 a partir duna barreja, mescla dargila groga i sorra. Propietats -Tacte fi i suau -Elevada duresa Aplicacions: Coberta per una capa de vern鱈s o desmalt, que li proporciona un atractiu aspecte superficial: vasos i objectes decoratius 5.Refractaris: Format per argila cuita amb rovells d嘆xid de metalls. Propietats: -Resistents a temperatures superiors a 3000竪 C. Aplicacions: Revestiment interior dalts forns, components el竪ctrics i electr嘆nics.
- 8. Avantatges: > Baixa densitat > Excel揃lent comportament davant la corrosi坦 > Altres caracter鱈stiques mecniques > Llibertat de disseny - Integraci坦 de funcions - Acabats diversos - Reproducci坦 fcil - Color a la massa > Manteniment m鱈nim > Materials a la carta - Auto extingibles - Transl炭cids - Resistents a impacte - Resistents a abrasi坦 etc. > Durabilitat elevada > s en mitjans qu鱈micament agressius > A誰llant t竪rmic > A誰llant el竪ctric (excepte amb refor巽os de carboni) > Possibilitat de ser transl炭cids > Nombrosos procediments de fabricaci坦 > Permeable a les ones electromagn竪tiques Materials de Construcci坦 Es denomina a ciment a un conglomerat hidrulic que, barrejat amb grava o sorra i aigua, crea una barreja una mescla uniforme, mal揃leable i plstica que forja i sendureix en reaccionar amb laigua, adquirint consist竪ncia p竪tria. El ser 炭s est molt generalitzat en construcci坦. Es poden establir dos tipus bsics de ciments: dorigen argilenc: obtinguts a partir dargila i pedra calcria en proporci坦 1 a 4 aproximadament. dorigen putzolnic: la putzolana del ciment pot ser dorigen orgnic o volcnic. El ciment m辿s utilitzat 辿s el de tipus Portland, que es compon dargila i calcria, amb una petita quantitat de dolomita. EL material obtingut pot emmagatzemar-se durant anys, sempre que es protegeixi de la humitat. Quan el ciment portland s barrejat amb laigua, sobt辿 un producte de caracter鱈stiques plstiques amb propietats adherents que solidifica en algunes hores i endureix progressivament durant un per鱈ode de diverses setmanes fins a adquirir la se va resist竪ncia caracter鱈stica. Els ciments portland especials s坦n els ciments que sobtenen de la mateixa forma que el portland, per嘆 que tenen una caracter鱈stiques diferents: Portland F竪rric El portland f竪rric 辿s un ciment 辿s molt ric en ferro. Sobt辿 introduint cendres de pirita o minerals de ferro en pols, aquest ciments s坦n particularment apropiats per ser utilitzats climes clids. els millors ciments f竪rrics s坦n els que tenen un m嘆dul calcari sota ja que s坦n m辿s resistents a les aig端es agressives
- 9. Putzolana s una fina cendra volcnica. Quatre tipus de putzolana: negra, blanca, grisa i vermella. Barrejada amb cal巽 es comporta com el ciment putzolnics, i permet la preparaci坦 d'una bona barreja en grau d'endurir-se fins i tot sota aigua. Ciment d'enduriment rpid Es caracteritza per iniciar l'enduriment als pocs minuts de la seva preparaci坦 amb aigua. Ciment armat s molt resistent als esfor巽os de comprensi坦 i per aix嘆 辿s molt utilitzat per a la construcci坦 de grans edificis i estructures d'enginyeria. S'utilitza en combinaci坦: destructures de ferro,fibra de vidre i plstics especials. Tamb辿 s'inclouen entre els materials de construcci坦 els rids anomenats, materials fragmentaris obtinguts de minerals petris com la grava i la sorra que s'utilitzen per a l'elaboraci坦 del morter i com a material de farcit per a estructures. El vidre Substncia amorfa fabricada sobretot a partir de silici fos a altes temperatures amb borats o fosfats, no 辿s ni un s嘆lid ni un l鱈quid, sin坦 que es troba en un estat vitri en el qual les unitats moleculars,tenen suficient cohesi坦 per presentar rigidesa mecnica. El vidre es refreda fins a solidificar-se sense que es produeixi cristal揃litzaci坦; l'escalfament pot tornar-li la seva forma l鱈quida. Sol ser transparent, per嘆 tamb辿 pot ser transl炭cid o opac. El seu color varia segons els ingredients emprats en la seva fabricaci坦. El vidre fos 辿s mal揃leable i se li pot donar forma mitjan巽ant diverses t竪cniques. Fredament, pot ser tallat. A baixes temperatures 辿s trencad鱈s i es trenca en forma de petxina de mar. Aplicacions: S'utilitza per fabricar recipients de tota mena i instruments de laboratori. s freq端ent que s'utilitzi com a a誰llant, ja que t辿 una escassetat de conductivitat el竪ctrica. La versatilitat del vidre ha fet que es desenvolupi un gran nom de varietats per a aplicacions de tota mena. Tenim aix鱈 vidres per finestres i portes, per plaques vitrocermiques, recipients, vidres usats en 嘆ptica i varietats fotosensibles. La vitrocermica 辿s un exemple de nous usos de vidre. En la seva composici坦 s'inclouen determinats metalls que produeixen una cristal揃litzaci坦 a temperatures elevades es converteix en vitrocermica, dotada d'una resist竪ncia mecnica i d'una capacitat d'a誰llament el竪ctric superiors als del vidre ordinari. s molt coneguda l'aplicaci坦 en cuines i s'utilitza tamb辿 com a revestiment refectori.
