Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Paquita RibasResum del mòdul 6 de l'assignatura de tractament i publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdfEscolaRoserCapdevila18Acta de la Comissió permanent del dia 20/02/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docxEscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 30/01/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfEscolaRoserCapdevila18Liquidació del Pressupost, exercici 2024, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024EscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 15/10/24 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
3. La comunicació Emissor - Aquell de qui procedeix el missatge. Receptor - El qui rep o interpreta el missatge. Missatge - La informació que es transmet. Codi - Idioma que utilitzen l’emissor i el receptor. Canal / Senyal - La via per la que circula el missatge: ones sonores de l’aire, paper escrit... Context – elements externs que condicionen la comunicació
4. La comunicació Ones (segons el canal) Acústiques Electromagnètiques Senyal Ones (segons la seva naturalesa) Suport sense fil: So (aire) Electromagnètiques (buit) Suport amb fil: cable Metàl·lic convencional coaxial Fibra òptica
5. Ones Moviment ondulatori és una forma de transmissió d’energia sense transport net de matèria, mitjançant la propagació d’alguna forma de pertorbació. A aquesta pertorbació l’anomenem ONA
6. Ones Tipus d’ones segons la forma de vibració: Transversals : si la direcció de vibració és perpendicular a la direcció de propagació (ones sísmiques S, ones electromagnètiques, ones d’una corda,...) Longitudinals : si la direcció de vibració és la mateixa que la de propagació (ones sísmiques P, el so,...).
7. Ones Característiques: Amplitud, A : màxima elongació.(m) Període, T : temps per fer una oscil·lació completa.(s) Freqüència, f = 1/T : nombre d’oscil·lacions per unitat de temps. (s -1 = Hz) Longitud d’ona, : mínima distància entre dos punts amb el mateix estat d’oscil·lació.(m) Velocitat d’ona, v ona = / T = · f : espai recorregut per l’ona en una unitat de temps (m/s)
9. El so és una vibració o pertorbació mecànica d’algun cos que es propaga en forma d’ones a través de qualsevol medi material elàstic. Ones sonores Freqüencia audible: 20 Hz – 20.000 Hz infrasons ultrasons Velocitat del so (a l’aire): 340 m/s
10. QUALITATS DEL SO: Intensitat : Sensació associada a la forma en la que rep el so l’ésser humà. Els sons poden classificar-se en forts o dèbils, segons la seva intensitat sigui elevada o baixa. L’oïda humana pot detectar sons quan la I es de almenys 10 -12 W/m². Sons amb intensitat igual o superior a 1W/m² son audibles, però provoquen dolor a les oïdes. S’acostuma a donar el nivell d’intensitat sonora β =10log I/I o (dB) To o altura : d’un so indica si aquest és alt (agut, moltes vibracions per segon) como el d’un violí o baix (greu, poques vibracions per segon) com el d’un timbal. Quant més baixa sigui la freqüència més baix serà el to. Timbre : Permet distingir entre dos sons en els que la intensitat i la freqüència son iguals, però que han estat emesos per focus diferents. Normalment, els sons no son purs, és a dir, les ones no son perfectament sinusoïdals sinó que son el resultat de varis moviments periòdics superposats a la ona fonamental, que s’anomenen harmònics o sobretons. Així, cada so procedent d’un instrument musical o persona es una ona composta i té unes característiques específiques que el diferencien dels altres. El timbre depèn de la forma de la ona
14. Transmissió de senyals La informació codificada viatja en forma d’ones electromagnètiques El missatge es codifica modificant les freqüències i la intensitat de les ones ( comunicacions analògiques ) Es difon per l’espai fins el receptor, que el descodifica mitjançant el mateix codi, reconstruint el missatge original Transmissió sense fil Curt abast: Antenes Pèrdua de potència – repetidors Llarg abast : Satèl·lits de comunicacions (geoestacionaris) + antenes
15. Transmissió amb fil Cable convencional Coure Transmet corrent d’intensitat variable (sist. analògic) o impulsos elèctrics puntuals (sist. digital) Cable coaxial Conductor elèctric aïllat, recobert d’una malla de material conductor. Capaç de transmetre diverses senyals independents (ones de freq. fixes. Fibra òptica Fibra de vidre. Transmet llum. Recobert per una funda reflectant que impedeix que la llum escapi. Impulsos lluminosos. Telefonia, televisió i informàtica..
16. Diferents tipus de connectors de fibra òptica Avantatges : Fins a 100 feixos de llum de diferents longituds d’ona. Velocitats de transmissió de 10 Gb/s Inconvenients : Fragilitat del fil Dificultat de connexions El senyal luminós s’ha de convertir en elèctric.
17. Comunicacions analògiques El Telèfon Micròfon: converteix el so en senyal elèctric Auricular: converteix senyal elèctric en ones sonores Antena de telefonia Central telefònica
18. La Ràdio Comunicacions analògiques Un sol emissor. Multitud de receptors. Unidireccional. Modulació en amplitud (AM): Freqüència constant i amplitud variable (proporcional a la intensitat dels impulsos elèctric generats en el micròfon). Emissions en longituds d’ona curtes, mitjana i llargues ( entre 1000 i 100 m) corresponents a freqüències entre 300 i 3000 KHz Modulació en freqüència (FM) : Amplitud constant i freqüència variable. S’eliminen sorolls no desitjats (interferències) i millora la qualitat del so. Té un abast molt menor . S’utilitzen freqüències ultraelevades (UHF) entre 300 i 3000 MHz (entre 1 i 0,1m de )
19. Comunicacions analògiques La Televisió Imatges i moviment de forma sincronitzada. Calen dispositius que recullin imatges i so i els converteixin en un senyal electromagnètic. La càmera capta la imatge en una pantalla fotosensible, la qual la converteix en impulsos elèctrics. Un sistema de lectura (feix d’electrons) realitza un escombrat i capta la presència o absència de càrregues. A partir d’aquí es genera una ona electromagnètica que es difon a través d’antenes i repetidors. Al receptor el senyal es descodifica de forma inversa