- 10. 油
- 11. 3.Mat竪ria dorigen biol嘆gic 3.1. Origen vegetal Paper - Fusta Mat竪ria poc llenyosa del tronc duna planta. Caracter鱈stiques: Proc辿s dobtenci坦: Apeo. tall o tala (Llenyataires tallen larbre i els hi treuen les branques) Transport ( Transportada des del seu lloc de tall a la serradora ) Serrat (Serradora divideix en trossos la fusta segons l'炭s que se li hagi de donar posteriorment) Assecatge : (fa que la fusta sigui de qualitat i estigui en bon estat) Caracter鱈stiques: - Color: 油Gran varietat, per坦 domina el blanc - PH 油(grau dacidesa) neutre.油油油油 - Mida: 油abans que es normalitzessin les mesures del paper industrial, cada pa鱈s tenia les seves. Proc辿s dobtenci坦: Refinament: Es desfibren i tallen les fibres per tal d'adaptar al tipus de paper desitjat. Encolat: se li afegeix cua al paper, per evitar que sobre el paper s'escampi la tinta a l'imprimir o escriure. Crregues: productes en pols que contribueixen a donar cos al paper. Coloraci坦: Se li afegeix a la pasta substncies colorants. Substncia feta per lencavalcament de fibres de cel揃lulosa adherides les unes a les altres i que pren la forma de lmines molt primes. Anisotr嘆pic (determinades propietats f鱈siques: elasticitat, temps, conductivitat, velocitat de propagaci坦 de la llum... Varien segons la direcci坦 en que s坦n examinades. Higrosc嘆pic (humitat atmosf竪rica) Heterogeni Cel揃lular
- 12. - Fibres textils Cot坦: Sobt辿 dels filaments de cel揃lulosa continguts en la cpsula de les llavors de la planta. Productes obtinguts a partir del cot坦: -Oli i sab坦 -Bitllet del油Euro油i d嘆lar -Cel揃lulosa油per a utilitzar en cosm竪tics 油 -P坦lvora -Fibres per a peces de vestir -Combustible per a coets Ll鱈: Sobt辿 dels filaments de la tija de la planta del mateix nom. Caracter鱈stiques: fibra de color blanc, ros, torrat o gris clar. Compost principalment per油cel揃lulosa. Capacitat per absorbir aigua. Resist竪ncia al trencament. bona conductora de la calor. Jute: Caracter鱈stiques: Color grogenc o castany. - Es pot tenyir amb facilitat -Poc resistent i frgil. - Sensible als油cids -Planta pr嘆pia de regions tropicals humides - Tacte aspre Fibres t竪xtils油i cordatjes de gran resist竪ncia. -Llavors i油olis油rics en greixos i油prote誰nes. Combustibles ecol嘆gics, lubrificants i油plstics油vegetals. -Cel揃ulosa油per a油paper Materials de油bioconstrucci坦油de gran resist竪ncia. Materials a誰llants, peces plstiques i t竪xtils per a autom嘆bils . Les seves fibres sobtenen de lescor巽a de les tiges de la planta(gran resist竪ncia). Cnem: Productes obtinguts a partir del cnem:
- 13. 3.2. Origen animal - Llana: Fibra natural油obtinguda a partir del p竪l油d'alguns animals (sobretot ovelles). Caracter鱈stiques: Lleugera Elstica A誰llant t竪rmic Resist竪ncia als bacteris i fongs Higroscopicitat (absorbeix la humitat atmosf竪rica). - Seda: Fibra t竪xtil natural. El seu filament de la seda prov辿 d'unes油proteines segregades per les glndules salivals del油cuc de seda, 辿s a dir, l'eruga油de la papallona de la seda i alguns油artr嘆podes. Caracter鱈stiques: -Brillant -Alt grau de degracaci坦. -Tacte suau -Cost elevat. - Cuir: Pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservaci坦 i les caracter鱈stiques pr嘆pies del producte. Caracter鱈stiques: - Higrosc嘆pic - Conductor de lelectricitat Transpirable - Mal揃leable - Resist竪ncia al foc - Solidesa al doblegat - Resist竪ncia a la tracci坦 i a l'estrip
- 14. 4.Pol鱈mers S坦n compostos constitu誰ts per mol竪cules gegants anomenades macromol竪cules. Macromol竪cules: mol竪cules amb massa molecular molt elevada, resultants de la reacci坦 qu鱈mica entre unitats qu鱈miques senzilles, de vegades id竪ntiques, que es repeteixen en una determinada seq端竪ncia. Aquestes unitats qu鱈miques, anomenades mon嘆mers, estan unides les unes amb les altres per enlla巽os covalents (dos toms comparteixen un o m辿s parells delectrons). Propietats m辿s comunes: Resist竪ncia mecnica al desgast i a la ruptura. A causa de la seva elevada resist竪ncia mecnica; la llana,la seda i el cot坦 sutilitzen per fabricar teixits. Tenacitat per resistir grans esfor巽os de tracci坦 o de compressi坦 sense trencar-se i gran elasticitat. Resist竪ncia als agents qu鱈mics i atmosf竪rics. No soxiden ni es podreixen. Facilitat de tenyir-los en tots els tons i colors. Baixa densitat,que permet preparar materials lleugers. Capacitat per formar fibres. La gran majoria s坦n a誰llants el竪ctrics i t竪rmics. No s坦n bons conductors de la electricitat. Macromol竪cula Mon嘆mer
- 15. 永看鉛鱈馨艶姻壊: Segons el seu origen Pol鱈mers naturals: Es troben a la natura, formats pels 辿ssers vius. Pertanyen les prote誰nes y la cel揃lulosa. Exemples: prote誰nes, cids nucleics, lignina, cel揃lulosa, quitina i cautx炭. El m辿s utilitzat 辿s la cel揃lulosa. Es troba a la paret de les c竪l揃lules vegetals. Estructura r鱈gida, llargues cadenes. Composta per glucoses unides per enlla巽os 1 4, 硫 . Pol鱈mers artificials: Sobtenen dels naturals mitjan巽ant processos de modificaci坦 qu鱈mica. Principals: Nitrocel揃lulosa: sobt辿 mitjan巽ant el tractament de la cel揃lulosa amb cid n鱈tric. Fabricaci坦 dexplosius, pintures, tints i vernissos. Rai坦: Conegut com seda artificial, llana artificial i viscosa. Pol鱈mers de cel揃lulosa molt flexible. La fibra de cel揃lulosa se sotmet a un bany alcal鱈 i despr辿s es renta amb cid. Diferents tipus. Cautx炭 vulcanitzat: barreja de cautx炭 i sofre escalfada. Pol鱈mer molt elstic i molt resistent a les altes temperatures i el desgast. Fabricaci坦 de pneumtics, soles de sabates i teixits i revestiments impermeables. Nitrocel揃lulosa Rai坦
- 16. 永看鉛鱈馨艶姻壊: Segons el seu origen Sint竪tics: S坦n el resultat del disseny i de la fabricaci坦 humana. Derivats del petroli: A誰llants de lelectricitat i de el calor. Sels pot donar forma amb facilitat. Nil坦: Llargues cadenes de mon嘆mers units per enlla巽os de tipus amida. Fibres lleugeres i resistents. Es dissolen en cids i tenen un comportament termoplstic. Substitut de la seda i el rai坦. Poliestirens: Grup de termoplstics que es poden presentar de tres formes: poliestir竪 antixocs, el cristall i lexpandit. Poli竪sters: Pol鱈mers amb enlla巽os de tipus ester. PET (politereftalat detil竪), transparent, resistent al desgast f鱈sic, estable davant dels agents qu鱈mics i es pot reciclar. Fabricaci坦 denvasos alimentaris. Poliuret: Condensaci坦 de poli竪sters. Estructura amb bombolles de gas. Densitat molt baixa i gran capacitat a誰llant. Revestiments, farcits i segellats. PVC: s un pol鱈mer termoplstic que t辿 dues varietats: la r鱈gida i la flexible. Polietil竪: Sobte a partir de letil竪, en forma de llargues cadenes lineals. Lleugeresa i estabilitat qu鱈mica. Metraquilat: Destaca per la seva gran rigidesa i transpar竪ncia. Sempra com a substitut del vidre i te una duresa similar a la de lalumini. Nil坦 PVC
- 17. 永看鉛鱈馨艶姻壊: Segons les propietats f鱈siques i la reacci坦 a la calor Segons les propietats f鱈siques: Elast嘆mers: Estan dotats duna gran elasticitat, com per exemple el cautx炭. Plstics: Si sels aplica una for巽a duna certa intensitat, es deformen de manera irreversible. Duroplstic: S坦n substancies, com la baquelita, duna gran duresa i rigidesa Segons la reacci坦 a la calor: Termoplstics: Quan s坦n sotmesos a temperatures elevades passen a estat l鱈quid, i flueixen. Quan es refreden, es tornen a endurir. Temoestables: Quan arriben a un cert l鱈mit, es descomponen i perden lestructura qu鱈mica, per la qual cosa no recuperen lestat inicial en refredar-se. Per m辿s informaci坦: http://es.wikipedia.org/wiki/Pol鱈mero
- 18. 5.Nous Materials El竪ctrics Semiconductors : s坦n materials que tenen resist竪ncia al pas de lelectricitat dep竪n de diversos factors. Les seves propietats electr嘆niques es poden controlar afegint-los impureses, s'anomenen油 dopants , i afegeixen electrons o forats addicionals. Semiconductors intr鱈nsecs: 辿s aquell prou pur perqu竪 les impureses no afectin apreciablement el seu comportament el竪ctric. Semiconductors extr鱈nsecs: 辿s aquell que ha estat modificat mitjan巽ant l'addici坦 d'impureses. Un semiconductor amb electrons de m辿s es diu del油 tipus N , mentre que el que t辿 forats addicionals 辿s anomenat del油 tipus P . Supraconductor: La油 superconductivitat 油辿s la capacitat intr鱈nseca que posseeixen certs materials per conduir el油corrent el竪ctric油amb油resist竪ncia油nul揃la en determinades condicions. La superconductivitat es d坦na per sota d'una determinada temperatura; no obstant aix嘆, no 辿s suficient amb refredar el material, tamb辿 辿s necessari no excedir un corrent cr鱈tic ni un油camp magn竪tic油cr鱈tic per poder mantenir l'estat superconductor. Piezoel竪ctrics: La油 piezoelectricitat 油辿s la capacitat de certs油cristalls油de generar una油difer竪ncia de potencial油quan se'ls sotmet a una deformaci坦 mecnica. L'efecte piezoel竪ctric 辿s reversible: els cristalls piezoel竪ctrics es poden deformar quan se'ls aplica una difer竪ncia de potencial externa; la deformaci坦 resultant 辿s, per嘆, molt petita, d' aproximadament un 0,1% de les dimensions originals.
- 19. Nanotecnologia La nanotecnologia engloba aquells camps de la ci竪ncia i de la t竪cnica aplicades als materials a dimensions molt redu誰des (mil milion竪simes) de metre). En lactualitat sha aconseguit fabricar materials a escala manom竪trica (com els nanotubs) per嘆 es tracta d竪xits en fase experimental. Nanotubs Destaquen entre els nanomaterials. Estructures tubulars amb dimetres de pocs nm, fets de carboni. Destaquen el seu comportament el竪ctric semiconductor i superconductor, i una enorme resist竪ncia mecnica a la tensi坦 que supera la de lacer. Cont辿 una gran capacitat per a conduir la calor, grcies a aquestes caracter鱈stiques sespera que puguin emprar-se per fabricar components i enlla巽os electr嘆nics m辿s efica巽os i redu誰ts. Propietats: Son les estructures de major resist竪ncia, Tot i que la seva densitat es sis vegades menor a la del acer. Poden transportat enormes quantitats delectricitat sense fondres. Gran elasticitat. Recuperen la seva forma despr辿s de ser doblegades en grans angles. Producci坦 mitjan巽ant: Ablaci坦 lser (alta puresa poca quantitat). Descrrega darc (alta puresa, poca quantitat). CVD (Chemical vapor deposition) Deposici坦 qu鱈mica de vapor (gran quantitat, bona qualitat).
- 20. Altres Nous Materials Silicones: Pol鱈mers en qu竪 les seves cadenes estan formades a partir de Silici. S坦n flexibles, lleugers i modelables. Amb la calor, adquireixen una resist竪ncia semblant a la dels metalls. Tampoc no es veuen afectades per laigua ni per la major part dagents qu鱈mics, i s坦n a誰llants de la calor i de l'electricitat. Materials intel揃ligents: S坦n materials capa巽os de respondre de manera reversible i controlable davant diversos est鱈muls f鱈sics o qu鱈mics externs. La capacitat de crear components amb precisi坦 at嘆mica pot portar a estructures moleculars amb interessants caracter鱈stiques tals com una alta conductivitat el竪ctrica o potencia. Els avions del futur podran tenir ales auto plegables que funcionaran sense alerons, reduint aix鱈 laerodinmica i disminuint els costos de combustible. Fum gelat: laerogel 辿s un dels nous materials m辿s prometedors. s tan lleuger com laire, 辿s molt resistent i a誰llant t竪rmic. La seva composici坦 辿s de silici, carboni i diferents metalls. s un bon filtre i catalitzador. Metamaterials: es tracta de materials que adquireixen propietats que no existeixen a la naturalesa. Materials h鱈brids: Es componen dun material base, anomenat matriu, al qual safegeixen altres fibres. Els m辿s utilitzats s坦n la fibra de carboni i de vidre. El carboni d坦na resist竪ncia i flexibilitat, que afegit a la seva densitat, fa que sigui millor que els metalls, el carboni tamb辿 辿s bon a誰llant t竪rmic, 辿s ign鱈fug i resisteix a nombrosos agents corrosius.
- 21. En el disseny de nous materials sha de tenir en compte el seu cicle de la vida. Mitjan巽ant el seu anlisi es poden avaluar els impactes ambientals i econ嘆mics. Des del punt de vista de la seva gesti坦 els materials tenen dues etapes cr鱈tiques: el proc辿s dobtenci坦(impactes del proc辿s dobtenci坦 de mat竪ries primes per formar el material analitzat) i la conversi坦 en deixalles. Letapa de conversi坦 en rebuig significa la possibilitat que el material passi al medi on pot tenir un impacte negatiu. Per evitar aquest efecte es dissenyen processos de reciclatge que permeten dos avantatges: reducci坦 de residus i preservaci坦 dels recursos naturals. Fases dels processos de reciclatge: Recuperaci坦 (recuperar i separar amb facilitat) Transformaci坦 (han de poder convertir-se en primera mat竪ria) Consum (reaprofitar-se de forma 嘆ptima) El reciclatge resulta m辿s econ嘆mic, i tamb辿 m辿s senzill, que els proc辿s de fabricaci坦 original. I tamb辿 m辿s senzill 6.ESTRATGIES DS DE RECICLATGE
- 22. Quan analitzem el comportament dels materials hem de tenir en compta el Cicle de Vida, les diferents fases que el configuren: - En la fase dextracci坦 dels materials caldr considerar la transformaci坦 del mitj|medi. - En la fase de producci坦 (plstics i metalls), les emissions que es generen i el consum denergia. - En la fase de transport, el consum denergia que ser m辿s elevat si provenen de llocs m辿s llunyans. - En la posada|posta en obra, els riscs sobre la salut humana i la generaci坦 de sobrants. - En la deconstrucci坦, les emissions contaminants i la transformaci坦 del mitj|medi. Els m竪todes danlisi de Cicle de Vida pretenen analitzar l'impacte que ocasionen en cada una de les fases de la seva vida. El fonamental 辿s quantificar en magnituds comparatives l'esmentat impacte (per exemple, les emissions de gasos hivernacle es tradueixen en quantitats equivalents de CO2). I a continuaci坦 procedir a la seva comparaci坦 per facilitar lelecci坦. Un dels m竪todes m辿s emprats 辿s el Simapro 6.0 creat per la consultora ambiental Pr辿 Consultants. Seguint lesquema abans referit, analitza els seg端ents impactes: efecte hivernacle, oz坦, acidificaci坦 del terra, eutrofitzaci坦 de laigua, contaminaci坦 atmosf竪rica, contaminaci坦 del terra i laigua per metalls pesants i pesticides, consum d'energia i producci坦 de residus s嘆lids.